David Fernández a Rodrigo Rato: «Fins aviat, gàngster»

El diputat de la CUP clou el seu interrogatori a l'expresident de Bankia assegurant que es veuran "a l'infern"

Nació Digital 11/11/2013

Dur interrogatori el que ha efectuat aquest dilluns el diputat de la CUP David Fernández sobre l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, davant la comissió d'investigació de les caixes al Parlament. La bateria de preguntes de Fernández, que pretenien acorralar Rato en casos com els desnonaments i les preferents, han trobat en l'exministre espanyol un mur de pedra que pràcticament ha respost a totes les qüestions assenyalant que, o bé ja ho havia contestat abans, o bé que les decisions adoptades no corresponien al seu nivell de decisió.

Com en un episodi de Perry Mason l'interrogador ha anat apujant la tensió i ha arribat a mostrar una sandàlia per retreure a Rato la participació d'Espanya a la guerra d'Iraq, però com que no ha arribat el clímax esperat, és a dir la confessió i penediment de l'acusat, Fernández s'ha acomiadat de Rato ja sobre la botzina amb un contundent "ens veiem a l'infern" i un molt explícit, "fins aviat, gàngster".

Més informació:

David Fernàndez a Rodrigo Rato: 'Ens veiem a l'infern, fins aviat, gàngster' [VÍDEO] 

L'ex-president de Bankia ha anat a la comissió de les caixes 
Vilaweb.cat. 'Ens veiem a l'infern. Fins aviat gàngster', ha acabat etzibant el diputat de la CUP David Fernàndez a l'ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol Rodrigo Rato, mentre li ensenyava una sandàlia.

David Fernàndez #CUP .... no li he llançat perquè me l'haguès robat.

-.-

Zapatistas al Parlament de Catalunya?

Doncs, sí, també.

"Nosaltres som zapatistes. De la cultura del poble mana i el govern obeeix",
"... Llibertat, Justícia i Democràcia". David Fernàndez  (min. 10:05)

Rèplica.

Debat sobre l'orientació política general del Govern (Exp: 255-00005/10)

Intervinent: Sr. David Fernàndez i Ramos (Membre) | Grup Mixt
De 19:50:58 a 20:03:29 - Durada: 12 m. 30 s.

Ple del Parlament. 26/09/2013 - sessió específica

Intervenció.
Debat sobre l'orientació política general del Govern (Exp: 255-00005/10)

Intervinent: Sr. David Fernàndez i Ramos (Membre) | Grup Mixt
De 18:54:03 a 19:25:22 - Durada: 31 m. 19 s.

Intervenció de David Fernàndez (CUP-AE) al Debat de Política General 2013 al Parlament de Catalunya 

- David Fernàndez: 'No es poden posar portes a la llibertat, i algun dia caldrà desobeir'.

El diputat de la CUP blasma les retallades i defensa un país 'fora d'aquesta Unió Europea'.

 

VilaWeb Dijous 26.09.2013 19:41

'Hem passat del llibertat, igualtat i fraternitat a l'austeritat, desigualtat i autoritat', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en el debat de política general. Amb una samarreta en record de Guillem Agulló, i després de col·locar-ne al faristol una de verda en suport a la vaga de docents a les Illes, Fernàndez ha començat avaluant la situació econòmica i de crisi del país.

Ha recordat que les retallades de l'últim cicle polític equivalien al 66% del rescat de Catalunya Caixa; ha repassat uns quants casos de corrupció política, i s'ha demanat: 'Per què costa tant la transparència, la justícia, l'ètica? Fins quan continuarà la justícia de classe, la impunitat i la falta de transparència?'

Sobre el procés d'independència, ha dit que hi havia 'un excés d'emocionalització' i que calia 'racionalitzar i articular el procés'. Per la CUP, ha dit, 'qui hi ha deixat sempre la pell han estat les classes populars, fos en la república, en la dictadura o en el nazisme'.

També ha demanat 'més sincronització' a Mas en el procés, perquè 'alliberar un país requereix intel·ligència i coratge col·lectiu'. I ací ha defensat la desobediència civil per superar el 'xoc entre legalitat i legitimitat a favor d'una majoria social' i ha avisat de les estratègies de 'por i dilació' que assegura que vindran.

'No es poden posar portes a la llibertat política d'aquest poble, i algun dia caldrà desobeir', ha sentenciat. Ha insistit que 'la gent no entén en renúncies' i s'ha demanat quin diàleg podia haver-hi amb el govern espanyol i un partit, 'el de Bárcenas, que ha fet bandera de tantes desigualtats'.

També s'ha referit a la Unió Europea: 'És part del problema i no de la solució.' Ha demanat que el procés independentista situï el país 'fora d'aquesta Unió Europa' i ha defensat 'l'Europa i la Mediterrània dels pobles'.

Finalment, ha blasmat les accions de grups feixistes i ha recordat: 'Nosaltres no celebrarem mai el 12 d'octubre. Perquè tenim memòria: el va instaurar el general Franco el 1940 com a dia de la raça.'

-.-

Notícies Divendres 17.06.2011 16:09 Un grup d'intel·lectuals dóna suport públic a Arcadi Oliveres

Oliveres creu que Felip Puig no tirarà endavant la querella per presumptes calúmnies

Font: Vilaweb

Un grup de quinze intel·lectuals, encapçalats pel sociòleg Manuel Castells, ha signat aquest manifest (pdf) de suport al president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, arran de l'anunci ahir del conseller d'Interior Felip Puig, d'investigar les declaracions (vídeo) que va fer sobre els incidents al Parlament per si constituïen un delicte de calúmnies. Oliveres apuntava que entre els promotors dels aldarulls hi podia haver policies vestits de paisà, 'perquè en anteriors ocasions s'ha produït'.

Els signants de la declaració conclouen: 'Qualsevol procediment legal iniciat contra el doctor Oliveres pel sr. conseller d’Interior, sr. Felip Puig, haurà de fer-se extensiu als signants d’aquesta declaració'. Han subscrit aquest manifest el sociòleg Manuel Castells; l'ex-fiscal anti-corrupció, Carlos Jiménez Villarejo; l'editora d'Icària Editorial, Anna Monjo; l'escriptora Maruja Torres; l'escriptor José Luís Sampedro; el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Subirats; el catedràtic Jaume Botey; l'escriptora i periodista Olga Rodríguez Francisco; la directora de l'ICIP, Tica Font; el professor de dret del treball Joan Coscubiela; el catedràtic emèrit de la UB Alfons Barceló; el professor de ciència política de la UAM Carlos Taibo; el president de la Federació d'ONG per la Pau, Pere Ortega; l'advocat Carlos Sánchez Almeida i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

Oliveres no creu que tiri endavant la querella

Oliveres creu (àudio) que el conseller d'Interior, Felip Puig, no tirarà endavant la querella en contra seu per les declaracions; avui s'ha mostrat tranquil i ha dit havia estat malinterpretat i que les seves paraules no calumniaven els mossos d'esquadra sinó que feien referència a actuacions de la policia espanyola dels anys 2000 i 2002.

Oliveres va condemnar amb rotunditat la violència de dimecres al parlament i va recordar que en ocasions anteriors, la policia infiltrada entre manifestants, havia causat aldarulls. El conseller Puig va veure en aquestes declaracions un possible delicte per calúmnies als mossos d'esquadra, però Oliveres ho ha negat i ha insistit que les seves paraules feien referència a manifestacions contra el Banc Mundial i una cimera de la UE els anys 2000 i 2002. Per això ha afirmat: 'Estic tranquil, aquesta querella no pot tirar endavant'.

Pel que fa al vídeo que ha circulat per internet on es veuen policies de paisà entre els manifestants, Oliveres ha dit (àudio) que no provava pas que haguessin començat els atacs i que mentre no hi haguessin proves no acusaria els mossos de promoure els aldarulls, tot i que ha recordat que aquesta és una vella estratègia emprada per molts cossos de seguretat i exèrcits, segons que recull l'ACN. 

El suport d'Oliveres al moviment dels 'indignats' continua intacte i ha demanat que no es confongui la violència d'uns quants amb les reivindicacions pacífiques del col·lectiu.

Segons els seus càlculs, unes 30.000 persones s'han adherit al moviment del 15-M a Catalunya i, a hores d'ara, les autoritats polítiques encara no els han fet cap cas. Tot i això, Oliveres confia en què suposa un "alè d'esperança" davant d'una situació econòmica, política i social que no pot continuar inamovible.

Campanya de Solidaritat amb Arcadi Oliveres (Facebook)

Wikileaks: la complicitat entre governs i transgènics al descobert

A finals del 2010, Wikileaks revelava les converses entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol perquè Washington “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que evidenciava les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Per: Esther Vivas
Canalsolidari.org

La imatge és d'Olmovich a Flickr

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Més informació: Esther Vivas