Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indepèndencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indepèndencia. Mostrar tots els missatges

12 de març 2012

L'ANC marca un full de ruta cap a la independència

Prop de 7.000 assistents van omplir ahir el Palau Sant Jordi en l'acte constituent de l'Assemblea Nacional Catalana · L'objectiu: un referèndum el 2014


Font: Vilaweb 11/03/2012

Prop de 7.000 independentistes s'aplegaren ahir al Palau Sant Jordi per assistir a l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. Els 3.000 membres de ple dret van aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència, que preveu crear una majoria social per treballar per la independència i celebrar un referèndum el 2014.

VilaWeb TV us oferiex el vídeo íntegre de l'acte constituent.

Els membres de l'ANC també van votar i aprovar l'informe del secretariat i del consell permanent, i van descartar, per majoria absoluta, que l'ANC es pugui presentar mai en una convocatòria electoral. L'assemblea va escollir com a fedataris de l'acte Ferran Requejo, Salvador Cardús, Mossèn Dalmau i Muriel Casals.

L'acte, el va obrir l'actriu Carme Sansa, que va declarar: 'Tot això va començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt'. Durant bona part del matí es votaren esmenes i propostes i hi va haver actuacions de la coral Poble que canta.

Desenes d'intel·lectuals han apadrinat aquesta iniciativa que vol continuar la tasca de mobilització social que les consultes van portar a la seva màxima expressió fins ara.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Aureli Argemí, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, van intervenir en representació de tres grans entitats catalanes que donen suport a la iniciativa.

Muriel Casals va destacar la importància del dia d'ahir, 'resultat de tot l'esforç de la societat civil', i va animar tothom a participar en 'iniciatives com l'ANC que treballen amb el mateix horitzó'. Per la seva banda, Aureli Argemí va dir que els catalans no només havien superat la por de tres dècades enrere sinó que havien donat un pas ferm cap a la independència. 'Hem demostrat que som més conscients que la recuperació de la sobirania és un dret i un deure. Que el futur depèn de nosaltres, dels qui creiem que la llibertat no es dóna sinó que, des de la base social unida, es pren'. El batlle de Vic va recordar que des de la sentència del TC contra l'estatut 'perilla la nostra identitat, i l'únic camí és la independència'. Per això va defensar que els catalans han de ser lliures 'per dignitat' i que la unitat serà bàsica.

El discurs final va anar a càrrec de l'actor Sergi López, que va parlar amb contundència i claredat sobre la independència, 'el principi, i no el final', del camí. L'actor vilanoví va declarar que la independència era massa a prop com per deixar-la escapar i va acabar amb el clam 'Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents'.

L'ANC és des d'ahir una realitat jurídica, que té intenció de treballar per a complir el full de ruta marcat. Un cop deixada enrere la primera fase, ara ha començat la segona, la de la consolidació de l'assemblea, que clourà el proper Onze de setembre amb una marxa per la independència. En el manifest, l'ANC denuncia els 'continus intents d'assimilació' de Catalunya per part d'Espanya i la constant negativa de l'estat de reconèixer Catalunya com a nació.

Suport dels intel·lectuals

Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l'independentisme activista han donat suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més seran demà a la primera fila del Sant Jordi.

També va assistir a l'acte representants dels partits (CiU, ERC, ICV, SI, CUP, i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l'Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l'esquerra abertzale basca.


Opinió

5 de set. 2011

Filettino es declara independent d'Itàlia

El petit municipi del Lazio no accepta la proposta de Berlusconi de fer desaparèixer els ajuntaments més petits · El govern provisional del Principat de Filettino ha començat a emetre moneda pròpia

El poblet de Filettino, de 550 habitants, s'ha declarat independent d'Itàlia aquest cap de setmana i s'ha constituït en Principat. La iniciativa independentista va sorgir el mes d'agost arran dels plans d'austeritat del govern italià, que poden acabar amb la desaparició dels ajuntaments dels pobles més petits --com el de Filettino, obligat a fusionar-se amb la veïna Trevi. El govern provisional del Principat de Filettino ha demanat al príncep Emanuele Filiberto, de l'exiliada família reial italiana, que ocupi el nou tron.

El primer pas del nou govern provisional, presidit pel batlle Luca Sellari, ha estat d'encunyar moneda pròpia, el Fiorito, que ja circula pels comerços del poble. 'Volem una veritable autonomia respecte d'Itàlia i tenim els recursos financers necessaris per a fer-ho', assegura Sellari.



Font: Vilaweb

12 de jul. 2010

Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència

L'independentisme col·lapsa Barcelona en una manifestació sense precedents · La guàrdia Urbana rebaixa la xifra a un milió cent-mil manifestants · La capçalera que es va negociar durant una setmana es desfà sota la pressió dels participants

Centenars de milers de ciutadans de tot el país van col·lapsar ahir el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i en favor de la independència.

La manifestació, coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, va començar de forma lenta perquè tot el recorregut previst (Passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via de Passeig de Gràcia fins a plaça Tetuan) era completament col·lapsat de gent. A la capçalera hi eren els sis presidents i ex-presidents de la Generalitat i del parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera. Davant la impossibilitat de seguir avançant i abans d'arribar a la Gran Via la capçalera va optar per dissoldre's.

Al seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l'independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l'estatut simplement no s'escoltaven. Els polítics també van ser escridassats al llarg del recorregut, sobretot el president Montilla, que va haver de marxar escortat pels mossos.

Al capdavant de la manifestació també s'hi sumaven representants dels sindicats UGT, CCOO, Intersindical i Unió de Pagesos, i de la patronal, Pimec i Cecot; a més també s'hi sumaven col·lectius de la societat civil com l'Institut d'Estudis Catalans, Decidim.cat, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres organitzacions com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

Des del primer moment s'ha fet evident que l'afluència massiva sobrepassava les previsions dels organitzadors i per això s'ha optat per dissoldre la capçalera. La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 1.100.000 persones, superada, per tant, segons aquesta valoració, només per la del 'No a la guerra', celebrada el 2003, en 200.000 persones. La manifestació d'aquest dissabte ha superat totes les de caire polític fetes a Catalunya, com la del 1977 demanant l'Estatut o la del 18 de febrer del 2006 en defensa del dret de decidir.

La manifestació s'ha convertit en un clam per la independència perquè aquest era el concepte més reivindicat i perquè, des del primer moment, ha quedat superada la polèmica generada durant els dies anteriors sobre el format que havia de tenir la capçalera. De fet, a causa de la concentració de manifestants, ha estat molt difícil distingir els lemes 'Som una nació' i 'Nosaltres decidim', i només s'observava la gran senyera que portaven el president José Montilla, el del parlament, Ernest Benach, i els seus antecessors.

Amb aquesta protesta i aquest clam, es respon a la sentència del Tribunal Constitucional, feta pública en la seva integritat divendres passat. I es clou un procés estatutari que es va iniciar el 30 de setembre del 2005, amb la seva aprovació al parlament, i s'ha tancat amb la resolució de l'alt tribunal espanyol. Entremig s'ha viscut l'aprovació del marc estatutari a les corts espanyoles, el març del 2006, l'aprovació en referèndum el següent mes de juny i el recurs del PP contra el text, presentat al juliol.

La sentència del Tribunal Constitucional suposa la retallada de 14 preceptes i la interpretació de 27 més. Entre els apartats retallats destaquen els que fan referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. La fonamentació jurídica dels magistrats a l'hora d'interpretar determinats preceptes també assenyala que el català no pot ser l'única llengua vehicular a l'escola o que la inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya no és vinculant.

Font: Vilaweb


A la premsa

A les espanyes:

El País

Afluencia masiva a la marcha para defender el Estatuto

La Vanguardia

Un millón de personas inundan Barcelona en una histórica manifestación de rechazo a la sentencia del Constitucional contra el Estatut

"El éxito de la protesta marcará un antes y un después en la historia de Catalunya"

El Periódico

1.100.000 personas acuden a la marcha en protesta por la sentencia

Hereu: "No hay precedente de una movilización así"

Miles de personas se manifiestan en San Sebastián en solidaridad con Catalunya

Muestras de apoyo a la marcha de BCN con concentraciones en EEUU, Alemania y Bélgica

ABC

Montilla lidera una masiva marcha independentista

Lo siento, Cataluña es España

La Razón

Los independentistas toman la marcha en defensa del Estatut

Intereconomía

Marcha contra la Constitución

El Mundo

Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el TC

Montilla sale escoltado de la marcha

Manifestación en San Sebastián contra el 'tijerazo' al Estatut

20 minutos

Montilla acaba escoltado y perseguido por manifestantes

Cientos de miles de personas marchan contra la sentencia del TC sobre el Estatut

Una 'senyera' gigante con un mensaje claro: "Somos una nación"

Público

Catalunya proclama que es una nación

Qué!

Montilla asegura que a la manifestación ha ido gente que se siente catalana y española

Al món:

The Washington Post (EEUU)

Catalans rally for greater autonomy within Spain

BBC (Regne Unit)

Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain

Le Figaro (França)

Manifestation pour la "nation catalane"

Spiegel (Alemanya)

Über eine Million Katalanen fordern mehr Unabhängigkeit

TSF (Portugal)

Milhares manifestam-se a favor de estatuto autonómico para a Catalunha

Giornalettismo (Italia)

Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna

A Catalunya:

Vilaweb

Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència

Muriel Casals: 'els polítics han d'escoltar la nostra veu'

Concentracions en ciutats arreu del món donen suport als manifestants

Avui/El Punt

Nosaltres decidim, massivament

La gent i les crides a la independència s'apropien del 10-J

Més d'un milió de veus pel dret a decidir

Manifest final amb la "plena sobirania" a l'horitzó

L'altra 'mani': milers de persones a Sant Sebastià

Turbulències nacionals

La premsa de Madrid veu la sentència com una baixada de pantalons del Constitucional


Els actes de suport a la manifestació d'arreu del món es multipliquen

S'hi sumen Los Angeles, Brussel·les, Buenos Aires, Montréal i Viena

Els actes de suport que a la manifestació de Barcelona que es fan avui arreu del món s'han multiplicat aquestes últimes hores. A més de les concentracions convocades Tolosa, Sant Sebastià, Londres, Berlín, Dublín, Nova York i Quito, ara s'hi han afegit, pel cap baix, actes a Los Angeles, Brussel·les, Buenos Aires, Montréal i Viena.

Amèrica: Los Angeles, Washington, Nova York, Montréal, Quito i Buenos Aires

El Casal dels Catalans a Califòrnia, amb seu a la ciutat de Los Angeles, ha convocat una concentració de refús a la sentència davant del consulat espanyol a Los Angeles (5055 Whilshire Blvd) de 10 a 11 del matí (hora local). També als Estats Units, el Casal Català de Washington DC ha convocat tots els catalans i de l'àrea de Washington DC a les 12 del migdia (hora local) a Dupont Circle. S'hi farà una concentració informativa per explicar a tothom que estigui present a la plaça 'la situació de Catalunya i la injusta i anti-democràtica sentència'. A Nova York, el Catalan Institute of America convoca entre les 11.30 i les 14.30 els seus membres i simpatitzants al Roger Smith Hotel (501, Lexington Avenue) perquè els catalans residents a la zona de Nova York puguin manifestar-se i donar suport a la manifestació des de Manhattan (manifest de la Federació Nord-americana d'Associacions Catalanes, pdf)

A Buenos Aires, el Casal de Catalunya ha convocat els catalans a la plaça Catalunya (Cerrito i Arroyo) a les 11.00. A la capital equatoriana, Quito, es farà una concentració davant l'Ambaixada espanyola també a les 11.00 (comunicat de la comunitat catalana de Quito, pdf).

Unió Europea: Viena, Tolosa, Berlín, Dublín Londres, Brussel·les i Sant Sebastià

A la Unió Europea, el Casal Català de Tolosa i algunes entitats, com Cadres Catalans i el Partit Occità, criden a concentrar-se, a les sis d'horabaixa, davant el consolat d'Espanya a Tolosa. Els convocants demanen als ciutadans que portin banderes catalanes i occitanes per protestar contra la censura del Tribunal Constitucional espanyol i per defensar la dignitat de Catalunya.

Al País Basc, l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Alternatiba han convocat una manifestació a Sant Sebastià a les 17.30, en solidaritat amb Catalunya. A Londres i a Berlín també hi haurà concentracions. A la capital anglesa serà a les cinc de la tarda (hora local), a Chesham Place. I a la capital alemanya, serà a les sis a l'Alexanderplatz. A Dublín, Irlanda decideix ha fet una convocatòria a les cinc (hora local) al davant del General Post Office d'O'Connell Street. I a Viena, els catalans que hi viuen, convocats pel Facebook, es concentarran a les 18.00 al Casal Català de Viena (Kirchgasse 31). I Brussel·les, la concentració es fa a la mateixa hora a la plaça Luxemburg de Brussel·les, davant del Parlament Europeu.

Enllaços:
Federació Internacional d'Entitats Catalanes

Documents: