Les peces del trencaclosques

Luis Hernández Navarro / La Jornada

Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.

2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.

3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.

4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.

5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."

6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.

7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.

8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.

9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."

10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.

11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.

12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.

13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.

14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.

15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.

16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.

17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.

18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.

19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.

20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.

21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.

22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.

23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.

24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.

25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.

26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.

1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.

Acció 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació || Desmilitaritzem l’Educació Tarragona

Per: Josep Maria Yago

17/18 de març. Avui s’ha iniciat el I Fòrum de l’FP i l’Ocupació de Tarragona organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.

De la documentació facilitada es desprèn que el Fòrum és un Espai de trobada entre els Instituts, centres de formació públics i privats de Tarragona i les persones interessades en iniciar una trajectòria formativa post obligatòria o millorar la seva qualificació professional.

En la documentació s’explica, també, que la Fira comptarà amb un espai dedicat a l’orientació professional. Les persones interessades podran rebre, de personal tècnic, les pautes i orientacions necessàries per a la definició del perfil laboral o el projecte professional, rebent suport per al disseny dels itineraris més adients així com per l’assoliment de l’objectiu professional.

Les persones destinatàries de l’actuació serien:

Professionalització Inicial:
* Persones joves en transició des de l’escola cap al món del treball i en procés de definició inicial del seu objectiu i projecte professional.
* Familiars d’alumnes dels darrers cursos de l’etapa obligatòria de l’educació secundària (ESO).
* Professionals de l’àmbit educatiu, especialment aquells que tenen responsabilitats sobre l’orientació acadèmica professional dels alumnes de darrers cursos de l’ESO; membres dels equips directius del centre, personal docent, professorat amb funcions tutorials, pedagogs/es, psicopedagogs/gues, etc.

Actualització professional:
* Persones interessades en millora de l’ocupabilitat a través de l’actualització professional a què dóna lloc la incorporació/reincorporació a les instàncies educatives i formatives.
* Persones en procés de redefinició del seu objectiu professional o de reorientació de la seva trajectòria de professionalització.
* També seran destinataris de la Fira el personal tècnic i professionals de les polítiques d’ocupació i educació, així com els/les polítiques responsables de les àrees de gestió relacionades amb les trajectòries educatives i formatives.
* Persones interessades a validar/acreditar les seves qualificacions i competències professionals.

Entre les entitats participants s’hi compten organismes com el SOC, el “servicio público de empleo estatal” o el propi Ajuntament de Tarragona, entre d’altres, així com tots els centres públics de formació professional i una bona colla de privats, a més de centres de formació d’adults, centres de formació ocupacional, CC.OO., UGT, CEPTA, etc.

No entrarem a discutir la importància i/o la eficàcia d’una actuació com aquesta, que compta amb una fira d’estands i tot un ventall de xerrades i tallers però el sorprenent és que l’Ajuntament, que forma part de la Xarxa Alcaldes per la Pau i que va declarar Tarragona ciutat contra la guerra ens vol vendre la moto de que l’exèrcit també és una instància que ha d’estar representada en un fòrum relacionat amb el món de l’ensenyament i l’orientació i qualificació professional quan queda força clar que els 17.244,75 milions d’euros (que s’acabaran incrementant malgrat la crisi) de la despesa militar espanyola poca cosa té a veure amb la formació i la qualificació professional, excepte la relacionada amb els enginys de matar, clar! En tot cas, premeu sobre l’enllaç i podreu veure en què es gasten aquests diners.

Alguns/es activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i de sindicats d’ensenyament (CGT, USTEC-STEs (IAC) i UGT) han visitat el Forum aquesta tarda amb una pancarta (les armes no eduquen, maten!) i han distribuït tríptics informatius i el manifest unitari que reprodueixo. L’acció s’ha desenvolupat sense cap mena d’incident a excepció d’alguna queixa que els organitzadors han manifestat que han rebut per la qual cosa els activistes han formalitzat, també, la seva queixa per la presència de l’exèrcit en un espai d’aquestes característiques.

MANIFEST UNITARI
DESMILITARITZEM EL PROFESSIONAL POINT

L’exèrcit ha estat convidat a participar al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, de Tarragona (el 17 / 18 de març). La societat civil catalana, a favor de la pau, considerem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:
- Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i especialment el recurs a la violència com a mètode per a la resolució dels conflictes, contradiuen els valors de pau i diàleg que han de regir l’educació dels i les joves del nostre país.
- La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
- La presència de l’exèrcit en aquest Fòrum s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal•liar les actuals dificultats de reclutament.
- La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl•lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl•lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, que oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen de l’acció militar.
- En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.
Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.
Per això manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, i comminem a l’Ajuntament de Tarragona en qualitat d’organitzador, al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en qualitat de col•laborador, i al Palau Firal i Congressos de Tarragona que dóna el seu suport, a retirar-li la invitació per a les edicions properes.
Les armes no eduquen, maten!

Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau – CGT – USTEC-STEs (IAC) – UGT Tarragona

Militarització d'aeroports i estat d'alarma contra demandes laborals: Qui en dóna més?

Kiku / Canalsolidari

Un guàrdia civil custodia les instal·lacions. Foto: ACN

En una societat com la nostra, l‘ús de les forces militars per esmenar una circumstància com aquesta no deixa de ser un pas enrere. És la força militar qui ha de vetllar, igual que en els antics règims dictatorials, perquè la nostra democràcia funcioni?

Vaig viure la vaga sorpresa dels controladors aeris des de lluny de casa i només l’he pogut seguir puntualment des de la televisió, sense poder-ne contrarestar la informació ni poder llegir digitalment els diferents punts de vista que suposo que hi deu haver.

Malgrat que d’aquest succés ja s’hagi opinat lo inopinable, hi ha un aspecte que des del primer moment m’ha deixat molt preocupat; motiu doncs d’aquest escrit, sense voluntat de repetir-me.

No conec les condicions laborals d’aquest col·lectiu i, com la majoria de mortals que fem mans i mànigues per arribar a final de mes, les seves demandes ens resultaran banals al saber què s’embutxaquen cada any. Però tot treballador té drets i deures que ha d’exigir, els primers, i acomplir, els segons; ja que no podem reclamar fins a la sacietat uns, i oblidar els altres. Ambdós estan relacionats. Les demandes dels seus suposats drets les coneixem, però tots hem vist com s’han omés alguns deures, i això els resta credibilitat a l’hora d’exigir els primers.

Un exemple en serien les seves figurades incapacitats laborals temporals. Una manca de responsabilitat cap al seu lloc de treball, però també cap als mateixos mortals d’abans, els qui fem mans i mànigues per arribar a fi de mes, ja que les seves baixes, com la de la resta de classe treballadora que fingeix malalties, es costegen amb els centenars d’euros que l’estat descompta cada mes a cadascú de nosaltres.

La baixa per malaltia és un dret? Si, sens dubte! Però aquest dret obté sentit si existeix corresponsabilitat amb la resta dels qui paguem mensualment la Seguretat Social. Perquè tots ja sabem què acaba passant quan mig país pren consciència de que està treballant per la barra de l’altre mig (que es grata la panxa simulant estar malalts).

Aquestes falses malalties no deixen de ser una anècdota més de tot aquest conflicte gestat des de fa molt de temps. El preocupant del cas, i que fa posar en dubte la idoneïtat de que aquests individus ocupin aquestes places, és que han posat en situació d’alerta tot un estat només per reclamar unes millores laborals, en alguns casos totalment subjectives. Han fet abús de la seva posició assolida de forma democràtica, arribant a propiciar un semi-totalitarisme amb la intervenció de l’exèrcit.

Repeteixo que no sé quines són les seves condicions. I que aquests siguin els millor pagats de tot Europa no ha de voler dir que ja estiguin bé. Potser són els controladors italians (que cobren la meitat que els espanyols) els qui han d’arribar al nivell salarial dels d’aquí. Però malgrat tenir una jornada laboral excessiva, escassos dies de lliure disposició, i un sou que no es correspon gens amb la responsabilitat que exerceixen, no poden permetre’s el luxe de boicotejar la vida de milers de persones que volien gaudir del seu dret al descans, que havien de ser intervinguts en algun centre hospitalari, o simplement havien estalviat molts mesos per tenir una desena part del sou mensual d’un controlador per fer el viatge de la seva vida.

I el que neguiteja de tot plegat és que s’hagi aribat a fer ús de l’exèrcit per pal·liar la situació. En una societat com la nostra, en vies de desenvolupament i de camí a una major humanització, l‘ús de les forces militars per esmenar una circumstància com aquesta no deixa de ser un pas enrere.
Si ja hem de veure anuncis, absurdament contradictoris, on l’exèrcit es ven com l’eina per dur a terme missions de pau, sense entendre que la Pau és un mitjà i no un fi que es pugui imposar per la força, la violència i la mort. Si ja hem de sentir dir que les forces militars espanyoles duen a terme grans missions humanitàries, sense que els seus defensors coneguin la resta d’organitzacions, igual o més preparades, que també en realitzen amb un cost molt inferior, i sense estar supeditades a voluntats polítiques o interessos econòmics. Ara resultarà que gràcies a l’exèrcit s’ha superat aquest entrebanc. Amb altres paraules, que és l’exèrcit i no els propis ciutadans qui vetlla pel funcionament normal del nostre Estat. O dit d’una altre manera, que la nostra democràcia és fictícia, ja que funciona per la força; avança gràcies al control militar permanent.

I si això ja és preocupant, aquest grau personal de neguiteig es veu agreujat al veure l’aprovació social generalitzada que ha tingut aquesta actuació militar del govern central.

Fins on ha arribat el funcionariat si és capaç d’atacar el propi estat d’aquesta manera? Haurem de repensar el model de gestió pública per la immaduresa dels propis treballadors?
És la força militar qui ha de vetllar, igual que en els antics règims dictatorials, per que la nostra democràcia funcioni? O haurem de desdir-nos dels nostres ideals i cedir totalment a la privatització?

Sort que el món de la restauració és de gestió privada (o ocasionalment concertada), perquè si demà els milers de bars acordessin no aixecar les seves persianes, estaríem a l’inici de la 2a Guerra Civil, sobretot si el govern decidís pal·liar la situació posant l’exèrcit darrere les barres.

Més informació:

Controladores aéreos españoles
Controladores Aéreos y otras hierbas
USCA
Controladores AENA