Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colonialisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colonialisme. Mostrar tots els missatges

2 d’oct. 2013

Preparant un altre cop d'estat

Tejero 23-F
Vicent Partal 
Vilaweb 02/10/2013

L'ambient va escalfant-se per minuts. I ahir un alt dirigent socialista, d'aquells de quan tenien els GAL de braç armat, s'uní a la reclamació que ja havien fet membres destacats d'UPyD i del PP: que si els catalans insistim a fer la consulta caldria que el govern espanyol dissolgués o suprimís l'autonomia catalana. L'home, a més, no es va pas estar de fer una comparança amb què, segons com, podries entendre que equiparava ETA i el PSC, que ja és dir.

Curiosament, ara han posat en circulació aquesta cosa de suprimir l'autonomia, però són incapaços d'explicar com s'ha de fer, això. A tot estirar, Rosa Díez i Vidal Quadras van coincidir a invocar l'article 155 de la constitució espanyola i he de suposar que Belloch, que és el senyor de qui parlem, també hi pensava, perquè va al·ludir al Senat. 

Però què diu aquest famós article 155? Diu que es pot anul·lar l'autonomia? Doncs no. El copie sencer: 'Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis que li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.'

I en l'apartat segon diu: 'Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.' 

On ho llegiu, això de la supressió, vosaltres? Jo enlloc. No veig que el text diga enlloc que l'estat puga liquidar una altra part de l'estat --que, tant si ens agrada com si o no, les autonomies actuals, són estat també--. Fins i tot resulta interessant d'observar que la segona part diu que el govern, s'entén que espanyol, podrà donar instruccions a 'totes les autoritats de les comunitats autònomes'. Ep! Si pot donar instruccions a les autoritats deu ser perquè les autoritats no han desaparegut, supose…

I doncs com és que amb tanta alegria ara els uns i els altres coincideixen a amenaçar-nos de dissoldre la Generalitat? Doncs perquè al cap i a la fi a Espanya la legalitat, la literalitat de les lleis, tan sols és un accident temporal. Lamentablement. Ells han decidit que ens dissoldran i ho faran, o almenys ho provaran, estirant com un xiclet un article de la constitució que no diu que es puga fer. De la mateixa manera que asseguren que ens expulsaran de la Unió Europea sense ser capaços de dir-nos en quin article de quin tractat es basaran. 

Realment van forts, aquesta gent. El problema és que a Europa es trobaran la resistència de la legislació i dels legisladors que saben que una llei és una cosa que s'ha de tractar amb molta cura. És clar que a Espanya el constitucional ja s'encarregarà de dir que aquell article evidentment volia dir allò que ells diuen que diu, encara que no ho diga. El cop d'estat ja el van fer amb la sentència de l'estatut. Ara tot plegat és repetir-lo…

Dues anotacions al marge: si us interessa la qüestió llegiu aquest article de Pere Cardús que detalla les vies legals que té Espanya per a posar fi al procés independentista. I encara que no us interesse el debat potser us interessa de saber que el final de Iugoslàvia va arribar gràcies a un gest molt semblant. Quan Sèrbia va decidir que les regles de la presidència federal ja no tenien sentit i va provar d'imposar als altres les seues, sense tenir cap argument legal irrefutable a favor.


5 d’ag. 2012

S'activa l'Espolimetre.cat, el comptador de l'espoli fiscal que pateix Catalunya

És el primer producte del laboratori de projectes la Fàbrica, dirigit pel sociòleg Salvador Cardús


S'ha activat l'Espolimetre.cat, un complet comptador de l'espoli fiscal que pateix Catalunya d'Espanya. S'hi pot veure què costa Espanya a Catalunya des del moment en què s'ha accedit a la pàgina, des que ha començat el dia, des del començament de l'any o des de 1986, que és la data des de la qual es tenen dades oficials. L'Espolímetre, que té el mateix nom d'una iniciativa semblant llançada fa pocs dies i amb la qual ara s'ha coordinat, és el primer projecte de la Fàbrica, un nou projecte per a potenciar les opcions de la independència dirigit pel sociòleg Salvador Cardús, que en parla en aquesta entrevista.
La Fàbrica es defineix com un laboratori de projectes on participen mig centenar de professionals d'àmbits diversos i complementaris, dirigits per Salvador Cardús, i que treballa formant equips per a iniciatives concretes. En el cas de l'Espolímetre, a més de la web activada avui també disposarà d'aplicacions per a Android i iPhone, i es podrà incrustar en webs i blocs personals. La Fàbrica també intentarà que el comptador d'espoli fiscal sigui present, físicament, en algun lloc destacat d'alguna ciutat del país.

Fins quan hem d'esperar?

Font Vilaweb

Quin és exactament el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya?
Es posa marxa l'espolímetre, un comptador sobre el dèficit fiscal

Enllaços relacionats     
www.espolimetre.cat

25 de des. 2011

Blood Coltan



El coltan, una barreja dels minerals columbita i tantalita, és un mineral utilitzat per fabricar transistors en els nostres telèfons mòbils, jocs de vídeo, ordinadors i electrodomèstics. Comparable amb els diamants de sang, la seva mineria no només ha causat dany ecològic, sinó també abusos als drets humans, i, per alguns, la recrudescència del conflicte al Congo.

Blood Coltan és un documental de 52 minuts de durada fet per Patrick Forestier. La pel·lícula de l'any 2007 mostra els pros i contres del comerç de coltan, la situació amb les milícies i com les vides dels ciutadans comuns són afectades pel metall que és moltes vegades la seva única font d'ingrés en viles pobres aïllades d'altres llocs i els usos desconeixen.


"Blood Coltan" és un impressionant reportatge-documental Alemany del canal TG4 sobre el conflicte del coltan a Àfrica (Congo).

El coltan, fins fa poc era un material pràcticament desconegut; s'ha convertit en el nou or negre del continent africà. Crucial per a la fabricació de noves tecnologies de la informació en els països desenvolupats-com telefonia mòbil, ordinadors portàtils i altres dispositius electrònics, el coltan es troba en importants quantitats a la zona est de la República Democràtica del Congo i la creixent demanda de coltan per part d'Occident està propiciant matances a la regió. Sota la vigilància de les milícies rebels, fins i tot els nens extreuen aquest material de forma perillosa en les mines.

Aquest documental d'investigació els endinsarà en la fosca xarxa d'interessos que salvaguarden aquest comerç sagnant. Podran conèixer als senyors de la guerra que esclavitzen a la població local i als homes de negoci que, des d'Europa, continuen important coltan indiscriminadament, tot i les advertències de Nacions Unides.

"Blood Coltan" mostra com les empreses de comunicació occidentals (com Motorola, Nokia, entre d'altres) són coparticipants juntament amb la Xina de sostenir la situació de guerra al Congo.

També exposa el cost real de la nostra necessitat d'estar sempre a la moda en la tecnologia. Els telèfons mòbils, consoles de videojocs, netbooks (mini notebooks), etc comporten una tarifa oculta d'inimaginables conseqüències humanes: segrest, assassinat i treball en l'esclavitud.

El progrés és més car del que imaginem.

Més informació: Proyecto Matriz

27 d’oct. 2011

Peces Barba: "Potser ens hauria anat millor amb els portuguesos i sense els catalans"

Resta importància a les possibilitats dels independentismes i creu que "aquesta vegada no caldrà bombardejar Barcelona". Un dels pares de la Constitució fa broma sobre l'encaix de Catalunya a Espanya en el Congrés de l'Advocacia a Cadis

Joan Serra
/ ara.cat 27/10/2011



Gregorio Peces Barba ha escalfat l'ambient en la seva intervenció d'aquest dijous a la desena edició del Congrés de l'Advocacia que aquests dies es fa a Cadis. Peces Barba, un dels pares de la Constitució espanyola, ha verbalitzat un comentari irònic sobre Catalunya en la conferència que impartia sobre la carta magna. "Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i haguéssim deixat els catalans. Potser ens hauria anat millor", ha afirmat. "Hi hauria hagut un problema gran, no s'haurien pogut jugar els partits de futbol Madrid-Barcelona, que sempre és molt important", ha afegit Peces Barba.

Un grup d'advocats catalans que escoltaven la conferència, en la qual també participava José Pedro Pérez-Llorca, han abandonat la sala després d'aquestes afirmacions. En observar aquesta escenes, Peces Barba ha completat la seva reflexió: "Deixem que surtin els que han de sortir". El públic ha aplaudit l'afegitó. L'incident ha provocat indignació a les xarxes socials, com a Twitter, on es multipliquen els comentaris crítics.

"Aquesta vegada no caldrà bombardejar Barcelona"
Posteriorment, Peces Barba ha assegurat que ell és més optimista que Pérez-Llorca, que ha advertit que els constitucionalistes haurien fracassat si el procés de 1978 acaba en una Espanya fragmentada per processos independentistes. "No sóc pessimista, estarem en millors condicions que en altres èpoques. No se quantes vegades va caldre bombardejar Barcelona .(...) Crec que aquesta vegada es resoldrà sense necessitat de bombardejar Barcelona", ha dit, segons recull l'agència Efe, tot i que aquesta frase ja no se sent en la part de la conferència enregistrada en vídeo i disponible en la web dels organitzadors del Congrés Nacional de l'Advocacia.

28 d’ag. 2010

Una història colonial

"Potser la intenció és seguir servint-se de les colònies que ara es troben dins el territori peninsular, que veuen fugir els seus recursos, via dèficit fiscal, any rere any..."

Joan C. Vilalta i Serrano / El Punt 28/08/2010

La història de l'Estat espanyol és la història d'una incapacitat: la de crear unes estructures econòmiques que permetin establir una economia amb unes bases sòlides generadores de riquesa. El fet d'haver estat un estat imperial des de pràcticament el moment de la unitat dinàstica dels diferents regnes de la península n'ha marcat indeleblement el caràcter. La colonització d'Amèrica va significar l'entrada d'un cabal de riquesa constant que tal com arribava marxava cap a Itàlia i Alemanya, d'on eren els banquers que prestaven diners a la Corona i a la gran noblesa castellana. Però amb això no n'hi havia prou, tant és així que el que avui diríem concurs de creditors de la monarquia es va convertir en un fet habitual alhora que la riquesa fàcil que s'obtenia de les colònies significava la mort, ofegada en un mar de plata, de l'economia castellana, a diferència de França, Holanda i Anglaterra, els grans enemics de la monarquia hispànica que en aquells anys van saber crear duradores estructures econòmiques. La grandesa de la monarquia, la defensa de la fe i, en la noblesa, estament que considerava infamant el treball manual, la voluntat d'ostentació com a mostra de la importància de la seva casa, eren uns objectius en si mateixos que van portar a la decadència de l'imperi i gairebé a la seva dissolució. Amb l'arribada dels borbons el pretès programa modernitzador de la nova dinastia no va ser més que una pàtina que recobria unes estructures que seguien tan corcades que a la primera gran embranzida, la de Napoleó, van saltar fetes miques i, si bé altres territoris europeus van sortir d'aquelles guerres i de les revolucions del segle XIX amb uns estats enfortits, el regne d'Espanya va acabar aquell segle ple de guerres civils i cops d'estat, tremendament afeblit i perdent les darreres i riques colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines, en un desastrós conflicte amb els Estats Units. Si bé aquesta pèrdua va produir moviments que propugnaven que, per fi, l'Estat Espanyol es modernitzés i es dediqués a generar riquesa i no a buscar-la fora, la història del nostre segle XX és sobradament coneguda i si no es va entrar en cap de les guerres mundials va ser més per la pròpia impotència que no pas per una autèntica voluntat neutralista.

I arribem a la democràcia, amb l'entrada en el Mercat Comú, després Unió Europea, va semblar que ens homologaríem definitivament amb els nostres veïns europeus. Aquests, a més, proporcionen durant dècades un milionari flux constant de fons estructurals, que no reben tots els territoris igual, és clar, alhora que els centres de decisió financers, paradigmàtic el cas Banco Bilbao Vizcaya, i industrials, el cas d'empreses farmacèutiques entre molts d'altres, es porten cap a Madrid, i es buiden de poder econòmic perifèries que podien ser considerades perilloses, a més d'endur-se'n allà la corresponent tributació.

Són anys de creixement, fons estructurals, sous més baixos que Europa, facilitats dels governs que fan que moltes empreses s'instal·lin a casa nostra, a què cal afegir la liberalització del sòl feta pel govern d'Aznar, que juntament amb unes polítiques creditícies, com a mínim, arriscades acaben creant una economia tan brillant com precària. Després de declaracions prepotents dels governs espanyols, de presumir de creixements constants, de superàvit pressupostari, d'infraestructures discutibles pensades només en clau política, de dedicar-se sense previsió de futur al monocultiu del totxo, en plena presidència espanyola de la Unió Europea, hi ha una trucada de Washington i, quina humiliació!, es recorda al rei que, com alguns ja li havien fet notar, va nu. Que el país està excessivament endeutat, que ja no som competitius i que molts altres ofereixen el que ens feia atractius fa anys i que cal fer alguna cosa. I llavors el rei es tapa a corre-cuita les vergonyes i com ha dilapidat el seu patrimoni, 176.000 milions d'euros?, fa que paguin de nou els seus súbdits, a tant per cap i tant per barba, ho hagis fet bé o malament. Però algú pensa realment en el futur? Com tornarem a ser competitius? Quines mesures estructurals estructurades, valgui la redundància, calen prendre? Qui pagarà quan deixin de rajar fons europeus? O bé la intenció és seguir servint-se de les colònies que ara es troben dins el territori peninsular, territoris productors de riquesa, sense poder econòmic, que avui de manera més sofisticada veuen fugir els seus recursos, via dèficit fiscal, any rere any. Potser cal anar pensant en el que han acabat fent totes les colònies i caminar tots sols.

12 d’ag. 2010

L'Estàtua d'Hernán Cortés (Medellín) Badajoz, Espanya, desperta de "Roja"

La Junta de l'Acadèmia de San Fernando i l'Ajuntament de Medellín, encarreguen a Eduardo Barrón el monument a Hernán Cortés per a presidir la plaça de Medellín, el poble natal del “conquistador” de Mèxic. Inaugurat el 2 de desembre de 1890, aniversari de la mort de Cortés.

Cortés és representant amb abillaments de guerra, vestit militar, sostenint l'estendard de Castella, el ceptre de comandament i tenint sota els seus peus arrogantment i triomfal el cap d'un indígena asteca. Sobre quatre cartel·les consten les quatre batalles que van comportar el domini de la corona Castellana sobre Mèxic; Otumba, Tlascala, Tabasco i Mèxic. En el frontal del pedestal apareix un escut de Medellín i la dedicatòria: "A HERNÁN CORTÉS. AÑO MDCCCXC".

El dia 11 va despertar acolorida, ensangonada (tacada de pintura roja) i amb uns pamflets que demanen retirar-li el cap decapitat d'un indi sobre la qual Cortés recolza un peu.

Els autors dels fets en el comunicat han justificat la seva acció en la pretensió d'oferir una "revisió" de l'escultura exposada en la plaça de Medellín, que per a ells es tracta d'una representació "feixista".

En particular han criticat que en la "imatge poden observar-se símbols que representen a les institucions implicades -política, religiosa i militar- al costat del cap decapitat d'un indi que està sota el peu del pobre Hernán".

Els autors al·ludeixen en el seu comunicat a la commemoració del Bicentenario de la Independència de Mèxic i al fet que precisament s'estigués disputant un partit de futbol entre Espanya i Mèxic, i per això, diuen, "afegim el color de La Roja".

4 d’ag. 2010

Mesclat - Corrandes Colonials


Au, amunt!
Que l'imperi espanyol, per fi se'n va a fer punyetes!

Ai adéu, Espanya adéu, ja marxem fotem el camp, que ara és l'hora de ser lliures!

13 de juny 2010

Unión Fenosa a Guatemala

La privatització dels sistemes de distribució elèctrica a Guatemala va permetre a Unión Fenosa (GAS NATURAL) i Iberdrola, transnacionals espanyoles, fer-se amb el monopoli de la distribució a tot el país. Un negoci rodó per a aquestes empreses i una infàmia per als usuaris. Els problemes van començar ben aviat amb cobraments abusius i qualitat de servei molt deficient. Les protestes no es van fer esperar i va anar en el Departament de San Marcos, el més afectat, on les denúncies es van revelar amb més força. La reacció d'Unión Fenosa no va ser el diàleg amb els afectats sinó la implementació de pràctiques mafioses de sabotatge i amenaces per mitjà de sicaris, contra líders comunitaris. El poble de Guatemala ha reaccionat davant tant abús, davant la falta de voluntat política per solucionar el conflicte, davant la repressió i els vils assassinats de líders, davant l'estat de prevenció que encara preval en el Departament de San Marcos, davant la incompetència en el servei i l'avarícia d'Unión Fenosa.

Podreu veure en aquest reportatge les veritats que el poble guatemaltec denúncia, les protestes que s'estan portant a terme a tota Guatemala i les últimes accions d'aquest mes de maig 2010 per a demanar l'expulsió d'Unión Fenosa i per la nacionalització de l'energia elèctrica, escoltaran el clam d'un poble cada vegada més unit contra les nefastes conseqüències de la voracitat deshumanitzada d'Unión Fenosa i Iberdrola. Un exemple de lluita i valentia, un document imprescindible per a conèixer la veritat dels fets i admirar-se de la tenacitat i el coratge del poble guatemaltec.

Denuncia Caso Union Fenosa en Guatemala from Carlota

18 de maig 2010

(TPP) Tribunal Permanent dels Pobles condemna a les transnacionals

Centenars d´organitzacions socials d´Amèrica Llatina, Europa i el Carib han participat al Tribunal Permanet dels Pobles, celebrat a Madrid, del 14 al 16 de maig.

Veure casos i empreses denunciades i la Sentència del tribunal

EL TRIBUNAL PERMANENT DELS POBLES CONDEMNA L´UNIÓ EUROPEA I ELS TRANSNACIONALS

Realitzat dins la Contra cimera de caps d´estat d´Europa i Amèrica Llatina

Madrid.- Un miler de persones, membres de moviments socials i organitzaciones d´Europa, Amèrica Llatina i el Carib, confluiren entre el passat cap de setmana a Madrid per contraposar els plans de la Unió Europea d´imposar tractats de lliure comerç i aprofundir el colonialisme. El Tribunal Permanent dels Pobles és una inciativa de judicialització popular de les empreses transnacionals que es reuneix cada dos anys coincidint amb les cimeres bi-continentals. A part dels tribunals celebrats a Viena (2006) i Lima (2008), cal afegir-hi les Sessions temàtiques realitzades a Managua, Bogotà, Arauca, Bilbo entre d´altres.

Davant la basta impunitat que gaudeixen les corporacions transnacionals, l´objectiu del TPP és construir processos de documentació, denúncia que vagin sentant jurisprudència de casos flagrants de vulneració de drets humans laborals i desastres ambientals promoguts per les empreses, amb la complicitat dels Estats i la Unió Europea.
La UE ampara assassinats de líders socials

En total, enguany s´han presentat 27 casos documentats de violacions de drets humans per empreses com Unión Fenosa, BBVA, Monsanto, Repsol-YPF, Thyssen Group, entre d´altres. Activistes i afectats directes presentaren un a un, les respectives denúncies davant un tribunal qualificat presidit pel magistrat Perfecto Andrés Ibáñez. La sentència, presentada al Círculo de Bellas Artes es pronuncia taxatiu: " s´identifica una estreta relació de funcionalitat entre les polítiques públiques de la Unió Europea i els interessos de les Empreses Transnacionals en sectors estratègics. És evident que les institucions europees són permeables a l'acció dels lobbies empresarials, i que existeix una relació d'interdependència i tràfic d'influències entre els sectors privat i públic". Així mateix, es declara que "el dret a la reparació és la garantia i reconeixement dels drets a la veritat i la justícia i no pot entendre's satisfet quan se sustenta en un marc d'impunitat i oblit". Veure sentència completa AQUÍ

Dossier de Prensa : La UE y las transnacionales en América Latina : políticas, instrumentos y actores cómplices de las violaciones de los Derechos de los Pueblos
http://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article653



Mira també:
http://www.enlazandoalternativas.org
http://www.omal.info/www