Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Otra Campaña. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Otra Campaña. Mostrar tots els missatges

20 de març 2012

Exigeixen a Chiapas alliberar Patishtán

  • Des d'octubre roman castigat
Hermann Bellinghausen / La Jornada 2012.03.19

San Cristóbal de las Casas, Chis., 18 de març. Companys, familiars i veïns d'Alberto Patishtán Gómez, pres des del 19 de juny de 2000, van aconseguir reunir el dissabte prop d'un miler de persones en la capçalera municipal de El Bosque, per demanar el retorn a Chiapas i l'alliberament del professor tzotzil, qui al moment de la detenció era mestre normalista en aquesta regió, situada al nord dels Altos. Tots van coincidir a considerar innocent i pres polític de successius governs estatals, fins a arribar al de Juan Sabines Guerrero.

Actualment adherent de la Otra campaña de l'EZLN, Patishtán va ser fundador el 2005 de l'organització de presos La Voz del Amate, i es troba castigat des de l'octubre passat al penal federal número 8 de Guasave, Sinaloa.

El seu col·lega, el professor Martín, va iniciar la reunió recordant els fets de fa 12 anys i les implicacions que el seu empresonament ha tingut per a familiars, alumnes i paisans. En la trobada es van succeir testimonis d'amics, companys de feina i particularment d'aquells pares de família i col·legues que acompanyaven al professor el dia de la presumpta emboscada contra policies de la qual se l'acusa, i que han expressat reiteradament que ell no es trobava al lloc dels fets; les seves versions mai van ser preses en compte.

El llavors procurador de Justícia chiapanenc, Eduardo Montoya Liévano (per cert, espòs de la senadora priísta María Elena Orantes, virtual candidata perredista al govern de Chiapas), va intentar primer culpar els zapatistes, i en quedar evidenciada la falsedat d'aquesta acusació, va optar per assenyalar a Patishtán, priísta non grat, doncs denunciava la corrupció del llavors alcalde del Bosque i els seus afins.

L'any 2000 governava Chiapas Roberto Albors Guillén, que entre les seves gestes havia desmantellat diversos municipis zapatistes, amb particular violència a San Juan de la Llibertat (El Bosque), el consell autònom va empresonar, i va assassinar a bases zapatistes i fins priístes en Chavajeval i Unión Progreso. En ocórrer la massacre, l'alcalde impost a El Bosque era Manuel Gómez Ruiz, i el diputat local, Ramiro Miceli Maza, compa del primer batlle.

Ara, en un nou bloc, dedicat a Patishtán i la seva lluita per la llibertat (albertopatishtan.blogspot.mx) es ressenya que, davant la mala aplicació dels projectes de govern i la difícil situació que vivien la gent del municipi, diversos homes, alguns amb cartera sense sou al "cabildo", van buscar al professor per parlar sobre les condicions de pobresa i com accedir a recursos públics. En repetides ocasions van sol·licitar dialogar amb Gómez Ruiz, però la seva resposta va ser desqualificacions i assenyalar al professor com a agitador.

Al grup d'inconformes es van unir camperols i artesanes de diversos paratges. Es van elaborar escrits per buscar la substitució de l'edil, i es van enviar a l'ajuntament ia instàncies de govern com la Procuradoria General de Justícia i la Secretaria d'Educació estatals.

o0o

Notícia:

* El dia 17 de març de, juntament 1000 persones per exigir la llibertat d'Alberto Patishtan en la Capçalera Municipal del Bosque
* Crònica de l'Assemblea del Bosque
* Conferència de Premsa al Frayba denunciant mentides del govern de Chiapas

26 de des. 2011

¡Viva México!

¡Viva México!



Web oficial: http://www.vivamexicofilm.com








FITXA TÈCNICA:

Documental Color / 159 min.
Mèxic / 2010
Producció Terra Nostra Films
Guió i Direcció Nicolas Défossé



Producció Executiva Daniela Contreras Calcáneo, Nicolas Défossé
Càmera i So Nicolas Défossé, Carlos Pérez Rojas
Edició Nicolas Défossé
Música Original Fermin Orlando, Angel Chacón, Sebastian Coll
Disseny sonor y Mezcla Adolfo Hernández Santisteban, Gabriel Coll Barberis
Post-producció d'imatge Carlos Rossini
Animació gràfica Vincent Défossé
Amb el recolzament de:
SCAM-"bourse brouillon d'un rêve" (Francia), Bambú Audiovisual (México), Sonipro (México), Promedios (México), Ojo de Tigre Video (México), YaMoy (Francia), La Garrafona (México), La Otra Mirada (México).

SINOPSI

Los Angeles, Estats-Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.

A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegat Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb els Estats-Units, a l'altre extrem del país ...

Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, rostre diferent de la imatge que els mass media construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegat Zero.

L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, al irrigar les llavors de rebel · lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic! ¿Quina serà la resposta del poder?

Nicolás Défossé: "Si miramos abajo, México tendrá futuro"




El director francès Nicolás Défossé va recórrer durant sis mesos tot Mèxic per escoltar les paraules de resistència dels mexicans i les mexicanes que lluiten per un país millor. L'acompanya Adolfo López que al seu torn fotografia tot el procés.

30 de nov. 2011

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix ​​als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista
o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:
  • Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
  • A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
  • En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
  • Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
  • Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
  • A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
  • Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
  • Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
  • La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
  • Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
  • El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.
El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos
organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

13 de nov. 2011

Situació d'Alberto Patishtán i presos polítics. Chiapas

En el Centre Federal de Readaptació Social de Sinaloa, Alberto Patishtán rep la seva primera visita

Font: Chiapas Indymedia

El passat 8 de novembre, Gabriela Patishtán va estar en Guasave, Sinaloa, i per espai de 20 minuts va tenir oportunitat de veure a Alberto Patishtán. Així explica com va ser la primera visita que va tenir el company:

Gabriela Patishtán.

Informe Gral de la visita.
Bloc sobre la visita a Alberto Patishtán al penal de màxima seguretat en Sinaloa.

Els presos que ocupen les presons federals són els sentenciats per un delicte federal, els que estan subjectes a investigació i els sentenciats que estan en procés d'apel·lació de les seves sentències.

Oficialment tenen com a objectiu fer complir les penes privatives de llibertat a interns considerats d'alta perillositat, en un règim de màxima seguretat i estricte afecció a la legislació aplicable ... Com clar exemple de la criminalització social, com a delinqüents d'alta perillositat van ser tractats Ignacio de la Valle , Felipe Álvarez i Hèctor Galindo, després dels fets del 3 i 4 de maig a Atenco. Així van ser considerats també els germans Cerezo o Gloria Arenas i Jacobo Silva, presos per qüestions polítiques. I ara Alberto Patishtán.

La presó política que van viure va tenir tots els elements d'aquest tipus de presó a Mèxic i al món: detenció il·legal, desaparició per diversos dies, tortura, irregularitats processals ... Tots ells i ella van recobrar la seva llibertat després d'anys d'injusta presó, i saben molt bé per què lluny de tractar-se de centres per a la reaptación social s'han de considerar penals d'extermini.

Comitè Cerezo.

La informació sobre Ceferesos està restringida. La gent no es pot acostar més enllà de cert perímetre de distància no pot fer fotos .... Una política del govern és que poden moure als presos indiscriminadament a on vulguin, reubicar-los en qualsevol dels ceferesos del país i poden ser canviats a discreció de les autoritats sense que donin cap tipus d'explicació.

Mantenen a les persones recloses 23 hores a les seves cel·les per la més absoluta ociositat, amb el clar objectiu de destruir la seva consciència, destruir física i psicològicament.

Glòria Arenas, referent al trasllat de Patishtán apuntava a una represàlia contra el moviment i explica que els ceferesos busquen acabar psicològicament amb la persona:

Gloria Arenas.

El règim també és molt més agressiu per a la persona presa i la seva família, que és despullada i revisada de cap a cap, en tots els orificis, obligada nua a posar-se a la gatzoneta, entre d'altres, i qualsevol reclam de qualsevol tipus, redunda en un càstig per al pres del que mai avisen a la família.

Jacobo Silva dóna una idea del que li està tocant viure ara a Patishtán:

Jacobo Silva.

Recordar que Alberto Patishtán, va ser traslladat el 20 d'octubre al penal federal de Guasave, Sinaloa, a més de 2.000 quilòmetres de San Cristóbal de las Casas. Per a la família, va començar el viacrucis de tractar d'arribar allà i aconseguir entrar.

Fayba parla sobre la vaga de fam, la situació d'Alberto Patishtán, la carta pública a Calderón i Sabines i la situació a les comunitats zapatistes

Víctor Hugo López, director del Centro d'Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, fa una valoració de la vaga de fam i dejuni que van emprendre els companys i la companya injustament presxs en els penals de Sant Cristóbal de les Cases, Motozintla i Cintalapa i de l'actitud que ha mostrat el govern davant aquesta acció que va posar en situació d'extrema gravetat a diversos dels companys, que finalment van desistir de seguir endavant amb la vaga després de 39 dies, sense negociar res a canvi i amb una lluita per endavant en la defensa dels drets de les persones recloses.

També explica la situació actual del company Alberto Patishtán qui va ser traslladat al penal federal de Guasave, Sinaloa, el 20 d'octubre, com una mostra més de la fustigació que durant l'acció d'exigència per justícia i llibertat van venir patint les companyes presos i les seves famílies.

Víctor H. López explica també la interpretació que el Centre fa sobre la Carta pública a Felipe Calderón i Juan Sabines, que fins ara ha rebut més de 400 adhesions d'organitzacions, col·lectius i persones a títol individual i que ha generat dos "respostes", però únicament a través de mitjans de comunicació, per part del govern. Ambdues en to similar. Una el 29 d'octubre, pocs dies després de difosa la carta i on s'emplaçava al Consell Directiu del centre a una reunió el 4 de novembre, i l'altra nota el 6 de novembre, després de l'actualització de la carta pública amb les nombroses adhesions. Un joc mediàtic que acostuma a fer el govern, ja que hi ha més vies de comunicació amb el centre i no va hi va recórrer.

I recorda, davant l'increment preocupant des de fa almenys dos anys de la violència i de la confrontació en zones autònomes, que l'objectiu d'aquesta carta pública és precisament posar de manifest les situacions de les quals es responsabilitza el govern federal i estatal, per acció i per omissió. El que expressa la mateixa és a més compartit per organitzacions, col·lectius i persones que treballen de una o altra manera a prop de les comunitats zapatistes i destaquen les agressions de les que han estat aquestes objecte, ja denunciades pels les diferents Juntas de Buen Gobierno. Assenyala els casos de Sant Marcos Avilés i Sant Patricio, però no només.

I finalitza que, malgrat els intents recents del govern de Sabines de fer veure que va resoldre el conflicte a San Patricio amb gran desplegament de mitjans, la situació d'amenaça i d'emergència a la zona segueix vigent. Sense oblidar que precisament l'estratègia mediàtica és un dels pilars de la política de l'estat.


Recol·lecta per les comunitats zapatistes.

Suport de provisións per a les comunitats zapatistes.

Convocatòria a noves activitats. Campanya Miles de rabia, un corazón: Vivan La comunidades zapatistas!

Acaba la vaga de fam i dejuni, però no acaben les violacions als drets de les persones preses a Chiapas.

En una breu nota difosa per la Xarxa contra la Repressió de Chiapas, assenyalaven que autoritats del penal de Motozintla, van castigar a Joan Collazo: "pel matí va arribar un guàrdia a treure a Juan Collazo, suposadament per portar-lo a la infermeria, però ara es troba en l'àrea de càstig. El van treure a base d'engany i no té roba".El company es trobava en vaga de fam l'última setmana, després de diverses setmanes de dejuni i després de l'anunci del desistiment, hauria d'estar recuperant-se i en lloc d'això, l'han estat castigat. Des del penal de San Cristóba els companys denuncien aquest fet.

Informe des del penal de San Cristóbal. 8 nov

En pronunciament de GT i RvsR en solidaritat amb Juan Collazo, expressen que Juan va continuar la vaga exigint el seu trasllat al Cereso 5, probable causa del càstig. S'ignora la situació d'Enrique i se sap que Patishtán va seguir el dejuni en Guasave fins al 31 d'octubre.

S'aixeca plantada de familiars .-

Un dia després d'anunciar el desistiment de l'acció de vaga de fam i dejuni, els i les familiars que recolzant l'acció han estat en plantón a la plaça de la resistència de San Cristóbal de las Casas des del passat 8 d'octubre, han abandonat ja el lloc, per tornar a les seves comunitats i, igual que els companys i la companya des dels penals, seguiran la lluita, encara que d'una altra manera, i agraeixen tota la solidaritat i suport que han rebut al llarg de l'últim mes.

Famílies aixequen plantada a San Cristóbal.

Patishtán segueix a Sinaloa i els companys continuen presos, i continua també la solidaritat .-

* Des de l'Estat espanyol, com a persones i membres de l'acadèmia compromeses, activistes i solidaris amb els moviments indígenes de Chiapas i Mèxic, llancem el següent comunicat per signar i difondre:


Suïssa, exigeixen l'alliberament dels presos polítics de Chiapas.

* Dia, (7 de novembre), sent la fi de la vaga de fam, nosaltres els participants d'Ocupació Wall St i els integrants del Movimento por Justicia del Barrio, reunits aquí a l'Est de Harlem, Nova York, en una declaració en suport als presos adherents a La Otra Campaña reclamem que tornin al company Alberto Patishtán Gómez a Chiapas i que l'alliberin immediatament, i exigim la llibertat immediata i incondicional de la resta dels presos. Denunciem fortament les violacions a Chiapas, Mèxic, i fem responsable al govern Mexicà per la salut i benestar dels presos.

Des de França, dislocada internacional per la llibertat dels presos.
Acció a París per la llibertat.
DF: actes de solidaritat en acabar la vaga de fam.
Manifest d'organitzacions i col·lectius en suport les i als presos.

S'AIXECA LA VAGA DE FAM

A 39 dies de vaga de fam, la tarda del diumenge 6 de novembre, els companys i companya en vaga de fam i dejuni van decidir deixar l'acció que ja havia posat en perill la seva situació de salut.

Per via telefònica, el company Pedro ens explica el desistiment de l'acció. S'aixeca la vaga de fam.

38 dies de vaga de fam i dejuni: amb dolor i ràbia la lluita continua
Els cossos s'afebleixen, la voluntat es reafirma

Notícies des de la presó

Aquesta setmana va començar amb una dolorosa notícia que es suma una injustícia més a la ja injusta situació de presó que viuen les companyes Rosa, en dejú i Alfredo, en vaga de fam: la pèrdua del seu petit fill Natanael de 4 anys d'edat, qui va morir causa de la negligència mèdica i qui tingués paràlisi cerebral a causa de la tortura que va patir Rosa quan va ser presa tenint 4 mesos de gestació.

Rosa compartir el seu dolor i coratge en una trucada telefònica i Alfredo expressar en una carta "el meu fill va morir per una negligència mèdica que la meva família els negar tot per ser pobres i analfabets, els van discriminar."

I des de la presó, en informe telefònic , el compa Pedro, en vaga de fam, explica que no hi ha resposta del govern sobre la seva exigència de llibertat i comparteix l'acció de protesta que ha emprès Alfredo per la mort de Natanael iniciant una vaga de set per 10 hores cada dia durant tres dies.

També aquesta setmana, en un comunicat Juan Collazo des del penal de Motozintla, continua exigint l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni.

I les companyes presxs en lluita envien paraules d'ànim al professorat Patish en una carta : "et diem que aquí estem pregant molt per tu i per la seva família perquè Déu et protegeix en aquest lloc d'on el mal govern t'ha enviat com si fos un delinqüent. "

L'informe mèdic a 36 dies de vaga expressa dades alarmants: "En tots els casos, hi ha impossibilitat per mantenir-se en peu per si mateixos ... el seu estat de consciència és lúcid, encara que s'ha manifestat afectació en la memòria i episodis de confusió i desorientació espacial i temporal. En tots hi ha manifestacions de deshidratació.

En tots hi ha taquicàrdia, la tensió arterial és baixa, el pols s'aprecia feble i els nivells de sucre es mantenen per sota de nivells adequats. La temperatura corporal és inferior a la normal en alguns.

La situació de salut dels vaguistes és crítica. No existeixen encara dades de falla orgànica, però es manté la situació actual, és d'esperar danys en la funció renal de risc immediat per a la seva vida ... és menester la presència de personal mèdic que pugui brindar seguiment diàriament, però les autoritats del CERSS continuen restringint el pas al personal de salut. "

Les accions i mostres de solidaritat continuen

Davant la crida a realitzar accions per exigir l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni, el proper dilluns 7 de novembre:

A Chiapas es convoca a una mobilització a la ciutat de Tuxtla Gutiérrez a partir de les 12:00 enfront del palau del govern de l'estat. De San Cristóbal de las Casas la sortida està convocada a les 10 am.

Al Districte Federal es convoca mobilitzacions davant de la Casa de Representació de Chiapas a les 11 am i davant la Direcció de Centres Penitenciaris Federals a les 12 pm.

El Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat publica una carta de Gaby Patishtán en resposta a la carta que el moviment dirigís al professorat en ser traslladat i difon la convocatòria del 7 de novembre.

En altres accions, diverses ràdios lliures estan fent difusió de la lluita per la llibertat que porten les companyes en vaga i dejuni i els seus familiars des del plantón:

Transmissió especial des del plantón del 2 de novembre de ràdio Koman ilel.

Transmissió especial des del plantón del 6 de novembre de ràdio Koman ilel.

Programa especial de Zapateando a Veracruz i Contrabanda ràdio a Barcelona.

Transmissió de entrevista a Pedro de ràdio Tas-tes des del país Basc.

Reportatge sobre la vaga de fam del informatiu Más Voces desde Madrid en la seva edició del 3 d'novembre.

Des de França, 6 organitzacions es manifesten en una carta de suport.


Comunicat del Grupo de Trabajo no estamos Todos i todas i la Red contra la repressión y la solidaridad Chiapas.

Carta de John Berger dirigida als i les compas presxs en vaga i dejuni, aquesta és resposta a una carta dels i les companys presxs l'escriptor anglès.

Per més informació i seguiment:

Segiment. Presos polítics de Chiapas
Chacatorex
Chiapas Indymedia

24 d’oct. 2011

Mexico: paradise in dispute / Article de Finantial Times deixa en evidència al govern de Sabines

Un article publicat el 30 de setembre a la revista anglesa de finances Finantial Times, dóna compte del conflicte social que representen els plans empresarials-governamentals de la proposta ecoturística a Agua Azul, Chiapas.

Apunta que "per als mexicans rics i els estrangers que busquen alguna cosa exòtic, un complex turístic de Agua Azul, seria perfecte" i que "hi ha molt en joc" ja que "els consultors de turisme nord-americans que van ajudar a desenvolupar l'estratègia estatal de turisme, van dir en el seu informe, que Agua Azul té el potencial per crear una de les experiències ecoturístiques més destacades en l'hemisferi occidental ". en aquest informe" els experts en turisme van identificar diverses possibilitats per al nou complex turístic, incloent el que ells anomenen un hotel boutique de primera classe i un lloc de retir, juntament amb una barra i restaurant amb vista a les cascades. Però també assenyalen que l'adquisició dels territoris a prop de les cascades és vital per a proporcionar espai per al descans i per mantenir els paisatges naturals com a part de l'atractiu del complex turístic ".

L'article assenyala que "d'una banda hi ha el govern, recolzat per les autoritats ejidales oficials, que parla dels ingressos i llocs de treball que el desenvolupament turístic portarà. Diuen que s'ha tingut cura de consultar i assegurar que els beneficis siguin per a tota la comunitat. "De l'altra, estan" els ejidatarios que expliquen una història diferent. Insisteixen en el seu dret a un futur que respecti la seva pròpia forma de vida i reclamen que han viscut intimidació, violència i criminalització. "

Article “Mexico: paradise in dispute” complet en pdf

Mentrestant, els conflictes pels intents de desallotjament del territori a les comunitats de la regió fa anys.

L'informe del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas
Atac Armat a poblat zapatista de Bolom Ajaw per pobladors del PRI d'Agua Azul de febrer de 2010, explica el procés d'invasió de terres recuperades per l'EZLN per part de priístes lligats al govern que accepten els projectes turístics.

Posteriorment el març d'aquest any, el frayba detallava en el seu informe especial "Govern crea i administra conflictes pel control territorial a Chiapas", com "funcionaris de la Secretaria General del Govern de Chiapas, entre ells el seu titular Noè Castañón León, funcionaris públics, operadors polítics, comandaments policíacs i ejidatarios oficialistes van sostenir una sèrie de reunions a on van dissenyar l'operació del pla per al control territorial d'Agua Azul” "i que" segons versions de testimonis directes ... el pla es va anar desenvolupant sota l'argument de la gestió de terres ... per anar preparant una guerra entre indígenes que permetés al govern estatal i altres institucions el control de la zona ".

En les denúncies més recents dels i les ejidataris de Sant Sebastián Bachajón, adherents a La Otra Campaña, es pot percebre la continuació d'aquesta estratègia governamental de fomentar la violència i buscar la confrontació a la regió d'Agua Azul al militaritzar la zona, permetre l'actuació de grups d'assaltants, assetjar i empresonar als que s'oposen als seus projectes, reobrir problemes agraris, entre d'altres.

Últimes denúncies del ejido San Sebastián Bachajón

Font: Chiapas Indymedia

18 de jul. 2011

De Nova York a San Sebastián Bachajón (Chiapas, Mèxic)

Realització: Movimiento por Justicia del Barrio en Nueva York



El 23 de juny del 2011, a San Sebastián Bachajón, Chiapas, els i les ejidatarios es van reunir en una assemblea extraordinaia sobre les accions que s'han organitzat a nivell mundial en suport a la seva digna lluita i per l'alliberament dels seus presos polítics. Durant aquest dia es van compartir totes les còniques, fotos i la declaració mundial en suport a Bachajón. Aquesta nit s'ha tornat a trencar la frontera neoliberal amb la presentació del primer videomissatge de part del Moviment per Justicia del Barrio, La Otra Campaña Nueva York per San Sebastián Bachajón. Aquest videomissatge és una resposta als tres videomissatges que els i les ejidatarios han enviat anteriorment.

Font: desinfomémonos

17 de maig 2011

¡Viva México! ... 21 maig a Reus

21 maig
Dissabte 21 de maig, 18h30
Centre de Lectura Reus. Sala d'actes
C / Major 15. Reus. Tarragona.

Organitza: La Reus
Col·labora: Peti Qui Peti, Regidoria de Solidaritat i Cooperació, el Consell de Cooperació i el Centre de Lectura de Reus. Centre de Lectura

Sinopsis:

Los Ángeles, Estats Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.

A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegado Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb Estats-Units, a l'altre extrem del país ...

Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, cara diferent a la imatge que els mass medies construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegado Zero.

L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, en irrigar les llavors de rebel.lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic! Quina serà la resposta del poder?

¡Viva México!

Vídeo. Entrevista col·loqui amb Nicolas Défossé

http://www.casamerica.es/cine/viva-mexico

El director francès Nicolas Défossé va recórrer durant sis mesos tot Mèxic per escoltar les paraules de resistència dels mexicans i les mexicanes que lluiten per un país millor.

L'acompanya Adolfo López que fotografia tot el procés de la pel·licula.

Fitxa tècnica:

Documental Color I 120 min. I México I 2010
Produït por Terra Nostra Films
Guió i Direcció Nicolas Défossé
Producció Executiva Daniela Contreras Calcáneo, Nicolas Défossé
Càmera i So Nicolas Défossé, Carlos Pérez Rojas
Edició Nicolas Défossé
Música Original Fermin Orlando, Angel Chacón, Sebastian Coll
Disseny sonor i Mescla Adolfo Hernández Santisteban, Gabriel Coll Barberis
Post-producció de imatge Carlos Rossini
Animació gràfica Vincent Défossé

Amb el recolzament de:
SCAM-"bourse brouillon d'un rêve" (França), Bambú Audiovisual (Mèxic), Sonipro (Mèxic), Promedios (Mèxic), Ojo de Tigre Video (Mèxic), YaMoy (França), La Garrafona (Mèxic), La Otra Mirada (Mèxic).

http://www.vivamexicofilm.com
http://www.vivamexicofilm.com/esp.html#DVD
http://www.terranostrafilms.com
http://www.facebook.com/pages/Terra-Nostra-Films/111421438895535

--o0o--

Articles de premsa

Bienvenidos a Guerrero, Mexico
“¡Viva México!”, de Nicolás Defossé, inicia gira por estados del país

Cambio de Michoacán
¡Viva México! Un documental

CONACULTA
El documental ¡Viva México! iniciará una gira de 60 proyecciones por la República Mexicana y EU
Revista Díseres
¡Viva México!

El Financiero
Presentará Nicolás Défossé su cinta "¡Viva México!"

Imágen de Zacatecas
Defossé documenta las luchas sociales

Zapateando
Hacer Memoria

La Política
Un retrato de la gente de abajo que lucha

Mi Espacio Libre
Si vamos a festejar centenarios, por qué no mirar lo que pasa en el país: Nicolás Défossé

La Jornada
A la Viva México

La Jornada
¡Viva México! muestra que la lucha del EZLN “es parte de un todo más grande”


La Jornada de Oriente
Proyectarán el documental ¡Viva México!, la historia de los herederos de Emiliano Zapata

La Jornada Michoacán
Tierras campesinas, objeto de una liquidación en marcha: Défossé

Suite 101
Tras las huellas de "¡Viva México!"


Milenio
Ofrece ¡Viva México! voz a héroes anónimos


Vanguardia
¡Viva México! se estrenará en Festival Latino


Zócalo Saltillo
Presenta Nicolás Défossé su documental “¡Viva México!”


"¡Viva México!" finalista del premio de apoyo a post-producción "Latinoamérica Primera Copia" - Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano (La Habana, Cuba, diciembre 2008).