John Berger, l’escriptor que ens va ensenyar a mirar

Es va morir a Londres ahir, 2 de gener, a l’edat de noranta anys · Ha estat un referent, sobretot en relació als estudis sobre l’art i la imatge 

John Berger.

Per: Montserrat Serra

Vilaweb.cat 03/01/2017 

John Berger (Londres, 1926 – 2017), escriptor, assagista i crític d’art britànic, es va morir ahir a l’edat de 90 anys. Va ser un intel·lectual respectat, un dels més influents del pensament occidental dels darrers cinquanta anys, sobretot en el camp dels estudis de l’art i la fotografia (sobre la imatge). John Berger es va formar a la Central School of Arts de Londres i va començar la seva carrera escrivint crítiques d’art. Ben aviat diversificaria els gèneres. La seva va ser una carrera molt prolífica, amb més d’una trentena d’obres publicades d’assaig, ficció, dramatúrgia, guió, crítica, poesia. Va ser destacat amb el Booker Prize l’any 1972 per l’obra G, i el 1991 va obtenir el premi Petrarca al conjunt de la seva obra.

Entre les seves obres destaca Maneres de mirar, un text de referència en la història de l’art, publicat en català per Edicions de 1984 l’any 2011. En la mateixa editorial també hi trobem: D’A a X: una història en cartes (2008) i Amb l’esperança entre les dents (2010). Enguany Viena edicions també ha publicat Sobre el dibuix. 

L’editorial Gustavo Gili, segell de referència en el camp de l’art, ha publicat un gran nombre de títols de John Berger en espanyol, tot i que són moltes les editorials que tenen obres de Berger en els seus catàlegs. Un dels seus volums més celebrat i estimat i vinculat a Barcelona (impulsat per Eulàlia Bosch), Te mando este rojo cadmio… Cartas entre John Berger y John Christie, va ser publicat per l’editorial Actar. A l’inici del llibre, que és una correspondència sobre el color i que té format de catàleg d’exposició, Berger li diu al cineasta i artista John Christie: ‘Penso que, en una altra vida, podria viure a Barcelona i parlar català.’

Berger va col·laborar amb la companyia de dansa Mal Pelo el 2008, que va estrenar la coreografia He visto caballos, a partir del llibre D’A a X, al Festival Temporada Alta. Inspirada en el mateix llibre, el 2009 la cineasta Isabel Coixet va idear una instal·lació dedicada a Berger: From I To J, que es va presentar a l’Arts Santa Mònica.

Vídeo de la conversa entre Isabel Coixet i John Berger a l’Arts Santa Mònica. 

També podeu llegir un fragment de Amb l’esperança entre les dents. 

-.-

Més informació:

Muere John Berger, escritor, pintor y crítico de arte británico 

John Berger: “El silencio no miente” 
Artículos escritos por John Berger, en EL PAÍS
"Aurúspice". Por F. Calvo Serraller

La resistencia está en saber escuchar a la tierra: Jonh Berger a Desinformémonos

Il·lustració realitzada al carbó per John Berger

Més:

05/03/2011 Publican en México libro de John Berger menospreciado en Europa. Ana Mónica Rodríguez / La Jornada  

13/03/2011 Las manos de John Berger. Ángela Pradelli  / La Jornada

John Berger amb el difunt Subcomandante Insurgente Marcos. CIDECI

10/02/2008 Bosquejos para un retrato de México. John Berger / La Jornada   

 
24/10/2010 Yendo a otro lugar. John Berger / La Jornada
25/06/2011 La urgencia de aprender. John Berger / La Jornada
26/05/2012 Para salvar el momento presente. John Berger /La Jornada 
03/08/2014 Charlie Chaplin. Algunas notas sobre el arte de la caída. John Berger / La Jornada
04/10/2014  Páginas sobre la lengua madre, las historias sin palabras y la incesante traducción. John Berger / La Jornada 

-.- 

Pere Calders. La seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida

Pere Calders: 'M'avergonyeix confessar que no sofreixo gens a l'escriure'

Pere Calders

· Recuperem fragments de la seva paraula, dita als mitjans de comunicació

Font: Vilaweb

Pere Calders avui hauria fet cent anys. Va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i es va morir a la mateixa ciutat l'any 1994. Són molts els actes que ja s'han fet i que es faran durant l'any per recordar l'escriptor i fruir de la seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida. A VilaWeb hem vogut copsar la seva paraula, a través de fragments d'entrevistes que li van fer. També oferim una relació de bons recursos sobre Calders per conèixer-lo millor.

'Quan es va començar a destacar la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita dels meus primers contes, em vaig quedar parat, perquè a mi em semblava que el que explicava m'havia passat en un sentit o altre, perquè sempre hi ha una part autobiogràfica quan escrius. Quan era petit vaig passar molt de temps en una masia, al Vallès. Quan es feia fosc, la família i els mossos que hi vivien es reunien a la vora del foc i començaven a explicar històries. I eren unes històries d'aparicions, de fantasmes, de fets extraordinàries. I els nens ens les escoltàvem amb unes orelles de pam. Quan s'acabaven aquestes reunions a la vora del foc anàvem a dormir i amb un llum d'oli pujàvem l'escala, i ens impressionaven les ombres a la paret que, imagina't, impressionats per tot el que havíem sentit… Hi havia unes golfes a la masia on les òlives hi feien el niu i els ratolins també, i tot de bestioles que feien uns sorolls que convidaven a desbordar la imaginació. (…) Per tant, és possible que el fet d'escoltar històries que m'atreien, m'incités a explicar les meves. I, com deia, quan es destaca la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita i imaginativa dels meus contes encara no me'n sé avesar, perquè per a mi són coses naturals no pas sobrenaturals.'

(…)

'Al 1939 vaig passar la frontera amb la meva divisió i ens van posar al camp de concentració de Prats de Molló. S'hi estava molt malament. I estava tot ballat amb unes filferrades que no m'agradaven gens. Amb uns companys ens vam escapar. A Tolosa vaig anar a parar a Roissy-en-Brie i d'allà a Mèxic. Vaig viure l'exili a Mèxic dels vint-i-sis anys als cinquanta. La meitat de la vida conscient. De feina en vaig trobar de seguida: Mèxic volia revitalitzar algunes indústries en la seva vessant tècnica, com ara les arts gràfiques i la indústria editorial, i m'hi vaig guanyar la vida de seguida, com a dibuixant.'

(…)

'Teníem la consciència que a Amètrica podíem fer alguna cosa que a Catalunya era rigurosament prohibida: publicar en català. Vam fer revistes, llibres, col·leccions de biblioteques… I et diré que no sé ben bé com ho fèiem.

(…)

—Tu somnies?
—Sí, sí, sempre, dormint i despert. Jo somnio en color, en relleu i amb música de fons i tot.

(…)

'El principi de la literatura és la necessitat d'explicar històries als altres. Això pot prendre la forma de conte o de novel·la, però els ritmes són diferents. El conte m'atreu molt perquè de tots els gèneres literaris és el que permet més llibertat. Una novel·la ve condicionada per l'extensió. En canvi, el conte no, potser que tingui quatre ratlles o quinze folis. Però es nota immediatament si sobrepassses el que volies explicar per farcir-lo o perquè no hi arribes. En canvi, en la novel·la això queda més deixatat.'

(…)

'En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig. Per això, una de les meves preocupacions és aconseguir d'interessar el lector, perquè no em perdonaria mai de causar-li avorriment amb el pretext dels meus esbarjos.'

(…)

—Ets optimista?
—Sí. Però gairebé patològic; sí, sí, perquè per ser optimista a l’època que hem viscut es necessitava una quantitat forta de voluntat, i jo l’hi posava. El que sí que puc dir, sense falsa modèstia, és que la meva vida no ha estat fàcil; ha estat bastant complicada, en una època complicada, i sempre m’ha semblat que l’optimisme resolia situacions i, en canvi, el pessimisme no n’ha resolt mai cap de les que jo he vist.

(…)

—És veritat, que en Rulfo ha estat alcohòlic des dels catorze anys fins ara?
—De fet, jo diria que en Rulfo el va descobrir en Carner. Per mi és el millor escriptor sud-americà i potser dels millors en llengua castellana. Li va passar una cosa: va publicar aquest llibre, que el trobo genial, que és 'El llano en llamas'; una productora de cinema mexicana li va comprar un dels contes d’aquest llibre per una quantitat que en aquella època era fabulosa, cinquanta mil pesos; i en Rulfo va pensar: 'Doncs ja no he de fer res més a la meva vida, plego', i es va dedicar a les coses que li agradaven, i una d’elles potser era fer-se passar la set, sí.

(…)

— Pere, la literatura és reproduir la realitat amb una mica de gràcia o alguna cosa més?
— És reproduir la gràcia amb una mica de realitat.
— I l’humor a la literatura, és bo que hi sigui o hi és més aviat imprescindible?
— Jo diria que l’humor és bo no tan sols en literatura sinó en tots els aspectes de la vida.
— Fins i tot al llit?
— Sí, sí. Taxatiu: l’humor és convenient per a tot.
— O sigui, l’humor és tan important com la llengua?
— Mira, en el cas de Catalunya, la llengua és fonamental.
— Només de Catalunya?

o0o

'Tots els contes' de Pere Calders (laButxaca, 2008)

El 25 de desembre del 2007 VilaWeb va desitjar unes bones festes amb un conte de Pere Calders.

Paper de Vidre dedica el número 54 a Pere Calders (20.01.2010)

Un inèdit de Pere Calders ensenya, amb molt d'humor, la seva cara més àcida i fosca (04.09.2008)

El bloc de Joan Pinyol, 'Des de la terra del paper', ha dedicat un microconte de Calders cada dia, durant tot el setembre.

El meu avi: Pere Calders (vídeo)
La mirada dels qui el van conèixer.

Identitats (28 de setembre del 1984)
Josep Maria Espinàs entrevista Pere Calders (vídeo)

La revista L'Avenç dedica el número de setembre, 382, a Pere Calders.

La web oficial del centenari Sales, Calders i Tísner.

Fons personal de Pere Calders, a la biblioteca d'humanitats de la UAB.

Una de les activitats més destacades de la celebració del centenari de Per Calders és el simposi internacional que organitzarà el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB, al mes de novembre.

Diu la convocatòria: 'Amb la voluntat d’aprofundir en l’estudi del personatge i de la seva obra tot obrint nous camins en la recerca, el Congrés se centrarà en el primer període de l’activitat professional de Pere Calders i assumirà plenament l’estudi d’«el seu temps», és a dir, del marc en el qual els joves escriptors com ell inicien l’activitat cultural i literària en els anys de la República.'

o0o

Les 'Cançons de la veritat oculta', en format disc
El projecte, inspirat en els contes de Calders, va néixer com a espectacle i ara Bankrobber n'ha editat el CD

o0o

Centenari del naixement d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner

(Barcelona, 28.05.1912 - 07.05.2000)

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912 - 2000), més conegut com a “Tísner”, va ser novel·lista, periodista, dibuixant i pintor. Va ser redactor a publicacions com L'Opinió i La publicitat. També va publicar caricatures satíriques a El Be Negre.

Combatent voluntari durant la guerra civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic on continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A l’exili mexicà coincideix amb altres escriptors, especialment amb el seu cunyat Pere Calders.

Torna a Barcelona el 1965 exerceix de periodista i ninotaire, col·laborant en diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. És a La Vanguardia on hi té una secció fixa: els mots encreuats.

Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Font: Gen.Cat

Josep Maria Espinàs, entrevistava a l'any 1984 a Avel·lí Artís-Gener

El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava el 31 d'octubre de 1984 l'escriptor i periodista català Avel·lí Artís-Gener.

Principals actes de la celebració  

L’scrabble en català 

Partida simultània d'Scrabble
Palau Moja (Carrer Portaferrissa, 1)
27 de maig de 2012, de 10 a 13h

Tísner no només va ser un jugador empedreït d’scrabble, sinó també un dels artífexs de la versió catalana d’aquest joc de paraules. Per retre-li homenatge, alguns jugadors protagonitzen una partida en memòria seva.

Amb Oriol Comas, Màrius Serra i Miquel Sesé (organitzadors) i jugadors d’scrabble.
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes 

Records a la premsa
Dilluns dia 28 de maig, data del naixement de Tísner, acció sorpresa a l’Ara, El País, El Periodico, El Punt- Avui, La Vanguardia.
Coordina Màrius Serra. Impulsa ILC 

Escriure en temps difícils
Exposició itinerant dedicada a Tïsner, Calders, Sales i Ferrater Mora. 

Cicle de conferències i lectures “Escriure en temps difícils”
Quatre sessions d’iniciació a la lectura i tria de textos de Tísner, Calders, Sales i Ferrater Mora.
Impulsat per la ILC i organitzat amb l’Ateneu Barcelonès.

Vida i obra d’Avel·lí Artís-Gener, per Joaquim Carbó. Posterior lectura de fragments de l’obra d’Avel·í Artís-Gener. A l’Ateneu Barcelonès.
Dimarts, 3 de juliol de 2012, a les 19h

 Font: Vilaweb.cat

-.-

Via llibre 22/05/12. Pere Calders,Tísner, Pius Alibek ...

"Via llibre" commemorarà el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders i Tísner, en un programa que dedicarà a l'exili. A partir de les 21.45, farà un primer viatge a Mèxic per descobrir com va ser l'exili d'aquestes dues figures clau de la literatura catalana, i com aquest exili va afectar la seva obra, al llarg dels molts anys que van passar exiliats a Mèxic. 

D'altra banda, oferirà una conversa entre Pius Alibek, un iraquià instal·lat a Barcelona des de fa trenta anys, i Olga Merino, una periodista i escriptora que ha voltat pel món fent de corresponsal. Tots dos presenten novetat: Pius Alibek, "El dol del quetzal"; i Olga Merino, "Perros que ladran en el sótano". 

Finalment, es farà un repàs de la vida de Neus Català, que va patir els rigors del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que ara ha estat protagonista de la novel·la de Carme Martí "Un cel de plom". Martí parlarà de com ha sigut la seva relació amb Neus Català durant el procés d'escriptura.

o0o