Quan no ens respectem els morts els uns als altres, senyal que la
divisió és molt profunda. Això ha passat amb Margaret Thatcher.
Andreu Barnils
Vilaweb.cat 14/04/2013
Quan no ens respectem els morts els uns als altres senyal que la
divisió és profunda. Molt profunda. No cal ser gaire llest per veure que
això ha passat amb Margaret Thatcher. Poc després de morir a l'Hotel Ritz apareixia aquesta
pintada a les parets d'Irlanda del Nord: 'Iron Lady? Rust in peace.' De
fet, s'han fet festes per celebrar-ne la mort i són múltiples les
cançons que animen a ballar d'alegria: Ding Dong! The Witch is dead, cançó infantil convertida en himne anti-Thatcher, i la punk Maggie you cunt,
en són exemples destacats. La proposta del cineasta Ken Loach de
privatitzar l'enterrament de Thatcher ('ella ho voldria') n'és un
colofó. Sí, Thatcher és odiada fins més enllà de la mort i jo no
descarto aldarulls aquest dimecres, dia de l'enterrament.
Aquí a Nova York vaig voler anar al Brecht Forum, un dels pocs
centres marxistes que he trobat a Manhattan. Vaig suposar que el ponent,
l'economista Richard Wolff, no tan solament parlaria d'ella sinó que en parlaria amb intel·ligència i punyent sentit de l'humor. Efectivament:
'Avui parlarem de Margaret Thatcher encara que no li guardem un
minut de silenci.' Els somriures van recórrer el saló principal de la
sala, plena a vessar de blancs de classe mitjana. 'Us parlaré d'ella a
través d'una cita que m'ha enviat un amic. La frase de Thatcher diu
així: El problema del socialisme és que aviat se li acaben els diners
dels altres.' Murmuris entre el públic i, no en tinc cap dubte, rialla
franca d'un lector d'aquest article que, ara mateix, deu haver dit
'Quanta raó tenia la Thatcher!'. A tu, lector de la rialla, et dedico
aquest article. Pel què fa al públic, em va impressionar de veure edats
tant barrejades. Allà dins hi havia des de joves tatuats de divuit anys
fins a precioses àvies amb caminadors que s'obrien pas entre la gent. La
crisi desperta interès i consciències. Ja fa temps que passa. El
diccionari anglès Merriam-Webster, consultat per milions de persones, va
anunciar aquest
Nadal quines eren les paraules més cercades durant l'any 2012:
'socialisme' i 'capitalisme'. No ens ha d'estranyar, doncs, que la sala
fos plena.
'Quedem-nos amb la idea: els diners dels altres. Així veia
Thatcher el socialisme. Com algú a qui s'acaben els diners dels altres.
Avui, amics, m'agradaria explicar-vos la manera com funcionen els bancs
capitalistes que ella defensava. Preparats? Els bancs privats funcionen
... amb els diners dels altres!' I aquí la rialla va ser general. 'Això
que us explicaré ara no és gens complicat. Els bancs aconsegueixen
diners de tres maneres. Primer, inversors. Els inversors, en canvi de
posar-hi diners, voldran part dels beneficis que faci el banc. En segon
lloc, demanant-los a creditors, que n'esperen un retorn amb interessos.
I, finalment, la tercera manera d'aconseguir diners és a través dels
dipositants. Els xai..., perdó, la gent com vosaltres que posa diners al
banc. Les nòmines i coses per l'estil. Per què posen els diners al banc
els dipositants? Això us encantarà: per seguretat. Ha ha ha! En fi: els
bancs aconsegueixen diners de tres maneres: inversors, creditors i
dipositants.'
'Ara els bancs agafen aquests diners dels altres i bàsicament els
deixen a particulars, a empreses i governs. El banc només farà negoci
si els interessos que cobra per haver deixat diners són més rendibles
que no els interessos que ha de pagar. Fàcil. El sistema bancari és tan
fàcil com això. Per aquí demano diners als altres a baix interès. Per
allà deixo diners als altres a interès més alt.'
No crec recordar que Wolff insultés en cap moment la senyora
Thatcher. Simplement, la va desmuntar: 'La causa de la crisi ha estat,
bàsicament, que els bancs han perdut els diners dels altres. Ho
repetiré: els bancs han perdut els diners dels altres. Tercer cop: els
bancs han perdut ...(més rialles a la sala). Van agafar diners dels
altres i van invertir-los malament en negocis ruïnosos, o van deixar
diners a pobres de solemnitat. La qüestió és que van perdre els diners
que els havien deixat. Caixa buida. Que ningú no s'enganyi: aquest és un
risc habitual dels bancs. És feina seva saber a qui deixen diners! Què
passa quan els bancs no poden tornar els diners que els han deixat? Per
comprendre en quin món vivim només cal veure la solució que s'hi ha
trobat. Els bancs, en comptes de declarar-se en fallida, i desaparèixer
(com diuen les regles del lliure mercat) han anat a parlar amb els
governs i els han dit això: "L'he espifiada. No puc tornar els diners.
Però sàpigues que si jo caic, tu també caus. Si jo no puc tornar els
diners, grans empreses cauran, grans inversors cauran, la gent perdrà la
feina, i a tu no et votaran més. O sia que dóna'm els diners si no vols
caure tu també. Rescata'm o et moriràs!" Ha ha ha!'
I això han hagut de fer els governs. Tots han hagut de trobar,
com fos, diners per donar als bancs. Ha passat als EUA, a Espanya, a
Xipre, a tot arreu. És a dir, quan els bancs perden diners dels altres,
la solució és aconseguir més diners dels altres (a través del xantatge
al govern) per poder continuar perdent diners dels altres.
Amics, se'ns pixen a la cara i la Maggie diu que plou. La
importància de la senyora Thatcher ha estat enorme i ha estat aquesta:
que la gent, mullada de pixum a la cara, digui: 'Mira, sí, plou!' La
seva ha estat una victòria ideològica que fa trenta anys que dura. La
cosa ha arrelat i tot just ara despertem. Jo no tinc cap dubte que el
seu enterrament, per molt que digui Ken Loach, es pagarà amb els
diners... dels altres. Concretament, amb els impostos. El president
britànic, David Cameron ja ha anunciat que serà un funeral d'estat,
pagat per l'estat, sense dir-ne funeral d'estat. Mira, plou! Això sí,
els seus partidaris, la legió dels seus partidaris, continuaran
insistint que ella va morir a l'Hotel Ritz, perquè Thatcher era una dona
que mai, però mai de mai de la vida, hauria potinejat els diners dels
altres com fan els socialistes.
Margaret Thatcher continua generant divisió entre els britànics fins i tot després d'haver mort, ara per la qüestió de l'import del seu funeral, que està previst per a dimecres vinent, 17 d'abril. Costarà més d'11 milions d'euros, segons càlculs de la BBC, una part dels quals els pagarà la família Thatcher. Però els crítics amb la Dama de Ferro reclamen que la cerimònia sigui privatitzada, subratllant que l'exprimera ministra britànica era una ferma defensora de la ideologia del lliure mercat. (llegir més.. 324.cat)
El director britànic, activista d'esquerres i declarat enemic de la Dama de Ferro, diu que és gràcies a les seves polítiques conservadores que "ens trobem en l'embolic actual". (llegir més.. ARA.cat)
o0o
