Armes per a l'Aràbia Saudita? I per a Israel, i per a Colòmbia i per a EEUU i per a...

Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 25/10/10

Ens despertem amb la negociació entre els governs espanyol i saudita per la venda de 200 carros de combat. Novetat? No. Diverses ONG denuncien la venda d’armament a països en conflicte o que vulneren els drets humans dels seus habitants. Aquesta és només una selecció de la infàmia.

Per la seva venda d’armament a l’Aràbia Saudita (5 milions d’euros, la majoria en munició i avions de combat), Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam i Greenpeace van denunciar aquest estiu la posició del govern espanyol en l’informe Anàlisi de les exportacions espanyoles de material i de doble ús 2009.

El 2009 Espanya va exportar armament per 925 milions d’euros (quanta pobresa podríem ajudar a pal·liar en un país amb més del 20% de nens en aquesta situació?), mantenint-se en el sisè lloc del rànquing de països exportadors d’armament.

Com aclareix l’informe el més alarmant és que es venen quantitats molt significatives a destinacions preocupants, bé perquè estan en conflicte armat, pateixen situacions de greu inestabilitat interna o perquè en ells es produeixen greus violacions dels drets humans. D’aquesta manera, Espanya se salta les seves pròpies lleis.

Aquesta és una petita selecció dels països destinataris més problemàtics i la suma de les operacions registrades el 2009:

>> Israel: 800.000 euros. 624.000 d’ells van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils). Del total, un 78% es va dirigir a les Forces Armades del país.

Per només citar dos exemples de les “pràctiques militars” israelianes:

Entre desembre del 2008 i gener del 2009, Israel assassina 1380 palestins (entre ells 330 nens), durant l’anomenada Operació Plom Fos.

Al maig del 2010, l’exèrcit israelià assassina 9 cooperants integrants de la Flotilla per la llibertat de Gaza, que es dirigiria a Gaza per lliurar material d’assistència i ajuda humanitària.

>> Colòmbia: Avió de transport per més de 30 milions d’euros. Autoritzat un milió més amb destinació a les Forces Armades.

País en guerra, l’estat colombià segueix emparant i promovent la violació de drets humans. Segons l’informe, “encara que van millorar alguns indicadors de violència durant l’any 2009, uns altres van empitjorar”, ja que es van produir més homicidis de membres de grups socials marginats i pobles indígenes, així com més amenaces i fustigacions a víctimes de violacions dels drets humans. L’any passat es van registrar 286.000 nous desplaçaments forçosos.

>> EEUU: 55,4 milions d’euros, en pràcticament totes les categories, encara que destaquen les armes de calibre inferior a 20 mm., amb 13,8 milions d’euros, i municions, amb 9,1 milions d’euros.

Els destinataris oficials van ser les Forces Armades (42,57%), empreses privades (50,67%) i armeries (6,73%). A més, es van realitzar vendes d’armes de caça i tir esportiu per valor de 9,8 milions d’euros (per a armeries i empreses privades). Així mateix, es van autoritzar operacions per un muntant global de 85,4 milions d’euros (més de 58 milions en la categoria 1 i 12,4 milions en la categoria 3), a les quals cal afegir altres 27,6 milions en armes de caça i tir esportiu.

Dubtes sobre l‘ús que fa EEUU de l’armament?

>> El Marroc: Més de 30 milions d’euros, 28 en vehicles terrens i 1,7 en aeronaus, per a les quals es van autoritzar altres 50.

Atacs contra la llibertat d’expressió, associació i reunió, repressió a activistes sahrauís… entre altres, les dels cooperants espanyols o el nen de 14 anys assassinat per forces policials aquesta setmana.

La llista no acaba aquí: segueixen països com Tailàndia, Malàsia, Pakistan, Sri Lanka, Ghana, aniran, Guinea Conakri… consulta per què és especialment indignant que el govern espanyol vengui armament als seus governs.

Espanya fomenta la guerra i s'enriqueix venent 200 tancs a l'Aràbia Saudita: una dictadura feudal, islàmica i absolutista

Espanya pretén vendre entre 200 i 270 carros de combat Leopoard 2E a l'Aràbia Saudita, una dictadura feudal islàmica que és la pedrera internacional dels cervells d'Al-Qaeda. Si es tanca l'operació seria l'exportació més important de la indústria militar espanyola. Chacón farà tot el possible perquè tingui èxit.

C. Chacón ("Ministre de la guerra", Espanya)

25.10.2010 - 02:10 - Països Catalans
Crònica.Cat

L'import total de l'operació dependrà del nombre de blindats, però s'estima que superarà els 3.000 milions d'euros i que inclourà la instrucció del personal i el manteniment. Militars saudites ja han examinat el funcionament dels tancs en el camp de maniobres de San Gregorio (Saragossa) i s'han mostrat satisfets, tot i que està previst adaptar el model espanyol perquè pugui operar a la península Aràbiga. En aquest sentit, el més obvi és que incorporin aire acondicionat.

Espanya fa negocis amb una dictadura islàmica

La institució central de govern de l'Aràbia Saudita és la monarquia saudita. La Llei Bàsica de Govern, adoptada el 1992 declara que l'Aràbia Saudita és una monarquia governada pels fills i néts del primer rei, Abd-al-Aziz ibn Saüd. També afirma que l'Alcorà és la Constitució del país, que es regeix en base a la xaria (llei islàmica). D'acord amb l'Índex de Democràcia de The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè règim més autoritari d'entre els 167 països avaluats.

No es reconeixen els partits polítics o les eleccions nacionals, a excepció de les eleccions locals que es van celebrar l'any 2005, quan la participació estava reservada per als ciutadans barons. Els poders del rei són teòricament limitats dins dels límits de la llei islàmica i d'altres tradicions saudites. També ha de mantenir un consens entre la família reial saudita, els líders religiosos (Ulemes), i altres elements importants en la societat saudita.

El govern saudita estén l'islam mitjançant el finançament de la construcció de mesquites i madrasses (escoles alcoràniques) a tot el món. Els principals membres de la família reial trien el rei entre ells mateixos, amb l'aprovació posterior dels ulemes.Els reis saudites han vingut desenvolupant un govern central. Des de 1953, el Consell de Ministres, nomenat pel rei, l'ha assessorat en la formulació de la política general i dirigeix les activitats de la creixent burocràcia. Aquest consell està compost per un Primer Ministre, el Primer Ministre i vint ministres.

Més informació:

L'exèrcit espanyol es gasta 360 milions d'euros en un vaixell de guerra en plena crisi

Els tancs d'Espanya que tacaran de sang l'Orient Mitjà

L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país

Vilaweb 25.08.2010

L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic.

Els militars van informar en un comunicat que la macabra troballa s'ha produït després de mantenir un enfrontament amb suposats sicaris en un ranxo de la població de San Fernando, situada al nord de Tamaulipas. En aquest enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà.

Segons el comunicat emès per la Secretaria de Marina, tot ha començat quan un home amb ferida de bala s'ha acostat fins a un control de carretera de l'Exèrcit al voltant de San Fernando, demanant assistència mèdica.

L'home ha dit als militars que havia estat ferit per presumptes membres del crim organitzat que es refugiaven en un ranxo pròxim, informa el diari 'El Universal'.

"Per aquest motiu, personal d'infanteria, amb el suport d'unitats aeronavals, s'ha dirigit a l'àrea indicada, albirant des de l'aire als infractors de la llei, els quals en notar la presència dels elements de l'Armada de Mèxic han obert foc i han iniciat la fugida a bord de diversos vehicles", es pot llegir en el comunicat.

A l'enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà i ha estat detingut un dels presumptes sicaris, un menor d'edat, que ha estat posat a disposició de la Procuradoria General de la República (Fiscalia).

En l'esmentat ranxo els militars han decomissat 21 armes llargues i 101 cartutxos amb diversos calibres, així com divers material militar. També han estat confiscades quatre camionetes, una amb matrícules clonades de la Secretaria General de la Defensa (Sedena, Ministeri de Defensa).

Ha estat després d'aquesta actuació quan els militars s'han disposat a pentinar la zona, i han trobat al nord-est 22 quilòmetres del ranxo els 72 cadàvers.

Des que el 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe Calderón, prengués el poder al país i emprengués una guerra sense quarter contra els càrtels, usant fins i tot a l'Exèrcit per portar a terme tasques policials, han mort de manera violenta a Mèxic unes 28.000 persones, segons dades oficials del mes d'agost.

Noticies relacionades:

· Hallan 72 cadáveres en rancho de Tamaulipas
· Hallan en un rancho en Tamaulipas 72 ejecutados (Catorce son mujeres; se enfrentaron marinos con narcos: cuatro muertos)
· Cobertura Narcotráfico, la lucha por el territorio

(Clicar sobre la imatge)

Més informació relacionada:
· La guerra contra el narcotràfic a Mèxic no dóna els fruits esperats
· Ciudad Juárez, ciutat límit
· Els fills de la guerra
· Guillermo Arias Menció Honorífica a World Press Photo
· Més informació a L'ombra de l'atzavara
· Els assassinats podrien ser migrants

Recerca i captura per als militars americans imputats en la mort de José Couso a l'Iraq

· El jutge dicta l'ingrés a la presó dels tres militars nord-americans que suposadament van matar el càmera espanyol José Couso el 8 d'abril del 2003

· Pedraz demana autorització per visitar el lloc dels fets la tardor vinent

El càmera de Tele5, José Couso, en una imatge d'arxiu Foto: TELE 5.

El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha ordenat aquest dijous la cerca i captura dels militars nord-americans el sergent Thomas Gibson, el capità Philip Wolford i el tinent coronel Philip Camp als quals acusa de la mort del càmera espanyol de Telecinco José Couso, mort a causa d'un tret quan era a l'Hotel Palestina a Bagdad el 8 d'abril del 2003. D'aquesta manera, pretén poder extraditar-los al nostre país perquè siguin jutjats per aquests fets a l'Audiència Nacional.

Pedraz ha sol·licitat també al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) permís per desplaçar-se a l'Iraq, entre els mesos d'octubre i novembre vinents, per investigar els fets sobre el terreny, han informat fonts jurídiques.

La interlocutòria dictada avui pel titular del jutjat central d'instrucció número 1 és conseqüència de la decisió del Tribunal Suprem de reobrir aquest cas, que havia estat arxivat per la sala penal de l'Audiència Nacional perquè va entendre que Pedraz no tenia prou base per continuar investigant la mort del càmera.

Font: El Punt

Més informació:

El jutge ordena la crida i cerca de tres militars dels EUA per la mort del càmera espanyol José Couso

Espanya continua venent armes a països on la llei ho prohibeix

Per: Dani - Amnistia Internacional Catalunya 26/07/2010

El Govern espanyol va exportar el 2009 material de defensa i doble ús per valor de més de 1.491 milions d’euros a Israel, Sri Lanka, Colòmbia, Sudan, Aràbia Saudit i el Marroc, entre altres destinacions, segons un informe d’Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace.

L’informe L’Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa i doble ús 2009 l’han realitzat Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace, amb l’assistència del Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària.

Les vendes van augmentar un 33,37% respecte a 2008. Però si es tenen en compte únicament les vendes d’armament, aquestes s’han incrementat un 44%. Aquesta és la xifra d’exportacions d’armes més alta des que es realitzen aquest tipus de controls.

No obstant això, les organitzacions mantenen una valoració positiva de la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús: l’informe assenyala avenços en la transparència de les dades d’exportacions i en la informació individualitzada sobre les denegacions de vendes. Així, en l’actualitat, el nombre de països i operacions dels quals és té informació detallada és més alt que abans.

El més alarmant , però, és que s’han continuat exportant quantitats molt significatives de material de defensa i de doble ús a destinacions preocupants. Són països que pateixen un conflicte armat, situacions de greu inestabilitat interna o violacions dels drets humans. Aquestes operacions, amb la llei a la mà, haurien de denegar-se.

Alguns d’aquests països als quals Espanya va vendre armes el 2009 són Aràbia Saudita, Colòmbia, els Estats Units, Geòrgia, Ghana, Indonèsia, Iran, Israel, Líban, Marroc, Pakistan, Sri Lanka, Sudan, Tailàndia o Turquia, entre altres.

Israel: exportacions que s’allunyen de les bones pràctiques
Israel va cometre crims de guerra i altres violacions del dret internacional a la Franja de Gaza durant l’ofensiva militar Plom Fos, el gener de 2009. Hi van morir més de 1.380 palestins, entre els quals hi havia centenars de civils, inclosos més de 330 nens i nenes.

Al llarg del 2009, les forces israelianes van continuar imposant severes restriccions a la llibertat de circulació de la població palestina ocupada, van obstaculitzar l’accés a serveis essencials i sovint van impedir l’entrada d’assistència humanitària i ajuda internacional a Gaza. Aquestes restriccions han continuat al llarg de 2010.

Espanya va realitzar el 2009 exportacions a Israel per valor d’uns 800.000 euros, dels quals 624.000 van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils), i més de 120.000 a cartutxos d’escopeta.

Mentre es presentava aquest informe sobre les exportacions espanyoles el 2009, la setmana passada tenia lloc a la seu de l’ONU, a Nova York, el primer període de sessions del Comitè Preparatori per a un Tractat sobre el Comerç d’Armes.

Aquesta és la primera deliberació formal entre Estats sobre el contingut del Tractat proposat. El Comitè Preparatori celebrarà tres períodes de sessions al llarg de 2011 i 2012, seguits d’una conferència per a la negociació del Tractat el 2012.

Les organitzacions que donen suport a un Tractat sobre el Comerç d’Armes demanen que aquest sigui un instrument internacional estricte i efectiu, jurídicament vinculant que agrupi i consolidi les obligacions que han de complir actualment els Estats en virtut del dret internacional.

Si s’aplica bé, el Tractat reduirà el cost humà de la proliferació d’armes convencionals. Impedirà que els proveïdors d’armes sense escrúpols trobin el punt feble dels sistemes de subministrament, i garantirà que tots els exportadors i importadors d’armes s’atenen a estrictes normes comunes sobre l‘ús, la gestió i la transferència d’armes.

Font Canal Solidari

Noticies relacionades:

Espanya se salta la llei per vendre armes a països en conflicte i ja és el 6è país que n’exporta més

'Carn' de batalla

Martí Crespo Vilaweb 14/04/2010

Wafaa Bilal va sotmetre's a una llarguíssima sessió de tatuatge amb missatge artístic i polític

L'artista iraquià Wafaa Bilal va deixar el seu país el 1991 després de negar-se a participar en la invasió de Kuwait ordenada per Saddam Hussein. Havent passat per un camp de refugiats de l'Aràbia Saudita, se n'anà als Estats Units per estudiar belles arts a la Universitat de Nou Mèxic (Albuquerque). Tot i haver viscut des d'aleshores als EUA, on ha estat professor d'art a Chicago i a Nova York, la major part de la seva obra se centra en l'Irac: Sorrow of Baghdad, Raze 213, Baiti, Domestic Tension (Shoot an Iraqi) i Virtual Jihadi, un joc interactiu i en línia en què ell mateix es convertia en un suïcida d'al-Qaida, disposat a assassinar el president nord-americà George W. Bush. 'Virtual Jihadi' (2008), nascuda d'una experiència personal: un germà seu mort per un míssil a Kufa, volia cridar l'atenció, d'una banda, sobre els estereotips racistes latents en videojocs com Quest for Saddam i, d'una altra, sobre la vulnerabilitat dels civils iraquians que en fa presa fàcil dels grups extremistes. Les mateixes fonts d'inspiració alimenten l'última performança de Bilal, ...and Counting, executada aquesta setmana a Nova York.

Dilluns, a les vuit del vespre, Wafaa Bilal va començar a sotmetre's, a l'Elizabeth Foundation for the Arts de Nova York, a una llarguíssima sessió de tatuatge amb missatge artístic i polític. Durant vint-i-quatre hores la seva esquena va haver de suportar 105.000 punxades, corresponents als més de quatre mil soldats nord-americans morts a l'Irac i als cent mil civils que es calcula que han perdut la vida des del 2003 en la segona guerra del Golf. Al voltant dels noms, ja tatuats, de setze ciutats iraquianes, cada punt de tinta aplicat dilluns i dimarts a la seva esquena corresponia a una víctima: en vermell, els militars dels EUA caiguts en combat; i en tinta solament visible amb llum ultraviolada, les desenes de milers d'iraquians morts per la violència i el foc creuat que divideix el país. L'elecció dels colors (vermell cridaner i tinta invisible) és ben conscient: Bilal està convençut que la mort d'iraquians com el seu germà Hifa passa inadvertida a la majoria de la societat nord-americana.

La performança …and Counting es va transmetre en directe a través de la web de l'Elizabeth Foundation for the Arts amb dues càmeres: l'una enfocava l'esquena de Bilal i l'altra, el públic assistent. En aquest vídeo hi ha un fragment de la transmissió.

Tatuant el conflicte a la pròpia pell ('el dolor que he experimentat no es pot ni comparar amb el sofriment del meu poble', va dir dilluns), Bilal també volia recaptar diners per a Rally For Iraq, una entitat novella que es dedica a traslladar orfes iraquians als EUA amb beques d'estudis. Un camí com el que ell va fer l'endemà de la primera guerra del Golf.

Font: Vilaweb

Carn de canó

Editorial de Vilaweb / Vicent Partal 03/02/2010

Fa anys, quan mirava els films sobre el Vietnam, em sorprenia que tots els soldats foren porto-ricencs o negres. Pensava: 'i no hi va cap blanc a disparar?' Em costava d'entendre que l'exèrcit havia esdevingut simplement una tómbola per a pobres, carn de canó. Ara, a Mollet, un xicot d'origen colombià ha trobat també el seu Vietnam…

I jo sent la mateixa estupefacció d'aleshores. Diu el teletip d'agència: 'un soldat espanyol mor a l'Afganistan en un atac dels talibans'. Diuen que és de Mollet. Fins i tot hi ha qui titula 'Un soldat català mor a l'Afganistan'. Mire de saber-ne alguna cosa.

El xicot es diu John Felipe Romero Meneses. Fa tres anys s'estava a Soacha, un barri de Bogotà. El pare feia sis anys que havia immigrat i va aconseguir finalment de portar-lo. John va tardar un mes a apuntar-se a l'exèrcit espanyol. Diuen que diu que no trobava feina. I no tenia passaport espanyol, és clar. Però em diuen que l'exèrcit espanyol ja no el demana, el passaport. D'allà a l'Afganistan hi ha un pas. Voluntari. I d'això a la mort, mig.

He entès que anava amb un vehicle que hauria d'haver estat fora de circulació, que no era adequat per a un país en guerra com l'Afganistan. Diuen al Ministeri de Defensa espanyol que eren a punt de retirar-lo, que era el darrer de tots i que quina llàstima. Sí. Quina llàstima. Sobretot per a John Felipe i els seus.

La ministra Chacón ha corregut a enlairar-se cap allà. El vehicle era vell i mal preparat. El xicot vés a saber si sabia què caram hi feia, un colombià com ell, perdut en aquella guerra contra la qual, per cert, no he sentit ni una mil·lèsima part dels crits que vaig sentir contra la de l'Irac. Però ara l'embolicaran amb la bandera espanyola i faran el teatre que calga. No solament amagaran que John era pura i simple carn de canó, un altre porto-ricenc en un altre VietNam, sinó que encara se'n serviran i tot per exaltar un exèrcit que no té cura dels seus soldats i per fer vibrar una nació que ha de llogar pobres de l'altra banda de l'Atlàntic per enviar-los a morir allà on s'acaba Pèrsia.

(Després d'acabar d'escriure l'article m'arriba una dada que em confirma la semblança amb el Vietnam. Diu que, tret de l'accident del Yak-42, els soldats 'espanyols' morts a l'Afganistan són onze. D'aquests tres emigrants recents, Christian Javier Quishpem, Stanley Mera i John Felipe Romero. En total, a l'exèrcit espanyol diuen que els emigrants representen el sis per cent dels efectius. Però ja són el trenta per cent dels morts.)

director@vilaweb.cat