Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repressió/Criminaltzació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repressió/Criminaltzació. Mostrar tots els missatges

9 d’oct. 2014

L'EZLN realitza una marxa silenciosa en senyal de dolor i coratge per Ayotzinapa

L'EZLN realitza una marxa silenciosa en senyal de dolor i coratge per Ayotzinapa. Octubre de 2014
.

Font: :: Radio Pozol ::.

San Cristóbal de les Casas, Chiapas. Octubre 8. De diferents regions de Chiapas, Zapatistes es manifesten a San Cristóbal "EN SUPORT A LA COMUNITAT DE L'ESCOLA NORMAL DE AYOTZINAPA, I PER LA DEMANDA DE JUSTÍCIA VERITABLE".

Milers de Bases de suport, de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), van realitzar una "MARXA SILENCIOSA EN SENYAL DE DOLOR I CORATGE", en motiu de l'assassinat de 6 estudiants, i la desaparició d'altres 43 de la Normal Rural de Ayotzinapa, d'Iguala Guerrero. 

-.-

"El seu dolor és el nostre dolor, la seva rabia també és la nostra", EZLN per Ayotzinapa


Desenes de milers de persones protesten arreu de Mèxic per la desaparició de 43 estudiants a Guerrero

http://www.324.cat/video/5272003/Polemica-a-Mexic-per-la-desaparicio-destudiants

Polèmica a Mèxic per la desaparició d'estudiants

324.Cat

Desenes de milers de mexicans han protestat a diverses ciutats del país per exigir justícia per als 43 estudiants desapareguts a l'estat de Guerrero, al sud de Mèxic. Una de les mobilitzacions més multitudinàries ha estat a la capital d'aquest estat, Chilpancingo, on entre 10.000 i 50.000 persones, segons les fonts, s'han concentrat al costat dels companys dels joves desapareguts. A San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, milers de membres de la guerrilla zapatista d'alliberament nacional (EZLN) han baixat de les muntanyes desarmats, per expressar també la seva solidaritat. A Mèxic districte federal, la manifestació l'han encapçalada familiars dels estudiants. Prop de 10.000 persones han participat en la mobilització als carrers més cèntrics de la capital.

El govern mexicà ha rebut molta pressió perquè investigui i aclareixi què va passar amb els estudiants que el 26 de setembre passat van desaparèixer al municipi d'Iguala, després d'una nit de violència i tirotejos en què van participar policies municipals i narcotraficants. Les autoritats federals han pres aquesta setmana el control de la localitat, després de l'aparició de diverses fosses clandestines amb 28 cadàvers, que podrien correspondre a alguns dels nois desapareguts.

Els manifestants reclamen justícia. (Foto: Reuters)


-.-

8 d’oct. 2014

L'atac de policies a estudiants a Ayotzinapa: la gota que farà vessar el got a Mèxic?

Aquest article forma part de l'acord de col·laboració entre Global Voices i VilaWeb


VilaWeb.Cat 09/10/2014

Pel cap baix, vint-i-vuit cossos s'han exhumat d'una fossa comuna prop d'Iguala, un municipi de l'estat de Guerrero al sud de Mèxic. Els cossos, que mostren signes clars de tortura, es van posar sobre branques i troncs, s'hi va llançar combustible i es van encendre.

Aparentment, les víctimes es van morir cremades vives, segons que va dir un guàrdia que era al lloc dels fets al diari El Mundo. En total, hi havia vint-i-vuit persones calcinades de, segons que sembla, trenta-quatre sense confirmar. Ara les autoritats fan anàlisis forenses per a concloure si les restes humanes corresponen als quaranta-tres estudiants de pedagogia de la comunitat d'Ayotzinapa desapareguts el 26 de setembre, quan el seu autobús fou tirotejat per policies i membres del crim organitzat. Segons les autoritats, la identificació de les víctimes s'allargarà entre quinze dies i dos mesos i hi participaran nou especialistes argentins, a petició d'estudiants d'Ayotzinapa.

Iñaky Blanco, procurador general de Justícia de l'estat de Guerrero, va assegurar que 'alguns dels elements policíacs tenien vincles amb la delinqüència organitzada i, en certs casos, se sabia que eren membres actius del narcotràfic'. Va afegir, en una conferència de premsa a Acapulco, que 'havia estat el director de Seguretat Pública d'Iguala, Francisco Salgado Valladares, qui havia fet detenir els estudiants normalistes d'Ayotzinapa, i un individu anomenat 'El Chuky', del grup delictiu Guerreros Unidos, en va ordenar el segrest i l'assassinat'.

En l'atac del 26 de setembre també van perdre la vida tres joves estudiants, un jugador de futbol —que anava amb un altre autobús també atacat—, el conductor del bus i una dona adulta que anava amb un taxi. No se sap el parador del batlle de la ciutat d'Iguala, José Luis Abarca, ni tampoc la del secretari de seguretat pública municipal.

Tot i que encara no se sap la identitat dels cossos trobats, molts s'aventuren a assegurar que són els estudiants desapareguts, cosa que significaria un gran cop per al govern, car estaria directament involucrat en la matança de civils desarmats.

Després de saber-se els fets, la xarxa mexicana es va omplir de reaccions, des de condols fins a crides a impugnar el govern.

Cal dir que el 1996 el governador de Guerrero, Rubén Figueroa Alcocer, va sol·licitar llicència del càrrec a conseqüència de la matança d'Aguas Blancas. Aquell mateix dia el congrés de Guerrero el va designar governador substitut, fins a la fi del període constitucional, el 1999.
Uns quants usuaris també han comentat amb pessimisme l'estat de violència en què es troba sumit el país.

I circula una crida a una marxa nacional de suport als estudiants d'Ayotzinapa i les seves famílies, el 8 d'octubre, i de rebuig a la violència institucionalitzada de Mèxic.

Per a reaccions i notícies sobre el cas, es poden seguir les etiquetes:

#Ayotzinapa, #AyotzinapaNoSeOlvida i #JusticiaParaAyotzinapa

-.-

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772311596159590.1073741846.100001422701889&type=1



A Barcelona:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 Barcelona. "Ens fa mal Mèxic, frenem aquesta barbàrie" #TodosSomosAyotzinapa

08/10/2014 Barcelona amb Ayotzinapa

07/10/2014 Suport des de Barcelona als normalistes d'Ayotzinapa


A Chiapas:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 "El seu dolor és el nostre dolor" missatge de l'EZLN a Ayotzinapa

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772366152820801.1073741847.100001422701889&type=1
 
-.-

1 de juny 2014

La solidaritat amb Can Vies desborda el centre de Barcelona

Milers de persones s'han manifestat avui a Barcelona per rebutjar el desallotjament de Can Vies i la repressió de les protestes dels darrers dies al barri de Sants. La mobilització –que ha reunit columnes dels barris de Sants, Gràcia, Horta, Sant Andreu, el Guinardó, el Clot i també de ciutats de l'àrea metropolitana, com El Prat i Badia del Vallès– omplia el carrer d'Urgell des de Sepúlveda fins a tocar del Paral·lel. Amb una densitat de dos manifestants per metre quadrat això equivaldria a més de 20.000 persones. La manifestació ha transcorregut sense problemes des de la plaça Universitat fins a l'Avinguda de les Drassanes, on els Mossos havien desplegat un cordó i han impedit que la marxa continués cap a la plaça Sant Jaume. La protesta s'ha dispersat i un grup ha conseguit arribar a Sant Jaume, mentre altres avançaven per l'avinguda de les Drassanes i la rambla del Raval. A la Gran Via, els Mossos han envoltat i identificat un grup d'un centenar de persones que, al final de la protesta, tornaven cap al barri de Sants

Pancarta que encapçalava la manifestació en suport a Can Vies
ROBERT BONET

@LA_DIRECTA 01/06/2014

“Des de la perifèria de Barcelona s'està vivint amb molta intensitat la mobilització per Can Vies, perquè és un referent del moviment okupa, juvenil, estudiantil i feminista.... ho vivim molt a flor de pell”, explicava en Pol, que acabava d'arribar amb la columna d'Horta. “Hem sortit 25 persones i hem arribat aquí centenars: estem fent concentracions i cassolades diàries i molta gent del barri, de totes les edats, simpatitza amb la protesta”, afegia. “Si Can Vies va a terra, tothom en peu de guerra”, i l'exigència de llibertat sense càrrecs per a tots els detinguts han estat els crits més sentits a la protesta, i també se sentien consignes com “Violència és no arribar a final de mes” o “Trias, escolta, això és una revolta”.

Pau Guerra, del col·lectiu de Can Vies, no amagava la seva emoció amb la resposta: “Han vingut milers de persones, i moltes més que han sortit a repicar cassoles. Ara continuarem treballant per reconstruir l'espai i recuperar la vida social, política i cultural que teníem fins ara. Volem que ens deixin en pau el districte i l'Ajuntament”. El col·lectiu reclama la dimissió de Xavier Trias, alcalde de Barcelona i del regidor de Sants, Jordi Martí. “Dilluns van fer una salvatjada i cada dia que passa queda més clar. És cínic que parlin de diàleg després de desallotjar-nos i començar a enderrocar l'espai”. Can Vies també reclama la llibertat immediata i sense càrrecs de tots el detinguts i la paralització del procediments judicials oberts contra els espais okupats de la ciutat.

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, també ha participat en la protesta i ha defensat el model de mobilització d'aquest dissabte al matí “que ha permès que tot el veïnat se sumi” a l'inici de la reconstrucció del centre social. “Cal seguir pressionant l'ajuntament en tots els àmbits per defensar que el que sembla una fràgil treva es mantingui i que Can Vies es pugui consolidar: la mobilització ha obert una finestra d'oportunitat conquerida amb la lluita i cal aprofitar-la”. Rabell ha denunciat les “crides incendiàries” del regidor del PP Alberto Fernández Díaz, que avui ha demanat l'enderrocament de Can Vies “per evitar que es converteixi en un mausoleu dels antisistema”. El president de la federació veïnal l'ha acusat de “voler una situació de caos per justificar la mà dura... i si és de Madrid millor”.

En la protesta han participat també els familiars de Sergi Rubià, de 30 anys, un dels dos detinguts per als quals el jutge ha imposat presó preventiva. “Ha estat una detenció totalment arbitrària: el Sergi va decidir marxar quan va veure que la situació es complicava i el van agafar: és un cap de turc, li podia passar al fill de qualsevol família”, explicava el germà del jove, que pertany als Castellers de Sants i és estudiant de cinema i auxiliar d'Infermeria.

Un cop s'ha endinsat al Raval no es veia ni l'inici ni el final de la manifestació
ROBERT BONET

Bloqueig policial a les drassanes

La marxa ha avançat enmig d'un fort dispositiu policial fins a l'avinguda de les Drassanes, on l'advertència de la intervenció dels mossos ha fet dividir la protesta. Els antiavalots s'han posat les màscares, han demanat a la premsa que es quedés a un costat i han anunciat una càrrega. Alguns manifestants han cremat contenidors, mentre la resta es movia pels carrers del centre, on hi havia molts turistes que miraven encuriosits i feien fotografies. Finalment una part de la gent ha pogut reagrupar-se a plaça Sant Jaume, i els Mossos han concentrat una trentena de furgonetes al carrer Ferran. L'altre focus de la protesta ha estat a la Rambla del Raval, on s'han aixecat nombroses barricades amb contenidors encesos i hi ha hagut trencadissa de vidres. Un vehicle que era al costat d'un contenidor també ha quedat cremat.

Un grup d'un centenar ha tornat a la plaça Universitat i es dirigia cap a Sants quan desenes de furgonetes els han encerclat a la Gran Via, a l'alçada del carrer Rocafort i els han forçat a que s'identifiquessin. La policia ha pres imatges dels retinguts amb diferents peces de roba abans de deixar-los marxar un cop havien donat les seves dades. “Ens seguien una vintena de furgonetes per Gran Via i de sobte a Rocafort ens han encerclat: els mossos han baixat i ens han acorralat fins al xamfrà de Rocafort. Després d'una bona estona, ens han agafat a cadascun dos mossos, ens han registrat les bosses i si teniem peces de roba ens les feien posar per gravar-nos amb elles, ens han gravat de dalt a baix i també el nostre DNI i ens han deixat marxar després de tenir-nos encerclats més de cinquanta minuts”, explica Gabriel, un dels joves que han estat identificats.

Els mossos d'esquadra amb la màscara antigas al capdevall de les Rambles
ROBERT BONET
Més informació:

31 de jul. 2013

Demanen penes de presó per als pagesos detinguts als aldarulls de 2009 a Reus

Quatre pagesos podrien acabar a la presó per les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra davant dels serveis territorials d'Agricultura.


Carles Vicente i el germans Crusells, després de ser deixats en llibertat. Foto: Laia Solanellas.
DelCamp.Cat 30/07/2013

En relació amb els incidents entre pagesos i Mossos d’Esquadra a l’octubre de 2009 a Reus, la Fiscalia i l’acusació particular que representa quatre dels agents dels Mossos d’Esquadra ferits en els incidents demanen penes de més de dos anys per als quatre pagesos detinguts. En les conclusions de la instrucció, que es troba en la via penal, s’acusa els pagesos de delictes de desordre públic, atemptat a l’autoritat, lesions i danys materials. Amb aquestes penes, tot i que els pagesos implicats no tenen antecedents penals, aquests podrien ingressar a presó.

Tant la Fiscalia com l’acusació particular reclamen indemnitzacions per les lesions causades als mossos i consideren el sindicat Unió de Pagesos com a «responsable civil subsidiari» dels aldarulls, en què van acabar ferides divuit persones i hi va haver diversos detinguts. Tot i que manté la demanda de danys i perjudicis per la destrossa de mobiliari urbà, el Departament d’Agricultura de la Generalitat va retirar la seva acusació per la via penal. L'exdelegat del govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, pocs dies després de les càrreges, va assegurar que no es retirarien les causes contra els pagesos i va assegurar que no es tractava d’una acció policial dirigida políticament.
 
Els pagesos van convocar el 24 d’octubre de 2009 una manifestació per reclamar «preus justos» i denunciar els baixos preus imposats pels grans distribuïdors. Un cop davant de la seu del Departament d’Agricultura, al passeig Prim de Reus, els pagesos van intentar accedir-hi i va començar l’enfrontament amb els Mossos d’Esquadra, del qual van resultar ferits vuit mossos i deu pagesos. Tres pagesos, Antoni Lluís C. C., de la Selva del Camp; Joan C. C., de Riudoms, i Josep Carles V., de Falset, van ser detinguts; ara, però, són quatre els que s’enfronten a penes de presó. Els pagesos es van convocar davant de la comissaria de Reus a l'espera de la posada en llibertat dels seus companys. Els moments de tensió també es van viure davant de la comissaria on els agents de l'ARRO van detenir altres pagesos.


Carles Vicente, un dels imputats, ha confirmat que la Fiscalia, en la seva qualificació provisional, demana dos anys de presó per als quatre agricultors detinguts el 24 d'octubre el 2009 i que fins i tot els «demana fins i tot intent d'assassinat», segons l'agència Efe. El Ministeri Fiscal veu indicis de delictes de desordre públic, atemptat a l'autoritat, lesions i danys materials i considera al sindicat Unió de Pagesos com a responsable subsidiari. Vicente ha comentat que «ara busquem testimonis de com va succeir tot, hi ha moltes imatges de policies pegant a gent i a pagesos, però no a l'inrevés».

Més..

Fiscalia i acusació reclamen penes de presó per als pagesos implicats en els aldarulls de Reus

Notícies relacionades:

Puja fins a tres el nombre de detinguts d'Unió de Pagesos aquest dissabte a Reus
El jutge deixa en llibertat amb càrrecs els tres pagesos detinguts ahir a Reus

-.-

4 de des. 2012

Stop Bales de Goma, Felip Puig. Última víctima, l'Ester Quintana.


El conseller Felip Puig nega que Quintana perdés un ull per una acció dels mossos · L'oposició i plataformes demanen que es prohibeixi l'ús d'aquests projectils


Vilaweb.Cat 04.12.2012

El conseller d'Interior, Felip Puig, va comparèixer ahir al parlament per explicar l'actuació dels mossos durant el vespre de la vaga general del 14 de novembre. I va negar que Ester Quintana hi hagués perdut un ull per cap acció dels mossos. L'oposició i les plataformes Stop Bales de Goma i Rereguarda en Moviment han criticat les declaracions de Puig i han tornat a posar damunt la taula el debat sobre l'ús de les bales de goma.

Puig va dir ahir que lamentava les lesions a l'ull d’Ester Quintana, però va descartar que fossin responsabilitat dels mossos. Segons el conseller, a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via aquell vespre no s’hi va fer cap llançament de projectil, tan sols dues salves. En canvi, va dir que en aquella zona sí que hi havia 'individus encaputxats' que havien llançat objectes.

Les paraules de Puig contrasten amb les de diversos testimonis, recollits en un vídeo, i amb les d'Ester Quintana, que també explicava que havia vist com els mossos carregaven i que ella n'era la prova. 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això.'

La plataforma Rereguarda en Moviment, el grup de suport a Ester Quintana, i representants de Stop Bales de Goma retreuen que Puig no diu la veritat i denuncien manca de transparència. 'Cada vegada hi ha més víctimes de la violència policíaca desmesurada, i cada vegada es deixa més marge al cos de policia per exercir aquesta violència amb total impunitat', diu Stop Bales de Goma en un comunicat, i recorden que hi ha uns quants testimonis que han declarat el contrari de Puig i que fins i tot algú ha recollit projectils en aquella zona: 'O menteix reiteradament, o bé la direcció de la policia li facilita informes falsos i ell hi confia cegament.' En aquest cas, denuncia 'la possibilitat concreta que el cos dels mossos actuï de manera independent del conseller i del director general de la policia catalana, Manel Prat'. Finalment, Stop Bales de Goma demana la dimissió de Puig i Prat i que es dissolgui la brigada mòbil de la policia com a 'unitat totalment descontrolada i d'enorme perillositat per a la societat'.

El portaveu del grup de suport a Ester Quintana, Joni, insisteix a dir que 'la mida de la ferida, el tipus de lesió i la velocitat no fan dubtar' sobre l'origen de l'impacte, i assegura que el dictamen mèdic també ho assenyala.

Pel que fa als grups de l'oposició, tant el PSC com ERC i ICV-EUiA demanen que es reconsideri l'ús d'aquests projectils en les actuacions antiavalots. Puig es va comprometre ahir a debatre la qüestió durant la legislatura que aviat començarà. 

El menor ferit a Tarragona 


Quant als incidents de Tarragona, Puig va explicar que unes 150 persones amb banderes de la CGT havien causat danys en diversos indrets de la ciutat, i a la plaça de la Generalitat havien atacat els policies que protegien El Corte Inglés, llançant-los objectes contundents com ara ampolles de vidre, pedres o peces de ferro que portaven en motxilles o que agafaven dels contenidors. El cap del dispositiu va ordenar la contenció i, després, la dispersió, de primer amb furgoneta i més tard a peu.

Durant la persecució, un dels mossos va donar un cop, ‘de rebot, involuntari i fortuït', a un menor, que va haver de menester quatre punts de sutura al cap. Dos agents que no havien vist l'acció van colpejar una noia ajupida que protegia el menor i una altra que els recriminava l'acció. 'Les imatges incomoden i enutgen', diu Puig, que considera que l'acció dels agents 'sembla desproporcionada i podria no ajustar-se als protocols establerts'. Per això es va obrir un expedient informatiu que ara ha quedat suspès perquè s’ha iniciat una investigació judicial. Els tres agents implicats continuen a la seva unitat, però no participaran en actuacions d'ordre públic fins que no es tanqui l'expedient. 

Informació relacionada: 

VÍDEO: 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això'
'Els antiavalots han perdut el control'. Un nou cas d'agressió durant la vaga
Testimoni: El braç d’un passant per la Via Laietana trencat pels mossos
Un vídeo aplega testimonis i imatges de les càrregues dels mossos el 14-N

o0o
Felip Puig torna a mentir:
Testimonis del #14N. #CiUésViolència #ÀnimsEster

o0o

"El senyor Felip Puig m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicar-me que allà no hi havia policia i que no van carregar”


Jesús Rodríguez
Setmanari Directa. 29/11/2012 

La veïna de 42 anys del barri de la Verneda de Barcelona que va perdre l'ull esquerre per l'impacte d'un projectil dels mossos d'esquadra el dia de la vaga general al passeig de Gràcia de Barcelona ha fet les seves primeres declaracions a l'equip de 15mbcntv. Esther Quintana explica de manera molt serena i emotiva tot el relat dels fets des del passat 14 de novembre fins el dia d'avui. Després d'abandonar l'Hospital de Sant Pau ha hagut de deixar el seu habitatge i traslladar-se a viure amb els seus pares, que encara li han de fer cures a l'ull cada vuit hores. Entre d'altres coses, Quintana recorda perfectament el moment de l'impacte: “Em vaig girar i vaig veure els furgons i els policies, aleshores vaig notar l'impacte a la cara. No tinc ull, no tinc ull. No és que em fes mal en un punt en concret, em feia mal a tota la cara. L'ambulància no venia, deien que no la deixaven passar”. S'adreça directament al conseller d'Interior Felip Puig i li diu: “El senyor Felip Puig va dir que allí no hi havia cap càrrega. Jo no sé amb quin projectil em van donar a mi, però va ser un mosso d'esquadra amb un projectil. Si ell no va donar l'ordre qui la va donar. Potser m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicarme que allà no hi havia policia i que no van carregar”. Fa una crida a seguir manifestant-se i considera que si no es frena l'actuació repressiva dels mossos d'esquadra “quin serà el següent pas? Què més ens faran? Hem de seguir anant a les manifestacions”. En el mateix vídeo, la mare d'Esther Quintana es dirigeix als policies que van efectuar el tret contra la seva filla: “El que lo haya hecho, si tiene hijos y a alguno de ellos le hubiera pasado, que se meta la mano en el pecho a ver si duele o no duele”. 


o0o
Els mossos que cacen ulls

J.R.  Setmanari Directa 29/11/2012
 
El cas d'Ester Quintana és l'últim, però no es tracta d'una excepció ni un accident aïllat. En els últims 5 anys ja són 7 les persones que han perdut un ull per l'impacte d'una bala de goma o un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra. Qui són i com actuen els agents que s'amaguen darrera del passamuntanyes? De qui reben les ordres? Perquè la seva actuació ha empitjorat en els últims anys? Us ho expliquem.

Antidisturbis del Mossos d'Esquadra disparant amb llançadores GL-06 a l'alçada de la cara
ROBERT BONET
La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra actualment està formada per 8 unitats fixes d'antiavalots. Cadascuna d'aquestes unitats té 7 furgonetes, i a cada furgoneta hi viatgen 7 agents. Un dels agents de cada furgoneta és l'escopeter que dispara bales de goma o projectils. La seu central dels antiavalots de la Generalitat és a l'edifici Egara de Sabadell, des d'on cada dia surten i entren les columnes de furgons que es dirigeixen a manifestacions, desnonaments, concentracions i d'altres tipus d'esdeveniments. A la majoria de casos es tracta de mobilitzacions de caràcter polític i social. En els inicis del desplegament a l'àrea metropolitana, l'any 2006, els antiavalots no duien la cara tapada i mostraven el número de placa. De mica en mica, però, la seva actuació va anar degenerant. A dia d'avui els escamots de la Brigada Mòbil actuen fora de la llei. Un decret de l'any 2008 signat per José Montilla, expresident de la Generalitat, i Joan Saura, exconseller d'Interior, els obliga a dur el número de placa sempre visible, però per ordre de Felip Puig incompleixen de forma sistemàtica aquesta normativa d'obligat compliment. La cúpula política i policial dels mossos ha encobert durant aquests anys la transformació parapolicial d'aquesta unitat presumptament especialitzada en ordre públic. 

Els fets de Bolonya, un punt d'inflexió 

Va ser el matí del 19 de març de 2009 quan es va començar a gestar l'actual situació de descontrol. Després de les duríssimes càrregues dels mossos contra els i les estudiants que lluitaven contra el pla Bolonya, l'aleshores Director General de la Policia, Rafael Olmos, va fer unes declaracions davant la premsa assegurant que la violència dels antiavalots contra els periodistes no es tornaria a repetir i que es depurarien responsabilitats. Aquelles paraules d'Olmos van questionar tot l'establishment corporatiu de l'edifici Egara de Sabadell, i els tentacles dels poderosos comissaris de la policia catalana es van començar a moure. El conseller d'Interior, Joan Saura, va destituir Olmos. El missatge que ICV va enviar a l'opinió pública fou que la baixa d'Olmos era un càstig per les càrregues policials, però la realitat era molt diferent. Aquell matí del 19 de març el veritable poder a l'ombra dels Mossos, Joan Delort, va visitar els centenars d'agents que havien protagonitzat les càrregues el dia anterior, i acompanyat del comissari Sergi Pla (antic policia nacional) va felicitar els agents per la seva professionalitat. La lectura interna fou que Olmos era destituït per haver-se atrevit a criticar públicament els antiavalots. A partir d'aleshores va començar la impunitat. 

Sense número de placa, amb extrema violència

Les regnes les va agafar aquell dia, i fins a dia d'avui, el comissari Sergi Pla, qui amb el vist-i-plau de Felip Puig ha pujat el llistó de la violència indiscriminada cap a manifestants. Els agents oculten sistemàticament el número de placa, l'ús de les pilotes de goma i els projectils de les llançadores GL-06 ha esdevingut un autèntic 'divertimento' pels joves agents ansiosos d'adrenalina que han entrat a la Brigada Mòbil i, fins i tot, s'ha conegut el cas de diversos agents –de més edat– que han abandonat la unitat per la seva discrepància respecte la barra lliure d'impunitat que es serveix a dia d'avui a l'edifici Egara. Sergi Pla es va fer tristament famós a un reportatge del programa Salvados de la Sexta, on va assegurar que fins i tot Gandhi hauria rebut cops de porra si hagués estat a la plaça Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011. Entre la plantilla dels antiavalots s'ha estés la idea que tot està permès i que qualsevol il·legalitat rebrà la cobertura dels seus comandaments polítics i policials. I així és. Segons Felip Puig –amb la creença que una mentida repetida mil cops esdevé una veritat– el 14 de novembre no hi va haver cap càrrega policial al passeig de Gràcia. No s'ha obert cap expedient informatiu, cap investigació de unitat d'afers interns. L'agent que va disparar contra Ester Quintana i els 6 agents que l'acompanyaven saben el que realment va passar. El jutjat de guàrdia ja ha rebut la denúncia pels fets.



o0o

Els mètodes bàrbars de repressió en defensa del neoliberalisme s'estenen.

Ens arriben noticies que no només aquí i a la "nostra" "democràcia" hi ha cafres d'aquest calibre. A Mèxic s'estant trobant en una situació similar. Al menys pel que fa a la repressió cap a tot manifestant desafectes al règim.

En relació de la presa de posició del nou President de la República dels Estats Units Mexicans (és a dir, Mèxic), en Peña Nieto no només pren possessió del càrrec sinó que continua amb la barbàrie i mètodes del seu predecessor Felipe de Jesús Caderón Hinojosa, el qual s'emporta a les espatlles més de 100.000 morts i desapareguts en una guerra estúpida de no se sap qui contra qui, però amb una víctima molt clara i evident, la població civil i els moviments socials, defensors pels Drets Humans, ecologistes, ... i el país més perillós per exercir el periodisme, a banda dels migrants (no hi ha números, no hi ha noms, no hi ha repòs en una tomba).

Aquest passat cap de setmana hi ha hagut fortes esbatussades, ferits greus per pots de fum de gasos lacrimògens i pilotes de goma i garrotades al més pur estil dels "Puig Boys". 

Transcripció literal del missatge rebut:

"A propósito de las balas de goma que ya han causado muertos en Atenco y Oaxaca, y heridos de gravedad en ambos lugares y éste 1 de diciembre en San Lázaro, además de en otras partes de país acá un manifiesto desde Barcelona: STOP a les bales de goma.
En México urge una campaña contra las balas de goma, las bolas de goma y las escopetas de granadas lacrimógenas usadas ilegalmente de manera letal disparadas directamente contra la muchedumbre y en particular contra la cabeza de las y los manifestantes".

Noticies relacionades:
  
o0o

Els moviments socials mexicans planten cara a la investidura de Peña Nieto

Sílvia Abadia / Foto: Pedro Anza 
Setmanari Directa Mèxic D.F. 03/12/2012


No ha estat una sorpresa per ningú, sinó la confirmació d'una evidència dura i dolorosa. El Partit Revolucionari Institucional, que va governar Mèxic durant 70 anys, va guanyar les eleccions mexicanes l'1 de juliol. En la seva investidura però, Enrique Peña Nieto ha topat amb una societat que porta molts mesos denunciant l'abús de poder de l'oligarquia que l'ha dut al govern, i que ha cercat durant tot el cap de setmana la seu de la cambra legislativa mexicana, al Palau de San Lázaro. Una decisió presa el 23 de setembre, per la Convenció Nacional contra la Imposició. 

Crònica d'una resistència anunciada 

És la nit del 30 de novembre, l'endemà els moviments socials cercaran Sant Lázaro. L'Acampada Revolución 132 s'omple de joves de disset assemblees diferents. Simultàniament, 40 autocars de la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació i de l'Assemblea Popular de Oaxaca surten en direcció a la capital mexicana. Altres moviments com Atenco, La Otra Campaña o el Sindicat de la Xarxa de Transport Públic, i més assemblees populars, s'afegeixen a la comitiva.

A les 4h, 200 joves de les assemblees #yosoy132 surten de l'Acampada direcció a San Lázaro, on hi arriben a les 7h, amb una manifestació engreixada per comitives d'altres organitzacions i indrets. Una perímetre de sis quilòmetres de tanques envolta la cambra de diputats des de fa una setmana. Quan encara no ha sortit el sol, comencen els primers enfrontaments amb la policia, que llença pots de fum contra les manifestants. A l'estació TAPO, arriben els 40 autocars que han fet carretera durant tota la nit. Professorat, estudiants, famílies senceres; totes comencen a establir-se a l'espai, en una operació de logística popular on 'tortas' (entrepans) i màscares antigas comparteixen protagonisme.

300 metres separen els dos escenaris, fosos entre si pel trànsit de persones que circulen d'una banda a l'altra: ara un grup d'antiavalots, ara un grup de oaxaquenys, ara va la comitiva de professorat en lluita, ara torna una comitiva de periodistes. L'ambient a la rereguarda és d'alegria i relativa tranquil·litat. La gent gran renta la cara a la quitxalla amb coca-cola per reduir l'ardor dels gasos lacrimògens. Un grup de mestres ho observen tot des d'un pas elevat amb atenció i comenten: “A nosaltres els gasos no ens fan por perquè ja estem acostumades de la lluita per l'educació del 2006”. Els venedors ambulants continuen amb la tasca quotidiana, indiferents a tot panorama i amenitzen el soroll de guerra amb la cantarella comercial: “Tacos de birria, tortas a diez pesos, goma de mascar a cinco!”. L'altre escenari es presenta més intens. Com si tornéssim a la guerra de trinxeres, una tanca separa un bàndol de l'altre. Còctels Molotov, pedres i pots de fum són la moneda d'intercanvi i, en una d'aquestes, fins i tot els manifestants han pretés trencar el mur estampant un jeep ple de joves. La tanca no cedeix i la batalla continua.

A les 11 del matí la resposta policial ja ha tret un ull a un manifestant i ha posat entre la vida i la mort a tres persones, en estat molt greu. A aquesta hora, les assistents a la convocatòria han començat a marxar cap al Zócalo i cap a l'Acampada Revolución, en una batalla i persecució constant amb la policia que ha convertit la ciutat en un camp de guerra. La batalla dura fins les 18h, quan la gent comença a concentrar-se a la comissaria, on hi ha 96 persones detingudes. 


Balanç de la jornada 

Policia d'elit, militars i secretes (porros); bales de goma i pots de fum lacrimògen deixen al llarg del dia 96 detencions, 20 ferits greus i rumors de persones mortes. Almenys tres persones en estat molt greu. Si les 96 detingudes surten aviat no els hi quedaran càrrecs. Però si alguna de les detencions s'allarga més de 48h entrarà en un procediment penal regit per la Secretaria de Seguretat Federal, coneguda entre les activistes per la seva duresa. A les 20h, unes 200 persones es disposen a dormir davant la comissaria on es troben les detingudes. En menys de dues hores, però, estan envoltades de policia que no les deixa sortir ni entrar, fins ben passades les 4h. Ja és 2 de desembre, i a l'altra banda de la ciutat les assemblees #yosoy132 es reuneixen per fer un balanç del dia i veure com continuar el dia següent. La nit és llarga, les trucades telefòniques abundants, i els gestos d'afecte compartits atenuen els dolors físics i emocionals. Els sis anys de Partit Revolucionari Institucional que venen però, seran més llargs; els episodis de repressió, més durs i freqüents. La gent que lluita ho sap, i les seves ganes de seguir són, tot i que la son pesa als ulls, més intenses i necessàries que mai.


o0o

Noticies relacionades:
  
Brutal repressió deix un saldo de 30 detinguts a Guadalajara

Llista preliminar, detinguts el 01 de desembre al DF
¡No estan sols! Oaxaca en peu contra Peña Nieto, se exigeix amb marxa llibertad de Presos Polítics
Violència i repressió. Greu el company Juan Francisco Quinquedal
Violència i repressió a l'arribada d'Enrique Peña Nieto a la presidencia de Mèxic

o00

6 d’abr. 2012

Els ulls robats

Els ulls robats. Made in Mossos



MADE IN MOSSOS

Som a la Barcelona del Segle XXI. Aquesta Barcelona alegre, colorista, oberta, cívica, la Barcelona que, després de ser ciutat Olímpica el 1992, ha esdevingut punt de referència per a molts: ciutat mediterrània i europea de primera línia.

Però no tots poden dir el mateix: En Nicola Tanno, en Jordi Sallent, l' Oscar Alpuente, en Jordi Naval i en Carles Guillot han quedat marcats per tota la vida a causa de la violència incomprensible i legitimada pel govern: una bola de goma, disparada per un Mosso d'Esquadra, els va rebentar un ull, esquinçar les parpelles i trencar ossos del crani. Cap d' ells estava fent un acte vandàlic, encara no saben per què els van disparar, i possiblement mai n'obtindran una resposta.

Les boles de goma són una arma de dispersió utilitzada per la policia espanyola ja des dels temps del franquisme. Són uns projectils de cautxú massís que pesen 90 grams i que, disparats amb una escopeta, arriben a la velocitat de 720 km/h. La policia les classifica dins de les armes "less-lethal", és a dir, armes que no causen danys greus i permanents, però segons la definició de la Comissió Europea, multipliquen per set la força màxima que pot tenir una arma per a ser considerada "menys letal". Així doncs, el cos antidisturbis del nostre país fa ús d'una arma letal que sembla més pròpia d'altres països, els que han protagonitzat les revoltes àrabs, o que recorden els temps convulsos d'Irlanda del Nord i els seus conflictes nacional-religiosos, que van provocar tantes morts.

Cap de les víctimes de les boles de goma sap qui els va disparar. Els agents responsables es mantenen en l'anonimat i segueixen anant a treballar cada dia per la seguretat de tots nosaltres. Sembla impossible que un jutge pugui obtenir els informes dels Mossos, trobar incoherències en les declaracions, prendre en consideració els testimonis; i mentrestant, les quatre víctimes esperen; esperen poder saber qui els va disparar i perquè va fer-ho, per entendre una mica més el desgraciat instant que els va deixar cecs d’un ull. Esperen que algú els reconegui el dany causat i que els demanin disculpes. I mentre esperen, s’han associat i lluiten per l’abolició d’aquestes armes: la campanya Stop Bales de Goma començà el setembre de l’any 2010, amb la voluntat d’arribar a la opinió pública i política, per tal que incidents com els seus no tornin a passar més. Al llarg d’ aquest temps han escrit articles, anat als mitjans de comunicació, cercat informació, han fet manifestacions al carrer i han trucat a les portes del Parlament. L’última de les iniciatives de Stop Bales de Goma és mostrar de forma directa i visual els danys que causen aquestes armes. Ells tapen la seva ferida amb un ull fals, de plàstic, per tal que el món no s’ espanti en veure’ls pel carrer, per poder fer una vida “normal”. Però tapant-se la ferida, amaguen també la violència que han rebut. En aquesta ocasió han decidit mostrar-se tal com són: sense la pròtesis, envidenciant les conseqüències que per ells són irremeiables, i amb l’esperança que no hi hagi més ulls perduts de la mateixa manera.

o0o

Nicola Tanno

November 2011
Barcelona, Spain
Nicola Tanno
Italian, 25 years old. Master student at UFP University, Barcelona.
Physical damage: Right eye lost, cerebral hematoma, skull fracture.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra ( Catalan antiriot police)
Accident place: Barcelona, 347 Gran via de les Corts Catalanes.
Day of the accident: July 12, 2010.
Hour: 1.30 am during the celebrations for Spain world champion after the World cup.
State of legal process: Sospended because of a conflict of competence.


Jordi Naval

November 2011
Barcelona, Spain
Jordi Naval, Catalan, 25 years old, Telecomunication engineer, analyst programmer for SEMIC Lleida (Barcelona)
Physical damage: Left eye lost.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the accident: Carrer de l'Uni—, Raval district, Barcelona, Spain
Date of the accident: May 28, 2009 at 1:30 am during the celebrations for the third victory of the Fc Barcelona in the Champions League.
State of the proceedings: in progress at the Constitutional Court of Catalunya


Carles Guillot

November 2011
Barcelona, Spain
Carles Guillot, Catalan, 39 years old, historian.
Physical damage: RIght eye lost; fractured nose and cheekbone.
Cause: Rubber bullet fired by National police.
Place of the accident: Rambla Mercedes, La Salut, Gràcia district, Barcelona Date of the accident: July 17, 2001.
During the evacuation of the squat "Kan Nyoki's house" and following assault to "The Mountain's house" squat.State of the proceedings: on remand from the Spanish Supreme Court.

Jordi Sallent

November 2011
Barcelona, Spain
Jordi Sallent, Catalan; 32 years old, Salesman for the ONCE lottery tickets
Physical damage: right eye lost.
Cause of the incident: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the incident: BonsuccŽs square, Raval district, Barcelona Date of incident: May 14, 2009 Barcelona.
During the celebrations for the victory of FC Barcelona in the Copa del Rei (King's Cup). State of the judicial process: Pending case to start an administrative process to ask a financial compensation for the permanent damage he gots.


Oscar Alpuente

November 2011
Barcelona, Spain
Oscar Alpuente, Catalan, 30 years old. Computer programmer.
Physical damage: Left eye lost; multiple fractures to the bones of the eye socket; reconstruction of the eyelids.
Place of the accidents: 19, Paseig de Gracia, Barcelona.
Date of the accident: May 27, 2009. At 2:20 am, during the celebrations of the Champions League won for the third time from Barcelona Fc. Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan antiriot police) State of the proceedings: Application not accepted by trial judges in Barcelona, postponed to the National Hearing in Madrid.


o0o

Foto: Francesca Oggiano
o0o

o0o

11 de gen. 2012

El jutge imputa les responsables de l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig

MANU SIMARRO / Setmanari de comunicació Directa 11/01/2012

El jutge Josep Maria Miquel Porres ha citat a declarar en condició d'imputats els responsables del dispositiu policial que va intentar desallotjar la Plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. De moment, el jutge només ha citat a dos responsables polítics i a dos comandaments policials, dels més de 300 policies que van participar del que oficialment es va anomenar com una "operació de neteja per motius de seguretat" i que va acabar amb centenars de persones ferides i amb diverses persones ingressades a l'hospital. Així doncs, l'aleshores regidora de Mobilitat i Seguretat amb Jordi Hereu, Assumpta Escarp, i el Director General de la Policia i número 2 del conseller d'Interior Felip Puig, Manel Prat, hauran de comparèixer davant la justicia els dies 19 i 25 de gener respectivament, a les 10h, i respondre les preguntes del magistrat del Jutjat nº4 d'Instrucció. El mateix hauran de fer l'intendent de la Regió Metropolitana de Barcelona Antoni Antolín i el sotsinspector de la Brigada Mòbil David Bordas, els dos comandaments dels Mossos d'Esquadra que hauran de declarar els dies 26 i 31 de gener, respectivament, també a les 10h.

El jutge va decidir obrir diligències contra la cadena de comandament policial responsable de l'operatiu l'1 de desembre del passat any quan va admetre a tràmit la querella de 56 persones ferides durant l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya. El visionat dels reportatges gràfics que va aportar l'acusació i les declaracions de fins a 48 de les 56 persones querellades, han servit al jutge per prendre aquesta decisió. Tanmateix, cal incidir en que les declaracions de les querellades deixaven molt clara la implicació dels Mossos d'Esquadra en les múltiples agressions i no carregaven amb tanta força contra la Guàrdia Urbana de Barcelona. Un cop presa declaració, el jutge decidirà si manté les imputacions i, si és així, perquè els imputa. Els querellants demanen l'encausament de tots ells per fins a onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d'una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, delicte contra la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.


Providència on Josep Maria Miquel Porres imputa a Assumpta Escarp, Manel Prat, Antoni Antolín i David Bordas

o0o

Informació relacionada:

El jutge imputa als comandaments políticas dels Mossos i l'Urbana per les càrregues als indignats
11/01/2012

Oberta una investigació als responsables dels Mossos
i l'Urbana per les càrregues a la Plaça Catalunya 01/12/2011



o0o

8 de nov. 2011

Testimoni de supervivent de la massacre del 2 octubre 1968. Mèxic

Carlos Beltrán Maciel, detingut la matinada del 3 d'octubre de 1968.

Fa més de 40 anys a la Plaça de les Tres Cultures, Tlatelolco, va ser detingut Carlos, i com ell mateix es proclama, un dels líders del Consell General de Vaga. En el monument als caiguts apareix el seu nom i edat, 27 anys, quan va ser donat per desaparegut i / o mort. Més de 40 anys en diverses presons, incloses les que ell anomena "Presons del poble", que al meu judici han de ser una mena de camps de concentració que el govern utilitza per desaparèixer presos polítics o amenaces contra el sistema. Ara, acabat de sortir del penal i amb càncer en etapa terminal, no té documents d'identificació, no té casa, no té dona ni filla perquè ambdues van morir en el terratrèmol del 85. Està sol i del Moviment del 68 només li queden els records i alguns poemes escrits a la presó. Fins a la Victòria Sempre!.




o0o

12 d’oct. 2011

Dues lògiques paramilitars es barregen a Chiapas

A Mèxic, la Qüestió del paramilitarisme no és nova, l'antecedent immediat si dóna després de l'aixecament zapatista a Chiapas de 1994, on hi ha una estratègia contrainsurgent inclou el paramilitarisme, gent civils que és armada i entrenada per l'exèrcit mexicà i que compleix certes funcions de repressió i que el seu cost l'estat no vol carregar, així és la paramilitarització complementària al procés de militarització.

Però d'altra banda a Mèxic si ha Viscut aquest procés de construcció d'un projecte paramilitars a nivell Nacional, on un dels referents és Colòmbia. El que estan tractant de fer ara al país és que aquests grups tinguin una presència nacional, un discurs proprio, una identitat pròpia i sobre tot una legitimitat davant la societat. El discurs que aquests paramilitars esgrimeixen és que acabaran amb els dolents, faran el que l'estat no pot fer per que té lligams legals. És un discurs que reca legitimar-se però segueix sent l'estat el que comet les massacres, les desaparicions forçades, les execucions a través d'aquests grups paramilitars per que no se li pugui carregar el cost polític. El govern porta una campanya en la que nega l'existència de paramilitars a Mèxic però en realitat és un projecte del propi govern.



El que ha passat recentment a Veracruz amb els 35 exectutats que foren mostrats publicament així com els vídeos anteriors i posteriors dels anomenats Matazetas és la configuració més acabada d'un grup paramilitar fortament armat, entrenat, amb discurs, crecant legitimitat i que practica la neteja social.



Entre aquesta gent que aparegué executada hi havia, per exemple, un jove que va anar a caoprar tortillas, detingut per la policia estatal i després apareix com una de les victimes; o una prostituta del port ...

Són operacions que tenen la finalitat de generar terror a la societat. I a través d'aquest instrument crear terror, per poder exercir més control social. Resultat? A Veracruz ja hi ha un comandament únic a nivell federal, es a dir, unificaren les policies en coordinació amb la Marina, per que el fet els donà el pretext perfecte per fer-ho, cosa que a més a més, la gent inclús aplaudeix

A Chiapas, se està barrejant dues aquestes dues lògiques, la paramilitarització contrainsurgent tradicional i la paramilitar amb la lògica de neteja social i la lluita contra el narcotràfic. Les dues lògiques s'estan ja donat a Chiapas, tabasco, sud de Veracruz i Guatemala, on ho podem veure inclús més desenvolupat. La idea de construir l'enemic intern. Per a uns les comunitats en rebel·lia o per d'altres el narco , però la lògica és la mateixa.

L'informe 2009-2010: Saldo de la Represión en México que presentà el Comité Cerezo l'agost passat, conté un capitol dedicat en més profunditat sobre el paramilitarisme. Porten rastrejant el fenomen des de fa 5 anys i ho veuen com un fenomen que s'aguditzarà. A l'entrevista Hector Cerezo senyala que és interessant mirar el que passa a Colombia, per que tinguem com a referent del cost social d'una guerra que el poble no tria.

Lógicas paramilitares en Chiapas. Entrevista amb Héctor Cerezo.
SOBRE LOS MATAZETAS. Carlos Fazio

o0o

Paramilitars a Mèxic. Entrevista Aristegui a Edgardo Buscaglia

Aristegui - Paramilitares en México (Entrevista Edgardo Buscaglia) 1/2


Aristegui - Paramilitares en México (Entrevista Edgardo Buscaglia) 2/2

o0o

Paramilitars, protagonistes de la contrainsurgencia a Chiapas Zapateando César Rojo 06/10/2011
Els paramilitars a Mèxic: Per què menteix Calderón? Guadalupe Lizárraga / Kaos en la Red 04/10/2011

Notes relacionades:

Hi ha paramilitars a Mèxic? i altres enigmes Salvador Camarena 03/10/2011
Els paramilitars, una realitat Proceso / 01/10/2011
Paramilitars creixen al país. Mèxic Chacatorex 01/10/2011

Veracruz: un altre estat de Mèxic consternat Joan Carles Guisado Cabezas / Font: suite101.net 27/09/2011

Descarregar la Revista Proceso 1822 "Los paramilitares si existen" i "El Horror estilo Zacatecas" (PDF)


Sí que hi ha paramilitars a Mèxic: EZLN Animal Político 30/09/2011
Es consolida el setge paramilitar a la comunitat de San Patricio: zapatistas Hermann Bellinghausen / La Jornada 30/09/2011
Comunicat de la JBG Nueva Semilla que va Producir. Caracol V que Habla para Todos 30/09/2011
Paramilitars de Oaxaca, en la impunitat: eurodiputadas Contralíneas / Chacatorex 30/09/2011

"Detencions i tortures" contra adherents de La Otra Campaña

o0o