La fundació del pintor explora l'obsessió de l'artista pel cos a través d'una setantena d'obres fetes en els últims tretze anys
 |
‘Matèria-Consciència' (2006) és una de les pintures que s'exposen de
peu a la mostra
de la Fundació Tàpies, així com ‘Cos lligat‘ (2010), al
fons Foto: JOSEP LOSADA |
22/06/2012
- Barcelona
Braços, cames, sexes, ventres, pèls, aixelles, pits... formen part
intrínseca de l'obra d'Antoni Tàpies. Són, potser, els elements més
recognoscibles en la pintura de l'artista, mort el mes de febrer passat,
i que més ens recorden la fragilitat i a la vegada l'esplendor de la
condició humana. El cos com a essència i des d'on el pintor s'expressa.
El cos com a font de plaer i de celebració en la sexualitat, però també
el cos que pateix dolor i degradació sigui per la malaltia o per la
tortura i la mort.
Univers físic
Tot aquest univers immensament físic de Tàpies és el que mostra l'exposició
Cap braços cames cos, que
es pot veure a partir d'avui a la
fundació del pintor de Barcelona.
Centrada en el treball dels últims tretze anys, l'exposició pren una
significació especial després de la mort de l'artista, encara que estava
programada prèviament.
Del comissariat de l'exposició se n'han
encarregat la directora de projectes de la fundació, Laurence Rassel, i
el fill del pintor Miquel, que han treballat conjuntament des del mateix
estudi de l'artista, d'on han sorgit 56 de les 74 obres que conformen
l'exposició.
El cos va ser un tema recurrent en l'obra tapiana des
dels seus inicis i primers autoretrats. Ja el jove Tàpies està
profundament marcat per una greu afecció pulmonar. “La condició humana
no és només un tema filosòfic i espiritual en Tàpies, és també un tema
polític, perquè és el cos el primer que pateix en un moment de guerra o
de conflicte. Evidentment, també hi ha el tema de la sexualitat. Tot
passa pel cos”, explica Rassel.
Malgrat que el cos sigui un
element fonamental de l'obra de l'artista, Miquel Tàpies no nega que
aquest element es va intensificar en els últims anys amb la vellesa, i
ho exemplifica amb una anècdota des de la seva experiència familiar: “Hi
va haver un moment que l'Antoni es va adonar que se li feia molt
difícil posar-se els mitjons. Aquesta banalitat fa que Tàpies torni de
ple a recórrer al cos amb intensitat.”
Muntatge inusual
La
presència del cos és aclaparadora en les pintures de Tàpies, sobretot
quan les podem observar de ben a prop, perquè és un dels grans encerts
de l'exposició és haver instal·lat algunes obres de peu i a l'altura de
l'espectador. Això permet una contemplació inusual i molt física de la
pintura, a mida humana, que permet donar-la volta a la peça i veure el
suport per darrere, amb la signatura de l'artista i les etiquetes
d'identificació de les exposicions per on ha passat. “És entrar en un
certa intimitat de l'obra”, diu Rassel. En certa manera, recorda,
“aquesta posició de l'obra és gairebé la mateixa de les peces a l'estudi
de Tàpies, de peu i repenjades contra la paret”.
Els cossos de Tàpies apareixen en circumstàncies molt diferents: estirats com a la impressionant Matèria-Consciència (2006), directament assassinat en una evocació molt oberta de la passió de Jesucrist a la imponent Composició i corda (1999); o obertament sexual, com la masturbació que apareix a Cos amb tres ics (2001). A la planta subterrània, s'exposen obres sobre paper de sèries com Làtex (1999) i o Vint-una invencions (2001).
A la mostra s'ha inclòs una de les últimes obres de Tàpies, Llop, feta l'estiu passat en la qual un animal amenaçador sembla simbolitzar el presagi de la propera mort.
Fundació Tàpies. aragó, 255. barcelona. fins al 4/11
 |
| ‘Cames' (2001) Foto: FUNDACIÓ TÀPIES, VEGAP, GASULL FOTOGRAFIA. |
o0o
