Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

15 de jul. 2014

Tomàs: «El minitransvasament és la sangonera de les Terres de l’Ebre»

La PDE respon al "triomfalisme" de l'acte institucional commemoratiu del 25è aniversari de l'arribada de l'aigua de l'Ebre a Tarragona i a les declaracions del president Mas

Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B.

Sílvia Berbís , Tortosa
Nació Digital.Cat 15/07/2014

L’aclamació de què va ser objecte el minitransvasament en l’acte institucional del 25 aniversari de l’arribada de l’aigua de l’Ebre a Tarragona, celebrat a l’Ampolla dijous passat, ha tingut avui la rèplica. La Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ha vist en la necessitat de respondre, “per responsabilitat”, a declaracions com la que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, quan va assegurar que hagués estat “un desastre” que no s’hagués dut a terme l’obra. No hi pot haver discurs més contraposat: “És la sangonera de les Terres de l’Ebre”, ha afirmat avui Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, en roda de premsa. La Plataforma ha demanat de nou “la progressiva tornada de cabals de l’Ebre”, tal com ha exposat el també portaveu antitransvasament Joan Antoni Panisello.

En 25 anys transcorreguts des de l’inici de l’enviament de l’aigua de l’Ebre, i sense “tindre res a celebrar”, apunta la PDE, hi ha hagut temps necessari “per construir infraestructures i no dependre de l’aigua de l’Ebre”, ha afirmat Panisello, tot reclamant el retorn progressiu dels cabals, una petició que ja ve de lluny i que de fet va aprovar en plenari l’Ajuntament de Tortosa.

La Plataforma ha volgut deixar clar que “este és un model equivocat, contrari a la nostra idea de país i de gestió de l’aigua, i si este ha de ser el model, no el compartim, mane qui mane”, segons Tomàs. Les crítiques van al fons, a la comercialització de l’aigua de l’Ebre que ha servit, apunta la PDE, per “recapitalitzar molts ajuntaments a través del rebut de l’aigua” i que a més, ha implicat “fer negoci a costelles de les Terres de l’Ebre”, critica Panisello.

També han criticat “l’opacitat” que observen entorn a quina és la captació real d’aigua que xucla el CAT, davant la impossibilitat de comprovar-ho, diuen, i de la “intuïció de que agafa més aigua en determinades puntes de consum dels 4m3/seg estipulats”, ha senyalat Tomàs.

-.-

14 de jul. 2014

La PDE prepara noves denúncies contra el pla hidrològic de l'Ebre

Els antitransvasistes duen a terme una campanya a les xarxes per intentar evitar que Arias Cañete sigui comissari europeu

Arribada dels participants a la Piraguada, ahir al migdia a Tortosa.
Foto: m. millan

M.Millan  / Diari de Tarragona 14/07/2014

Unes 200 persones van participar ahir en la catorzena edició de la Piraguada en Defensa de l’Ebre, coincidint amb la jornada reivindicativa del Big Jump i que va recórrer el riu Ebre entre Xerta i Tortosa. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va voler donar un caire reivindicatiu a la jornada lúdica, en el marc de la lluita contra el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre.

La Plataforma prepara noves denúncies contra el pla de conca, que preveuen presentar «de manera sistemàtica», mentre va endavant el recurs contenciós presentat al Tribunal Suprem. També ultimen la queixa a la Unió Europea, segons va detallar ahir el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, que s’ha retardat per qüestions tècniques. «Estem a l’espera d’una documentació sobre els plans de gestió dels espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000, que correspon al govern de la Generalitat», va explicar Tomàs.

La queixa conté molta documentació tècnica i inclou una petició formal a la Comissió Europea perquè intervingui directament i insti l’Estat a aturar el pla hidrològic de l’Ebre, el qual inclou uns cabals ecològics per al tram final del riu Ebre insuficients per al bon manteniment ambiental del Delta.

La Plataforma també ha intensificat la seva lluita a Europa. Des de fa tres mesos i a les xarxes socials du a terme una campanya per intentar evitar que l’exministre Miguel Arias Cañete sigui finalment nomenat comissari europeu, tal i com voldria el govern del Partit Popular. Tomàs recorda la trajectòria d’Arias Cañete com a ministre d’Agricultura i Medi Ambient, des d’on va impulsar el transvasament de l’Ebre i el pla hidrològic nacional. La PDE tem que el nou rol europeu d’Arias Cañete serveixi per aplanar el camí al nou pacte de l’aigua i pla hidrològic nacional que vol impulsar aquest mateix any el govern espanyol, un cop ja ha finalitzat la planificació hidrològica de totes les conques estatals (les darreres, del Xúquer i el Segura, es van aprovar en el Consell de Ministres de divendres).

A més, preparen un acord amb entitats i ONG ambientalistes en l’àmbit europeu en pro de la protecció del Delta.

Tot plegat, mentre el moviment es planteja novament mobilitzacions a la tardor, sempre que aquestes siguin útils en la seva estratègia per aturar l’aplicació del pla de conca tal i com està redactat actualment.

-.-

5 de jul. 2013

El pla hidrològic de l'Ebre s'aprova sense consens

El pla hidrològic de l'Ebre s'aprova sense consens i amb un cabal de 107 m³/s

El cabal de l'Ebre al seu pas per Tortosa era ahir de 244 metres cúbics per segon. Foto: L.M.
· El Consell de l'Aigua aprova el document amb el vot en contra de la Generalitat i la PDE.
· Les dues comunitats de regants del Delta avalen el pla.

Lurdes Moreso
05/07/13 El Punt / Avui


TORTOSA -El Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre va aprovar ahir el pla hidrològic de l'Ebre, un document que avui serà avalat pel comitè d'autoritats competents de la demarcació i que d'aquí a poques setmanes ratificarà el Consell de Ministres. El pla fixa un cabal mínim al tram final de l'Ebre de 106,9 m³/s (deu mesos a l'any inferior als 100 m³/s), un cabal ambiental que no accepten ni la Generalitat ni les entitats ambientalistes. Els sis representants del govern català van oposar-se al pla hidrològic, com també van fer-ho la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Coagret i la Chunta Aragonesista. “És la primera vegada que s'aprova un document important de la conca sense consens polític, institucional, territorial i social. S'exclou un territori”, va manifestar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que va assistir a la reunió en representació de la Generalitat. Bel va retreure a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que no hagi dialogat amb el govern català i no hagi incorporat cap de les seues al·legacions al document final. “Farem tot el possible perquè l'Estat i Europa rectifiquen aquest pla hidrològic”, va dir Bel. El conseller de Territori i Sostenibilitat avaluarà avui el pla.

Per la seua banda, la PDE va considerar positiu el suport del govern, un suport que van recordar que fa tretze anys no van tenir. “El cabal ambiental que s'ha aprovat és pitjor que el de l'any 2000”, va apuntar la portaveu de la PDE, Susanna Abella, que també va explicar que els paràmetres per avaluar la qualitat de l'aigua no són els recomanats per la Directiva Marc de l'Aigua. Bona part de les 1.700 al·legacions presentades provenien de les Terres de l'Ebre, però no han estat acceptades. Un fet que va lamentar el PSC de l'Ebre i que, segons la diputada Núria Ventura, respon a la voluntat del PP de fer nous transvasaments.

Més regadius

L'increment de 450.000 hectàrees de regadiu, que s'afegiran a les 966.000 hectàrees que hi ha actualment, amb una dotació total d'aigua de 10.800 hectòmetres cúbics anuals és un factor clau a l'hora de fixar el cabal ecològic. “Deixen per al tram final del riu l'aigua que sobra, i això no és el que diu la directiva marc europea”, va insistir Abella. I així ho expressaran dimarts en la seua intervenció a la comissió de peticions del Parlament Europeu, on reclamaran la tutela europea. Precisament l'increment de regadius va fer que les dues comunitats de regants del delta de l'Ebre hi votessen a favor.

Més informació:

05.06.2013.  El govern rebutja “frontalment” el pla hidrològic de l'Ebre
· El conseller de Territori alerta que els cabals previstos posen en risc el Delta Vila lamenta l'“actitud i les formes” amb què s'ha gestionat. Llegir més..

05.06.2013.  El Delta de l'Ebre, amenaçat de nou pel cabal imposat pel govern espanyol
· La Generalitat portarà el nou pla hidrològic a la Comissió Europea si Cañete no s'asseu a dialogar. Llegir més..

18.06.2013. El Govern dóna via lliure a la sobreexplotació de l’Ebre
· La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat. “No es respecta la directiva marc i s’agreujarà el risc de regressió i salinització del riu”. Llegir més..

-.-

El Delta de l'Ebre, amenaçat de nou pel cabal imposat pel govern espanyol

· La Generalitat portarà el nou pla hidrològic a la Comissió Europea si Cañete no s'asseu a dialogar

Lo Delta i l'illa de Buda

Vilaweb 05/07/2013
El pla hidrològic de la Conca de l'Ebre va superar ahir una primera votació al Consell de l'Aigua de la Conca, malgrat  el vot en contra del govern català i de la CHA i l'oposició manifesta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El pla, sense consens, limita el cabal del tram final de l'Ebre a poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals per destinar-ne 11.000 a regar 1,4 milions d'hectàrees. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha comparegut aquest matí per anunciar l'oposició frontal del govern català a l'aprovació del pla hidrològic de l'Ebre i ha alertat que posava en risc el Delta i la seva biodiversitat.

Vila ha avisat que el pla posava en risc la preservació del Delta de l'Ebre, 'un risc objectiu i objectivat', recordant que la regressió del Delta va lligada a la garantia de cabals. Per això ha anunciat que si el govern espanyol no manifestava una voluntat de diàleg, la Generalitat aniria a la Comissió Europea per mirar d'aturar el pla.  

En la reunió del consell d'ahir a Saragossa, el controvertit document va ser aprovat amb 70 vots a favor, nou en contra (els dels representants de la Generalitat, de Cuenca Azul, on s'integra la PDE, i del partit aragonesista CHA), i cinc abstencions. 'Per primer cop a la conca hidrogràfica de l'Ebre s'aprova un document sense consens', lamentava el batlle de Tortosa, Ferran Bel, que va assistir-hi representant el govern.

Des de la PDE, el seu portaveu, Manolo Tomàs, era contundent: 'La reunió s'ha fet per complir un protocol però el que s'ha aprovat ratlla el delicte ecològic'. Per Tomàs, la votació és una nova 'marxa militar' del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, que s'activa de manera 'unilateral', sense tenir en compte els interessos de les Terres de l'Ebre, per forjar un nou 'pacte nacional de l'aigua' amb nous transvasaments previstos dins d'un nou pla hidrològic espanyol a partir del mercadeig de les concessions. Considera, a més, que la proposta de 'repartir' concessions de regadiu, fins a 450.000 noves hectàrees, deixa 'totalment fora de lloc' la preservació del Delta de l'Ebre i els preceptes d'obligat compliment de la Directiva Marc de l'Aigua europea.

Els antitransvasament van presentar un dictamen motivat que recull tots els incompliments detectats en el document, com la qüestió del cabal ambiental, la hipoteca dels regadius, la qualitat de l'aigua o la metodologia mateixa. 'Quan superi la tramitació a l'estat espanyol i arribi a la UE hi hauran advertències que no està ben redactat. La CHE presumeix d'un 70% de les masses d'aigua en bon estat quan Europa diu que és un 43%, però no diu que està fet de forma capciosa i sense estudiar la meitat d'indicadors.' 

Per primer cop en molts anys, el moviment social i el govern han coincidit defensant la mateixa proposta per al tram final del riu Ebre. En canvi, els regants del territori i les comunitats dels canals de l'esquerra i la dreta de l'Ebre que reguen el Delta s'han desmarcat d'aquest consens i han votat a favor del Pla de Conca, alineats amb la Federació de comunitats. 'Hi hem d'estar d'acord i hem d'ajudar tota la conca. O és que han de regar els de baix i els de dalt no?', deia el president de la Comunitat de la Dreta, Manolo Masià, en declaracions a l'ACN, defensant que la proposta els garanteix disposar de l'aigua que necessiten i d'algun privilegi que no tenien, sense voler explicitar més. La PDE els ha acusat obertament d'haver 'donat l'esquena al territori', de negar-li l'aigua per a l'equilibri ambiental del Delta i el futur desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre.

Un cop superat el tràmit del Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre, el Pla serà sotmès demà al Comitè d'Autoritats Competents de la Conca, on estan representades les administracions, entre elles el govern. Posteriorment, el document serà debatut i aprovat pel Consell Nacional de l'Aigua abans que el Consell de Ministres, poc després de l'estiu com a molt tard, l'acabi aprovant mitjançant un reial decret llei.

Més informació: 

05.07.2013 El pla hidrològic de l'Ebre s'aprova sense consens i amb un cabal de 107 m³/s
El Consell de l'Aigua aprova el document amb el vot en contra de la Generalitat i la PDE Les dues comunitats de regants del Delta avalen el pla. Llegir més..

05.06.2013. El govern català rebutja “frontalment” el pla hidrològic de l'Ebre
· El conseller de Territori alerta que els cabals previstos posen en risc el Delta Vila lamenta l'“actitud i les formes” amb què s'ha gestionat. Llegir més.. 

18.06.2013. El Govern dóna via lliure a la sobreexplotació de l’Ebre
· La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat. “No es respecta la directiva marc i s’agreujarà el risc de regressió i salinització del riu”. Llegir més..

-.-

1 de nov. 2011

La lluita en defensa del riu Ebre

Un article publicat el 29 de setembre al bloc de l’aigua del diari El Punt, Les aigües.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es va constituir l’any 2000 com a resposta ciutadana al Plan Hidrológico Nacional (PHN) del govern del PP. Amb aquesta nova manera d’organitzar-nos, la PDE continuava la lluita que havien estat duent a terme la gent de les Terres de l’Ebre (TTE) des dels anys 1970 a favor del riu Ebre. La PDE no és cap associació formal ni burocràtica, sinó un espai on ciutadans de diversos àmbits podem ajuntar-nos voluntàriament, i cadascú pot aportar el seu “gra de sorra” per a protegir el riu, els seus ecosistemes, i el futur de les TTE.

La nostra acció més important i visual, és la mobilització ciutadana. Hem organitzat manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya, de l’Estat Espanyol, i d’Europa. Milers de persones s’han manifestat pels carrers de les ciutats de les TTE, Barcelona, Madrid, València, i Brussel·les entre altres llocs. També pensem que convèncer és vèncer, i així hem intentat sempre anar juntament amb la comunitat científica. Allà on anem, aportem arguments científics sòlids en contra dels transvasaments, en contra dels usos irracionals de l’aigua, i a favor d’un règim de cabals per a garantir unes condicions mínimes de bon estat del riu. També hem portat la nostra problemàtica a les més altes instàncies de la Comissió Europea.

Un cop passada l’època del PHN, la PDE ha continuat treballant perquè entenem que els problemes del riu no s’han solucionat. Hi ha hagut més intents de transvasament i segurament ara en vindran més. També veiem que cada vegada més s’estan afavorint uns usos del riu poc sostenibles que deixen en perill el baix Ebre, el Delta i el Mar de l’Ebre. Aquí a les Terres de l’Ebre molta gent depèn d’unes bones condicions del riu; directament, els agricultors, arrossaires, pescadors, mariscaires; i indirectament molta altra gent, com per exemple, els que intenten tirar endavant projectes de turisme “verd”.

De fet, l’Ebre és el principal recurs d’aquestes terres i si no el conservem, continuarà el “transvasament” d’inversions i dels nostres joves cap a les grans ciutats més cap al nord.

En aquests moments, estem a l’espera que el govern de Madrid publiqui el Pla de Conca per a l’Ebre. Aquesta publicació ve obligada per la Directiva Marc d’Aigües de la Unió Europea, però encara així, no arriba. Fa dos anys que el Pla de Conca hauria d’estar llest, i la Comissió Europea ha decidit portar l’estat Espanyol als Tribunals per aquesta qüestió. Aquest Pla, si segueix les normes de la Directiva europea, ha d’establir i garantir un bon estat de les aigües de l’Ebre. Una de les claus d’aquestes garanties és la fixació d’un regim “mínim” de cabals. Els experts i les parts interessades ja han calculat una proposta, que ha estat aprovada pel Parlament Català, però des de Madrid sembla que fan orelles de marxant i al final publicaran un cabal “políticament convenient” per tal de complaure els usuaris sense tenir en compte el riu i la seva gent. Demanem que la Generalitat exigeixi uns cabals raonables i sostenibles per a l’Ebre dins d’aquest Pla de Conca.

Les últimes notícies tampoc són gaire esperançadores. El Tribunal Suprem demana que el govern de Madrid doni una resposta a les peticions de transvasaments al País Valencià, i el PP ha demanat (per a començar) un transvasament cap a Castelló. Amb aquesta sentència a la mà i una possible victòria del PP el 20N, no sabem quin futur ens espera. Alhora cal no oblidar que les obres que poden permetre els transvasaments no s’han aturat mai. Baix el concepte de “interès general”, els diferents governs han continuat amb el Canal Segarra-Garrigues (del riu Segre, el principal tributari de l’Ebre) i el Canal Xerta-Sènia. Des de la PDE pensem que, donat l’escàs rendiment i el futur incert dels regadius, aquesta aigua acabarà fent cap a Barcelona i València per a usos d’especulació.

Per tot això, la PDE ha convocat una assemblea informativa per al dissabte 1 d’octubre, on parlarem del que està passant i del que pot passar, i buscarem propostes per defensar el riu i el territori. Serà a les 20.00 a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Hi esteu tots convidats!

Lo riu és vida – no als transvasaments!

http://ebre.net/bloc

o0o

Carta al diari - Transvasament a Castellò
27/10/ 2011

Carta publicada a la Veu de l’Ebre al mes de setembre.

Transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l’Ebre porta anys avisant de que el canal Xerta-Sénia esta pensat única i exclusivament per transvasar aigua a Castelló. Durant aquest anys s’ha matxucat a la gent que ha dit això tractant-los d’exagerats i paranoics, però el temps desgraciadament esta donant la raó a esta gent.

Ara estem tots sorpresos sobre l’exigència de transvasar aigua a Castelló per part de la diputació de Castelló, però no mos hauríem de sorprendre tan, al cap i a la fi, a Castelló volen lo mateix que al Consorci d’aigües de Tarragona o als “quatre poblets de Barcelona” que xuparan aigua del Segarra-Garrigues.

Perquè els de Castelló han de tenir menys drets que els de Tarragona o Barcelona?

Aquí els que no tenim cap dret som els ciutadans de les TTEE que ja podem anar preparant les maletes i marxar cap a les grans capitals.

Alfredo Orà

o0o

Endavant amb els projectes (carta al diari)
ARRIBEN LES VACANCES, ENDAVANT AMB ELS PROJECTES QUE TENEN OPOSICIÓ SOCIAL. I LA CRISI… això només és per als poca-roba
o0o

26 de set. 2011

L'ICS vol retallar a la meitat l'extra de Nadal i ajornar pagaments

A la demarcació espera estalviar al voltant de cinc milions d'euros

Enrique Canovaca/ ACN / Reis Digital 26/09/2011



Protesta a Reus dels treballadors de la Salut
(Foto: Enrique Canovaca)

Per fi l'Institut Català de la Salut (ICS) ha concretat les mesures que vol prendre fins el mes de desembre per tal d'estalviar 45 milions d'euros a tota Catalunya, dels quals al voltant de cinc a la demarcació, amb l'objectiu d'eixugar el dèficit al departament. En una reunió celebrada a Barcelona, l'ICS ha proposat als sindicats una retallada de la metitat de la pagat extra del nadal, així com posposar els pagaments de guàrdies i complements dels propers tres mesos. Salut no proposa acomiadaments d'interins, tal i com s'havia especulat durant la setmana passada, i presenta unes mesures que afecten a la totalitat dels treballadors sanitaris. Aquests tenen temps fins dijous per decidir si les accepten.

De moment, Salut no proposa acomiadar més d'un centenar d'interins de la primària al Camp de Tarragona. Les informacions donades pels coordinadors dels ambulatoris durant la setmana passada, afirmant que part dels interins anirien al carrer si els fixos no es rebaixaven un 10% el sou, no s'han fet realitat aquest dilluns. Finalment, l'ICS vol fer responsables del dèficit sanitari a tota la plantilla, a través d'una reducció menor al 33% en el complement de destí, depenent de la categoria laboral. Això significaria una reducció a la meitat de la paga de nadal.

En termes absoluts, un cap de servei d'hospital podria perdre 1.248 euros, un metge, al voltant dels 870, i un zelador, uns 420 euros. Amb aquesta mesura s'estalviaria a tota Catalunya uns 25 milions d'euros. La resta fins arribar als 45 milions es trauria d'ajornar el pagament de complements com el de la carrera professional, del novembre al febrer. Les guàrdies, a més, es pagarien a seixanta dies i no al mes següent com fins ara. Els sindicats han mostrat la seva oposició a aquestes mesures, a l'espera que els treballadors donin la seva opinió en les diferents assemblees.

A la demarcació, l'estalvi que vol fer l'ICS supera els cinc milions d'euros, entre els àmbits de primària del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i els hospitals de Joan XXIII de Tarragona i de la Verge de la Cinta de Tortosa. Concretament, a la primària de les nostres comarques la xifra és d'1.280.000 euros, segons ha explicat a aquest mitjà la presidenta de la Junta de Personal, Gemma Ortega, qui considera "una coacció i un absurd" que el Govern vulgui fer pagar el dèficit sanitari existent als treballadors, quan és un àmbit que afecta a tota la societat.

Els cinc sindicats que formen aquesta Junta de Personal -CCOO, UGT, CATAC-CTS, SATSE i Metges de Catalunya- han proposat a la direcció territorial que acabi amb una norantena de càrrecs intermitjos, com a directors mèdics, adjunts d'infermeria i referents d'atenció a l'usuari, el que suposaria un estalvi d'entre 500.000 i 600.000 euros. Fins arribar als 1,2 milions d'euros, la Junta de Personal considera que el Govern pot ajornar el pagament de les quotes de la Seguretat Social, com fan altres administracions.

La decisió d'acceptar o no les propostes de l'ICS està en mans dels treballadors. Al Camp de Tarragona, aquest dilluns a la tarda hi ha prevista una assamblea al centre cívic de Torreforta. El més probable és que la plantilla rebutgi de ple aquestes mesures i es concretin respostes contundents. A Reus, aquest migdia ja s'ha produït una assemblea al CAP Sant Pere, tot i que no s'ha decidit res concret a l'espera de la reunió a Tarragona.

o0o

CCOO convoca vaga a tots els serveis de Renfe el dilluns i el dijous

25 de març 2011

Convocatòria de Concentració en solidaritat amb el patiment del poble japonès davant de la catastrofe nuclear i contra el cementiri nuclear a Ascó

La lliçó del Japó. No al cementiri nuclear a Ascó

Data: Divendres 1 d'abril, a les 20:00h
Lloc: Davant el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre).
Convocants: CANC, Plataforma del Priorat i Grup de Veïns d'Ascó.

Parlaments:
  • Plataforma del Priorat
  • Veïns d’Ascó
  • Andreu Carranza, escriptor i fill d’Ascó.
  • Sergi Saladié, portaveu CANC.
Els reactors de Fukushima han evidenciat novament que l’energia nuclear és perillosa i incontrolable. L'accident a les centrals nuclears japoneses de Fukushima són la constatació que la previsió dels riscos per part dels humans és limitada i constaten un fet que fins ara el lobby nuclear havia intentat ocultar: l’acumulació d’instal·lacions radioactives en un determinat indret incrementa el risc exponencialment, i pot ser el desencadenant d'una catàstrofe d'abast nacional afectant a la salut de tots els seus ciutadans i hipotecar el territori de per vida.

La CANC ha denunciat en reiterades ocasions, fins i tot davant la Fiscalia de Tarragona, els riscos que comportaria la instal·lació d’un cementiri nuclear amb 7000 tones de residus radioactius en els terrenys que ha ofert l’Ajuntament d’Ascó, i de la greu irresponsabilitat que això suposaria, doncs, com al Japó, estaria en una zona on es concentren moltes altres instal·lacions i factors de risc, com les centrals nuclears d'Ascó, el polígon químic de Flix i el pas de matèries perillores per la carretera C-12, entre altres.

22 de març 2011

COMUNICAT DE PREMSA: La CANC reclama al Govern espanyol que descarti ubicar el cementiri nuclear a Ascó per la proximitat a les centrals nuclears

Els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó estan a 750 metres de les centrals nuclears, i a tocar de la C-12, per on hi transiten mercaderies perilloses.

Els problemes en les centrals nuclears japoneses de Fukushima són la constatació que la previsió dels riscos per part dels humans és limitada i que, per molts estudis i anàlisis que es facin, sempre hi haurà algun moment que s'escaparà als dissenys dels tècnics, o que aquests no implementaran implementaran les mesures correctores per tal d’abaratir costos. Els fets de les nuclears del Japó també constaten un fet que fins ara el lobby nuclear havia intentat ocultar: l’acumulació d’instal·lacions radioactives en un determinat punt incrementa el risc exponencialment.

L’any 1986, amb l'accident de Txernòbil, el lobby nuclear va dir que a Catalunya no podia passar una cosa així, atès que era una nuclear d'una tecnologia obsoleta. Ara, en un país que és la tercera potencia mundial, amb els accidents als reactors de Fukushima, ja han dit que un desastre semblant tampoc pot passar a les centrals de Vandellòs i d'Ascó perquè aquí no hi pot haver terratrèmols ni tsunamis d’aquella intensitat. El fet, malgrat tot, és que els reactors japonesos han resistit els terratrèmols i el tsunami, però no han resistit en canvi la caiguda del subministrament elèctric extern ni el funcionament deficient dels sistemes alternatius de refrigeració. Les instal·lacions nuclears existents a Catalunya presenten uns problemes estructurals importants, com demostren any rere altre l’elevat nombre d’incidents que han de notificar, així com els greus successos que han patit especialment en els darrers anys (corrosió del sistema de refrigeració a la Vandellòs II l’any 2005, fuita de partícules radioactives a Ascó entre el novembre de 2007 i abril de 2008, i fuita d’hidrogen i incendi a la Vandellòs II l’any 2008).

Els reactors de Fukushima, doncs, han evidenciat clarament que l’energia nuclear és absolutament incontrolable per un fet tan simple com és la manca de subministrament elèctric extern, que en aquest cas l’ha generat un fet tan catastròfic com un terratrèmol i un posterior tsunami, i que s’ha agreujat per la concentració d’instal·lacions de risc en un mateix indret.

La CANC ha denunciat en reiterades ocasions els riscos que comportaria la instal·lació d’un cementiri nuclear amb 7000 tones de residus radioactius en els terrenys que ha ofert l’Ajuntament d’Ascó. N’ha advertit tant al Govern de l'Estat com al Govern de la Generalitat de Catalunya de la greu irresponsabilitat que això suposaria, doncs, com al Japó, estaria en una zona on es concentren moltes altres instal·lacions i factors de risc. Entre aquestes instal·lacions i factors hi ha:
  • Dos reactors nuclears de 1000 MW cadascun situats a 750m.
  • Una subestació elèctrica, per on s'evacuen els 2000MW de les centrals nuclears i que presenta un risc de descàrrega elèctrica, situada a menys de 500m.
  • Un complex químic, a Flix, situat a 3km.
  • La carretera C-12 que està inclosa en la Xarxa d’Itineraris per a Mercaderies Perilloses (XIMP) de la Generalitat de Catalunya, i que presenta un risc d'explosió química, i que està adjacent als terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó.
  • En una zona que es veuria afectada pel trencament de les preses de Mequinensa (1964) de 110 Km de làmina d’aigua i 1530 Hm3, Riba-roja (1969) de 28 Km i 206’90 Hm3, i Flix (1949) de 13’10 Km i 11 Hm3.
  • En una zona amb registres sísmics històrics: Terratrèmol de Tivissa de 1845 de valor VII a l'escala de Mercalli (5-6 a l’Escala Richter).
  • Uns terrenys ubicats, parcialment, sobre un barranc.
  • Uns terrenys situats a menys de 300m del casc urbà d'Ascó.
  • Les centrals nuclears de Vandellòs, a 25 km, amb un reactor en operació i un altre en fase de desmantellament.
  • Una zona amb una relativa densitat de població, que abasta en un radi de 50 Km de poblacions tant importants com Tarragona, Lleida, Reus, Cambrils, Salou, Tortosa, Amposta, Valls, Montblanc, Les Borges Blanques, etc.
Davant el menysteniment de tots aquests factors per part dels tècnics de la Comisión Interministerial para la selección del emplazamiento del ATC, que van obviar tots aquests punts per tal de pujar la valoració d'Ascó fins a atorgar-li la segona puntuació més alta, i malgrat les fortes pressions del lobby nuclear, demanem al Gobierno del Estado que desestimi de manera definitiva la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear. Així mateix, demanem al Govern de la Generalitat que, d'acord amb el manament del Parlament de Catalunya, empri tots els mitjans al seu abast per a impedir que el cementiri nuclear s'ubiqui a Catalunya. A més, cal tenir en compte que, a més del Parlament de Catalunya, també han aprovat mocions de rebuig al cementiri nuclear un total de 151 ajuntaments, 12 consells comarcals, 2 diputacions.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 22 de març de 2011

Font: CANC
-------

L'oposició al cementiri nuclear no decau.

Després d'un nou recompte, ja són 151 els ajuntaments que han aprovat mocions en contra del Cementiri Nuclear. Amb el 80% dels ajuntaments de les Terres de l'Ebre i del Priorat, ara si sumen el 50% dels municipis de tots els colors polítics de la comarca lleidatana de Les Garrigues.

20 de febr. 2011

Comunicat sobre l'MTC del Partit dels Socialistes de Catalunya. Federació de les Terres de l'Ebre

A bones hores. Ara que ja no remenen les cireres ... els seus "camarades" de Madrit, encara tenen la pella pel mànec, hi podrien fer alguna cosa, no?. La partidocràcia ja fa dies que ha acabat amb la democràcia.

En fi, aquí us ho deixo.

Salut (cof.. coff.. cofff...)

L'ombra

Ascó