Crítiques a la pena de mort als EUA després de l'execució de Troy Davis

Ha estat executat aquesta matinada malgrat un ajornament de quatre hores · Hi havia molts dubtes sobre la seva culpabilitat

Font: Vilaweb 22/09/2011

Els grups de defensa dels drets humans han criticat l'execució aquesta matinada passada de Troy Davis. La Unió Americana per a les Llibertats Civils l'ha qualificada d'abusiva i inconstitucional i ha recordat 'la injustícia sistemàtica que caracteritza el nostre sistema de pena de mort'. El portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, hi incideix: 'Amb les xifres a la mà, la pena de mort és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

'Als EUA s'executen innocents'

El portaveu d'Amnistia Internacional recorda, en declaracions a VilaWeb, els dubtes de culpabilitat que hi ha hagut en el cas Davis: set dels nou testimonis es van retractar i van denunciar coaccions. 'Són massa dubtes, i era justament això que invocàvem per a frenar l'execució', lamenta, i recorda que la Junta d'apel·lacions de Geòrgia va anul·lar l'any 2007 la condemna a port justament per la quantitat de dubtes: 'Què ha passat perquè ara hagi decidit executar Troy Davis? S'han esvaït els dubtes? Aquestes contradiccions demostren que el sistema judicial dels EUA, sobretot en qüestions de pena de mort, no funciona, que té greus imperfeccions'.

En aquests vint anys que Davis ha romàs al corredor de la mort, noranta presos han estat finalment alliberats després de demostrar-se'n la innocència. 'Davant d'aquesta xifra, podem afirmar que als EUA s'executen persones innocents', declara Dani Vilaró: 'El sistema judicial nord-americà permet l'error, i quan es tracta de pena de mort, l'error és irrevocable. No hi ha marxa enrere'.

Un altre aspecte, que no és casual, d'aquest cas és que Troy Davis fos negre. 'Amb les xifres a la mà, diu Vilaró, la pena de mort als EUA és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

Amb tot, el portaveu d'Amnistia Internacional recorda que des que es va restablir la pena de mort l'any 1976, s'han fet avenços cap a l'abolició: 'És una feina lenta i persistent, però hi ha una tendència cap a l'abolició. La percepció de la societat nord-americana ha anat canviant. Li preocupa no tant el debat moral sobre l'aplicació o no de la pena de mort sinó la possibilitat d'executar algú que és innocent. Es va avançant. Lentament. Però s'avança'.

Matinada cruel a Georgia

Pocs minuts abans de la una de la matinada (hora catalana), moment previst de l'execució de Troy Davis, han comunicat que s'ajornava. La intensa campanya internacional de defensa semblava que havia aconseguit l'objectiu, i que el cas era assumit a darrera hora per alguns jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Però, poc després de les cinc de la matinada, l'execució s'ha dut a terme. En una matinada cruel, doncs, Davis ha mort quatre hores i vuit minuts més tard, bo i proclamant per última vegada que era innocent.

L'estat de Geòrgia va complir així la pena contra Troy Davis, acusat d'haver assassinat el policia de Savannah Mark MacPhail. I això malgrat que les proves de la condemna, el judici es va fer el 1991, han estat posades en dubte, especialment perquè alguns testimonis han reconegut que no havien vist res i que la policia els havia pressionats a declarar.

Poc abans de ser executat, Davis ha dit als familiars de Mark McPhail i els ha dit que s'equivocaven d'home. 'No vaig matar el seu fill, pare i germà. Només puc demanar és que revisin a fons el cas per a poder veure finalment la veritat'.

Manca de proves

Concretament de les nou persones que inicialment havien acusat Davis de matar el policia Mark MacPhail el 1991 set se n'han desdit. La majoria d'ells han denunciat que van ser pressionats per la policia i que se'ls va amenaçar si no acusaven Davis. Els dos que no se n'han desdit són una persona que no vol parlar del cas des de fa vint anys i Sylvester Coles. Coles és la persona que primer va acusar Davis però ara diversos testimonis coincideixen a dir que va ser ell i no Davis qui va matar el policia.

En cap moment la policia ha trobat evidències físiques o restes d'ADN que puguin incriminar Davis mentre que a casa de Coles s'hi va trobar una pistola del mateix tipus que la que es va usar per a assassinar MacPhail.

Els dubtes sobre el procés han generat una gran campanya de suport a Davis, amb la participació entre altres de Desmond Tutu, Jimmy Carter, Joan Baez, Harry Belafonte i alguns defensors més dels drets humans. El ressò que té a internet la campanya (etiquetes #TroyDavis i #toomuchdoubt) és considerable.

El cas Davis pot marcar un tomb pel que fa a la pena de mort als Estats Units. Ahir a Texas va ser assassinat també un home acusat de diversos homicidis i militant d'extrema dreta, sense grans protestes ja que el seu cas judicialment era provat. Però la possibilitat d'un error judicial en el cas de Davis ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si l'estat pot executar una persona i diversos països, particulament europeus i americans, no han dubtat en atacar el sistema judicial americà per seguir permetent en alguns estats la pena de mort.

El president Obama es va limitar a dir a través del seu portaveu de premsa que no considerava apropiat pronunciar-se sobre una condemna individual per no interferir en el sistema judicial o ens poders dels estats membres de la unió.

Als Estats Units la pena de mort ha estat abolida en setze dels cinquanta estats però en la majoria fa molts anys que no s'hi fa cap execució. L'any 2010 el nombre d'execucions va ser de 44 i l'any abans de 37, el nombre més baix en dècades.