Tomàs: «El minitransvasament és la sangonera de les Terres de l’Ebre»

La PDE respon al "triomfalisme" de l'acte institucional commemoratiu del 25è aniversari de l'arribada de l'aigua de l'Ebre a Tarragona i a les declaracions del president Mas

Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B.

Sílvia Berbís , Tortosa
Nació Digital.Cat 15/07/2014

L’aclamació de què va ser objecte el minitransvasament en l’acte institucional del 25 aniversari de l’arribada de l’aigua de l’Ebre a Tarragona, celebrat a l’Ampolla dijous passat, ha tingut avui la rèplica. La Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ha vist en la necessitat de respondre, “per responsabilitat”, a declaracions com la que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, quan va assegurar que hagués estat “un desastre” que no s’hagués dut a terme l’obra. No hi pot haver discurs més contraposat: “És la sangonera de les Terres de l’Ebre”, ha afirmat avui Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, en roda de premsa. La Plataforma ha demanat de nou “la progressiva tornada de cabals de l’Ebre”, tal com ha exposat el també portaveu antitransvasament Joan Antoni Panisello.

En 25 anys transcorreguts des de l’inici de l’enviament de l’aigua de l’Ebre, i sense “tindre res a celebrar”, apunta la PDE, hi ha hagut temps necessari “per construir infraestructures i no dependre de l’aigua de l’Ebre”, ha afirmat Panisello, tot reclamant el retorn progressiu dels cabals, una petició que ja ve de lluny i que de fet va aprovar en plenari l’Ajuntament de Tortosa.

La Plataforma ha volgut deixar clar que “este és un model equivocat, contrari a la nostra idea de país i de gestió de l’aigua, i si este ha de ser el model, no el compartim, mane qui mane”, segons Tomàs. Les crítiques van al fons, a la comercialització de l’aigua de l’Ebre que ha servit, apunta la PDE, per “recapitalitzar molts ajuntaments a través del rebut de l’aigua” i que a més, ha implicat “fer negoci a costelles de les Terres de l’Ebre”, critica Panisello.

També han criticat “l’opacitat” que observen entorn a quina és la captació real d’aigua que xucla el CAT, davant la impossibilitat de comprovar-ho, diuen, i de la “intuïció de que agafa més aigua en determinades puntes de consum dels 4m3/seg estipulats”, ha senyalat Tomàs.

-.-

La lluita en defensa del riu Ebre

Un article publicat el 29 de setembre al bloc de l’aigua del diari El Punt, Les aigües.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es va constituir l’any 2000 com a resposta ciutadana al Plan Hidrológico Nacional (PHN) del govern del PP. Amb aquesta nova manera d’organitzar-nos, la PDE continuava la lluita que havien estat duent a terme la gent de les Terres de l’Ebre (TTE) des dels anys 1970 a favor del riu Ebre. La PDE no és cap associació formal ni burocràtica, sinó un espai on ciutadans de diversos àmbits podem ajuntar-nos voluntàriament, i cadascú pot aportar el seu “gra de sorra” per a protegir el riu, els seus ecosistemes, i el futur de les TTE.

La nostra acció més important i visual, és la mobilització ciutadana. Hem organitzat manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya, de l’Estat Espanyol, i d’Europa. Milers de persones s’han manifestat pels carrers de les ciutats de les TTE, Barcelona, Madrid, València, i Brussel·les entre altres llocs. També pensem que convèncer és vèncer, i així hem intentat sempre anar juntament amb la comunitat científica. Allà on anem, aportem arguments científics sòlids en contra dels transvasaments, en contra dels usos irracionals de l’aigua, i a favor d’un règim de cabals per a garantir unes condicions mínimes de bon estat del riu. També hem portat la nostra problemàtica a les més altes instàncies de la Comissió Europea.

Un cop passada l’època del PHN, la PDE ha continuat treballant perquè entenem que els problemes del riu no s’han solucionat. Hi ha hagut més intents de transvasament i segurament ara en vindran més. També veiem que cada vegada més s’estan afavorint uns usos del riu poc sostenibles que deixen en perill el baix Ebre, el Delta i el Mar de l’Ebre. Aquí a les Terres de l’Ebre molta gent depèn d’unes bones condicions del riu; directament, els agricultors, arrossaires, pescadors, mariscaires; i indirectament molta altra gent, com per exemple, els que intenten tirar endavant projectes de turisme “verd”.

De fet, l’Ebre és el principal recurs d’aquestes terres i si no el conservem, continuarà el “transvasament” d’inversions i dels nostres joves cap a les grans ciutats més cap al nord.

En aquests moments, estem a l’espera que el govern de Madrid publiqui el Pla de Conca per a l’Ebre. Aquesta publicació ve obligada per la Directiva Marc d’Aigües de la Unió Europea, però encara així, no arriba. Fa dos anys que el Pla de Conca hauria d’estar llest, i la Comissió Europea ha decidit portar l’estat Espanyol als Tribunals per aquesta qüestió. Aquest Pla, si segueix les normes de la Directiva europea, ha d’establir i garantir un bon estat de les aigües de l’Ebre. Una de les claus d’aquestes garanties és la fixació d’un regim “mínim” de cabals. Els experts i les parts interessades ja han calculat una proposta, que ha estat aprovada pel Parlament Català, però des de Madrid sembla que fan orelles de marxant i al final publicaran un cabal “políticament convenient” per tal de complaure els usuaris sense tenir en compte el riu i la seva gent. Demanem que la Generalitat exigeixi uns cabals raonables i sostenibles per a l’Ebre dins d’aquest Pla de Conca.

Les últimes notícies tampoc són gaire esperançadores. El Tribunal Suprem demana que el govern de Madrid doni una resposta a les peticions de transvasaments al País Valencià, i el PP ha demanat (per a començar) un transvasament cap a Castelló. Amb aquesta sentència a la mà i una possible victòria del PP el 20N, no sabem quin futur ens espera. Alhora cal no oblidar que les obres que poden permetre els transvasaments no s’han aturat mai. Baix el concepte de “interès general”, els diferents governs han continuat amb el Canal Segarra-Garrigues (del riu Segre, el principal tributari de l’Ebre) i el Canal Xerta-Sènia. Des de la PDE pensem que, donat l’escàs rendiment i el futur incert dels regadius, aquesta aigua acabarà fent cap a Barcelona i València per a usos d’especulació.

Per tot això, la PDE ha convocat una assemblea informativa per al dissabte 1 d’octubre, on parlarem del que està passant i del que pot passar, i buscarem propostes per defensar el riu i el territori. Serà a les 20.00 a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Hi esteu tots convidats!

Lo riu és vida – no als transvasaments!

http://ebre.net/bloc

o0o

Carta al diari - Transvasament a Castellò

27/10/ 2011

Carta publicada a la Veu de l’Ebre al mes de setembre.

Transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l’Ebre porta anys avisant de que el canal Xerta-Sénia esta pensat única i exclusivament per transvasar aigua a Castelló. Durant aquest anys s’ha matxucat a la gent que ha dit això tractant-los d’exagerats i paranoics, però el temps desgraciadament esta donant la raó a esta gent.

Ara estem tots sorpresos sobre l’exigència de transvasar aigua a Castelló per part de la diputació de Castelló, però no mos hauríem de sorprendre tan, al cap i a la fi, a Castelló volen lo mateix que al Consorci d’aigües de Tarragona o als “quatre poblets de Barcelona” que xuparan aigua del Segarra-Garrigues.

Perquè els de Castelló han de tenir menys drets que els de Tarragona o Barcelona?

Aquí els que no tenim cap dret som els ciutadans de les TTEE que ja podem anar preparant les maletes i marxar cap a les grans capitals.

Alfredo Orà

o0o

Endavant amb els projectes (carta al diari)
ARRIBEN LES VACANCES, ENDAVANT AMB ELS PROJECTES QUE TENEN OPOSICIÓ SOCIAL. I LA CRISI… això només és per als poca-roba

o0o

El proper diumenge 30 de maig a les 12 h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona, manifestació contra les noves agressions a l'Ebre.

10 RAONS PER NO FALTAR-HI:

1. El nou Pla Hidrològic de l’Ebre s’ha de redactar seguint criteris de la Comissió Europea per a, entre altres coses, modernitzar la gestió del Riu Ebre i adaptar-se als reptes del segle XXI. Porta divuit mesos de retard.

2. Un dels objectius principals d’aquest Pla, és fixar un cabal ambiental “mínim” per a l’Ebre, essencial per mantenir un riu viu. Els tècnics i científics ja han definit una proposta de cabals fonamentada. Contràriament, per les informacions de què disposem, el “comitè de autoridades competentes” de la conca de l’Ebre està negociant un cabal “polític” sense cap justificació tècnica solvent. Sembla més un repartiment de l’aigua del Riu, que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el seu futur i posa en perill l’estabilitat del Delta.

3. Mentre patim aquest endarreriment, hi ha en marxa, Ebre amunt, 300.000 noves hectàrees de nous regadius, així com noves infraestructures hidràuliques que tindran l’impacte ambiental de dos transvasaments similars als que estaven contemplats al PHN del 2001.

4. Hi ha en marxa les obres de dos canals justificats, formalment, com a de regadius. Un, desvia el Segre cap la conurbació metropolitana barcelonina i l’altre portarà l’Ebre cap al país valencià a través del canal Xerta-Sènia.

5. Si no varia aquesta tendència de gestió, l’aplicació de la normativa europea, la Directiva Marc d’Aigua (DMA), a la conca de l’Ebre serà impossible. Serà inviable qualsevol mesura de protecció real i duradora per al Delta de l’Ebre.

6. Darrere de la gestió que s’està realitzant a la conca de l’Ebre hi ha una clara implicació en un model territorial basat en el desequilibri entre zones desenvolupades amb altes concentracions urbanístiques, generalment especulatives; i zones perifèriques amb alts valors mediambientals públics però amb les seves perspectives de desenvolupament seriosament compromeses per la pèrdua de disponibilitat dels recursos naturals.

7. Aquesta problemàtica no és local, és general, i en el nostre cas és de País. L’Ebre, les Terres de l’Ebre, formem part de Catalunya. L’espoliació de l’Ebre i l’afectació a les seves Terres és un atac a Catalunya. Necessitem la implicació social i institucional catalana per aconseguir que s’apliquin les normatives europees (la DMA) en el nou Pla i quedin garantits uns cabals líquids i sòlids suficients per al manteniment del bon estat del Delta. De manera igual, demanem que es respecti la legislació europea a totes les conques de Catalunya, amb el compliment de cabals mediambientals i el retorn de cabal al Ter, per exemple.

8. La mobilització cívica és la millor manera d’aconseguir neutralitzar les pressions político-econòmiques que actualment condicionen la recuperació de l’Ebre i el seu Delta. Volem demostrar, una vegada més, que la gent que estimem el nostre territori i el nostre país serem capaços de mobilitzar-nos i lluitar per aconseguir el compliment d’una legalitat que en aquest cas significa el futur de l’Ebre.

9. L’Ebre forma part del patrimoni català. No ha de ser moneda de canvi de res i la seva integritat és un valor per a les futures generacions.

10. Us convidem el 30 de maig a omplir els carrers de Barcelona amb un crit a favor de l’Ebre, que també és Catalunya.

Lo riu és vida!
No als transvasaments!

Per autobusos des de les TTE, contacta amb les Plataformes locals o trucar a 620 703 675.

www.ebre.net
http://jovensebre.blogspot.com