![]() |
| Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B. |
Sílvia Berbís , Tortosa
Nació Digital.Cat 15/07/2014
![]() |
| Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B. |
| Arribada dels participants a la Piraguada, ahir al migdia a Tortosa. Foto: m. millan |
![]() |
| El cabal de l'Ebre al seu pas per Tortosa era ahir de 244 metres cúbics per segon. Foto: L.M. |
![]() |
| Lo Delta i l'illa de Buda |
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es va constituir l’any 2000 com a resposta ciutadana al Plan Hidrológico Nacional (PHN) del govern del PP. Amb aquesta nova manera d’organitzar-nos, la PDE continuava la lluita que havien estat duent a terme la gent de les Terres de l’Ebre (TTE) des dels anys 1970 a favor del riu Ebre. La PDE no és cap associació formal ni burocràtica, sinó un espai on ciutadans de diversos àmbits podem ajuntar-nos voluntàriament, i cadascú pot aportar el seu “gra de sorra” per a protegir el riu, els seus ecosistemes, i el futur de les TTE. La nostra acció més important i visual, és la mobilització ciutadana. Hem organitzat manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya, de l’Estat Espanyol, i d’Europa. Milers de persones s’han manifestat pels carrers de les ciutats de les TTE, Barcelona, Madrid, València, i Brussel·les entre altres llocs. També pensem que convèncer és vèncer, i així hem intentat sempre anar juntament amb la comunitat científica. Allà on anem, aportem arguments científics sòlids en contra dels transvasaments, en contra dels usos irracionals de l’aigua, i a favor d’un règim de cabals per a garantir unes condicions mínimes de bon estat del riu. També hem portat la nostra problemàtica a les més altes instàncies de la Comissió Europea.
Un cop passada l’època del PHN, la PDE ha continuat treballant perquè entenem que els problemes del riu no s’han solucionat. Hi ha hagut més intents de transvasament i segurament ara en vindran més. També veiem que cada vegada més s’estan afavorint uns usos del riu poc sostenibles que deixen en perill el baix Ebre, el Delta i el Mar de l’Ebre. Aquí a les Terres de l’Ebre molta gent depèn d’unes bones condicions del riu; directament, els agricultors, arrossaires, pescadors, mariscaires; i indirectament molta altra gent, com per exemple, els que intenten tirar endavant projectes de turisme “verd”.
De fet, l’Ebre és el principal recurs d’aquestes terres i si no el conservem, continuarà el “transvasament” d’inversions i dels nostres joves cap a les grans ciutats més cap al nord.
En aquests moments, estem a l’espera que el govern de Madrid publiqui el Pla de Conca per a l’Ebre. Aquesta publicació ve obligada per la Directiva Marc d’Aigües de la Unió Europea, però encara així, no arriba. Fa dos anys que el Pla de Conca hauria d’estar llest, i la Comissió Europea ha decidit portar l’estat Espanyol als Tribunals per aquesta qüestió. Aquest Pla, si segueix les normes de la Directiva europea, ha d’establir i garantir un bon estat de les aigües de l’Ebre. Una de les claus d’aquestes garanties és la fixació d’un regim “mínim” de cabals. Els experts i les parts interessades ja han calculat una proposta, que ha estat aprovada pel Parlament Català, però des de Madrid sembla que fan orelles de marxant i al final publicaran un cabal “políticament convenient” per tal de complaure els usuaris sense tenir en compte el riu i la seva gent. Demanem que la Generalitat exigeixi uns cabals raonables i sostenibles per a l’Ebre dins d’aquest Pla de Conca.
Les últimes notícies tampoc són gaire esperançadores. El Tribunal Suprem demana que el govern de Madrid doni una resposta a les peticions de transvasaments al País Valencià, i el PP ha demanat (per a començar) un transvasament cap a Castelló. Amb aquesta sentència a la mà i una possible victòria del PP el 20N, no sabem quin futur ens espera. Alhora cal no oblidar que les obres que poden permetre els transvasaments no s’han aturat mai. Baix el concepte de “interès general”, els diferents governs han continuat amb el Canal Segarra-Garrigues (del riu Segre, el principal tributari de l’Ebre) i el Canal Xerta-Sènia. Des de la PDE pensem que, donat l’escàs rendiment i el futur incert dels regadius, aquesta aigua acabarà fent cap a Barcelona i València per a usos d’especulació.
Per tot això, la PDE ha convocat una assemblea informativa per al dissabte 1 d’octubre, on parlarem del que està passant i del que pot passar, i buscarem propostes per defensar el riu i el territori. Serà a les 20.00 a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Hi esteu tots convidats!
Lo riu és vida – no als transvasaments!
Carta publicada a la Veu de l’Ebre al mes de setembre.
Transvasament a Castelló
La Plataforma en Defensa de l’Ebre porta anys avisant de que el canal Xerta-Sénia esta pensat única i exclusivament per transvasar aigua a Castelló. Durant aquest anys s’ha matxucat a la gent que ha dit això tractant-los d’exagerats i paranoics, però el temps desgraciadament esta donant la raó a esta gent.
Ara estem tots sorpresos sobre l’exigència de transvasar aigua a Castelló per part de la diputació de Castelló, però no mos hauríem de sorprendre tan, al cap i a la fi, a Castelló volen lo mateix que al Consorci d’aigües de Tarragona o als “quatre poblets de Barcelona” que xuparan aigua del Segarra-Garrigues.
Perquè els de Castelló han de tenir menys drets que els de Tarragona o Barcelona?
Alfredo Orà
o0o
De moment, Salut no proposa acomiadar més d'un centenar d'interins de la primària al Camp de Tarragona. Les informacions donades pels coordinadors dels ambulatoris durant la setmana passada, afirmant que part dels interins anirien al carrer si els fixos no es rebaixaven un 10% el sou, no s'han fet realitat aquest dilluns. Finalment, l'ICS vol fer responsables del dèficit sanitari a tota la plantilla, a través d'una reducció menor al 33% en el complement de destí, depenent de la categoria laboral. Això significaria una reducció a la meitat de la paga de nadal.
En termes absoluts, un cap de servei d'hospital podria perdre 1.248 euros, un metge, al voltant dels 870, i un zelador, uns 420 euros. Amb aquesta mesura s'estalviaria a tota Catalunya uns 25 milions d'euros. La resta fins arribar als 45 milions es trauria d'ajornar el pagament de complements com el de la carrera professional, del novembre al febrer. Les guàrdies, a més, es pagarien a seixanta dies i no al mes següent com fins ara. Els sindicats han mostrat la seva oposició a aquestes mesures, a l'espera que els treballadors donin la seva opinió en les diferents assemblees.
A la demarcació, l'estalvi que vol fer l'ICS supera els cinc milions d'euros, entre els àmbits de primària del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i els hospitals de Joan XXIII de Tarragona i de la Verge de la Cinta de Tortosa. Concretament, a la primària de les nostres comarques la xifra és d'1.280.000 euros, segons ha explicat a aquest mitjà la presidenta de la Junta de Personal, Gemma Ortega, qui considera "una coacció i un absurd" que el Govern vulgui fer pagar el dèficit sanitari existent als treballadors, quan és un àmbit que afecta a tota la societat.
Els cinc sindicats que formen aquesta Junta de Personal -CCOO, UGT, CATAC-CTS, SATSE i Metges de Catalunya- han proposat a la direcció territorial que acabi amb una norantena de càrrecs intermitjos, com a directors mèdics, adjunts d'infermeria i referents d'atenció a l'usuari, el que suposaria un estalvi d'entre 500.000 i 600.000 euros. Fins arribar als 1,2 milions d'euros, la Junta de Personal considera que el Govern pot ajornar el pagament de les quotes de la Seguretat Social, com fan altres administracions.
La decisió d'acceptar o no les propostes de l'ICS està en mans dels treballadors. Al Camp de Tarragona, aquest dilluns a la tarda hi ha prevista una assamblea al centre cívic de Torreforta. El més probable és que la plantilla rebutgi de ple aquestes mesures i es concretin respostes contundents. A Reus, aquest migdia ja s'ha produït una assemblea al CAP Sant Pere, tot i que no s'ha decidit res concret a l'espera de la reunió a Tarragona.
o0o
CCOO convoca vaga a tots els serveis de Renfe el dilluns i el dijous
Els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó estan a 750 metres de les centrals nuclears, i a tocar de la C-12, per on hi transiten mercaderies perilloses.