Acció Urgent. Lydia Cacho, periodista i defensora dels drets humans amenaçada de mort

Lydia Cacho

Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després de publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Puebla.

Lydia Cacho era a casa treballant el 29 de juliol quan el seu "transductor" de mà, utilitzat únicament per a emergències, es va encendre sol. Ella va respondre, pensant que podria ser un col·lega de la feina, i va sentir una veu d'home que l'anomenava pel seu nom i li deia: “Ya te lo dijimos, pinche puta, no te metas con nosotros, se ve que no aprendiste con la vueltecita que te dieron. La que te va a tocar va ser en pedacitos, así te vamos a mandar a casa, en pedacitos, pendeja”. Lydia Cacho ha denunciat formalment aquesta amenaça davant la Procuradoria General de la República.

El 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al govern mexicà que adoptés mesures cautelars per Lydia Cacho. El 2010, Lydia Cacho va publicar un altre llibre, en el qual, un cop més, treia a la llum el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictivas. Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Pobla. A conseqüència de les denúncies per difamació presentades contra ella i dels irregulars procediments judicials, el desembre de 2006 va ser detinguda i sotmesa a amenaces i assetjament. Després d'això, es van publicar en els mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en què s'implicava en la seva detenció i assetjament a exalts càrrecs governamentals de l'estat de Pobla. Des de llavors, Lydia Cacho ha seguit rebent amenaces, de vegades com a represàlia pel seu treball com a periodista i defensora dels drets humans en un alberg per a dones a Cancún. 

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 

Els periodistes de Mèxic corren un greu perill de ser agredits o assassinats a causa del seu treball. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans, almenys 70 periodistes han estat assassinats des del 2000, i segueix sense conèixer el parador d'altres 13 periodistes segrestats. Els que investiguen o denuncien la delinqüència i la corrupció estan especialment exposats a atacs o intimidació. En la gran majoria dels casos, els responsables no compareixen davant la justícia, el que crea un clima d'impunitat.

Escriguin immediatament, en espanyol, en anglès o en el seu idioma:

• expressant preocupació perquè Lydia Cacho va ser amenaçada de mort el 29 de juliol, i instant a les autoritats a garantir la seva seguretat;
• instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, d'acord amb els desitjos de la pròpia afectada, id'acord amb el que ordena la Comissió Interamericana de Drets Humans;
• demanant-los que ordenin una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces de mort i que portin els responsables davant la justícia.

Enviïn els CRIDES, ABANS DEL 12 DE SETEMBRE DE 2012, A:

Dr Alejandro Poiré Romero

Secretari de Governació
Secretaria de Governació
Bucareli 99, 1r. pis, Col Juárez
Delegació Cuauhtémoc
Mèxic DF, CP06600, Mèxic
Fax: +52 55 5093 3414
Correu electrònic.:
secretario@segob.gob.mx
Tractament: Sr Secretari

Marisela Morales Ibáñez

Procuradora General de la República
Passeig de la Reforma 211-213
Col Cuauhtémoc, Mèxic DF, CP 06500, Mèxic
Fax: +52 55 5346 0908 (insisteixin, i diguin: "fax")
Correu electrònic.: ofproc@pgr.gob.mx
Tractament: Sra Procuradora General

I còpia a:

ONG local
Fundació Lydia Cacho
Correu electrònic.: info@fundacionlydiacacho.org

Envieu també còpia a la representació diplomàtica de Mèxic acreditada al seu país. Incloguin les adreces de les seus diplomàtiques locals a continuació:

Nom Adreça 1 Direcció 2 Direcció 3 Fax Número fax Correu electrònic. Adreça correu-e. 

Consulteu amb l'oficina del seu Secció si van a enviar les crides després de la data abans indicada.

Lydia Cacho ja va ser objecte de la AU 207/11 (AMR 41/045/2011), del 4 de juliol de 2011.
Nom: Lydia Cacho
Sexe: Dona

AU: 228/12 Índex: AMR 41/055/2012 Data d'emissió: 1 agost 2012

Veure:

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill 06/07/2011
Prostitució i tràfic de dones i nenes 15/06/2010

Periodistas asesinados en México desde el año 2000

Informació relacionada: 

Los demonios del Edén

Memorias de una infamia
Esclavas del Poder
 

o0o

El PEN denuncia la violència que sacseja el periodisme a Mèxic

VilaWeb col·labora amb el PEN que basteix un altar a l'entrada de la redacció en memòria dels periodistes mexicans assassinats

Vilaweb.Cat 02/11/2011

El PEN Català centra el Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat, aquest 15 de novembre, en denunciar l’extrema violència que, arribant fins i tot a l’assassinat, sacseja el periodisme a Mèxic. Els actes d'enguany s'emmarquen dins la campanya del PEN Internacional. Les dates de novembre, properes a la festivitat de Tots Sants, i la tradició mexicana de confegir altars per homenatjar els difunts, també inspiren aquesta iniciativa. En aquets sentit, VilaWeb col·labora amb el PEN català tot bastint al vestívul de la redacció un altar en memòria dels periodistes mexicans assassinats, per defensar la llibertat d’expressió i el dret a informar. I el 15 de novembre es farà una lectura de poemes dedicada als periodistes víctimes de la repressió i la violència.

Ruta d'altars

Així mateix, el PEN participa en la Ruta d'Altars (facebook), una iniciativa de l’associació mexicana Consorte Cultura, per donar a conèixer una festivitat d'origen precolombí distingida per la Unesco com una Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, des del 2003. A Mèxic la festivitat del dia dels morts carreteja una tradició molt arrelada, que se celebra amb música, flors, balls, espelmes i ofrenes per recordar els difunts. En la Ruta d'Altars també es ret homenatge a personalitats del món de l'art, la música i d'altres de la cultura popular. Vint-i-vuit institucions i entitats participen en la celebració.

Del món de l’art hi ha un parell d’ofrenes a l'artista mexicana Frida Kahlo, una altra a les pintores surrealistes Remedios Varo i Leonora Carrington, així com també un homenatge a les Pecanins, família que, durant dècades, va constituir un pont cultural entre Mèxic i Catalunya. D’una banda, les bessones Teresa i Ana María Pecanins, que van donar a conèixer artistes d’avantguarda a través de les seves galeries a Mèxic i Barcelona i d’una altra, la Beba Pecanins, que va participar en l’inici de la Ruta d’Altars a Barcelona.

També hi ha ofrenes per a músics com Facundo Cabral, cantautor argentí; Eugenio Toussaint, pianista i compositor de jazz mexicà; i James Brown. Altres homenatjats seran a Steve Jobs, el creador d'Appel; El Santo, un popular personatge de la lluita lliure mexicana; així com també es farà un tribut a un Wall Street en decadència.

Les peces del trencaclosques

Luis Hernández Navarro / La Jornada

Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.

2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.

3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.

4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.

5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."

6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.

7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.

8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.

9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."

10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.

11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.

12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.

13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.

14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.

15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.

16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.

17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.

18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.

19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.

20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.

21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.

22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.

23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.

24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.

25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.

26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.

1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.

Hondures: assassinen a company de ràdio comunitària

Hondures: assassinen a company de ràdio comunitària / Sumen tretze assassinats de comunicadors des del cop d'estat

El dijous va ser assassinat Nery Jeremies Orellana, director de Ràdio Joconguera i corresponsal de Radio Progreso, a Hondures, a més de ser també militant del Frente Nacional de Resistencia Popular. Va ser assassinat a trets quan anava a la seva moto a cobrir el torn a la ràdio.

Amb el de Nery sumen ja 13 els assassinats comesos contra comunicadorxs al país només en els últims dos anys, després del cop d'Estat a Hondures i durant el govern de Porfirio Lobo, actual president del país.

Segons el Comitè per la lliure expressió el 2010, es destaca com a forma de violència extrema a la llibertat d'expressió l'assassinat d'onze periodistes i comunicadors socials, seguit de catorze amenaces de mort, set agressions, dues assetjaments, dos arrestos, un atac a instal.lacions d'un mitjà de comunicació, una censura, tres segrestos i tres accions judicials o legals.

En aquest sentit recordem el recent assassinat, el passat 5 de juliol, d'Adam Benítez, integrant de la ràdio Macintosh i del Canal 13, el segon des de començament d'any. I recordem també les contínues agressions i amenaces que pateixen les ràdios comunitàries i els que les integren, que alcen la seva veu per denunciar les violacions que es cometen contra els pobles, com és el cas de Faluma Bimetu o La Voz de Zacate Grande.

Font: Honduras Indymedia

Chiapas, un dels estats de més risc per defensors dels drets humans

A l'informe preliminar corresponent al primer semestre de 2011, CENCOS dóna compte d'agressions a defensors de drets a Mèxic on es destaca que en aquests sis mesos s'han produït un total de 50 agressions contra persones que defensen drets humans en 29 casos diferents. Entre les agressions més greus d'aquest període es comptabilitzen 6 assassinats i 3 desaparicions forçades.

El document també dóna compte de quines són les entitats amb més risc pels defensors, sent Chihuahua la de major perillositat pels graus de violència, Guerrero i Oaxaca també presenten dos i un assassinat respectivament, i encara que a Chiapas no es van registrar assassinats, la quantitat d'esdeveniments d'agressions el posen com un dels estats de més risc, on s'han documentat 4 casos d'agressions en què estan involucrats 12 defensors.

Segons el tipus d'agressió, el de major incidència és l'assassinat, ja que van succeir en 6 dels 29 casos de gener a juliol de 2011. En la majoria d'ells van existir amenaces prèvies que van ser notificades a autoritats. Un altre tipus d'agressió comú contra defensors i defensores que inhibeix contundentment la seva tasca és la judicialització i les detencions arbitràries comeses per les diferents policies, l'exèrcit i el poder judicial en els estats.

Respecte als perpetradors d'aquestes agressions i contrari al discurs oficial de l'executiu federal en què es responsabilitza majorment al crim organitzat de les agressions contra les i els defensors i periodistes, el registre de CENCOS apunta que el 42 per cent de les agressions han estat comeses per funcionaris públics en la seva majoria de les forces de seguretat, els segueix el rubre d'agressors desconeguts amb un 41 per cent i en menor mesura el crim organitzat amb el 14 per cent.

Recordem que en defensa del treball dels i les defensores de drets humans, va arrencar el passat 23 de juny, una campanya nacional i internacional contra la criminalització i persecució dels moviments socials. Un dels casos de persecució a la seva tasca a Chiapas, és el cas de diversos companys de la costa, integrants del CDH Digna Ochoa, Front Tonalteco o del Consejo Autónomo de la Zona Costa. Fins i tot després que la campanya està en marxa, els companys i familiars han patit assetjament i assetjats també per part de les institucions, un exemple més que posa de manifest que, efectivament, Chiapas és un estat on corren risc els i les defensores dels drets humans.

Signatura per la Justícia i la Llibertat a Mèxic

Font: Chiapas Indymedia

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill

Lydia Cacho, periodista i defensora dels Drets Humans amb seu a Cancún, Estat de Quintana Roo, al Sud-est de Mèxic, ha rebut noves amenaces de mort per correu electrònic i telèfon. Es tem seriosament per la seva seguretat.

El 14 de juny, Lydia Cacho va rebre una amenaça de mort per correu electrònic que es va enviar la Fundació Lydia Cacho, amb seu a Espanya. El 17 de juny va rebre una altra amenaça telefònica similar, d'un desconegut. Les dues es referien seu un seu treball com periodista i s'advertia a Lydia Cacho de que mantingués la boca tancada o la matarien, a més, deia que aquest era L'últim avís. S'han Presentat llurs denúncies sobre això tant a Mèxic (a la Direcció General de la Policia) com a Espanya (a la Guàrdia Civil).

Lydia Cacho va començar a rebre múltiples amenaces i a patir assetjament després de publicar al 2005: llibre en el què treia una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el consentiment i la protecció de polítics i empresaris dels Estats de Quintana Roo i Puebla. A conseqüència de les denúncies presentades contra ella per difamació i dels irregulars procediments judicials, al desembre de 2006 va Ser detinguda temporalment i sotmesa una amenaces i assetjament. Després d'això, es publicaren als mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en les que s'implicava en la seva detenció i assetjament ex-alts càrrecs governamentals de l'Estat de Puebla. En els anys següents, Lydia Cacho va seguir rebent amenaces, en ocasions com a represàlia pel seu treball com Periodista i defensora dels drets humans en un alberg de dones a Cancún.

Al 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al Govern mexicà que adoptés mesures cautelars Que el paràgraf Lydia Cacho. Al 2010, Lydia Cacho publicà altre llibre, en el què, una vegada més, una treia la llum, el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictives.

Escriviu urgentment, en espanyol o en el teu propi Idioma:

• expressant preocupació per la seguretat de Lydia Cacho i demanant al Govern mexicà que garanteixi la seva Seguretat;

• instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, en conformitat estricta amb els desitjos de la pròpia afectada, i conforme a l'ordenat per La Comissió Interamericana de Drets Humans;

• demanant a les autoritats que portin a cap una recerca immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces anònimes, i que portin davant la justícia als responsables de les amenaces i la intimidació contra Lydia Cacho.

http://www.amnistia.org.mx
"Treballem per protegir els Drets Humans al Món"

...

Informació Relacionada:

Los demonios del Edén

Los demonios del Edén, documenta i denúncia les experiències d'abús i explotació sexual soferta per menors d'edat. Seguint al peu de la lletra els processos contra el responsable d'aquests delictes, Jean Succes Kuri, l'autora desemmascara "el poder que protege a la pornografía infantil" encertat i premonitori subtítol d'aquest llibre des de la seva primera edició. Justamenete, Lydia Cacho relata de com ha estat capturada i jutjada pel mateix poder que es va atrevir a denunciar.

Descarregar: Los demonios del Edén
Scribd. Més descàrregues AQUÍ

Los demonios del Edén

(documental sencer) 01:12:1

És un documental de recerca de Lydia Cacho sobre els pederastes a Mèxic...

Mònica Terribas entrevista Lydia Cacho


La nit al dia - 06/05/2008 - Lydia Cacho -

Mònica Terribas entrevista Lydia Cacho, periodista mexicana i premi Casa América Catalunya a la llibertat d'expressió a Iberoamèrica.

...

Memorias de una infamia

Lydia Cacho mai s'imaginava que li esperava quan va destapar la xarxa de pederàstia més gran de Mèxic.

Diari d'una Periodista segrestada

Oficial Web: Lydia Cacho

...

Què va passar amb el "Gober Precioso" Mario Marín, Kamel Nacif?
Qui no se'n recorda del Gober Precioso ... ?

Conversa entre Mario Marín, Gobernador de Puebla, i el seu Amic l'Empresari Libanès Kamel Nacif:

-Quiúbole, Kamel.

-Mi gober precioso.

-Mi héroe, chingao.

-No, tú eres el héroe de esta película, papá.

-Pues ya ayer le acabé de darle un pinche coscorrón a esta vieja cabrona. Le dije que aquí en Puebla se respeta la ley y no hay impunidad y quien comete un delito se llama delincuente. Y que no se quiera hacer la víctima y no quiera estar aprovechando para hacerse publicidad. Ya le mandé un mensaje a ver cómo nos constesta. Pero es que nos ha estado jode y jode, así que se lleve su coscorrón y que aprendan otros y otras.

...

"Esclavas del Poder".
Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo

(Clica aquí)

Lydia Cacho a Els Matins, entrevistada per Josep Cuní
TV3-Televisió de Catalunya

Aquest és l'eix del llibre "Esclavas del Poder". Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo", de l'escriptora mexicana Lydia Cacho. Entrevistes a dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a xarxes mundials de tràfic d'éssers humans. La Lydia Cacho ha arribat fins al nucli d'aquestes màfies internacionals.

...

Aristegui entrevista a Lydia Cacho

Aristegui - Esclavas Del Poder (Libro Lydia Cacho) 1/2


Aristegui - Esclavas Del Poder (Libro Lydia Cacho) 2/2

Aquesta investigació periodística parteix d'històries individuals explicades a l'autora per dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a les xarxes mundials de tràfic de persones. A partir de casos concrets, d'històries commovedores, l'autora segueix la línia d'investigació que el porta fins a les màfies de tractants. No obstant això no s'atura allà, sinó que també busca els noms i càrrecs dels servidors públics que els encobreixen i protegeixen. Esclaves del poder és un mapa global del tràfic de dones. Un viatge d'anada i tornada, en el qual l'autora segueix la cadena alimentària del que els experts han anomenat l'esclavitud del Segle XXI. Lydia Cacho part de Mèxic cap als Estats Units, i d'allí a Espanya i Anglaterra; segueix traçant el mapa per Kyrgystan i Turkmenistan, passant per l'Índia, Cambodja, Tailàndia i Japó: les rutes d'entrada i sortida de la compra-venda de persones. L'autora proposa que, en la mesura en què es globalitzi el crim, el periodisme s'ha d'ocupar de comprendre els fenòmens de les xarxes globals que funcionen des del local fins al internacional. Per això entrevista a supervivents, mafiosos, expertes i experts que analitzen i expliquen el fenomen. Els problemes són globals i les solucions també, assegura l'autora. Aquest llibre és un viatge que ens porta del terror a l'esperança.

(LLEGIR INFORMACIÓ COMPLETA)

Més informació:

• Condemnen a Succar Kuri a 13 anys de presó per corrupció de menors
• Perfil Jean Succar Kuri
• Qui és Jean Succar Kuri?
• Condemnen a Succar Kuri a 13 anys de presó (El Universal)
• Succar Kuri gravava amb vídeo a les seves víctimes
• Antecedents del cas Succar Kuri
• Amb un deute de 9,104 mdp se'n va Mario Marín (Cuate de Succar Kuri i també conegut com "El Góber Precioso")
• Succar i les seves xarxes de poder

Temes relacionats:

• Mèxic. La pornografia i la Suprema Cort de Justícia
  
• Lydia Cacho crida al boicot de los mitjans que es lucren amb anuncis de contactes
• Lydia Cacho és guardonada a Espanya
• Lydia Cacho dedica premio a periodistes asesinats
• Lydia Cacho / Codi roig
• Entrevista amb Lydia Cacho
• Resposta al missatge de Felipe Calderón. Lydia Cacho

Símbols, banderes i himnes

L'any 2003, els jugadors espanyols de l'equip de Copa Davis durant la celebració de la cerimonia prèvia a la inauguració de la final davant Austràlia, flipaven al sentir un himne que desconeixien, normal, ja que en el seu univers de colorins difícilment l'havien sentit mai. Ara bé, això comportà una allau de queixes diplomàtiques i comentaris desbarrants del pseudoperiodistes “oficials”. Resultà ser l'himne de Riego, himne oficial durant el Trieni Liberal (1820) i de la Segona República (1931-1936), aquella que un cop d'estat feixista enderrocar per dur a l'obscurantisme l'Espanya republicana (democràticament elegida), substituint-la per quaranta anys de dictadura militar. Símbols, himnes... foren substituïts pels del feixista règim, alguns d'ells, incomprensiblement, a dia d'avui encara perduren en places i carrers espanyols.

Ves per on, com si es tractés d'un mundial en ple 2010, presentacions de símbols, banderes, himnes... un encontre de costellada el passat 5 d'agost, entre el Reial Madrit (un equip de futbol de la “messeta” espanyola) i l'America (un equip mexicà) s'enfrontaren en partit amistós el passat al Candlestick Park de San Francisco (EEUU), això no tindria cap transcendència sinó fos per que al moment clau l'equip de la “messeta” fou representat per la bandera pre-constitucional (anticonstitucional), per dir-ho finament, ja que l'hauríem d'anomenar la feixista (la del pollastre). Mentre sonava l'himne dels Estats Units, l'ensenya, portada per un grup de xiquets, va ser retirada ràpidament després de les queixes d'un dels membres de l'expedició madridista, que es va adonar de l'error en el protocol (tampoc era d'estranyar, si veieu un dels seus partits, és habitual veure'n per les grades del seu estadi).

El més curiós de tot, cap reclamació institucional, cap queixa diplomàtica, cap comentarista o psuedoperiodista fent-se l'harakiri, no s'ha demanat cap disculpa ni rectificació, tant sols un: “ Todo quedó en una anécdota de la jornada”, ves quina gràcia. Us imagineu que presenten un equip alemany amb una esvàstica? Ui quin pollo!

Tenint en compte que Mèxic mai reconegué la dictadura feixista-militar espanyola, curiós que tampoc fes cap esment del tema. Per altra banda, tampoc és d'estranyar, amb la duresa que les autoritats tracten els mitjans de comunicació no afins a l'actual règim calderonià (Nacional catolicista) del PAN, ja que aquest més aviat estarien al costat d'aquests símbols que tant poc representen la llibertat i la democràcia.

Aprofitem l'avinentesa per recordar que aquest dissabte, hi haurà una manifestació a la Ciutat de Mèxic per reclamar seguretat i acabar amb la impunitat que regna contra els assassinats i desaparicions de periodistes a Mèxic. Val a dir que és en aquest moment el segon país del món més perillós per la pràctica d'aquest ofici. Des de l'any 2000 fins a data d'avui porten 64 periodistes morts i 11 de desapareguts. A banda de totes i tots aquells que viuen sota amenaces per exercir la seva tasca, el dret a informar, així com el dret a la llibertat d'expressió.

Informació relacionada:

• Marcha por los periodistas desaparecidos y asesinados y el derecho a saber y a informar
• Manifestación contra las Agresiones a Periodistas en México

Recerca i captura per als militars americans imputats en la mort de José Couso a l'Iraq

· El jutge dicta l'ingrés a la presó dels tres militars nord-americans que suposadament van matar el càmera espanyol José Couso el 8 d'abril del 2003

· Pedraz demana autorització per visitar el lloc dels fets la tardor vinent

El càmera de Tele5, José Couso, en una imatge d'arxiu Foto: TELE 5.

El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha ordenat aquest dijous la cerca i captura dels militars nord-americans el sergent Thomas Gibson, el capità Philip Wolford i el tinent coronel Philip Camp als quals acusa de la mort del càmera espanyol de Telecinco José Couso, mort a causa d'un tret quan era a l'Hotel Palestina a Bagdad el 8 d'abril del 2003. D'aquesta manera, pretén poder extraditar-los al nostre país perquè siguin jutjats per aquests fets a l'Audiència Nacional.

Pedraz ha sol·licitat també al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) permís per desplaçar-se a l'Iraq, entre els mesos d'octubre i novembre vinents, per investigar els fets sobre el terreny, han informat fonts jurídiques.

La interlocutòria dictada avui pel titular del jutjat central d'instrucció número 1 és conseqüència de la decisió del Tribunal Suprem de reobrir aquest cas, que havia estat arxivat per la sala penal de l'Audiència Nacional perquè va entendre que Pedraz no tenia prou base per continuar investigant la mort del càmera.

Font: El Punt

Més informació:

El jutge ordena la crida i cerca de tres militars dels EUA per la mort del càmera espanyol José Couso

Prostitució i tràfic de dones i nenes

Lydia Cacho a Els Matins, entrevistada per Josep Cuní
TV3-Televisió de Catalunya

Aquest és l'eix del llibre "Esclavas del Poder". Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo", de l'escriptora mexicana Lydia Cacho. Entrevistes a dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a xarxes mundials de tràfic d'éssers humans. La Lydia Cacho ha arribat fins al nucli d'aquestes màfies internacionals.

Informació relacionada:

Lydia Cacho
La Fundación Lydia Cacho
més Lydia María Cacho Ribeiro
Lydia, amenaçada de mort, segrestada, vexacions, etc.
Entre morir o matar Lydia Cacho
Lydia Cacho / Código rojo Por Laura Castellanos / Gatopardo

Entrevista amb Lydia Cacho

ENTREVISTA amb: LYDIA CACHO
CÀRREC: PERIODISTA, FEMINISTA I ESCRIPTORA
TEMA: EL DILLUNS 19 DEL PASSAT MES D'ABRIL ES VA CELEBRAR EL CINQUÈ ANIVERSARI DEL LLIBRE: “LOS DEMONIOS DEL EDÉN”

« Entrevista amb l'Ing. Fernando de la Peña »

« Entrevista amb Gabriel Sosa Plata »

Los demonios del Eden - El documental

Actualització sobre fets de San Juan Copala

Sobre els paramilitars en la regió triqui: Contralínea 181 / 09 de maig de 2010.

Sobre tema:

1. Seguiment emboscada San Juan Copala
2. Declaració dels Caps de Missió de la Unió Europea a Mèxic sobre els fets de violència a San Juan Copala (Oaxaca)
3. Sobreviure l'emboscada
4. Capturat per paramilitars
5. El rescat
6. El càstig a San Juan Copala
7. Calderón, a la banqueta de la justícia internacional
8. Defensors Socials, les víctimes
9. Paramilitars: armes governamentals contra la societat
10. Ubisort: Grup il·legal armat

Més informació:

• Paramilitars de la UBISORT als metjans
• San Juan Copala: atac obert a la solidaritat i les autonomies indígenes

Conferència de premsa de VOCAL

Entrevista amb David Venegas narrant l'emboscada i com van fugir del costat contrari que els altres companys:

Entrevista amb David Venegas narrant l'emboscada i com van fugir del costat contrari dels altres companys

Conferència de premsa de VOCAL sobre l'emboscada a San Juan Copala.

Els integrants de VOCAL, van fixar la seva postura en conferència de premsa, després d'haver pogut regressar de la regió Triqui on van ser emboscats al viatjar amb la caravana d'observació el 27 d'abril de 2010.

Rescaten últimes 2 persones atrapades sota foc paramilitar que va agredir Caravana d'Observació, continuen manifestacions

Érika Ramírez

David Cilia

30 d'abril.- A la mitjanit van ser rescatats amb vida els periodistes de Contralínea Érika Ramírez i David Cilia, estigui últim ferit de bala en un peu. Després de les mobilitzacions ocorregudes en les ciutats de Mèxic, Oaxaca i Juxtlahuaca el 28 i 29 d'abril, el govern de Oaxaca es va veure pressionat per a realitzar la recerca i rescat de les últimes dues persones desaparegudes després de l'atac paramilitar contra una Caravana d'Observació que es dirigiria al Municipi Autònom de San Juan Copala. L'última d'aquestes manifestacions va ser copejada per granaders del govern perredista de la ciutat de Mèxic la tarda d'ahir, qui d'aquesta manera de nou tancava files al costat del govern priista de Oaxaca amb els agressors, no amb els agredits

Conferència primera part

Conferència segunda part

Periodistes Érika Ramírez i David Cilia en conferència de premsa, en minuts l'àudio complet.

Érika Ramírez: amb l'emboscada es revela la impunitat amb la qual operen els grups paramilitars a Mèxic / David Cilia: ens vam ocultar en diferents coves de la regió muntanyenca. Érika es va solidaritzar amb mi

Font: Contralínea

Els periodistes i els companys de VOCAL, són vius

· Inicien operatiu de rescat a la resta dels membres de la Caravana de pau
· Els periodistes de Contralínea estan vius i van cami de Juxtlahuaca.
· Confirma Miguel Alvarez de SERAPAZ que han sigut trobats els dos periodistes. 00:04 hrs. 30 abril

Carmen Aristegui entrevista a Ana Lilia Pérez

· David Venegas i Noé Bautista acaben de trencar el setge paramilitar i arribaren a la ciutat de Juxtlahuaca. Confirmen que David Cilia y Érika Ramírez, amb qui han estat amagats a la serra, estan vius i fora de perill de mort.

ELS PERIODISTES I ELS COMPANYS DE VOCAL SÓN VIUS
Testimoni de vida dels periodistes de Contralínea

San Juan Copala: crónica de una represión anunciada. Oaxaca, México

Francisco López Bárcenas / La Jornada 29/04/2010

La Unión de Bienestar Social para la Región Triqui (Ubisort) cumplió su palabra. Esta organización paramilitar, creada por el gobierno del estado de Oaxaca desde el año de 1994 para controlar la región triqui, volvió a sacar las armas haciendo que sangre inocente volviera a teñir las verdes laderas de ese territorio indígena. De acuerdo con la información preliminar que públicamente ha circulado, de la agresión resultaron dos personas muertas: la mexicana Beatriz Cariño Trujillo, del Centro de Apoyo Comunitario Trabajando Unidos (Cactus), y Tyri Antero Jaakkola, originario de Finlandia, mientras más de una docena de activistas se encuentra en calidad de desaparecidos, sin que sus compañeros sepan si están muertos, heridos o escondidos en algún lugar, porque tomaron rumbo al monte para protegerse de las balas asesinas.

Tanta saña contra una caravana de personas indefensas se originó en el hecho de que los activistas intentaron romper el cerco tendido por los agresores sobre el municipio autónomo de San Juan Copala, para poder entregar alimentos, ropa y un mensaje de solidaridad a sus habitantes, que desde hace meses se encuentran incomunicados y sin luz eléctrica por el hecho de querer ser autónomos, es decir, libres, es decir, ellos mismos.

La agresión estuvo anunciada, cantada, desde días antes que sucediera. Desde que las autoridades del municipio autónomo informaron que la caravana llegaría, la Ubisort dijo que no la dejaría entrar y que si llegaban no se responsabilizaban de lo que les sucediera. Y cumplieron su palabra con los lamentables resultados de personas inocentes muertas, heridas y desaparecidas. Pero hubo otros sucesos que también anunciaron la represión en la región triqui. El día 28 de noviembre del año pasado el mismo grupo impidió que integrantes del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra (FPDT), de San Salvador Atenco, llegaran al municipio autónomo, donde tenían planeado realizar la clausura de la campaña por la libertad de sus presos. En esa ocasión, muchos pensaron que había una alianza entre los gobernadores Enrique Peña Nieto, del estado de México, y Ulises Ruiz Ortiz, de Oaxaca, los mandatarios más represivos del sexenio, para evitar que los dos movimientos de resistencia se unieran. La hipótesis no era tan descabellada, porque a partir de esa fecha la represión sobre el municipio autónomo aumentó, hasta llegar a donde ahora se encuentra.

Ese mismo día, en los diarios de la capital oaxaqueña se inició una fuerte campaña de desinformación, afirmando que el municipio autónomo había llegado a su fin. Para darle algún viso de veracidad a sus dichos, los integrantes de la Ubisort declararon agente municipal a Anastacio Juárez Hernández, hermano del líder de la organización. A pesar de que las autoridades municipales desmintieron una y otra vez esas versiones, la campaña continuó, mientras en la región triqui la sangre seguía corriendo. El día 29 de noviembre de 2009, las instalaciones del municipio recibieron la agresión más violenta desde su fundación, pero no sólo eso, también el albergue infantil fue baleado y en esos hechos murió el niño Elías Fernández de Jesús y resultaron heridos Tomotelín y Jacinto Velasco, así como otro menor cuyo nombre no se dio a conocer. Ese mismo día los agresores instalaron un retén a la altura de la comunidad La Sabana, el mismo lugar donde ahora se perpetró la agresión a la caravana de activistas, con la clara intención de tender un cerco sobre los habitantes del lugar.

Cuando consideraron que el municipio estaba aislado asestaron lo que tal vez pensaron era su golpe definitivo. El 10 de diciembre, fuertemente armados y acompañados por unas cuantas personas, desalojaron a las autoridades autónomas del municipio y montaron una guardia permanente en él. Así estuvieron hasta el 10 de marzo, día en que un grupo de mujeres y niños que respaldan al municipio y sus autoridades se hicieron del inmueble cuando los usurpadores aflojaron la vigilancia; como éstos ya no pudieron regresar, comenzaron a disparar sobre la comunidad, resultando herida la señora María Rosa Martínez, de 64 años de edad. La situación se puso de tal manera peligrosa que muchas familias abandonaron San Juan Copala y se fueron a refugiar a otros barrios o salieron de la región; también se suspendieron clases y hasta la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (CDI) cerró sus instalaciones. Sólo permaneció abierta la iglesia; los pobladores debieron moverse con cautela. Así estaban las cosas hasta el momento de la agresión a la caravana de observación de derechos humanos.

¿A quién beneficia, en términos electorales, la brutal emboscada de ayer en Oaxaca? Es una pregunta que, con mucha pertinencia, nuestro diario se hace. Las respuestas pueden ser varias. Una de ellas, efectivamente, podría encontrarse en los intereses de los diversos actores político-electorales que se mueven en la región. Otra, en los intereses económicos que transitan por ese rumbo. Habrá que escarbar ahí para ver qué luz arrojan. Por ahora, lo más importante es encontrar formas de proteger a la población de la brutal represión, a los originarios y a los de afuera; exigir que autoridades imparciales, auxiliadas por organismos que vigilen su trabajo, inicien una investigación que dé con los responsables y los lleve a juicio. Desgraciadamente, ni en la Federación ni en el estado de Oaxaca se tiene confianza en las instituciones encargadas por ley de esto; por eso tal vez haya que acudir a instancias internacionales. Por el bien de todos, no podemos permitir que esta represión quede impune.

La Sabana a 4 km de San Juan Copala

Beatriz Cariño Trujillo

Tyri Antero Jaakkola

Més informació:

>>La agresión es responsabilidad del Estado mexicano: Centro Las Casas por Hermann Bellinghausen