Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mèxic DF. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mèxic DF. Mostrar tots els missatges

4 de des. 2012

Els moviments socials mexicans planten cara a la investidura de Peña Nieto

Sílvia Abadia / Foto: Pedro Anza 
Setmanari Directa Mèxic D.F. 03/12/2012


No ha estat una sorpresa per ningú, sinó la confirmació d'una evidència dura i dolorosa. El Partit Revolucionari Institucional, que va governar Mèxic durant 70 anys, va guanyar les eleccions mexicanes l'1 de juliol. En la seva investidura però, Enrique Peña Nieto ha topat amb una societat que porta molts mesos denunciant l'abús de poder de l'oligarquia que l'ha dut al govern, i que ha cercat durant tot el cap de setmana la seu de la cambra legislativa mexicana, al Palau de San Lázaro. Una decisió presa el 23 de setembre, per la Convenció Nacional contra la Imposició. 

Crònica d'una resistència anunciada 

És la nit del 30 de novembre, l'endemà els moviments socials cercaran Sant Lázaro. L'Acampada Revolución 132 s'omple de joves de disset assemblees diferents. Simultàniament, 40 autocars de la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació i de l'Assemblea Popular de Oaxaca surten en direcció a la capital mexicana. Altres moviments com Atenco, La Otra Campaña o el Sindicat de la Xarxa de Transport Públic, i més assemblees populars, s'afegeixen a la comitiva.

A les 4h, 200 joves de les assemblees #yosoy132 surten de l'Acampada direcció a San Lázaro, on hi arriben a les 7h, amb una manifestació engreixada per comitives d'altres organitzacions i indrets. Una perímetre de sis quilòmetres de tanques envolta la cambra de diputats des de fa una setmana. Quan encara no ha sortit el sol, comencen els primers enfrontaments amb la policia, que llença pots de fum contra les manifestants. A l'estació TAPO, arriben els 40 autocars que han fet carretera durant tota la nit. Professorat, estudiants, famílies senceres; totes comencen a establir-se a l'espai, en una operació de logística popular on 'tortas' (entrepans) i màscares antigas comparteixen protagonisme.

300 metres separen els dos escenaris, fosos entre si pel trànsit de persones que circulen d'una banda a l'altra: ara un grup d'antiavalots, ara un grup de oaxaquenys, ara va la comitiva de professorat en lluita, ara torna una comitiva de periodistes. L'ambient a la rereguarda és d'alegria i relativa tranquil·litat. La gent gran renta la cara a la quitxalla amb coca-cola per reduir l'ardor dels gasos lacrimògens. Un grup de mestres ho observen tot des d'un pas elevat amb atenció i comenten: “A nosaltres els gasos no ens fan por perquè ja estem acostumades de la lluita per l'educació del 2006”. Els venedors ambulants continuen amb la tasca quotidiana, indiferents a tot panorama i amenitzen el soroll de guerra amb la cantarella comercial: “Tacos de birria, tortas a diez pesos, goma de mascar a cinco!”. L'altre escenari es presenta més intens. Com si tornéssim a la guerra de trinxeres, una tanca separa un bàndol de l'altre. Còctels Molotov, pedres i pots de fum són la moneda d'intercanvi i, en una d'aquestes, fins i tot els manifestants han pretés trencar el mur estampant un jeep ple de joves. La tanca no cedeix i la batalla continua.

A les 11 del matí la resposta policial ja ha tret un ull a un manifestant i ha posat entre la vida i la mort a tres persones, en estat molt greu. A aquesta hora, les assistents a la convocatòria han començat a marxar cap al Zócalo i cap a l'Acampada Revolución, en una batalla i persecució constant amb la policia que ha convertit la ciutat en un camp de guerra. La batalla dura fins les 18h, quan la gent comença a concentrar-se a la comissaria, on hi ha 96 persones detingudes. 


Balanç de la jornada 

Policia d'elit, militars i secretes (porros); bales de goma i pots de fum lacrimògen deixen al llarg del dia 96 detencions, 20 ferits greus i rumors de persones mortes. Almenys tres persones en estat molt greu. Si les 96 detingudes surten aviat no els hi quedaran càrrecs. Però si alguna de les detencions s'allarga més de 48h entrarà en un procediment penal regit per la Secretaria de Seguretat Federal, coneguda entre les activistes per la seva duresa. A les 20h, unes 200 persones es disposen a dormir davant la comissaria on es troben les detingudes. En menys de dues hores, però, estan envoltades de policia que no les deixa sortir ni entrar, fins ben passades les 4h. Ja és 2 de desembre, i a l'altra banda de la ciutat les assemblees #yosoy132 es reuneixen per fer un balanç del dia i veure com continuar el dia següent. La nit és llarga, les trucades telefòniques abundants, i els gestos d'afecte compartits atenuen els dolors físics i emocionals. Els sis anys de Partit Revolucionari Institucional que venen però, seran més llargs; els episodis de repressió, més durs i freqüents. La gent que lluita ho sap, i les seves ganes de seguir són, tot i que la son pesa als ulls, més intenses i necessàries que mai.


o0o

Noticies relacionades:
  
Brutal repressió deix un saldo de 30 detinguts a Guadalajara

Llista preliminar, detinguts el 01 de desembre al DF
¡No estan sols! Oaxaca en peu contra Peña Nieto, se exigeix amb marxa llibertad de Presos Polítics
Violència i repressió. Greu el company Juan Francisco Quinquedal
Violència i repressió a l'arribada d'Enrique Peña Nieto a la presidencia de Mèxic

o00

6 de jul. 2011

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill

Lydia Cacho, periodista i defensora dels Drets Humans amb seu a Cancún, Estat de Quintana Roo, al Sud-est de Mèxic, ha rebut noves amenaces de mort per correu electrònic i telèfon. Es tem seriosament per la seva seguretat.

El 14 de juny, Lydia Cacho va rebre una amenaça de mort per correu electrònic que es va enviar la Fundació Lydia Cacho, amb seu a Espanya. El 17 de juny va rebre una altra amenaça telefònica similar, d'un desconegut. Les dues es referien seu un seu treball com periodista i s'advertia a Lydia Cacho de que mantingués la boca tancada o la matarien, a més, deia que aquest era L'últim avís. S'han Presentat llurs denúncies sobre això tant a Mèxic (a la Direcció General de la Policia) com a Espanya (a la Guàrdia Civil).

Lydia Cacho va començar a rebre múltiples amenaces i a patir assetjament després de publicar al 2005: llibre en el què treia una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el consentiment i la protecció de polítics i empresaris dels Estats de Quintana Roo i Puebla. A conseqüència de les denúncies presentades contra ella per difamació i dels irregulars procediments judicials, al desembre de 2006 va Ser detinguda temporalment i sotmesa una amenaces i assetjament. Després d'això, es publicaren als mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en les que s'implicava en la seva detenció i assetjament ex-alts càrrecs governamentals de l'Estat de Puebla. En els anys següents, Lydia Cacho va seguir rebent amenaces, en ocasions com a represàlia pel seu treball com Periodista i defensora dels drets humans en un alberg de dones a Cancún.

Al 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al Govern mexicà que adoptés mesures cautelars Que el paràgraf Lydia Cacho. Al 2010, Lydia Cacho publicà altre llibre, en el què, una vegada més, una treia la llum, el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictives.

Escriviu urgentment, en espanyol o en el teu propi Idioma:
  • expressant preocupació per la seguretat de Lydia Cacho i demanant al Govern mexicà que garanteixi la seva Seguretat;
  • instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, en conformitat estricta amb els desitjos de la pròpia afectada, i conforme a l'ordenat per La Comissió Interamericana de Drets Humans;
  • demanant a les autoritats que portin a cap una recerca immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces anònimes, i que portin davant la justícia als responsables de les amenaces i la intimidació contra Lydia Cacho.
http://www.amnistia.org.mx
"Treballem per protegir els Drets Humans al Món"
...

Informació Relacionada:

Los demonios del Edén, documenta i denúncia les experiències d'abús i explotació sexual soferta per menors d'edat. Seguint al peu de la lletra els processos contra el responsable d'aquests delictes, Jean Succes Kuri, l'autora desemmascara "el poder que protege a la pornografía infantil" encertat i premonitori subtítol d'aquest llibre des de la seva primera edició. Justamenete, Lydia Cacho relata de com ha estat capturada i jutjada pel mateix poder que es va atrevir a denunciar.

Descarregar: Los demonios del Edén
Scribd. Més descàrregues AQUÍ

Los demonios del Edén

(documental sencer) 01:12:1
És un documental de recerca de Lydia Cacho sobre els pederastes a Mèxic...

Mònica Terribas entrevista Lydia Cacho


La nit al dia - 06/05/2008 - Lydia Cacho -
Mònica Terribas entrevista Lydia Cacho, periodista mexicana i premi Casa América Catalunya a la llibertat d'expressió a Iberoamèrica.
...

Memorias de una infamia

Lydia Cacho mai s'imaginava que li esperava quan va destapar la xarxa de pederàstia més gran de Mèxic.

Diari d'una Periodista segrestada

Oficial Web: Lydia Cacho
...

Què va passar amb el "Gober Precioso" Mario Marín, Kamel Nacif?
Qui no se'n recorda del Gober Precioso ... ?

Conversa entre Mario Marín, Gobernador de Puebla, i el seu Amic l'Empresari Libanès Kamel Nacif:



-Quiúbole, Kamel.

-Mi gober precioso.

-Mi héroe, chingao.

-No, tú eres el héroe de esta película, papá.

-Pues ya ayer le acabé de darle un pinche coscorrón a esta vieja cabrona. Le dije que aquí en Puebla se respeta la ley y no hay impunidad y quien comete un delito se llama delincuente. Y que no se quiera hacer la víctima y no quiera estar aprovechando para hacerse publicidad. Ya le mandé un mensaje a ver cómo nos constesta. Pero es que nos ha estado jode y jode, así que se lleve su coscorrón y que aprendan otros y otras.
...

"Esclavas del Poder".
Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo


(Clica aquí)



Aquest és l'eix del llibre "Esclavas del Poder". Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo", de l'escriptora mexicana Lydia Cacho. Entrevistes a dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a xarxes mundials de tràfic d'éssers humans. La Lydia Cacho ha arribat fins al nucli d'aquestes màfies internacionals.
...

Aristegui entrevista a
Lydia Cacho

Aristegui - Esclavas Del Poder (Libro Lydia Cacho) 1/2



Aristegui - Esclavas Del Poder (Libro Lydia Cacho) 2/2



Aquesta investigació periodística parteix d'històries individuals explicades a l'autora per dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a les xarxes mundials de tràfic de persones. A partir de casos concrets, d'històries commovedores, l'autora segueix la línia d'investigació que el porta fins a les màfies de tractants. No obstant això no s'atura allà, sinó que també busca els noms i càrrecs dels servidors públics que els encobreixen i protegeixen. Esclaves del poder és un mapa global del tràfic de dones. Un viatge d'anada i tornada, en el qual l'autora segueix la cadena alimentària del que els experts han anomenat l'esclavitud del Segle XXI. Lydia Cacho part de Mèxic cap als Estats Units, i d'allí a Espanya i Anglaterra; segueix traçant el mapa per Kyrgystan i Turkmenistan, passant per l'Índia, Cambodja, Tailàndia i Japó: les rutes d'entrada i sortida de la compra-venda de persones. L'autora proposa que, en la mesura en què es globalitzi el crim, el periodisme s'ha d'ocupar de comprendre els fenòmens de les xarxes globals que funcionen des del local fins al internacional. Per això entrevista a supervivents, mafiosos, expertes i experts que analitzen i expliquen el fenomen. Els problemes són globals i les solucions també, assegura l'autora. Aquest llibre és un viatge que ens porta del terror a l'esperança.
(LLEGIR INFORMACIÓ COMPLETA)

Més informació:

4 de nov. 2009

Pecanins. Catalanes a Mèxic

“Les Pecas”

Fa més o menys uns deu anys, vam tenir l'ocasió a Ciutat de Mèxic DF, de conèixer a les germanes bessones Pecanins (Teresa i Anna Maria), axí com a la Yani, filla de la Teresa, no us penseu, ens va faltar conèixer bona part de la saga Pecanins. Parlar de Pecanins a Mèxic és parlar d'arts plàstiques, teatre, cinema, música... Cultura.

Mentre ens trobàvem el passat 15 agost a Mèxic, tot passejant pel Barrio Mexicanos de San Cristóbal de las Casas (bé d'això ja en parlarem un altre dia), passem a comprar el diari La Jornada, entre d'altres noticies preocupants, ens n'assabentem de la mort de la Tere, que el dia anterior havia mort d'una parada respiratòria a l'Hospital Espanyol de la Ciutat de Mèxic. Un dia trist.

Qui son els Pecanins? o millor dit, les Pecanins?

La família Pecanins va arribar a Mèxic l'any 1950, ja que al pare, Jesús Pecanins, l'hi van oferir feina. L'any 1972 van obrir una galeria d'art al barri Gòtic de Barcelona, i el 1992 van fer l'exposició A Mèxic, homenatge de Catalunya a Mèxic al Palau Robert.

Montserrat Aleix

Montserrat Aleix (1908-2004), qui va començar a pintar als 66 anys, ho va fer amb la il·lusió de reflectir els dos països on va viure, expressava la seva filla Ana María Pecanins, la galeria de la qual, regentava amb la seva bessona Teresa. Van muntar una exposició amb motiu dels 100 anys del naixement de la seva progenitora, celebrats el 1er d'abril de 2008.

“Les Pecas”:

Montserrat, Anna Maria i Maria Teresa

Tere Pecanins, (Barcelona, 1930-Mèxic, 2009), galerista i directora artística. Les tres germanes Montserrat, les bessones Anna Maria i Maria Teresa van inaugurar la Galeria Pecanins a la ciutat de Mèxic l'any 1964 i des de llavors han estat un referent cultural a la ciutat i en la relació artística entre Catalunya i Mèxic. La seva galeria va ser la primera que va exposar en el país llatinoamericà l'obra d'artistes catalans com Miró, Tàpies, Guinovart, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Daniel Argimón, Hernández Pijoan, Jordi Boldó, Albert Gironella... i tants d'altres, no s'ha d'oblidar les intervencions que hi feu el músic-compositor Carles Santos. El passat mes d'octubre, es celebrà el 45é aniversari de la fundació de la Galeria Pecanins


Una de les últimes aparicions públiques de les germanes Pecanins va ser en la inauguració al Centre Cultural Espanyol de Mèxic de l'exposició Pintors catalans a Mèxic, una mostra que es va poder veure a la ciutat de León, Guanajuato, paral·lelament al Festival Internacional Cervantí de l'any passat, en què Catalunya era el país convidat.

Paral·lelament a la seva activitat com galerista, la Tere també es va dedicar a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·la com “Mirada de mujer” (1998). Es va iniciar en el setè art "per amistat amb els cineastes que en els anys 60 van començar a proposar un cinema mexicà independent de la indústria"

Va guanyar diversos Ariel de l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, equivalent als Goya, per la direcció artística i escenografia. Veure llista d'Ariel

L'any 2005, Mèxic fou el país convidat a la Fira ARCO, fira d'art contemporani a Madrid, la Galeria Pecanins, evidenment hi fou present.

Per altra banda, Montserrat Pecanins (Barcelona 1929) és casà amb el pintor, escultor Brian Nissen.

Brian Nissen's 'Atlas of Atlantida'

Betsy Pecanins (Elizabeth Ann Taylor Pecanins) va néixer a Yuma, Arizona, EEUU de pare nord-americà i mare catalana l'Anna M. Pecanins. Mèxic, on viu des de 1977, és la seva tercera pàtria: aquí ha residit en diferents etapes de la seva vida i és el seu país d'elecció. Cantant i compositora, Betsy ha destacat per la força i la qualitat de la seva veu en tots els escenaris d'importància de Mèxic i en diferents fòrums d'arreu del món. La seva discografia consta de 14 discs i 11 col·laboracions amb diferents músics.

Destaca el seu treball de fusió de la cançó ranxera mexicana i el bolero amb el blues i el jazz, unint el temperament d'aquests gèneres, que comparteixen el dolor, l'humor i la sensualitat.

Va interpretar la veu cantada de Lucha Reyes per a la pel·lícula “La Reina de la Noche” de Arturo Ripstein i participà cen cançons a las pel·lícules “Hasta Morir”, “Dos Crímenes”, “Cilantro y Perejil” i “Asesino en Serio”.


Per resumir i en opinió de l'Ombra, la Betsy en aquests moments és una de les millor veus que disposa Mèxic, destacant en el gènere del blues, jazz i ranxeres. Escolteu-la, val molt la pena. Ah! Se m'oblidava el seu segon disc “VENT AMB VEUS”, dificilísim de trobar fou gravat a Mèxic i en català!


Aquí la seva web oficial
Aquí la seva discografia

Beba Pecanins
(Ana María Gimeno Pecanins). Beba, nasqué el 24 de febrer de 1962, pintora i escenògrafa de teatre i cinema, malauradament ens dexià desprès d'un aparatós accident de transit a l'Estat de Mèxic el passat 20 de febrer d'aquest any 2009. En l'accident, que va ocórrer a la nit, prop de la localitat de Godínez Tehuastepec, en el municipi de Valle de Bravo, va morir també la seva amiga, la doctora Miryam Silva. Beba, fou una dona i artista compromesa, cosa no gens fàcil a Mèxic.

Obra exposada a Barcelona i treta de http://www.blogger.com/www.tallersoberts.org

Durant uns anys fou museògrafa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Beba, era cosina de Betsy i Yani Pecanins, i neboda de las bessones Anna Maria y Teresa, que fundaren la Galeria Pecanins, una de las institucions culturals més sòlides de Mèxic.

Marisa Pecanins, germana de Beba, directora artística de cinema, també ha treballat entre d'altres amb Arturo Ripstein. Treballà molt unida amb la seva germana Beba en projectes fotogràfics i cinematogràfics.

Yany Pecanins
Yany Pecanins (Mèxic 1957), es autora de collages, capses i instal·lacions. Amb una obra intimista, sensual, de vegades fràgil i seductora, ha esdevingut l'hereva del llegat de les "Pecas"

Un viaje en Zeppelín. 1988
Ediciones La Cocina mimeográficas
Impresión en mimeógrafo, fotocopia, collage, sellos de goma y cartón
26.2 x 19.8 x 3.5 cm

Tan aviat ens encapsa records i vivències com en crea un món oníric amb elements tant quotidians com poden ser sabates de taló, raspalls de dents, pintes o miralls. No en té prou amb l'art plàstic sinó que ens porta cap la lletra, construint paraules i frases que en alguns casos han esdevingut llibres d'artista i quan no, ens ho embotella per tal de no caure en l'oblid.

Una serie de cosas,

Uns quan enllaços per que pugueu jutjar (o millor dit, gaudir) per vosaltres mateix@s. El futur de la saga de les Pecanins està assegurat.

· Yani Pecanins convierte el acto de leer en juego fascinante
· Yani Pecanins propone una estética íntima con un dejo de seducción
· Yani Pecanins enfrasca historias simples para no dejarlas al olvido
· La lectura y las cosas

Més informació de La Galeria Pecanins:

· Las Pecanins, un referente del arte catalán y mexicano
· Exhibirán en el FIC acervo del arte catalán de galería Pecanins
· Sigue festejo de la Galería Pecanins, ahora con artistas de los años 80


Galería Pecanins
Durango 186
Col. Roma Norte
Mèxic DF
Tel. 5514-0621 Fax. 5207-5661
-.-