El principal ideòleg, portaveu i comandament militar del grup armat
indigenista mexicà anomenat Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN),
Rafael Sebastián Guillén Vicente, conegut com el subcomandant Marcos,
ha emès aquest divendres un comunicat amb motiu del quinzè aniversari de
la matança d'Acteal i 'l'ingrés en una nova era maia'.
'Ho vàreu
sentir? És el so del seu món ensorrant-se. És el del nostre ressorgint.
El dia que ha estat el dia, era nit. I la nit serà el dia', ha dit el
subcomandant Marcos en el seu breu comunicat.
Clicar per ampliar |
Per anar a la font: Enlace Zapatista
Escolta l'àudio que acompanya aquest escrit.
Como la cigarra. Lletra i música de María Elena Walsh. Interpretada per Mercedes Sosa-Víctor Heredía-León Gieco.
Como la cigarra. Lletra i música de María Elena Walsh. Interpretada per Mercedes Sosa-Víctor Heredía-León Gieco.
El missatge ha arribat poques hores després que més de 40.000 membres de les bases de suport zapatistes desfilessin silenciosament a cinc ciutats de l'estat de Chiapas, en la mobilització més important d'aquesta organització des que va prendre les armes, l'1 de gener del 1994.
Els participants a l'acte van partir de Sant Cristóbal, Las Margaritas, Ocosingo, Sant Cristóbal de las Casas, Palenque i Altamirano, en tots els casos focus de l'aixecament zapatista i llocs on els pobles maies s'alçaren en rebel·lia (tzeltals, tzotzils, choles, tojolabales i mam). Es van concentrar a les places principals de les esmentades localitats en silenci.
La massacre d'Acteal va ser executada per paramilitars el 22 de desembre del 1997 en la qual van morir 45 persones, totes elles membres de la comunitat tzotzil. El govern mexicà va dir que era deguda a un conflicte ètnic, tot i que l'oposició i diverses organitzacions humanitàries al·leguen que l'incident va ser part de l'estratègia de defensa del govern en la seva lluita contra l'EZLN.
El llavors president del país, Ernesto Zedillo, acusat de crims contra la humanitat per la seva presumpta implicació en aquesta matança, viu actualment a l'estat nord-americà de Connecticut.
La fi del món, segons els maies:
Article de Yazmín Novelo Montejo: 'El temps dels maies?' Versió en llengua catalana i versió en llengua maia
Article de Yazmín Novelo Montejo: 'El temps dels maies?' Versió en llengua catalana i versió en llengua maia
Article d'Antoni Castells: Avui, els maies
"Quan l'u de gener de 1994 l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional
(EZLN) ocupà un grapat de municipis a l'estat de Chiapas, allò era una
revolta més de les desenes de revoltes que hi ha hagut els darrers
quatre-cents anys contra la dominació, primer espanyola i després
mexicana. De factors, no en falten: el racisme, la pobresa, la manca de
serveis sanitaris, els sous per sota de l'insuficient salari mínim
mexicà (104 euros el mes), la manca d'oportunitats, la discriminació
lingüística i un sistema d’ensenyament excloent continuen formant part
de les polítiques socials cap als maies. Doncs l'EZLN també és format
per maies i a les seves files també s'hi parlen les llengües que
parlaven els constructors de les piràmides". ... Llegir més, clica AQUÍ
El vídeo de la NASA per l'endemà de la fi del món: La fi de la fi del món
Amb informació de Vilaweb
o0o
Marxa del silenci i la dignitat
Marcha del silencio y la dignidad
Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 22/12/2012
L'EZLN va tornar a parlar en silenci. Els fets: els zapatistes van fer la demostració de força més gran dels gairebé 19 anys des que es van donar a conèixer. Es van concentrar en cinc capçaleres municipals: Sant Cristóbal de les Casas, Las Margaritas, Ocosingo, Palenque i Altamirano (quatre d'elles preses l'1 de gener de 1994). A totes les places van desfilar en estremidor silenci. Ni una paraula va sortir dels seus llavis. Davant les presidències municipals van col·locar una tarima sobre la que van marxar tots amb el puny ben alt. Es van retirar a la mateixa tarda als "caracoles" als quals pertanyen. I després van donar a conèixer la seva paraula: "És el so del seu món ensorrant-se. És el nostre ressorgint".Els símbols són molts, doncs van triar l'últim dia del cicle maia, el que per a molts hauria de ser "la fi del món" i per altres l'inici d'una nova era, el canvi de pell, la renovació. Durant aquests 19 anys el recorregut de la lluita zapatista ha estat ple de simbolismes i profecies, i aquesta ocasió no hauria de ser l'excepció. ... Per continuar llegint el text (en castellà), clica AQUÍ
EZLN Marxa del silenci, SCLC, Chiapas (21/12/2012)
o0o
Per més informació:
Ensorrament i renaixement en el món maia zapatista Luis Hernández Navarro / La Jornada 2012.12.22
Chiapas: Desenes de milers de zapatistes es mobilitzen a 5 ciutats Zipaz 2012.12.21 Ensorrament i renaixement en el món maia zapatista Luis Hernández Navarro / La Jornada 2012.12.22
Marxen zapatistes a Ocosingo, Las Margaritas y San Cristóbal Proceso 21/12/2012
Es mobilitzen més de 40 mil zapatistes a 5 municipis de Chiapas Hermann Bellinghausen / La Jornada 2012.12.21
Aplaudiments i crits de suport al pas de les marxes indígenes Elio Henríquez / La Jornada 2012.12.21
o0o
"Ho vàreu sentir? És el so del seu món esfondrant ": EZLN Desinformémonos / Fotos: Moysés Zúñiga
Milers a la mobilització silenciosa de zapatistes a Chiapas Hermann Bellinghausen i Elio Henríquez La Jornada 2012.12.21
Galeries d'imatges a facebook:
- Al finalitzar el 13 baktun 50 mil maies zapatistas marxen Centro de Medios Libres
- Mi li'oyoxuk- ku'tskalatak ta komon Koman Ilel
- OCOSINGO Mi li'oyoxuk- ku'tskalatak ta komon Koman Ilel
- "Ho vàreu sentir? És el so del seu món esfondrant" Memo Gómez
o0o
Ressorgiment de l'EZLN? SDP 22/12/2012
o0o
Quinze anys de la matança d'Acteal
Aquest 22 de desembre es compleixen 15 anys d'impunitat per part de l'Estat per la matança de 45 indígenes tzotziles indefensos, la majoria nens i dones-cinc d'elles embarassades-, qui es trobaven pregant per la pau en una ermita del Municipi de Chenalhó , Chiapas. Llegir més..
o0o
(de l'edició del documental, de moment n'hi hem de sumar cinc més)
o0o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada