o0o
La situació de Bajo Aguán a Hondures
Hondures: assassinen a company de ràdio comunitària / Sumen tretze assassinats de comunicadors des del cop d'estatUn any després de les eleccions, les ONG continuen denunciant la il·legitimitat del govern actual d’Hondures i la repressió i la violació sistemàtica dels drets humans
Les ONG demanen condicions al suport financer i polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea al govern hondureny.
Després del cop d’estat del juny de 2009 i de l’arribada al govern de Porfirio Lobo arran de les eleccions del 30 de novembre, les amenaces i els assassinats contra defensors i defensores dels drets humans, líders socials, membres de la resistència i periodistes s’han incrementat. Només des del mes de març s’han comès nou assassinats de periodistes o comunicadors i comunicadores socials, la qual cosa ha portat fins i tot l’ONG internacional Reporters Sense Fronteres a qualificar Hondures com un dels països més perillosos del món per als i les periodistes.
La repressió carrega contra diversos col·lectius: dones, activistes, LGBT, camperols i sindicalistes, mentre culpa de les morts a la inseguretat ciutadana. El moviment Feministas en Resistencia ha denunciat que els feminicidis continuen augmentant en una “escala sense precedents”: amb una mitjana de sis morts per setmana ja són més de 200 les dones assassinades durant el 2010.
La Comissió Interamericana de Drets Humans alerta sobre l’estat d’impunitat que es viu al país i la creixent militarització de la societat hondurenya. Exmembres de l’exèrcit, contra els quals es van formular denúncies per la seva participació al cop d’estat, ocupen la direcció de dependències públiques d’alt nivell al govern de Lobo, entre ells el general Romeo Vásquez Velásquez, gerent de l’empresa nacional de telecomunicacions Hondutel.
La Federació Catalana d’ONGD (FCONGD) dóna suport a la Consulta Popular por la Declaración Soberana del Frente Popular de Resistencia Nacional que ha recollit més d’1.300.000 signatures per demanar una Assemblea Nacional Constituent i el retorn sense condicions de Zelaya, i dels exiliats i les exiliades.
Les ONG veuen amb preocupació que, malgrat el cop d’estat, la UE no hagi dut a terme canvis substancials en els programes de cooperació amb Hondures i doni suport econòmicament a institucions que no persegueixen els autors de les violacions als drets humans. És significatiu el suport previst amb 44 milions d’euros per a l’enfortiment la policia hondurenya.
És per això que les ONG demanen com a condicions per al suport financer i polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea al govern hondureny el respecte dels drets fonamentals, la democratització d’Hondures, la instal·lació d’una Assemblea Nacional Constituent, incloent, popular i participativa, i el retorn sense condicions de José Manuel Zelaya i de les persones exiliades pel règim de Porfirio Lobo.
Font: canalsolidari.org
Yadira Minero és advocada del Centre de Drets de les Dones (CDM), una ONG que treballa per millorar les condicions de vida de les dones a Hondures, i coordina el programa Dona i Treball Digne d'aquesta entitat. Minero també és membre de la Coalició Hondurenya d'Acció Ciutadana (CHAAC), una unió de diverses entitats de la societat civil que promou el comerç alternatiu i la sobirania alimentària. Ha estat recentment a Catalunya, convidada per Setem per participar en la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Han canviat les condicions de vida de les treballadores de les maquiles?
Al principi, es van aconseguir algunes millores, però continuen produint-se violacions dels drets laborals. Les jornades són llargues i els salaris molt baixos. En el 99% de les maquiles tèxtils, les jornades són de nou a dotze hores diàries. I en el cas de les empreses exportadores de gamba i meló, de dotze a catorze hores. El salari en el sector del meló és de 2,52 dòlars al dia. A les maquiles tèxtils està entorn dels 6 dòlars però a les zones rurals no arriba als 5. Aquests salaris són molt inferiors al salari mínim de la resta del país, que és d'uns 9 dòlars.
L'actual crisi econòmica ha propiciat que el model de la maquila textil s'exporti a altres sectors?
Aquest model de treball repetitiu, en cadena... s'està exportant, però és anterior a la crisi. Quan, a finals del 2005, hi va haver l'obertura de quotes de tèxtil a la Xina, els empresaris van diversificar la seva activitat, i van començar a produir altres productes per exportació com l'oli de palma, accessoris per a vehicles com cinturons de seguretat... Aquestes empreses estan exonerades d'alguns tributs i, al final, paga més impostos una venedora ambulant que l'amo d'una fàbrica.
D'on procedeix el capital de la maquila?
En termes generals, un 32% és capital nacional i la resta estranger, però varia segons el sector i en alguns casos el capital estranger és del 100%, com el de la maquila tèxtil rural de Santa Bàrbara, que és brasiler. Els Estats Units, però, són el país dominant i fa uns anys el 38% de tot el capital de les maquiles era nord-americà.
Quin paper juga l'Estat?
L'Estat és còmplice de les mesures neoliberals. És dèbil quan veu que ha de deixar de rebre ingressos i sacrifica les polítiques socials. A Hondures, hi ha 23 famílies que controlen les grans empreses del país, i hem sabut que 11 d'elles van promoure el cop d'estat de juny del 2009. Són empresaris dels sectors de la exportació agrària i tèxtil. La gota que va fer vessar el got abans del cop va ser l'augment del salari mínim un 60%.
Des del CDM heu documentat les violacions dels drets laborals de les treballadores i els treballadors durant el cop...
Encara estem elaborant aquest estudi, però és molt complex per tota la inseguretat que hi havia i la por a denunciar. Els tocs de queda van durar molts dies, la gent no podia anar a treballar però se'ls obligava a reposar aquestes hores, i molts tampoc no van cobrar la paga extra que els corresponia. Es van aconseguir identificar aquestes onze famílies d'empresaris, els mateixos promotors del cop estaven vulnerant els drets laborals dels treballadors i es va fer una crida al boicot. Una de les primeres persones que va perdre la seva feina amb el cop va ser l'advocada Lucía Rosales, directora regional de la Secretaria de Treball, una gran defensora dels drets laborals dels treballadors i treballadores de les maquiles.
Aquesta setmana ha tingut lloc a Madrid la VI cimera UE-Amèrica Llatina i Carib. Es va anunciar que s'havia assolit un acord entre la UE i Amèrica Central...
Nosaltres ens hem reunit amb europarlamentaris i els hem demanat si reconeixien el govern de Pepe Lobo. Ens han dit que sí. Sota el seu règim hi ha una violació sistemàtica dels drets humans, molta gent viu amenaçada i ara protestar pot significar perdre la vida o passar a formar part d'una "llista d'exclosos" i no poder trobar feina. La UE pot suspendre un acord si es violen els drets humans, però li interessa el comerç i no les persones.
Les últimes rondes es van fer de manera clandestina. L'any passat es van suspendre al meu país, a Tegucigalpa, i després hi va haver un altre intent a Brussel•les. Els empresaris centreamericans estaven en contra d'alguns punts com les quotes de sucre, de la llet en pols o en les normes de l'origen del tèxtil. Es va dir públicament que no hi havia negociacions, però els equips tècnics van continuar negociant.
Quines conseqüències ha tingut l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (CAFTA)?
Per a la maquila, ha suposat una precarització encara més gran. Hem fet un estudi sobre la maquila tèxtil agafant dades de 2003 i 2007, abans i després de que el tractat fos vigent. Ha augmentat el maltractament físic i verbal, i els salaris són més baixos. A les maquiles d'exportació de meló i gambes, per exemple, hi ha problemes de salut entre les treballadores perquè les condicions de treball són precàries.
Font: Coordinadora d’ONG Solidàries
Informació relacionada:
El Govern espanyol ajudarà a la dictadura d'Hondures a amagar els seus crims polítics
Lea también:
El sicari de Roberto Micheletti: història del torturador Joia Améndola (també anomenat: Bill Joia). Història del torturador Joia Améndola, braç dret del President "de facto"
El periodista de Telesur Eduardo Silvera informa des de Tegucigalpa que ha arribat al lloc on va haver de deixar les càmeres i ha confirmat la mort de dues persones, una d'elles presumptament un adolescent.
· Colpistes tirotegen al poble desarmat que espera al seu legítim president
· Absolutament militaritzat i l'exèrcit en posició de combat, aquesta és l'escena de l'aeroport a Tegucigalpa
Actualizació