Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris privatització dels serveis públics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris privatització dels serveis públics. Mostrar tots els missatges

30 d’oct. 2011

Interessos dels partits i privats en la sanitat

la guspira

Alfons Quintà / Diari de Girona

El periodista ALFONS QUINTÀ des de les pàgines del Diari de Girona ens desvetlla avui el full de ruta ocult pel desmantellament de la sanitat pública catalana. Es tracta d’un escàndol polític que hauria d’esclatar als nassos dels que l’estan duent a terme!

Tots els partits estan entre confosos i dividits davant la descarada destrucció de la sanitat pública catalana, dirigida des de la Presidència de la Generalitat. Una de les raons del desori és l’absència d’una anàlisi específica de la situació de la sanitat, així com el pes de la sanitat concertada i privada en el món del finançament dels partits.

Una font diu: “Quan s’atorga una obra pública tothom arrufa el nas. Quan es concedeix un servei, també. És una actitud justificada. En canvi, fins ara la sanitat -que representa una partida pressupostària encara més elevada- semblava que anava com una seda. No era així. El que hi havia era una certa conxorxa que afectava la totalitat o la major part dels partits. Ara sembla que una de les parts (CiU) vol ser la dominant. Tot plegat configura un tema immens”.

També és evident la manera d’obrar antidemocràtica de CiU, en no exposar al Parlament ni a l’opinió pública la destrucció que està efectuant. Encara és més al·lucinant constatar que metges que militen en diversos partits -en especial a CDC- tampoc saben ni entenen què està fent la Generalitat. A més, n’hi ha molts que en discrepen. Tot es tan espès i tan carregat de cinisme polític, que per trobar una via d’aclariment cal anar per l’ordre cronològic. Fem-ho.

D’entrada, Ruiz va ser triat deliberadament per Mas per reduir el sector públic en benefici del concertat i del privat. Aquí tenim la llei òmnibus -model de norma opaca-, que permet que hospitals públics tractin pacients privats. S’han tancat sales d’operacions (cosa que redueix les intervencions), s’han endarrerit indefinidament proves intermèdies extremadament vitals i, en síntesi, s’han dut a terme tota mena d’altres maldats que tenen com única finalitat portar els usuaris vers entitats privades. Però pagant, és clar.

Aquesta era la política decidida inicialment per Artur Mas i Boi Ruiz, amb participació de Germà Gordó, exgerent de CDC, i encara ara amb grans funcions econòmiques en la presidència de la Generalitat, on, ai las, des de l’arribada de Mas hi ha hagut una significativa i preocupant centralització de la contractació pública.

Josep Prat Domènech és president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i assessor oficial de Mas en temes de salut, càrrecs que ha fet compatibles, com tinc ben confirmat, amb el de conseller de la filial de la multinacional sanitària United Surgical Partners (USP) i el de director general de les empreses municipals, incloses les sanitàries de Reus. Va ser ell qui va proposar la venda, a trossos (perquè no podia ser d’altra manera, és massa gran) de tota la sanitat pública catalana, en el mercat internacional. Ho he escrit diverses vegades. M’hi ratifico. Incomprensiblement, tothom encara ho calla.

O gairebé tothom. Perquè dins la mateixa CDC ja ha sorgit la veu, en forma d’article periodístic, del doctor Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat per CiU. Encarna una preocupació que és professional ( “Les retallades maten”, diuen els metges amb pancartes) i també política. Si temes cabdals, fins ara tractats només per DdG, són exposats per altres mitjans, el cost polític per CiU serà immens.

En privat, Ruiz parla d’un estudi demanat a la consultora multinacional de gestió McKinsey, la qual exposarà un seguit de vaguetats. D’aquesta manera, Ruiz vol tapar el fet que, segons em diuen, amb molt detall, les fonts informants al·ludides, Ruiz i Prat, conjuntament, ja varen iniciar fa mesos les gestions destinades a trobar un comprador per a tot el sistema públic català.

Aquesta gran operació implicarà altres preses de posició. Hi està amatent la Federació de Mutualitats de Catalunya, presidida pel socialista Rafael Suñol Trepat, persona que va fer carrera amb l’ajut de Narcís Serra, però que mai no es va entendre amb la consellera socialista Marina Geli. Si preval el que volen Ruiz i Mas, creixerà molt el sector d’assegurances privades.

A la vegada hi haurà infinitud de moviment menors -però greus per les poblacions afectades- respecte a centres o serveis que ara són públics. En aquest sentit, una font indica que un grup proper a l’exconseller Jaume Roma -que va cessar per un escàndol, malgrat ser molt proper a la família Pujol- estaria interessat per l’Hospital d’Igualada, on ara és majoritari el Servei Català de Salut.

Per acabar-ho de complicar, una font em diu que Jordi Pujol veu amb preocupació que Mas passi a ser l’home del sector sanitari privat, fet cabdal pel domini econòmic dins CDC. Pujol es va entendre molt bé amb Feliu Sucarrats, predecessor de Ruiz a la Unió Catalana d’Hospitals i qui va triar Ruiz com successor. Per això, en els darrers dies Pujol ha mantingut diverses reunions sobre el tema. Però no ha dit res públicament. Pujol sap que la qüestió pot explotar. De fet, arreu del món ja hauria implicat un daltabaix institucional.

Font: diaridegirona.cat

24 d’ag. 2011

La tisorada sanitària

Almenys una seixantena d'ambulatoris es queden sense urgències de nit

Una de les decisions més polèmiques del govern actual de la Generalitat ha estat la retallada del pressupost destinat a Salut. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat EROs, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La Conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar, uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima. Al 3cat24.cat hem començat a fer un recompte de les afectacions.


Mostra La tisorada sanitària en un mapa més gran

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. En la primera setmana d'agost, segons les dades que facilita el Departament, dels 194 CAPs que tenen atenció continuada -és a dir, atenen urgències a la nit- 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable, que es desplaça al domicili del pacient, i en 22 no hi ha servei i es remet el pacient a un altre centre.

També d'acord amb les dades de Salut, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València.

Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

Font: 3cat24.cat

23 d’ag. 2011

Catalunya es queda sense urgències

Dels 194 centres d'atenció primària (CAP) que tenen atenció continuada, urgències nocturnes, 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable que es desplaça al domicili del pacient i 22 s'han quedat sense servei en el que portem d'agost.

D'acord amb les dades de Salut, recollides ara per la Intersindical, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total. Un mapa interactiu a Google Maps elaborat a partir d'informacions del 3cat24.cat permet consultar quines són les poblacions de Catalunya que s'han quedat sense urgències.

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat ERO, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València. Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

El Servei d’Auxiliars Sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona disposa de dos torns diürns, un de matí i un altre de tarda, cada torn disposa d’uns 13-14 treballadors per cobrir tots els trasllats dins de l’hospital, així com per fer mobilitzacions de malalts enllitats i altres funcions com contencions de malalts psiquiàtrics, etc. El torn de nit de moment està sent respectat (són 5 auxiliars sanitaris per a tot l’hospital)

Des del juliol passat, tant el torn de matí com el de tarda, té una mitjana de 4-5 treballadors sense cobrir. Però és més, segons Andrés García, treballador del torn tarda, i Secretari de Jurídica de CGT de Sanitat de Barcelona, al mes d’agost és pitjor: "Hi ha dies d’aquest mes d’agost, que hi ha fins a 7 persones sense cobrir pel torn de tarda, és a dir hi ha més companys sense cobrir que treballant ", afegeix. La situació és insostenible, hi ha 6 o 7 auxiliars sanitaris per torn, per cobrir tota l’activitat diària. Andrés García afegeix: "a les sales se’ns queixen cada dos per tres, diuen que la culpa no és nostra, però molts malalts no es poden aixecar perquè amb 6 o 7 persones treballant no arribem a cobrir tota la demanda de serveis".

L’activitat dels auxiliars sanitaris, és comparable a un mes de desembre, amb demores d’1 hora en els serveis, i amb moltes sales sense poder anar a mobilitzar, perquè no hi ha personal suficient.

"Molts companys corren per fer els serveis, i la feina surt. Molta gent té por d’un ERO ", afegeix Andrés García.

El coordinador dels Auxiliars Sanitaris va donar l’ordre verbal, que no es comentés a les sales les absències. Per tant moltes companyes (auxiliars i infermeres) desconeixen que d’una plantilla de 13-14 auxiliars, estan treballant 6 o 7. Si ho sabessin suposo que un altre gall cantaria.

Sense urgències a molts municipis rurals

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

Font: Barcelona.Indymedia

Més informació relacionada:
o0o