Lluís Companys i Jover
el Tarròs, Urgell, 21 de juny de 1882 — Barcelona, 15 d'octubre de 1940
.
.
 |
| Lluís Companys i Jover |
Fou redactor en cap (1912) de La Barricada, setmanari del Bloc Autonomista Català. Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l'anada de Melquíades Álvarez a Reus (juliol del 1912); col·laborà estretament amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Eusebi Corominas a través de la seva tasca en La Publicidad , diari des del qual sostingué una polèmica amb Layret (aquest, des d'El Poble Català) pel setembre del 1912, amb l'intent d'emportar-se'l a l'òrbita del reformisme.
Candidat a les eleccions municipals del 1913, el fet de perdre-les —com Eusebi Corominas i d'altres— inicià la crisi del reformisme, accelerada en 1914-15. La Publicidad deixà d'ésser òrgan oficial del reformisme en retirar-se Companys del periòdic. La seva actuació política prosseguí dins la Joventut Republicana de Lleida, i amb Layret, Marcel·lí Domingo i d'altres participà en el míting del setembre del 1916, el qual portà a la celebració de l'assemblea (abril del 1917) que constituí el Partit Republicà Català. Formà part de la redacció de La Lucha, òrgan del nou partit.En representació d'aquest, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1917), i des d'aquest càrrec formà part de la comissió que intentà obtenir del Govern una intervenció positiva respecte als conflictes obrers (1919). Amb Layret, representà la tendència esquerrana del partit durant els conflictes socials d'aquests anys, i exercí d'advocat laboralista en defensa de militants sindicalistes.Tanmateix, i malgrat que perdurà fins el 1931, el partit s'anà desfent a causa de contradiccions internes. Pel novembre del 1920 fou detingut, juntament amb Salvador Seguí, Martí Barrera, Josep Viadiu i altres sindicalistes, i fou deportat al castell de la Mola (Maó); quan Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assassinat.En les eleccions legislatives del desembre del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (escó que havia ocupat Layret), i hagué d'ésser posat en llibertat. Participà activament en el debat sobre el terrorisme barceloní (febrer del 1921) contra el governador Severiano Martínez Anido. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922), i dirigí La Terra, òrgan d'aquest sindicat.Participà en la gran campanya de propaganda organitzada per la Unió, que portà a la gran assemblea del 1923, en la qual es pronuncià contra el projecte elaborat per l'oficina jurídica de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest fet comportà el suport de la Unió de Rabassaires a la seva candidatura per Sabadell (abril del 1923), que guanyà. Durant la Dictadura de Primo de Rivera actuà com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires (1925), i des del 1928 formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. Fou empresonat durant l'octubre del 1930. Participà en el Comitè Revolucionari de Catalunya el mes següent, en signà el manifest i des d'aleshores s'hagué d'amagar. Havia format part (1930) del comitè d'enllaç dels tres partits republicans catalans al marge d'Estat Català i del grup de L'Opinió.
Cofundador i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya
Al març del 1931 participà en la Conferència d'Esquerres, de la qual sortí Esquerra Republicana de Catalunya, i formà part del directori en representació del Partit Republicà Català. Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, a mig matí del dia 14 entrà, amb Amadeu Aragay, Joan Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on deposà l'alcalde accidental, Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l'alcaldia i des del balcó proclamà la República a Catalunya.Expulsà del govern civil el radical Emiliano Iglesias, fou nomenat governador civil de Barcelona (16 d'abril) fins al mes de maig, que fou substituït per Carles Esplà. Cap de la minoria d'Esquerra Republicana, dirigí La Humanitat, òrgan del partit, després de col·laborar en la segona època de L'Opinió. Fou elegit diputat a corts per la província de Barcelona (juny del 1931) i al Parlament de Catalunya per Sabadell (novembre del 1932).Intervingué activament en les discussions del projecte de constitució de la Segona República Espanyola (setembre del 1931); votà a favor del vot femení (octubre del 1931); fou vicepresident de l'assemblea de la Generalitat i president provisional, en substitució de Jaume Carner (gener del 1932); en nom dels diputats catalans s'abstingué de votar el dictamen de l'Estatut en el debat de l'article VI sobre l'ensenyament (juliol del 1931). Cessà el càrrec de president del Parlament de Catalunya, i en juny-novembre de 1933 fou ministre de Marina. Pel mateix juny fou elegit membre de l'executiu d'Esquerra Republicana en el seu segon congrés nacional ordinari. En les eleccions legislatives del novembre del 1933 fou elegit diputat per la ciutat de Barcelona.
President de la Generalitat de Catalunya
Després de la mort de Francesc Macià, Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya, el presentà com a president de la Generalitat: ocupà el lloc (1 de gener de 1934) per 56 vots a favor, 6 en blanc i l'abstenció dels diputats de la Lliga Catalana. Al mateix gener formà el primer govern de concentració dins la línia política que havia de marcar la seva presidència.Donà pas a corrents polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, el grup de L'Opinió,
etc, que Macià no havia acceptat, juntament amb la Unió Socialista de
Catalunya i Esquerra Republicana. Convocà també (gener) un míting
electoral d'Esquerra amb figures no catalanes, com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Santiago Casares Quiroga, etc, dins el nou plantejament d'una acció política d'aliances.Al juny del 1934 presentà la llei de Contractes de Conreu. Durant els mesos següents patí la tensió creixent entre les tendències d'Estat Català i les de l'Aliança Obrera.
Cada vegada més es refermà en el seu nacionalisme, que el portà, el 6
d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català dins la República Federal
Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre.
Condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern radical-cedista de
la República Espanyola, complí part de la condemna al penal d'El Puerto
de Santa María (Cadis).Alliberat per la victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i
ocupà de nou la presidència de la Generalitat. En produir-se els
esdeveniments del juliol del 1936, s'instal·là al despatx del cap de
serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència
de Barcelona. Bé que en uns primers moments fou desbordat per les forces
revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces
polítiques catalanes durant tota la Guerra Civil, dins la seva tònica de
govern de concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat
popular, presidit per Josep Tarradellas,
al setembre del 1936. El setembre d'aquest mateix any es divorcià de
Mercè Micó, amb qui s'havia casat el 1910 i havia tingut dos fills, i es
casà amb la seva companya Carme Ballester i Llasat. A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939).
Detenció i afusellament. Reivindicació de la memòria de Lluís Companys
Font: Enciclopèdia Catalana
Més informació:
Lluís Companys i Jover a Wikipèdia
- Biografia força completa a l'ADAC de Girona
- Pàgina d'homenatge a Lluís Companys a Racó Català
- Biografia breu a Unitat Nacional Catalana
- Biografia breu
- Llibre d'homenatge a Companys
- Darreres imatges de Companys
- Vídeo Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys a edu3.cat
- Web "Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester"
- Correspondència inèdita de Lluís Companys i altres personalitats catalanes (Fons Jaume Creus i Ventura)
o0o
TVE Catalunya Arxiu TVE Catalunya - Lluís Companys 1882-1940
Amb motiu de la mort de l'ex president Lluís Companys tots
els 15 d'octubre se celebra un acte al Fossar de la Pedrera del
cementiri de Montjuïc on es fa una ofrena a la seva tomba per retre-li
homenatge a ell i als que varen ser afusellats per la mateixa causa. Les
seves últimes paraules abans de morir foren "Per Catalunya!".
L'ex president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover, fou assassinat al Castell de Montjuïc de Barcelona l'any 1940.
Des
de TVE Catalunya també volem retre-li un petit homenatge amb aquest
documental històric sobre la personalitat política i humana del que va
ser president de la Generalitat en esclatar la Guerra Civil Espanyola.
Aquest és un reportatge titulat "Lluís Companys 1882-1940" i data de l'any 1990.
o0o
72 anys després ...
Els hereus han enviat un requeriment a la sala de subhastes Balclis i un escrit al Tribunal Militar de Barcelona perquè consideren que la missiva va ser sostreta il·legalment i va suposar un acte delictiu. Continuar llegint...
Un general recorda a Catalunya "el que li va passar a Companys" i diu que el CNI no ha prestat atenció a l'independentisme
Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, que va ser portaveu del Ministeri de Defensa, diu que els serveis secrets no han prestat atenció a l'independentisme.
Després d'afirmar que "el referèndum sobre la independència de Catalunya
és il·legal", va recordar el que li va passar al president Lluís Companys, en
referència a la seva destitució i detenció l'octubre del 1934 després
que proclamés l'Estat català dins de la República espanyola. "Que
s'atreveixin a formular-ho clarament... Hi va haver un català molt
valent, Lluís Companys, que es va atrevir a proclamar la República", va
evocar Monzón Altolaguirre, un dels militars més coneguts de la
transició, entre altres coses per participar en les tertúlies de 'La
clave'. Continuar llegint...
o0o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada