yanet.aguilar@eluniversal.com.mx
Antonio Turok · Cap d'Any a San Cristóbal de las Casas.Sempre lliurant-la al front de batalla com aquell 1 de gener de 1994, quan un milicià de l'EZLN l'apuntava amb el fusell al mateix temps que ell, Antonio Turok, l'apuntava amb la càmera... dels dos, només el fotògraf va disparar. O les múltiples ocasions en les quals sense armilla antibalas ni casc, només armat amb el seu càmera Reflex de rotlle, es va mantenir a la línia de foc entre la policia i la APPO.
Antonio Turok, el fotògraf mexicà i documentalista social dona conta del seu pas per la fotografia de guerra a l'exposició Antonio Turok. La línia de foc, integrada per 30 peces que exhibeix el Centre de la Imatge “en la qual faig una reflexió sobre la guerra que avui dia sembla estar més de moda que qualsevol altra cosa”.
Sense ser una retrospectiva doncs “encara tinc curiositats per caminar”, l'exposició planteja una altra manera d'observar. “És una visió més mesurada, més filosòfica i poètica. Quan un fa periodisme, la intenció és informar, en aquest cas la meva intenció és que l'espectador es formuli una sèrie de preguntes, que usi la seva intel·ligència visual: no què veus, sinó que penses i què sents”.
Mirada més reflexiva i filosòfica
Des d'aquesta perspectiva més profunda, Antonio Turok proposa una visió des del tercer ull que està entre els dos ulls que observen. El seu afany és trobar aquest punt en el qual els objectes se suspenen, vol tibar les imatges per a "cimbrar" a l'espectador, per a confrontar-lo amb la condició humana, però equesta vegada més a través del paisatge, com no ho ha fet abans.
Turok diu que poques vegades va posar interès en el paisatge “però en aquest cas faig una referència a partir de tres de les meves primeres obres impreses en plata sobre gelatina, preses al 72 i 74, que és un poc el meu origen com fotògraf. Quan les vaig trobar al meu arxiu em vaig preguntar: què pensava com adolescent a l'enfrontar-me a aquestes imatges?”
Aquestes imatges marquen l'inici d'una història sens fi que conclou amb una gran obra presa entre 2009 i 2010 per a la qual Turok ha utilitzat una càmera panoràmica des de la qual va forjar els seus discursos i diàlegs.
El documentalista social vol deixar constància del que li ha tocat viure i capturar, com els registres que inclou aquesta exposició: la guerrilla a Centreamèrica als anys 80, imatges de Chiapas durant l'aixecament zapatista, el 11 de setembre a Nova York, el naixement de la APPO a Oaxaca, així com les migracions centreamericanes, la raça mexicana a la frontera i els barris de Texas, Los Àngeles i Chicago,.
“Si alguna cosa vull en aquestes imatges és que quan creixi la meva filla digui: ‘almenys el meu pare va intentar documentar i narrar aquests desastres’; jo vull que no se'ns oblidi la memòria històrica, aquests són els meus fronts de batalla ara que veig amb altres ulls”.
Antonio Turok accepta que sempre ha buscat situar-se a la línia de foc perquè la vida es regeix pel desig de sobreviure. “Potser és la meva naturalesa de curiós, de xafarder, d'estar observant. Un dels ensenyaments és que li he perdut por a les coses i voldria que els éssers humans tinguéssim menys por de plantar cara als nostres instints. En el front de batalla no dic aquest és el bo i aquest el dolent, el que observo és la condició humana”, diu el fotògraf.
Més informació:
Antonio Turok
http://www.antonioturokphoto.com
