![]() |
| El rei compartint un "bocadillo" amb el general Milans del Bosch, i alguna cosa més |
-.-
![]() |
| El rei compartint un "bocadillo" amb el general Milans del Bosch, i alguna cosa més |
I arribem a la democràcia, amb l'entrada en el Mercat Comú, després Unió Europea, va semblar que ens homologaríem definitivament amb els nostres veïns europeus. Aquests, a més, proporcionen durant dècades un milionari flux constant de fons estructurals, que no reben tots els territoris igual, és clar, alhora que els centres de decisió financers, paradigmàtic el cas Banco Bilbao Vizcaya, i industrials, el cas d'empreses farmacèutiques entre molts d'altres, es porten cap a Madrid, i es buiden de poder econòmic perifèries que podien ser considerades perilloses, a més d'endur-se'n allà la corresponent tributació.
Són anys de creixement, fons estructurals, sous més baixos que Europa, facilitats dels governs que fan que moltes empreses s'instal·lin a casa nostra, a què cal afegir la liberalització del sòl feta pel govern d'Aznar, que juntament amb unes polítiques creditícies, com a mínim, arriscades acaben creant una economia tan brillant com precària. Després de declaracions prepotents dels governs espanyols, de presumir de creixements constants, de superàvit pressupostari, d'infraestructures discutibles pensades només en clau política, de dedicar-se sense previsió de futur al monocultiu del totxo, en plena presidència espanyola de la Unió Europea, hi ha una trucada de Washington i, quina humiliació!, es recorda al rei que, com alguns ja li havien fet notar, va nu. Que el país està excessivament endeutat, que ja no som competitius i que molts altres ofereixen el que ens feia atractius fa anys i que cal fer alguna cosa. I llavors el rei es tapa a corre-cuita les vergonyes i com ha dilapidat el seu patrimoni, 176.000 milions d'euros?, fa que paguin de nou els seus súbdits, a tant per cap i tant per barba, ho hagis fet bé o malament. Però algú pensa realment en el futur? Com tornarem a ser competitius? Quines mesures estructurals estructurades, valgui la redundància, calen prendre? Qui pagarà quan deixin de rajar fons europeus? O bé la intenció és seguir servint-se de les colònies que ara es troben dins el territori peninsular, territoris productors de riquesa, sense poder econòmic, que avui de manera més sofisticada veuen fugir els seus recursos, via dèficit fiscal, any rere any. Potser cal anar pensant en el que han acabat fent totes les colònies i caminar tots sols.
Cortés és representant amb abillaments de guerra, vestit militar, sostenint l'estendard de Castella, el ceptre de comandament i tenint sota els seus peus arrogantment i triomfal el cap d'un indígena asteca. Sobre quatre cartel·les consten les quatre batalles que van comportar el domini de la corona Castellana sobre Mèxic; Otumba, Tlascala, Tabasco i Mèxic. En el frontal del pedestal apareix un escut de Medellín i la dedicatòria: "A HERNÁN CORTÉS. AÑO MDCCCXC".
Veure casos i empreses denunciades i la Sentència del tribunal