Wikileaks: la complicitat entre governs i transgènics al descobert

A finals del 2010, Wikileaks revelava les converses entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol perquè Washington “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que evidenciava les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Per: Esther Vivas
Canalsolidari.org

La imatge és d'Olmovich a Flickr

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Més informació: Esther Vivas