Deu maneres d’evitar que els EUA ens espiïn

Deu maneres d’evitar que els EUA ens espiïn, com fan amb Merkel.

Us expliquem programes i actuacions que dificulten l'espionatge de les vostres comunicacions.

La notícia que la cancellera Merkel ha estat espiada pels Estats Units, mitjançant el telèfon mòbil particular, ha desfermat un escàndol i ha fet evident que totes les nostres comunicacions són interceptades sistemàticament per l'agència de seguretat nord-americana, la NSA. Per tant, és molt difícil d'evitar aquest espionatge, però hi ha maneres d'anul·lar-lo parcialment o, si més no, de posar-hi grans entrebancs. Us n'expliquem deu.

1. Xifreu les comunicacions. La majoria de les comunicacions que fem, de veu o escrites, no són xifrades. El xifratge amaga el contingut darrere una capa que cal que la NSA desxifri, cosa que li fa perdre temps i recursos. Hi ha aplicacions com ara SilentCircle, que permeten de xifrar automàticament les trucades per menys de deu euros el mes. Entre les aplicacions gratuïtes hi ha la popular RedPhone, per a telèfons Android, o Seecrypt, que es pot usar en la majoria de plataformes; és de franc el primer trimestre i, en acabat, costa dos euros el mes.

2. Esquiveu tant com pugueu els programes d’empreses americanes. La NSA ha reconegut que tenia accés obert a tot allò que passa per Yahoo, Google, Skype, Apple, America Online o YouTube. Tot i que no és oficial, sembla que també controlen DropBox. Si voleu dir una cosa important no la digueu per aquests canals. Una curiositat: diuen que YandexMail, el principal servei de correu rus, encara no l’han pogut controlar i que és un bon refugi ara per ara...

3. No feu servir els programes més coneguts. Mireu d'emprar els més nous mentre no es facin populars. Per exemple, creeu missatges mitjançant els clips de sis segons de vídeo de Vine o feu servir KakaoTalk, un nou sistema de missatgeria coreà, o Kik, un sistema canadenc que ha aparegut ara fa poc. Hi ha programes alternatius per a un gran nombre de grans marques: Diaspora fa de Facebook, OpenStreetMaps fa de Google Maps, Piwigo fa de Flickr...

4. Eviteu de cercar al Google. De les preguntes que feu es poden deduir intencions. Hi ha de bons cercadors alternatius que xifren les dades privades. El millor és DuckDuckGo.

5. Si heu de desar arxius, feu servir programes poc amics dels americans. N'és un bon exemple Mega, de Kim Dotocom, famós per haver estat detingut per l’FBI. També podeu emprar Sparkleshare o UbuntuOne.

6. Feu-vos anònims. Hi ha programes i xarxes completes que amaguen la vostra adreça IP real i, per tant, confonen els serveis d’espionatge. El navegador Tor, per exemple, permet de circular anònimament per la xarxa i és tan simple de fer servir com qualsevol altre. També hi ha un programa de correu Tor. De fet, Tor manté una xarxa de servidors arreu del món que canvia les adreces IP originals.

7. Val més escriure que no parlar. És millor enviar missatges de text que no explicar les coses amb la veu. Per més que pugui semblar sorprenent, és més fàcil d'espiar una conversa oral. Així i tot, cal tenir en compte que els SMS també són molt fàcils de llegir. Whatsapp tampoc no xifra el contingut, però és millor que un SMS. Encara són preferibles els programes com l'iMessage, que sí que el xifren.

8. Pagueu en metàl·lic. Les targetes són una gran font d’informació de la NSA. On sou, quant pagueu, què heu comprat. Cada compra feta amb targeta dóna un gavadal d’informació sobre vosaltres. Oficialment, VISA no ha permès l'accés públic de la NSA als seus arxius, però és evident que és un gran objectiu i que és un dels primers llocs on ens espien i ens segueixen la traça.

9. Useu Bitcoin. Andreu Barnils ha explicat l’explosió d’aquesta moneda virtual en uns quants articles. El fet que sigui anònim el propietari dels diners i tot fa gairebé impossible que puguin seguir les vostres operacions i registrar-les.

10. Traieu la bateria del mòbil. Quan no vulgueu que sàpiguen on sou, no n'hi ha prou d'apagar el mòbil. Treure'n la bateria és la millor manera d’assegurar-se que el telèfon no fa 'pings' ni envia cap senyal. Als iPhone, no se’ls pot treure la bateria i hi ha qui creu que això ja va ser una decisió acordada amb la NSA...

Font: Vilaweb 25/10/2013

-.-

Mòbils i noves tecnologies per al desenvolupament... col·laborant amb les grans multinacionals?

Per: LaSanto
Per promoure el desenvolupament al Sud, s’ha de cooperar amb grans empreses tecnològiques que depreden el medi ambient, retallen drets laborals i fomenten el consum irresponsable?

Resulta que ja es va celebrar la III Trobada Internacional de TIC en la cooperació per al desenvolupament. Nous models de cooperació en l‘àmbit de les TIC per al desenvolupament: innovant des del Sud. Si la paraula Sud està en el títol, per què la majoria d’ONG no saben res d’aquesta trobada a Gijón?

Una conclusió: En innovació tecnològica per al desenvolupament, és necessari deixar de considerar el ‘Sud’ com a receptor de transferència tecnològica, sinó com a generador d’innovacions importants que poden tenir una àmplia difusió tant a països del Sud com també del Nord. Per això, cal reconèixer les entitats locals del Sud com a socis i no com a “pacients” buscant l’equilibri de la cooperació. Per tant, el futur de la cooperació passa per obrir un diàleg actiu on les idees flueixin de nord a sud i de sud a nord. On tots puguem aprendre i col·laborar, incloses les grans multinacionals, les petites empreses, els agents de cooperació i les pròpies comunitats.

Una altra conclusió: El mòbil és l’ordinador d‘Àfrica . Això canvia l’essència del que es considera bretxa digital, al menys pel que fa a la infrastructura. 80% de penetració de mòbils a Sudàfrica, i s’espera que el 2011 s’arribi al 50% al conjunt del continent. Les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament.

Diàleg amb multinacionals / les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament. Uhmmmmm, ejem. Cap menció al coltan, a la depredació ecològica i al consum irresponsable, bases del negoci dels mòbils? Qualsevol que hagi estat a Perú o al Senegal sap que el fet que la gent tingui mòbils no significa que els utilitzin, o que tinguin saldo: i que la xarxa se satura fàcilment perquè les grans empreses de telecomunicacions han regat el planeta d’aparells sense invertir el suficient en infrastructures. També tot el món sap que els excel·lents comptes de resultats d’aquestes empreses deuen molt a estratègies diverses d’explotació laboral.

Per Alerta Perú m’assabento que a Claro, companyia telefònica de Slim, fa poc proclamat l’home més ric del planeta, fan fora la gent per sindicar-se (quina casualitat!). Precisament en aquest país el govern va imposar una multa a Telefònica Perú per falta de previsió i negligència en la caiguda de les comunicacions mòbils durant el terratrèmol de Pisco de 2007 (interessant aquest vídeo de la tele peruana).

És cert que iniciatives de software lliure per a la cobertura de conflictes i emergències com Ushaidi han tornat a estar presents a la trobada de Gijón, però... es comentaria quelcom de com després dels terratrèmols d’Haití i Xile van fallar tots els sistemes de telecomunicacions i que la gent va haver de recórrer a les ràdios a piles per assabentar-se del que estava passant i, en molts casos, a les ràdios comunitàries per comunicar-se amb les seves famílies?

Les imatges de dones o infants indígenes manejant mòbils o portàtils s’està convertint en recurs habitual de les ONGD com a símbol d’empoderament, però, justifiquen qualsevol iniciativa? A la reflexió sobre les TiC en/per al desenvolupament li manca una visió global i integrada del mercat de les telecomunicacions. Aquesta carència permet que molts espais i propostes-TiC resultin sospitosament “neutres” i alienes a plantejaments polítics i econòmics.

Les ONGD no estaven a Gijón. Estarien fent tallers sobre l‘ús dels mòbils per a la captació de fons?

Aquest article ha estat publicat originalment al blog CiComunica.

Font: Canalsolidari.org