Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ultradreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ultradreta. Mostrar tots els missatges

15 de jul. 2014

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa  


  • L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià. 
  • Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló.

Vilaweb.Cat 15/07/2014

Ahir va començar a l'Audiència de València el judici de l'operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

L'acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d'esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l'estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l'envergadura de l'organització i per la 'capacitat, potència estructural i doctrinal'. També es demanava per què aquest judici no es feia a l'Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se'n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s'havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l'acusació. També alertava de l'augment dels delictes d'odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol. Deia que l'any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d'aquesta mena, tot i que deixava clar que no n'hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) i havia augmentat el d'agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

També posava en relleu la creixent alarma social: 'Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d'impunitat, que constatem que és la causa primera de l'augment: la impunitat anima els violents.' Els membres de l'acusació popular --deia Gisbert-- es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

-.-

 
Entrenador TR-90 utilitzat en la formació dels llançagranades C-90.
Confiscat durant de la 'Operació Pànzer' el 2005. Ha estat destruït

Público.es 13/07/2014 

Totes les armes de l'arsenal incautat als membres de l'organització neonazi FAS en 2005 ha estat destruït a instàncies de la Guàrdia Civil. Procedien de l'Exèrcit. Aquest dilluns anaven a ser exhibides a la vista oral contra els 18 acusats, entre ells dos militars. El judici de la 'Operació Pànzer' se celebra a València. La destrucció va ser aprovada pel TSJCV. Llegir més.. clica AQUÍ

4 de juny 2013

Cas Emilio Hellín Moro, assassí de Yolanda González Martín

La Plataforma de familiars, amics i companys de Yolanda González demana explicacions a Interior sobre la col.laboració del feixista Emilio Hellín amb els Mossos d’Esquadra.

Yolanda González
Andreu Pagès

La Plataforma de familiars, amics i companys de Yolanda González informa que el proper dia 3 de juny a les 13 h 00 serà rebuda al Departament d’Interior per la Directora General d’Administració de Seguretat Sra. Maria Teresa Casado Cadarso i per la Cap de Gabinet del Conseller d’Interior Sra. María del Mar Blasi Reventós. En aquesta entrevista estarà present Asier González Martin, germà de la Yolanda.

Aquesta trobada es produeix gairebé dos mesos i mig després d’haver sol·licitat el 15 de març, per primera vegada, una entrevista amb el Conseller d’Interior Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas.

Yolanda va ser assassinada el 1980 quan tenia 19 anys per Emilio Hellín, feixista militant de Fuerza Nueva i i cap del Grup 41 del Batallón Vasco-Español. Emilio Hellín Moro va ser condemnat a 43 anys de presó per aquest fet i per un dipòsit continuat d’armes de guerra i explosius i diversos delictes de falsedat de documents d’identitat. Emilio Hellín va protagonitzar diversos intents de fuga i aprofitant un polèmic permís penitenciari va fugir al Paraguay on va viure, sota la protecció de la dictadura de Stroessner, fins que va ser extraditat.

El mes de febrer el diari el País destapava que Hellín havia canviat d’identitat i que ara col·labora amb diversos cossos policials en tasques de formació. Una prova més de l’estafa que ha representat el pacte de silenci de l’anomenada Transició democràtica.

Després múltiples gestions i renovades, la Plataforma espera rebre la informació sobre quina ha estat la col·laboració de l’assassí de la Yolanda González amb els Mossos d’Esquadra.

Per informar-vos dels resultats d’aquesta entrevista, us convoquem a una roda de premsa a les 14 hores a les portes de la seu del Departament d’Interior, carrer de la Diputació, 355 de Barcelona. En aquesta roda de premsa estaran presents la representació de la Plataforma rebuda al Departament i l’ex-fiscal en Cap de Catalunya i ex-fiscal en Cap Anticorrupció, Sr. Carlos Jiménez Villarejo.

Barcelona, 30 de maig de 2013 

-:-

Podeu trobar informació sobre el cas en els següents enllaços:



Fitxa policial de Emilio Hellín.
 Article d’El País:
http://elpais.com/m/politica/2013/0... 

Dossier elaborat per la família de la Yolanda:
http://yolglez.files.wordpress.com/... 

Altres informacions:

http://www.elperiodicodehuelva.es/i...
http://www.huelvainformacion.es/art...
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02...
http://www.madridiario.es/2013/Abri...
http://www.telecinco.es/informativo...
http://www.elmundo.es/elmundo/2013/...
http://ecodiario.eleconomista.es/in...
http://www.diariocritico.com/e-xclu...
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03... 

Web de los Familiares amig@s y compañer@s de Yolanda Gonzalez Indignados por el contrato del asesino Hellín con el Mº del Interior
http://yolglez.wordpress.com
http://yolglez.wordpress.com/dossier

-:-

24 de febr. 2013

L'assassí de Yolanda González treballa per la guàrdia civil i la policia espanyola

El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro 

L'assassí Emilio Hellín Moro
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar Yolanda González Martín, una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim organitzat, segons que rebela El País en un reportatge publicat aquest diumenge.

Segons que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola, el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior', relata El País.

El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González, de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos trets al cap a menys d'un mentre de distància.'

El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda, reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en l'assassinat'. 

Font: Vilaweb.Cat

Fitxa policial de Emilio Hellín.
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic. Llegir més ..

Yolanda González Martín
Nasqué a Biscaia, filla d'un obrer metal·lúgic originari de Burgos. De ben joveneta entrà en contacte amb els que després fundarien Izquierda Socialista i milità inicialment en les Joventuts Socialistes d'Espanya. Després d'unes jornades d'IS a Sant Martí de Llémena (1978) coneix Alejandro Avizcun, amb qui es trasllada primer a Bilbao i després al barri d'Aluche (Madrid).

Yolanda González era la representant del Centre de Formació Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseñanza Media. Allí trencà amb les JSE i després de militar un temps en la Lliga Comunista Revolucionària l'octubre de 1979 participà en la fundació del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores.[1] Va participar activament en la vaga d'Ensenyament Mitjà del 28 de gener de 1980.

L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la carretera a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), on fou trobada l'endemà.[2] 

El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat Grupo 41 del Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.[3] 

El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad, mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir. L'Audiència Nacional d'Espanya els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de presó i fou internat a la presó de Zamora; Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas, tres mesos.[4] 

El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari, concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz. El va aprofitar per fugir a Paraguai, on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista d'Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya. [5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari El País el 1996 va canviar la seva identitat per Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la guàrdia civil i de la Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.[6] [5][7]
21/09/1993 Senyories Jorge M. Reverte
02/03/1991 Emilio Hellín,
20/09/1990 El lliurament d'Hellín, prevista per demà Francisco Mercado
20/08/1989 Yolanda González Jesús Jaén.
26/12/1988 Edición Impresa Repetición de la jugada Luis Prados
Un dels assassins de Yolanda González gaudeix d'un permís idèntic al que un altre va usar per fugir.
12/03/1987 'Cas Hellín'. 
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard en les proximitats de Madrid. La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials. Llegir més..

o0o