MADE IN MOSSOS
Som a la Barcelona del Segle XXI. Aquesta Barcelona alegre, colorista, oberta, cívica, la Barcelona que, després de ser ciutat Olímpica el 1992, ha esdevingut punt de referència per a molts: ciutat mediterrània i europea de primera línia.
Però no tots poden dir el mateix: En Nicola Tanno, en Jordi Sallent, l' Oscar Alpuente, en Jordi Naval i en Carles Guillot han quedat marcats per tota la vida a causa de la violència incomprensible i legitimada pel govern: una bola de goma, disparada per un Mosso d'Esquadra, els va rebentar un ull, esquinçar les parpelles i trencar ossos del crani. Cap d' ells estava fent un acte vandàlic, encara no saben per què els van disparar, i possiblement mai n'obtindran una resposta.
Les boles de goma són una arma de dispersió utilitzada per la policia espanyola ja des dels temps del franquisme. Són uns projectils de cautxú massís que pesen 90 grams i que, disparats amb una escopeta, arriben a la velocitat de 720 km/h. La policia les classifica dins de les armes "less-lethal", és a dir, armes que no causen danys greus i permanents, però segons la definició de la Comissió Europea, multipliquen per set la força màxima que pot tenir una arma per a ser considerada "menys letal". Així doncs, el cos antidisturbis del nostre país fa ús d'una arma letal que sembla més pròpia d'altres països, els que han protagonitzat les revoltes àrabs, o que recorden els temps convulsos d'Irlanda del Nord i els seus conflictes nacional-religiosos, que van provocar tantes morts.
Cap de les víctimes de les boles de goma sap qui els va disparar. Els agents responsables es mantenen en l'anonimat i segueixen anant a treballar cada dia per la seguretat de tots nosaltres. Sembla impossible que un jutge pugui obtenir els informes dels Mossos, trobar incoherències en les declaracions, prendre en consideració els testimonis; i mentrestant, les quatre víctimes esperen; esperen poder saber qui els va disparar i perquè va fer-ho, per entendre una mica més el desgraciat instant que els va deixar cecs d’un ull. Esperen que algú els reconegui el dany causat i que els demanin disculpes. I mentre esperen, s’han associat i lluiten per l’abolició d’aquestes armes: la campanya Stop Bales de Goma començà el setembre de l’any 2010, amb la voluntat d’arribar a la opinió pública i política, per tal que incidents com els seus no tornin a passar més. Al llarg d’ aquest temps han escrit articles, anat als mitjans de comunicació, cercat informació, han fet manifestacions al carrer i han trucat a les portes del Parlament. L’última de les iniciatives de Stop Bales de Goma és mostrar de forma directa i visual els danys que causen aquestes armes. Ells tapen la seva ferida amb un ull fals, de plàstic, per tal que el món no s’ espanti en veure’ls pel carrer, per poder fer una vida “normal”. Però tapant-se la ferida, amaguen també la violència que han rebut. En aquesta ocasió han decidit mostrar-se tal com són: sense la pròtesis, envidenciant les conseqüències que per ells són irremeiables, i amb l’esperança que no hi hagi més ulls perduts de la mateixa manera.
Som a la Barcelona del Segle XXI. Aquesta Barcelona alegre, colorista, oberta, cívica, la Barcelona que, després de ser ciutat Olímpica el 1992, ha esdevingut punt de referència per a molts: ciutat mediterrània i europea de primera línia.
Però no tots poden dir el mateix: En Nicola Tanno, en Jordi Sallent, l' Oscar Alpuente, en Jordi Naval i en Carles Guillot han quedat marcats per tota la vida a causa de la violència incomprensible i legitimada pel govern: una bola de goma, disparada per un Mosso d'Esquadra, els va rebentar un ull, esquinçar les parpelles i trencar ossos del crani. Cap d' ells estava fent un acte vandàlic, encara no saben per què els van disparar, i possiblement mai n'obtindran una resposta.
Les boles de goma són una arma de dispersió utilitzada per la policia espanyola ja des dels temps del franquisme. Són uns projectils de cautxú massís que pesen 90 grams i que, disparats amb una escopeta, arriben a la velocitat de 720 km/h. La policia les classifica dins de les armes "less-lethal", és a dir, armes que no causen danys greus i permanents, però segons la definició de la Comissió Europea, multipliquen per set la força màxima que pot tenir una arma per a ser considerada "menys letal". Així doncs, el cos antidisturbis del nostre país fa ús d'una arma letal que sembla més pròpia d'altres països, els que han protagonitzat les revoltes àrabs, o que recorden els temps convulsos d'Irlanda del Nord i els seus conflictes nacional-religiosos, que van provocar tantes morts.
Cap de les víctimes de les boles de goma sap qui els va disparar. Els agents responsables es mantenen en l'anonimat i segueixen anant a treballar cada dia per la seguretat de tots nosaltres. Sembla impossible que un jutge pugui obtenir els informes dels Mossos, trobar incoherències en les declaracions, prendre en consideració els testimonis; i mentrestant, les quatre víctimes esperen; esperen poder saber qui els va disparar i perquè va fer-ho, per entendre una mica més el desgraciat instant que els va deixar cecs d’un ull. Esperen que algú els reconegui el dany causat i que els demanin disculpes. I mentre esperen, s’han associat i lluiten per l’abolició d’aquestes armes: la campanya Stop Bales de Goma començà el setembre de l’any 2010, amb la voluntat d’arribar a la opinió pública i política, per tal que incidents com els seus no tornin a passar més. Al llarg d’ aquest temps han escrit articles, anat als mitjans de comunicació, cercat informació, han fet manifestacions al carrer i han trucat a les portes del Parlament. L’última de les iniciatives de Stop Bales de Goma és mostrar de forma directa i visual els danys que causen aquestes armes. Ells tapen la seva ferida amb un ull fals, de plàstic, per tal que el món no s’ espanti en veure’ls pel carrer, per poder fer una vida “normal”. Però tapant-se la ferida, amaguen també la violència que han rebut. En aquesta ocasió han decidit mostrar-se tal com són: sense la pròtesis, envidenciant les conseqüències que per ells són irremeiables, i amb l’esperança que no hi hagi més ulls perduts de la mateixa manera.
o0o
Nicola Tanno
November 2011
Barcelona, Spain
Nicola Tanno
Italian, 25 years old. Master student at UFP University, Barcelona.
Physical damage: Right eye lost, cerebral hematoma, skull fracture.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra ( Catalan antiriot police)
Accident place: Barcelona, 347 Gran via de les Corts Catalanes.
Day of the accident: July 12, 2010.
Hour: 1.30 am during the celebrations for Spain world champion after the World cup.
State of legal process: Sospended because of a conflict of competence.
Jordi Naval
November 2011
Barcelona, Spain
Jordi Naval, Catalan, 25 years old, Telecomunication engineer, analyst programmer for SEMIC Lleida (Barcelona)
Physical damage: Left eye lost.
Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the accident: Carrer de l'Uni—, Raval district, Barcelona, Spain
Date of the accident: May 28, 2009 at 1:30 am during the celebrations for the third victory of the Fc Barcelona in the Champions League.
State of the proceedings: in progress at the Constitutional Court of Catalunya
Carles GuillotNovember 2011
Barcelona, Spain
Carles Guillot, Catalan, 39 years old, historian.
Physical damage: RIght eye lost; fractured nose and cheekbone.
Cause: Rubber bullet fired by National police.
Place of the accident: Rambla Mercedes, La Salut, Gràcia district, Barcelona Date of the accident: July 17, 2001.
During the evacuation of the squat "Kan Nyoki's house" and following assault to "The Mountain's house" squat.State of the proceedings: on remand from the Spanish Supreme Court.
Jordi SallentBarcelona, Spain
Jordi Sallent, Catalan; 32 years old, Salesman for the ONCE lottery tickets
Physical damage: right eye lost.
Cause of the incident: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan riot police)
Place of the incident: BonsuccŽs square, Raval district, Barcelona Date of incident: May 14, 2009 Barcelona.
During the celebrations for the victory of FC Barcelona in the Copa del Rei (King's Cup). State of the judicial process: Pending case to start an administrative process to ask a financial compensation for the permanent damage he gots.
Oscar Alpuente
November 2011
Barcelona, Spain
Oscar Alpuente, Catalan, 30 years old. Computer programmer.
Physical damage: Left eye lost; multiple fractures to the bones of the eye socket; reconstruction of the eyelids.
Place of the accidents: 19, Paseig de Gracia, Barcelona.
Date of the accident: May 27, 2009. At 2:20 am, during the celebrations of the Champions League won for the third time from Barcelona Fc. Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan antiriot police) State of the proceedings: Application not accepted by trial judges in Barcelona, postponed to the National Hearing in Madrid.
Barcelona, Spain
Oscar Alpuente, Catalan, 30 years old. Computer programmer.
Physical damage: Left eye lost; multiple fractures to the bones of the eye socket; reconstruction of the eyelids.
Place of the accidents: 19, Paseig de Gracia, Barcelona.
Date of the accident: May 27, 2009. At 2:20 am, during the celebrations of the Champions League won for the third time from Barcelona Fc. Cause: Rubber bullet fired by Mossos d'Esquadra (Catalan antiriot police) State of the proceedings: Application not accepted by trial judges in Barcelona, postponed to the National Hearing in Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada