...o com diuen els /les polítics d'aquest país, d'una i altra corda "Espanya no és Grècia, té similituds, però el seu blablabla. és molt diferent. Per tant no ens ha de passar el mateix, som més forts". Per il·luminar aquest manat dementides produïdes pels mitjans de comuinicació de masses, analitzem quina és la situació real d'ambos països i, sobretot, compararem la resposta que s'està donant davant una situació idèntica. Creiem que mereix un esforç la tasca de conèixer el que passa en un país, on sembla connectar el moviment obrer amb els plantejaments anarquistes que tenen els companys i companyes a Grècia.
En primer lloc hem de conèixer la història política i social recent de Grècia. Aquest és un país de poc més d’11 milions d’habitants, dels quals cinc viuen a Atenes i un a Salònica. La població que s’apilona a les ciutats no ho fa per gust, sinó per l’acció mateixa de l’Estar, que hi centralitza allà l’ocupació i imposa un estil de vida totalment urbà que encaixa perfectament al plantejament capitalista. Exactament el mateix ha esdevingut al nostre país, al llarg tant dels anys de dictadura com de “democràcia”. A Grècia existeix un ampli mercat negre en el que uns sobreviuen i altres s’enriqueixen a costa de la gent treballadora, tal i com succeeix avui a l’estat espanyol. Els darrers anys al país helè han estat de “boom del benestar”, amb moltes hipoteques firmades i augment del consum. Una altra coincidència. A Grècia també s’utilitzen les persones imigrades com a esclaves, usant-les com a mà d’obra barata quan intererssa, i per a contrarestar el fet que la taqxa de natalitat grega està baixant...una altra coincidència? Si no estan satisfetes, podem parlar també de corrupció, tant política com empresarial, existent als dos estats, i del per què dels ajustos que a dia d’avui es proposen. Aquests vénen directament de la UE, des d’on s’imposa el sistema econòmic imparant al vell continent. Finalment, l’economia grega es fonamenta en el turisme, la construcció el comerç i el funcionariat. Diuen que Grècia no té indústria, per l’estat espanyol està, gràcies a la reconversió industrial, a punt de quedar en la mateixa situació. Interessant, oi?
En segon loc, compararem les polítiques que es duen a terme a Grècia, quí són les seves responsables i qui és encarregat de que tot això no se’ls en vagi a la merda, servint de pega per a la cohesió social. El PASOK (socialdemòcrates) i l’ND (conservadors) són els dos partits que alternen mandats al poder. Ambdós tenen un paper preestablert per avançat: els segons canvien la legislació contra els interessos de les persones, en época de bonança econòmica per a que la gent no s’alarmi, i els primers tenen la missió de reduir la resposta social en èpoques dolentes, com és el cas de l’actual situació grega. En aquesta ocasió el PASOK ha comptat al parlament grec amb un aliat per aprovar les mesures que imposen des d’Europa, el partit LAOS d’extrema dreta. El coixí d’espuma entre la ràbia de la gent i l’estat grec està format pels sindicats GSEE (Confederació General del Treball) i ADEDY (Unió d’Empleats Civils). Aquests s’encarreguen de mantenir la pau socialnegociant amb la patronal i el govern les reformes necessàries per “matar” definitivament la classe obrera. No obstant això, també són convocants de les mobilitzacions, donat el color que estan tenint les mesures imposades des d’el govern; la classe treballadora els ha desbordat i estan intentant controlar-los. En definitiva, el govern grec actual és de caire socialdemòcrata, que aposta pel “proteccionisme” de les grans empreses i els grans bancs, i està jugant el paper que li correspon. Si canviem els partits pel PSOE i el PP, eliminem la representativitat de la ultradreta al parlament i posem més persones a les convocatòries de CCOO i UGT, tenim el retrat robot perfecte de la situació política a l’estat espanyol.
Seguirem amb les mesures que es rpendran o que ja s’han pres. Els estats europeus, Grècia i Espanya inclosos, han arribat a un acord pel qual tothom ha de reduïr el seu defícit per a que l’economia funcioni “com cal”. Han de mantenir-lo en uns paràmetres determinats. Per a reduïr el dèficit acumulat a Grècia, des de la Unió Europea s’ha ofert diner a canvi de reformes sobre les condicions de vida de la població: reducció de salaris, augment de l’edat de jubilació, augment dels impostos indirectes, descens de les prestacions per atur, descens de les inversions públiques... el mateix parlament europeu acudirà al rescat de les entitats financeres, amb uns beneficis que no deixen d’augmentar, amb una injecció 750 mil milions d’euros. Des d’el parlament s’ha enviat a l’estat espanyol que es redueixi el dèficit d’una manera immediata, i les mesures propoesades són idèntiques a les grgues, retallant la despesa social en 50 mil milions d’euros...una altra coincidència...o no?
Però si en alguna cosa es diferencia la situació de Grecia i de l’estat espanyol és en el carrer. La gent s’ha parat de treballar is’ha mobilitzat nonomés per millorar les deves condicions de treball. Directaement s’han dirigit al parlament per tractar de parar l’aprovació del “plan d’austeritat” grec. El més simptomàtic de tot ha estat els crits que es corejaven en aquella respopsta als carrers, epetit ja com una consigna a tota Grècia “anem a cremar el parlament”. Però no tot és positiu a la situació grega. Els sindicats oficials s’han vist superats per la voràgine de la gent treballadora, i d’això s’intenten aprofitar partits autodeclarats “d’esquerres” com el KKE per als seus propis interessos. No han tiongut escrúpols en defensar el parlamentarisme i en pactar amb uns i altres per guanyar més poder “democràtic”, fins i tot van condemnar obertament a les protagonistes de la revolta desencadenada després de la mort del jove anarquista el 2008, de la mateixa manera que avui condemnen els que se surten del seu joc reivindicatiu amparat per la constitució grega. Aquests defensors a ultrança de l’estat, ara, mitjançant el seu braç swindical, el PAME, han tractat d’emportar-se molta gent descontenta al seu terreny. Tot i així, no està “tot el peix venut” en aquesta ocasió, ans al contrari. La gent que surt al carrer connecta també amb les llibertàries que actúen a Grècia, gràcies al treball de difusió i agitació dut a terme al llarg dels anys previs a aquesta situació. La poblacióobrera està sortint als carrers, estan connectant amb el missatge del s moviments socials i estan demanant “donar escalfor al parlament” gran part de la gent treballadora a Grècia està començant a perdre la por.
I davant les mateixes agressions, urgeixen les mateixes respostes. Amb això no volem dir que considerem que la resposta que s’està donant aviu a Grècia sigui la panacea, sinò ressaltar, en un moment i en el lloc en què les mobilitzacions i la confrontació amb l’Estat, el Capital i els seus defensors és quasi impensable, el coratge i la decisió amb la que milers de persones s’han enfrontat a l’autoritat i a la dominació. Ara ens toca a nosaltres, aquí i ara, propagar la llavor de la revolta. Una revolta que potser sigui condemnada a extinguir-se, però que no serà en va si aconsegueix despertar entre la gent el desig de’organitzar-se, primerament per respondre davant les agressions de totes les formes d’autoritat, i com objectiu central, per destruïr-lesd’una forma definitiva, implantant en lloc seu una societat lliure.
Organitzar-se en el treball en sindicats anarquistes, en els barris en grups d’afinitat, realitzarfeines d’agitació, de consciència, de propagació de les idees llibertàries, etc., és anar creant des d’avui el teixit que ampararà el desenvolupament de les revoltes, per a que en lloc de quedar-se en fets puntuals, cerixin i posin reament en escac l’autoritat.
Des del Grup “Luz de Medianoche”, volem enviar un misssatge de suport a les copanyes a Grècia, recondant-les que seguim els esdeveniments amb interès, i que fora de Grècia també hi ha gent que intenta que les coses canviïn, tot i que, com hem dit, les coses al carrer no estiguin igual. Animem als companys i companyes gregues a treballar en la creació d’un moviment llibertari fort, organitzat i que sigui la referència de la filosofia de vida i lluita de l’anarquisme.
Salut a la gent que lluita
Font: Barcelona Indymedia
La Confederació d’ONG catalanes proposa mesures alternatives per no perjudicar els qui menys tenen: control de l’especulació financera i l’evasió fiscal, major esforç de les rendes més altes i reducció de la despesa militar, que arriba als 50 milions d’euros al dia.
