4 de nov. 2009

Pecanins. Catalanes a Mèxic

“Les Pecas”

Fa més o menys uns deu anys, vam tenir l'ocasió a Ciutat de Mèxic DF, de conèixer a les germanes bessones Pecanins (Teresa i Anna Maria), axí com a la Yani, filla de la Teresa, no us penseu, ens va faltar conèixer bona part de la saga Pecanins. Parlar de Pecanins a Mèxic és parlar d'arts plàstiques, teatre, cinema, música... Cultura.

Mentre ens trobàvem el passat 15 agost a Mèxic, tot passejant pel Barrio Mexicanos de San Cristóbal de las Casas (bé d'això ja en parlarem un altre dia), passem a comprar el diari La Jornada, entre d'altres noticies preocupants, ens n'assabentem de la mort de la Tere, que el dia anterior havia mort d'una parada respiratòria a l'Hospital Espanyol de la Ciutat de Mèxic. Un dia trist.

Qui son els Pecanins? o millor dit, les Pecanins?

La família Pecanins va arribar a Mèxic l'any 1950, ja que al pare, Jesús Pecanins, l'hi van oferir feina. L'any 1972 van obrir una galeria d'art al barri Gòtic de Barcelona, i el 1992 van fer l'exposició A Mèxic, homenatge de Catalunya a Mèxic al Palau Robert.

Montserrat Aleix

Montserrat Aleix (1908-2004), qui va començar a pintar als 66 anys, ho va fer amb la il·lusió de reflectir els dos països on va viure, expressava la seva filla Ana María Pecanins, la galeria de la qual, regentava amb la seva bessona Teresa. Van muntar una exposició amb motiu dels 100 anys del naixement de la seva progenitora, celebrats el 1er d'abril de 2008.

“Les Pecas”:

Montserrat, Anna Maria i Maria Teresa

Tere Pecanins, (Barcelona, 1930-Mèxic, 2009), galerista i directora artística. Les tres germanes Montserrat, les bessones Anna Maria i Maria Teresa van inaugurar la Galeria Pecanins a la ciutat de Mèxic l'any 1964 i des de llavors han estat un referent cultural a la ciutat i en la relació artística entre Catalunya i Mèxic. La seva galeria va ser la primera que va exposar en el país llatinoamericà l'obra d'artistes catalans com Miró, Tàpies, Guinovart, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Daniel Argimón, Hernández Pijoan, Jordi Boldó, Albert Gironella... i tants d'altres, no s'ha d'oblidar les intervencions que hi feu el músic-compositor Carles Santos. El passat mes d'octubre, es celebrà el 45é aniversari de la fundació de la Galeria Pecanins


Una de les últimes aparicions públiques de les germanes Pecanins va ser en la inauguració al Centre Cultural Espanyol de Mèxic de l'exposició Pintors catalans a Mèxic, una mostra que es va poder veure a la ciutat de León, Guanajuato, paral·lelament al Festival Internacional Cervantí de l'any passat, en què Catalunya era el país convidat.

Paral·lelament a la seva activitat com galerista, la Tere també es va dedicar a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·la com “Mirada de mujer” (1998). Es va iniciar en el setè art "per amistat amb els cineastes que en els anys 60 van començar a proposar un cinema mexicà independent de la indústria"

Va guanyar diversos Ariel de l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, equivalent als Goya, per la direcció artística i escenografia. Veure llista d'Ariel

L'any 2005, Mèxic fou el país convidat a la Fira ARCO, fira d'art contemporani a Madrid, la Galeria Pecanins, evidenment hi fou present.

Per altra banda, Montserrat Pecanins (Barcelona 1929) és casà amb el pintor, escultor Brian Nissen.

Brian Nissen's 'Atlas of Atlantida'

Betsy Pecanins (Elizabeth Ann Taylor Pecanins) va néixer a Yuma, Arizona, EEUU de pare nord-americà i mare catalana l'Anna M. Pecanins. Mèxic, on viu des de 1977, és la seva tercera pàtria: aquí ha residit en diferents etapes de la seva vida i és el seu país d'elecció. Cantant i compositora, Betsy ha destacat per la força i la qualitat de la seva veu en tots els escenaris d'importància de Mèxic i en diferents fòrums d'arreu del món. La seva discografia consta de 14 discs i 11 col·laboracions amb diferents músics.

Destaca el seu treball de fusió de la cançó ranxera mexicana i el bolero amb el blues i el jazz, unint el temperament d'aquests gèneres, que comparteixen el dolor, l'humor i la sensualitat.

Va interpretar la veu cantada de Lucha Reyes per a la pel·lícula “La Reina de la Noche” de Arturo Ripstein i participà cen cançons a las pel·lícules “Hasta Morir”, “Dos Crímenes”, “Cilantro y Perejil” i “Asesino en Serio”.


Per resumir i en opinió de l'Ombra, la Betsy en aquests moments és una de les millor veus que disposa Mèxic, destacant en el gènere del blues, jazz i ranxeres. Escolteu-la, val molt la pena. Ah! Se m'oblidava el seu segon disc “VENT AMB VEUS”, dificilísim de trobar fou gravat a Mèxic i en català!


Aquí la seva web oficial
Aquí la seva discografia

Beba Pecanins
(Ana María Gimeno Pecanins). Beba, nasqué el 24 de febrer de 1962, pintora i escenògrafa de teatre i cinema, malauradament ens dexià desprès d'un aparatós accident de transit a l'Estat de Mèxic el passat 20 de febrer d'aquest any 2009. En l'accident, que va ocórrer a la nit, prop de la localitat de Godínez Tehuastepec, en el municipi de Valle de Bravo, va morir també la seva amiga, la doctora Miryam Silva. Beba, fou una dona i artista compromesa, cosa no gens fàcil a Mèxic.

Obra exposada a Barcelona i treta de http://www.blogger.com/www.tallersoberts.org

Durant uns anys fou museògrafa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Beba, era cosina de Betsy i Yani Pecanins, i neboda de las bessones Anna Maria y Teresa, que fundaren la Galeria Pecanins, una de las institucions culturals més sòlides de Mèxic.

Marisa Pecanins, germana de Beba, directora artística de cinema, també ha treballat entre d'altres amb Arturo Ripstein. Treballà molt unida amb la seva germana Beba en projectes fotogràfics i cinematogràfics.

Yany Pecanins
Yany Pecanins (Mèxic 1957), es autora de collages, capses i instal·lacions. Amb una obra intimista, sensual, de vegades fràgil i seductora, ha esdevingut l'hereva del llegat de les "Pecas"

Un viaje en Zeppelín. 1988
Ediciones La Cocina mimeográficas
Impresión en mimeógrafo, fotocopia, collage, sellos de goma y cartón
26.2 x 19.8 x 3.5 cm

Tan aviat ens encapsa records i vivències com en crea un món oníric amb elements tant quotidians com poden ser sabates de taló, raspalls de dents, pintes o miralls. No en té prou amb l'art plàstic sinó que ens porta cap la lletra, construint paraules i frases que en alguns casos han esdevingut llibres d'artista i quan no, ens ho embotella per tal de no caure en l'oblid.

Una serie de cosas,

Uns quan enllaços per que pugueu jutjar (o millor dit, gaudir) per vosaltres mateix@s. El futur de la saga de les Pecanins està assegurat.

· Yani Pecanins convierte el acto de leer en juego fascinante
· Yani Pecanins propone una estética íntima con un dejo de seducción
· Yani Pecanins enfrasca historias simples para no dejarlas al olvido
· La lectura y las cosas

Més informació de La Galeria Pecanins:

· Las Pecanins, un referente del arte catalán y mexicano
· Exhibirán en el FIC acervo del arte catalán de galería Pecanins
· Sigue festejo de la Galería Pecanins, ahora con artistas de los años 80


Galería Pecanins
Durango 186
Col. Roma Norte
Mèxic DF
Tel. 5514-0621 Fax. 5207-5661
-.-

Transgènics, d'aquí i d'allà

Uns articles sobre la transgènia a Mèxic i els disbarats que Monsanto (principalment) està fent per aquell país. Veiem que té força paral·lelisme amb el que està succeint a Catalunya, tenint present que dins d'Europa, Espanya té el rànquing de producció transgènica i dins l'Estat Espanyol, Catalunya s'emporta la palma, tot i que mils de signatures anaren al Parlament per tal que es debatés, en concret, validades 69.043 signatures de suport de les 105.896 signatures lliurades. El “nostre” Parlament rebutjà el passat mes de juliol la iniciativa legislativa popular per prohibir els transgènics a casa nostra. Tenim uns polítics que no ens els mereixem.


Una diferencia sí que hi ha, al menys pel que fa a la pagesia indígena mexicana, hi ha molta més consciència del que són els transgènics que no pas a la nostra societat, la qual se li amaga la realitat, conseqüències i el negoci que hi ha darrera, a banda de que esdevé el control total de l'alimentació (què us hem d'explicar que no sapigueu sobre el tema?).

Els articles son de tres periodistes, Laura Poy Solano, Angélica Enciso L. i Matilde Pérez U. totes elles periodistes/articulistes del diari La Jornada (de Mèxic), i encara una quarta que l'ombra tot sovint segueix, Silvia Ribeiro molt recomanable, és investigadora i coordinadora de programes del “Grup ETC” a la oficina de Mèxic. Segons la meva opinió una de les màximes institucions experta en transgènics i qui més ho ha denunciat a Mèxic, país que serveis de laboratori per empreses com Monsanto, Dupond, Sygenta/Novartis (els del Tecnoparc), Cargill (els de la grip “Nova”, “Influenza”, “A H1N1” o coneguda popularment com la del porc i del pocavergonya de Dick Cheney)... i alguna altra que si no falla la memòria, empreses que tenim ben a la vora, Basf, Bayer i DOW Chemical (els no han fet absolutament res per pal·liar el desastre de Bhopal).

Doncs això, que.. alguna cosa haurem de fer...

Salut

L'ombra

· Delito de lesa humanidad, imponer al maíz el "modelo Monsanto": expertos.
Laura Poy Solano/La Jornada 2009.11.04
En riesgo, la alimentación de 20 por ciento de la población mundial, señalan en la UAM
El cultivo de transgénicos rompería la organización milenaria del cultivo de la tierra

· Falla promesa de que transgénicos elevarían la productividad agrícola
Angélica Enciso L./La Jornada 2009.11.03
Integrante de la Unión de Científicos Preocupados documenta en un análisis ese fracaso
Queda desacreditada campaña de Monsanto en la que promueve sus semillas, señala el estudio
Cultivos orgánicos permiten duplicar el rendimiento, a bajo costo para agricultores

· Amenazan siembras experimentales la diversidad del maíz, dice investigador
Matilde Pérez U./La Jornada 2009.11.03
Los campesinos son indispensables para preservar el grano

· Ilegal e inmoral, pero no impune
Silvia Ribeiro*/La Jornada 2009.11.07
Contra viento y marea, en medio de innumerables críticas e irregularidades, el gobierno aprobó hasta el 27 de octubre, 22 siembras experimentales de maíz transgénico a favor de las trasnacionales Monsanto, Dow Agrosciences y Pioneer Hi Bred (esta última, propiedad de DuPont).

PS I. Recomanem veure els vídeos: El món segons Monsanto
PS II. Per acabar d'arrodonir-ho un parell de vídeos sobre Monsanto d'una altra periodista mexicana, Carmen Arístegui, punyent i sense pels a la llengua.

¡Peligro! El mundo según Monsanto (Maiz Transgénico) 1/2


Alguns enllaços recomanats:

· Som lo que sembrem
· Josep Pamies Blog
· Alimentos Transgenicos, lo que esta en juego
· El maíz: regalo de los dioses

2 de nov. 2009

Cèsar Pascual Diez , "EL CATALAN"

Cèsar Pascual Diez , "EL CATALAN", així l’anomenen per l’Argentina, però val a dir que el seu cor està dividit entre la Rioja Alabesa, el Priorat i actualment a l’Argentina.

Sigui aquest un petit record a un amic i company que es troba allà, a l’altra banda a Abya-Yala, al qual li desitgem molta i molta sort i que torni ben aviat, els companys i companyes d’aquí el trobem a faltar.

Artista plàstic, rebel, es mou entre la pintura, l’escultura, la fotografia, l’acció, etc... multidisciplinar, incombustible cercador de noves formes de comunicar.



Desenvolupà un projecte prou interessant: "LA TRIBU DEL GALPON", un espai recuperat, un antic magatzem a la vora de les línies ferroviàries, un espai col·lectiu, autogestionat, rebel. Aquí unes petites pinzellades:

SINERGIA PROJECT Un Programa de Televisió d’Art i Cultura Cèsar Pascual Diez , "EL CATALAN" Projecte Cultural "LA TRIBU DEL GALPON" - Artista Plàstic - Establert a Miramar - Província de Buenos Aires.

27 d’oct. 2009

Brad Will, 27 d’octubre de 2006 Oxaca, Mèxic

27 d'Octubre, Oblidar? Mai!
Bradley Roland Will conegut com Brad Will, documentalista independent i militant anarquista, voluntari de la xarxa mundial de mitjans independents Indymedia que aglutina a 150 mitjans alternatius i activistes. Will tenia 36 anys, era documentalista, reporter i camarògraf d’aquesta xarxa a Nova York, Bolívia i Brasil.
Va Ser assassinat durant el conflicte que esdevingué a la ciutat de Oaxaca, Mèxic per homes armats el 27 d'octubre de 2006 mentre estava informant sobre un atac dels paramilitars (membres de les policies municipals), fins que acabá filmant la seva própia mort.

El PRIfeixista Ulises Ruiz Ortiz (URO) i el seu govern, cercaren un “cap de turc” Juan Manuel Martínez, simpatitzant de la (organització social i camperola) APPO, reclòs en espera de judici des del més d’octubre de 2008 però fins hi tot Amnistia Internacional considera les proves contra seu no tenen cap fonament. Un detall més per tal de criminalitzar als moviments socials a Mèxic i més concretament a l’Estat de Oaxaca.

D’una estocada dos, els mitjans d’informació independents i per altra banda els moviments socials.

Una dolguda pèrdua, ens calen molts Brads Wills.

L'Ombra

27 d'Octubre, Oblidar; Mai
Campanya de lluita i informació: Qui és Brad Will? Exigim Justícia!
Convocatoria al Festival Mundial de Video Brad Will
Presó per a l'acusat d'assassinar a Brad Will
Informe de la VI Visita de la CCIODH

Brad, mais uma noite nas barricadas (PT-SP) from ugo.sou on Vimeo.

25 d’oct. 2009

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg
a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.

-oOo-

En aquesta entrevista d'Attac TV, Arcadi Oliveres explica qui són els personatges més influyents de la política i l'economia mundial i la relació entre ells

Aprofitem l'avinentesa per pujar una altre vídeo on l'Arcadi ens fa cinc cèntims de l'economia actual. El vídeo té un any, però és força vigent.

Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres, és catedràtic d'economía aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Octubre de 2008.
Visita Attac.tv

Agressió policial a Reus contra una manifestació que reclamava preus justos pels productes agraris

[Vídeo] Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han carregat amb violència contra els concentrats, però aquests, lluny d'arronsar-se, han respost sense embuts a l'agressió.


Unió de Pagesos continua la seva campanya en defensa d'uns preus justos per a la producció agrària (vegeu Accent 161). Per aquest motiu, aquest matí han convocat una tractorada a Reus, que ha acabat amb càrregues policials davant la delegació de la Conselleria d'Agricultura.

Els pagesos protestaven per l'alt diferencial existent entre el preu que ells cobren pel producte i el preu final que paga el consumidor. Els baixos preus que paguen les grans distribuïdores mantenen moltes explotacions agràries al límit de la supervivència. Segons el sindicat agrari, ni el govern autonòmic ni l'estatal ha dut a terme cap tipus de mesura per a solucionar aquesta situació, fet que contrasta amb les ajudes a altres sectors com el Plan E. Precisament avui, el govern espanyol ha anunciat que prorrogava el finançament per a la compra d'automòbils.

Quan la protesta ha arribat davant la delegació de la Conselleria, al passeig Prim, els pagesos hi han abocat productes agrícoles. Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han carregat amb violència contra els concentrats, però aquests, lluny d'arronsar-se, han respost sense embuts a l'agressió. Els convocants estudien presentar una denúncia per l'actuació dels Mossos.

Font: Kaos en la Red

Traducció al castellà

23 d’oct. 2009

Els projectes turístics a Chiapas: “No ens beneficien”

No són una millora per a nosaltres. Això portarà perjudici per a la gent pobra, diuen indígenes veïns de la zona arqueològica de Palenque.

A Chiapas existeix un mega projecte turístic anomenat pel govern “Centro integralmente planeado Palenque-Cascadas de Agua Azul” (CIPP) que busca explotar les riqueses naturals i arqueològiques de la zona per a crear “un nou Cancún en el nord de Chiapas”. Les comunitats afectades per aquest projecte d'infraestructura no han estat informades ni consultades.

Font: Lutz Kerkeling / Desinformémonos

Noticies relacionades:
Hermann Bellinghausen, periodista del diari La Jornada en en fa cinc cèntims
Proyectos “ecoturísticos” generan conflictos en Chiapas.
Campesinos priístas hostigan a zapatistas en Agua Clara

CAMPANES PER LA GRIP A

TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Explica les conseqüències de la declaració de PANDÈMIA, Nivell 6, segons la OMS, les implicacions polítiques que d'això es deriven i fa una proposta per a mantenir la calma, així com una crida urgent per a activar els mecanismes legals i de participació ciutadana en relació a aquest tema.

Informació relacionada:

Entrevista a Teresa Forcades a Catalunya Radio, en el programa “El secret”, amb Sílvia Cóppulo el 29/09/09. Àudio en català subtitulat al castellà.

S’ha posat a la disposició de tothom un llibre escrit per Teresa Forcades:
Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas

EEUU declara emergència nacional davant augment de grip A/H1N1
La proliferació de casos amenaça amb desbordar els serveis de salut, adverteix Obama · Amb aquesta mesura es reforça la capacitat institucional per a manejar l'afluència d'infectats · La malaltia ha provocat més de mil morts en aquest país · Hi ha milions de contagiats. Legir més, clica aquí
(Després de llegir aquest article, hem hagut de fer memòria amb els que ens explica la Teresa Forcades en el vídeo. Si encara no l'heu vist, feu-ho, val molt la pena).

Salut

L'Ombra

20 d’oct. 2009

Es multipliquen les mostres de solidaritat amb Amadeu Casellas

Llibertat per a Amadeu Casellas
Des que el passat 15 de juliol comença Amadeu la darrera vaga de fam, no han parat de produïrse les mostres de suport, protestes i peticions, tant aquí (Barcelona, Lleida, Sant Boi, Galicia,...) com arreu (Mèxic [1] [2], Londres), per que l'estat el posi en llibertat de manera inmediata i acabi amb aquesta venjança personal contra l'Amadeu, que no només porta a presó més temps del que correspon als delictes comesos, si no que a més se li neguen sistemàticament drets dels que "gaudeixen" la resta de presos. I tot això perque l'Amadeu no es doblega ni té cap por del repressor i vengatiu sistema penitenciari de l'estat español.

Les mostres de suport, solidaritat i les protestes continúen i continuaran:

Manifestació en Solidaritat amb Amadeu Casellas recorre el centre de Barcelona i acaba dissolta a bastonades

L'Amadeu posa fi a la vaga de fam

Més convocatories al blog llibertatamadeu

Notícies relacionades:
Les anarquístes no es queden de braços creuats!!
Amadeu. Carta des de el DERT de Quatre Camins
Amadeu Casellas, més de 90 dies en vaga de fam
(Barcelona) Crónica de la concentración por la libertad de Amadeu
Amadeu Casellas, després de 45 dies en vaga de fam, es traslladat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa
Article a Indymedia Londres

Font:
Barcelona Indymedia
Més informació:
· La Haine
· Rebelión

1 d’oct. 2009

Tlatelolco 2 d'octubre de 1968

41 anys de la matança de Tlatelolco

El 2 d'octubre de 1968, després de nou setmanes de vaga estudiantil, 5.000 persones, entre estudiants i treballadors -amb esposes i fills d'aquests darrers- es van concentrar a la Plaza de las Tres Culturas, en el barri de Tlatelolco, a la Ciutat de Mèxic. Al vespre, forces militars i policials, equipades amb cotxes blindats i tancs de guerra, van envoltar completament la plaça i van obrir foc contra les persones que hi estaven concentrades i contra les que passaven per allà en aquell moment.

35 anys més tard, a l'octubre de 2003, diversos documents nordamericans desclassificats van posar en evidència que hi va haver responsabilitats subsidiàries del govern dels Estats Units (administració de Lyndon B. Johnson) relacionades amb la matança, per via de la col·laboració de la CIA i el Pentàgon amb el govern de Gustavo Díaz Ordaz: el Pentàgon havia enviat a Mèxic instructors en lluita antisubversiva, armes, municions, equipament antiavalots i sistemes de comunicació militar; la CIA i el Ministre Echeverría van estar permenentment en contacte per a controlar el moviment estudiantil.

Més informació:
2 de octubre

Tlaltelolco: Les claus de la massacre