Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris República. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris República. Mostrar tots els missatges

15 de set. 2011

La maleta mexicana

Dates: 6 de Octubre de 2011 - 15 de Gener de 2012


La maleta mexicana

Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York

Pas de l'Ebre
Foto: Robert Capa [Ernest Hemingway (tercer per l'esquerra), periodista del New York Times Herbert Matthews (segon des de l'esquerra) i dos soldats republicans, Teruel, Espanya], a finals de desembre de 1937. Negatiu. © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC lainformacion.com

Comissària: Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà a Barcelona les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim' a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la 'maleta mexicana' i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX.

Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de setembre de 2010 i fins a gener de 2011.

Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Hemingway. Els negatius trobats a la 'maleta mexicana' també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda, l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies.

Alguns documents de 'La maleta mexicana' es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, organitzades pel Museu amb gran èxit de públic.

La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta.

L’exposició La maleta mexicana i el seu catàleg són possibles gràcies a la col·laboració del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman, i Christian Keesee. A més, també li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.

Foto: Chim (David Seymour): Dolores Ibárruri (La Pasionaria), Madrid, finals d'abril- començaments de juliol de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com


Foto: Chim (David Seymour) Mare alletant al seu nadó mentre escolta un discurs polític prop de Badajoz, Extremadura, finals d' abril, principis de maig de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com

Foto: Robert Capa y Taro en una imagen incluida en una muestra anterior que tuvo lugar en 2009 en el MNAC (Foto: MNAC) © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com



La Maleta Mexicana



Un documental de Trisha Ziff produït per Berlin212 i Mallerich Films.
Productor: Eamon O'Farrill, Paco Poch
Delegat: Víctor Cavaller
http://www.maletamexicana.com/spanish

La maleta mexicana” (2011) de Trisha Ziff, és una producció de 212 Berlin, Mallerich Films Paco Poch, TV3 i TVE amb producció associada d’Alicorn Films, i amb la participació de l’ICAA i del Programa IBERMEDIA. Rodada a Espanya, els Estats Units, França, Holanda i Mèxic.

Aquest llarg documental relata la troballa de 4.500 negatius de fotos fetes durant la Guerra Civil pels fotoreporters Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour ‘Chim’, que van ser recuperats coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei de la Memòria Històrica.

Aquests 4.500 negatius van ser descoberts a Ciutat de Mèxic el 2007, 70 anys després de la seva desaparició. Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’, tres amics exiliats d’Alemanya, Polònia i Hongria, es van conèixer a París entre el 1936 i el 1937 i es van unir per combatre el feixisme amb les seves càmeres. Van aconseguir dotar la contesa de visibilitat en publicacions com Regards, Ce Soir, Look o Life, que van convertir algunes de les seves cèlebres instantànies en icones.

El film segueix el viatge dels negatius des de França a Mèxic i descobreix el paper que aquest país va jugar durant el conflicte bèl·lic i el seu suport a la República en l’exili. Segons la directora, tot i que la pel·lícula tracta sobre Espanya i la Guerra Civil, “els records de la repressió, la dictadura i l’exili a Mèxic, aborda qüestions universals com la necessitat de desenterrar històries polítiques o personals per afrontar més bé el futur”.

El músic Michael Nyman i el cineasta John Sayles han participat en el documental en qualitat de productors executius.

Trisha Ziff va debutar amb el llargmetratge Chevolution (2008), que va participar, entre altres, en els festivals de Tribeca, Silver Docs i el Festival Latino de Los Ángeles –on va obtenir una Menció Especial-.

o0o
Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Tarovan captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola


-0-

La Maleta Mexicana
(El documental)
 


o0o

25 de maig 2011

Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Elisabeth Eidenbenz va salvar 597 nadons de la mort

Assumpta Montellà / Sàpiens

Dilluns 22 de maig va morir Elisabeth Eidenbenz, la infermera de la maternitat d'Elna. Tenia 97 anys i una gran experiència de vida. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. L’any 2005, SÀPIENS va explicar per primera vegada la història de la Maternitat d’Elna, un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Amb motiu de la mort d’Eidenbenz recuperem aquell reportatge de la historiadora Assumpta Montellà.

La nostra llista de Schindler
Una onada d’exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la guerra givil s’escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint, que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només volien travessar la ratlla i l’instint de supervivència els empenyia cap endavant.

El dia 27 es va permetre el pas a la població civil i els ferits. En els dies posteriors passaren el gruix d’exiliats: en tres setmanes escasses, un total de 465.000 persones van creuar el pas fronterer. El 31 de gener, els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès, després d’un viatge llampec a la zona, idearen una solució per a engolir aquella marea humana. Els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló van ser els primers grans contenidors d’aquest flux migratori, el més gran de la història del nostre país.

Fam, set i fred als camps de refugiats
Però les condicions dels camps eren deplorables. Per a molts refugiats, l’ingrés fou l’inici d’un altre malson. Els crits “allez!, allez!” dels gendarmes i les teles metàl·liques vorejant les platges es van incrustar en la memòria dels exiliats. La fam, la set, el fred i el menyspreu de les autoritats franceses varen marcar com ferro roent la resta de les seves vides.

En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l’estació perpi-nyanesa. Allà, amb total manca de garanties sanitàries, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats.

Parir amb dignitat
L’índex de mortaldat infantil superava l’escruixidora xifra del 95%. Mercè Domènech, natural de Figueres, sobrevisqué a l’internament d’Argelers. En aquella època estava embarassada i Sàpiens ha conversat amb ella per a recordar un cas que la va colpir especialment: “hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que te-nien sovint estaven xo-pes de la pluja d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.”

La Mercè es va conjurar perquè el seu fill no nasqués en aquell infern, i el desig es va fer realitat. “Després d’unes setmanes, al barracot d’infermeria del camp, vaig trobar l’Elisabeth Eidenbenz, o més ben dit, ella em va trobar a mi. Va proposar-me de parir en una maternitat que ella regentava, situada a Elna, allà mateix al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra de la platja d’Argelers”.