3 de juny 2010

Manuel Tapial: "S'ha vist com tiraven cadàvers al mar"



Un dels cooperants que viatjava en la flotilla denuncia que els soldats van llançar cadàvers al mar

Manuel Tapial, un dels cooperants de Taradell detingut per Israel, ha desmentit la versió que ha donat el govern hebreu. Tapial assegura que "els soldats van disparar a matar abans de saltar al vaixell". A més, ha afirmat que hi ha més morts. "Es diu que hi ha nou morts, però l'organització IHH en té comptabilitzats entre 16 i 20. S'ha vist com alguns dels cadàvers els tiraven al mar".

Manuel Tapial ha fet aquestes declaracions en arribar a Turquia juntament amb Laura Arau i el periodista valencià David Segarra, els tres espanyols que viatjaven al vaixell assaltat per les tropes israelianes. El cooperant ha negat que els soldats actuessin per legítima defensa. "Abans que comencessin a saltar des dels helicòpters, des de les Zodiacs ja van disparar a matar. Quan van saltar des dels helicòpters ja hi havia dos morts al vaixell".

Tots tres han denunciat maltractaments i insults durant la seva detenció, així com el robatori de les seves pertinences. "Vam ser detinguts per comandos d'elit, que ens van apuntar amb els làsers al cap, a la sala de premsa, identificats com a premsa internacional", ha explicat David Segarra.

A banda de la seva experiència personal, consideren intolerable la manera d'actuar d'Israel. "Que hi hagi un país que s'atorgui el dret d'atacar en aigües internacionals a civils és", segons Manuel Tapial, "una cosa inacceptable".

Els dos cooperants i el periodista valencià arribaran a Catalunya aquest divendres.

Israel cedeix a les peticions d'obrir una investigació

La pressió de la comunitat internacional podria haver donat els primers resultats. Israel està estudiant amb els Estats Units la possibilitat de crear una comissió d'investigació sobre l'atac del seu exèrcit a la "Flotilla de la Llibertat" que sigui paral·lela i que pugui contrarestar la investigació de les Nacions Unides.

La comissió estaria integrada per israelians independents i observadors nord-americans. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha aprovat una resolució on condemna els fets i decideix enviar una missió internacional per investigar-los.
Font: TV3

Adéu, Espanya?

Aquest treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?

El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges



Sitges acull des d'avui i fins dissabte una reunió de poderosos envoltada de misteri. Els integrants del Club Bilderberg, presidents d'empreses, bancs, caps d'estat, membres de les monarquies europees i altres persones influents, es trobaran en un hotel de luxe de la localitat, l'hotel Dolce, i debatran sobre l'estat del món.

Fonts diplomàtiques han confirmat la presència de la reina Sofia en aquesta trobada, a la qual també està previst que hi assisteixin el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; el president d'Acciona, José Manuel Entrecanales; el de La Caixa, Joan Maria Nin; l'exministre d'Economia Pedro Solbes; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, o l'exsecretari de l'OTAN Jaap de Hoop Scheffer.

La trobada del Club Bilderberg se celebra cada any en un país diferent, la darrera va ser a Atenes, i reuneix més d'un centenar de destacats dirigents mundials. La reunió és privada, envoltada de discreció i no fa públic el contingut del debat ni les conclusions a què s'hagin arribat. De fet, als treballadors de l'hotel on es farà se'ls ha demanat discreció i l'accés al recinte serà molt difícil. Els Mossos d'Esquadra garantiran la seguretat dels alts càrrecs reunits i han organitzat un dispositiu de seguretat especial davant les convocatòries de manifestacions de grups antiglobalització.

La primera conferència Bilderberg es va organitzar a l'hotel Bilderberg, prop d'Arnhem, als Països Baixos, el 1954.

Font: TV3

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg
a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.

2 de juny 2010

Israel-Palestina. Atrapats en el conflicte etern

· Reproduïm un article sobre les claus de la disputa
Víctor Gavín / Sàpiens 02/06/2010

L’atac de l’exèrcit israelià als vaixells que pretenien fer arribar ajut humanitari a la franja de Gaza ha posat de nou en primera línia informativa aquest vell conflicte del Pròxim Orient. SÀPIENS va dedicar la secció “Per què passa” del número 90 de la revista a la qüestió dels territoris àrabs ocupats per Israel després de la Guerra dels Sis Dies (1967). A causa dels fets ocorreguts i de les reaccions internacionals, creiem que val la pena reproduir l’article íntegre en el web.
____

S’explica que, després de la guerra dels sis dies, quan el primer ministre israelià Levi Eshkol sobrevolava en helicòpter els territoris ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est va dir: “El dot [fent referència a la terra] és formós, però què farem de la núvia [fent referència als palestins]?”. Quatre dècades després, la indefinició al voltant d’aquesta pregunta és un dels principals esculls per a la pau al Pròxim Orient.

Danny Halamish és un jueu britànic que va decidir traslladar-se a viure en un assentament jueu a Cisjordània. Per a ell la motivació era clara: “la nostra presència aquí serveix per afirmar que aquesta terra és nostra i de ningú més. Els àrabs tenen vint-i-dos països; nosaltres, només un”. La seva lògica sembla clara, tot i que les coses no són tan simples com ell les vol veure. De fet, s’ha instal·lat en una àrea que no pertany a Israel. No oblidem que Cisjordània és un territori de població àrab que Israel va conquerir l’any 1967 durant la guerra dels sis dies i que, a partir d’aquell moment, va passar a ser un dels anomenats territoris ocupats.

Per entendre-ho, cal retrocedir fins a l’abril d’aquell 1967, quan, en un escenari de tensió creixent, l’aviació israeliana va abatre sis avions sirians. Davant d’això, el món àrab va exigir una resposta ferma per part del seu líder, el rais egipci Nasser, que ràpidament va enviar les seves tropes a la península del Sinaí, fronterera amb Israel, i va decretar el tancament de l’estret de Tiran, amb la qual cosa bloquejava la sortida a la mar d’Israel pel sud. Uns dies després, Jordània es va unir a la coalició entre Egipte i Síria. Davant d’aquesta situació, que semblava presagiar un atac imminent dels estats àrabs, Israel va formar l’1 de juny un govern d’unitat nacional, amb Moshé Dayan com a ministre de Defensa. Quatre dies més tard, aquest posava en marxa el que ara anomenaríem una guerra preventiva que va acabar amb una victòria esclatant en només sis dies. Així, l’11 de juny del 1967, Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte i Cisjordània, Jerusalem Est a Jordània i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria, que va multiplicar per quatre la seva superfície, és clau per entendre les característiques de l’actual conflicte araboisraelià, molt marcat per la qüestió dels territoris ocupats, amb presència jueva.

Els territoris ocupats van ser originalment quatre: Cisjordània, Gaza, la península del Sinaí i els alts del Golan. Actualment només en queden la meitat, ja que Israel va marxar del Sinaí l’any 1979, després de signar un acord amb Egipte i, posteriorment, també es va retirar de la franja de Gaza, tot i que encara avui continua controlant-ne les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials. També és important de recalcar que les paraules territori ocupat no ens serveixen per a Jerusalem Est (la part de la ciutat que també va ser conquerida per Israel en la guerra dels sis dies). A diferència dels altres casos mencionats, Jerusalem Est va ser annexionada i tota la ciutat, convertida en la capital de l’Estat. Aquesta realitat, que no ha estat mai reconeguda per la comunitat internacional, provoca que totes les ambaixades es trobin a Tel-Aviv, la capital administrativa d’Israel. La gran pregunta és per què la resta de territoris no van ser annexionats com Jerusalem Est sinó ocupats? La resposta té molt a veure amb una qüestió demogràfica. Si Israel s’hagués annexionat tots aquells territoris poblats per àrabs, aquests s’haurien convertit en ciutadans israelians. Això hauria canviat radicalment el perfil demogràfic de l’Estat hebreu. Creat com un estat jueu per als jueus, una majoria d’àrabs al seu cens liquidaria la seva raó de ser.

Paral·lelament, i d’acord amb la llei internacional, Israel s’ha de fer càrrec de la població dels territoris ocupats mentre hi sigui present, i de cap manera pot destinar aquestes terres a colonització per als seus ciutadans, ja que, teòricament, algun dia les haurà de tornar als àrabs. A més, les Nacions Unides exigeixen des del novembre del 1967, amb la resolució 242 del Consell de Seguretat, que Israel abandoni els territoris ocupats per tornar a la situació anterior a l’inici de la guerra dels sis dies. El cert és que Israel no compleix cap d’aquests acords. Ni s’ocupa de la població àrab dels territoris ocupats, ni impedeix ni deixa de fomentar que ciutadans jueus colonitzin aquelles terres, ni compleix amb el que diu la resolució 242. El dels territoris ocupats és un tema que apareix contínuament en els mitjans de comunicació, especialment per la qüestió dels assentaments jueus. Precisament, l’existència d’aquests assentaments, on viuen persones com Danny Halamish, amb el qual hem començat aquest article, compliquen enormement la resolució d’un conflicte que clava les seves arrels en aquell 1967 i en la guerra dels sis dies.
__

Cronologia

Novembre del 1947. L’ONU aprova el pla que divideix Palestina en dos estats: un de jueu i un d’àrab.

Maig del 1948. Després que Israel proclami de manera unilateral la seva independència, comença oficialment la primera guerra araboisraeliana. Aquest és l’origen del problema dels refugiats palestins.

Octubre del 1956. Després que Egipte nacionalitzi el canal de Suez, comença la guerra del Sinaí, el segon conflicte entre àrabs i israelians.

5 de juny del 1967. Inici de la guerra dels sis dies. Israel destrueix la força aèria egípcia.

6 de juny del 1967. Israel ocupa Gaza a Egipte i Cisjordània a Jordània.

7 de juny del 1967. Israel ocupa Jerusalem Est.

9 de juny del 1967. Israel ocupa el Sinaí a Egipte.

10 de juny del 1967. Israel ocupa els alts del Golan a Síria.

11 de juny del 1967. Final de la guerra dels sis dies. Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte, Cisjordània i Jerusalem Est a Jordània, i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria va multiplicar per quatre la superfície d’Israel.

22 de novembre del 1967. La resolució 242 del Consell de Seguretat de l’ONU exigeix la retirada d’Israel dels territoris ocupats.

Juliol del 1979. Després d’un acord amb Egipte, Israel culmina la seva retirada del Sinaí.

Maig del 1994. Fruit dels acords d’Oslo, es crea l’Autoritat Nacional Palestina, que governa parts de Cisjordània i la franja de Gaza.

Setembre del 2005. Comença la retirada israeliana de Gaza; no obstant això, Israel en controla les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials.

Enllaços relacionats

Blog del CEHI: 'La represa de les negociacions a Israel - Palestina'

Font: Revista Sàpiens

31 de maig 2010

Israel ataca la flota per Gaza i mata almenys 16 activistes

Almenys una desena de persones han mort i altres 60 han resultat ferides en l’assalt per part de l’exèrcit israelià als vaixells de la flota de la llibertat que es dirigiria cap a Gaza. Tres activistes espanyols formen part de la flota.

Soldats israelians han interceptat aquesta matinada el grup de vaixells internacionals que tenia previst arribar avui a la Franja de Gaza amb 10.000 tones d’ajuda humanitària. Segons la televisió israeliana, els trets israelians haurien causat almenys 10 morts i provocat ferides a una trentena d’activistes desarmats. Les imatges retransmeses des del mar mostren als soldats abordant un dels vaixells cap a les 4.00 hora local (1.00 GMT).

Segons aquesta informació, els militars israelians, han traslladat a la zona almenys tres bucs de guerra i helicòpters, des d’on han disparat amb foc real per reprimir els tripulants malgrats que aquests han mostrar banderes blanques. Haurien aconseguit assaltar almenys un dels sis vaixells que porten 10.000 tones d’ajuda humanitària i en el qual viatgen entorn de 800 activistes desarmats, de 50 nacionalitats. Entre ells tres espanyols: Manuel Tapial, Laura Arau i David Segarra, periodista amb qui vam parlar dijous passat via xat.

Centenars de persones s’han concentrat ja davant del consulat d’Israel a Istanbul per condemnar l’assalt.

El ministre d’Indústria i Comerç israelià, Binyamin Ben Eliezer, ha afirmat que lamenta les fins a ara 10 baixes que segons una televisió israeliana s’han produït en l’assalt.

“Les imatges són certament desagradables. Només puc lamentar totes les baixes que s’han produït”, ha afirmat Ben Eliezer en declaracions recollides per l’emissora local Israel Ràdio.

Aquest és el vídeo de l’atac:



L’activista espanyol Manuel Tapial explica en aquest vídeo la situació que es viu al vaixell moments abans de l’atac israelià i del tall de comunicacions:


Font: Canalsolidàri



Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 31/05/10

ONG
reclamen a la comunitat internacional que expressi el seu rebuig i condemni l’atac d’Israel contra activistes internacionals i demanen al Govern espanyol que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per rescindir els acord de cooperació amb el país.

>> El president de Cultura, Pau i Solidaritat, ONG de la vigatana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial (únics representants de l’estat junt amb el periodista valencià David Segarra a bord de la Flota per Gaza) ha afirmat que Espanya i la Unió Europea són culpables. Manuel Espinar, pare de Tapial, ha demanant la retirada de l’ambaixador d’Israel a Madrid.

>> La Plataforma Aturem la Guerra, la Comunitat Palestina de Catalunya, la Plataforma amb Palestina al Cor i altres entitats, com l’ Institut de Drets Humans de Catalunya i Sodepau, han fet arribar un comunicat unitari en què denuncien i condemnen les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari que una vegada més ha comès i ha ordenat cometre el govern israelià. “Més enllà que l’abordatge s’hagi comès en aigües internacionals o dins de l’espai marítim palestí, controlat per Israel, l‘ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacionall”, han assenyalat.

Les entitats reclamen un clar pronunciament de les autoritats polítiques internacionals, de l’Estat espanyol i de Catalunya contra “aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana” i ha recordat que el silenci equival a complicitat.

>> Fundació per la Pau ha exigit al Govern israelià una opció per a la legalitat i de ple respecte als drets humans. Han expressat també la seva solidaritat amb les organitzacions i activistes per la pau i els drets humans que, dins d’Israel, reclamen un canvi de rumb enèrgic a la política oficial d’aquest país i que avui mateix han convocat concentracions de protesta.

“Reclamem a les institucions catalanes, espanyoles, europees i internacionals que condemnin amb contundència aquesta acció i, d’una vegada per totes, deixin clar a Israel que no pot actuar fent el que li plau, saltant-se totes les normes internacionals i tot sentit comú. Deixar impune aquest tipus d’accions (i en van moltes) només fa que restar credibilitat al sistema internacional de garanties i protecció dels drets humans”, han assenyalat en el seu comunicat.

>> Per Justícia i Pau l’atac militar israelià és una “agressió criminal, inadmissible i intolerable”. Han reclamat a les institucions que expressin el seu rebuig i condemnin l’atac d’Israel contra cooperants internacionals i han demanat al Govern espanyol la retirada immediata del seu ambaixador a Israel fins que no s’aclareixin els fets. També han exigit que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per dur a terme una condemna de l’atac i la suspensió immediata i la rescissió de l’acord de cooperació militar signat entre el ministeri de Defensa espanyol i el ministeri de Defensa israelià, signat el passat 14 de març, tenint en compte no només aquests fets sinó també l’acció de guerra sobre Gaza de gener de 2009.

>> Amnistia Internacional demana un investigació creïble i independent sobre l’atac de l’exèrcit israelià. “Les forces israelianes semblen haver fet ús excessiu de la força”, ha manifestat Malcolm Smart, director del Programa d’Amnistia Internacional per a l’Orient Mitjà i el Nord d‘Àfrica. “No és creïble que els mitjans letals que han emprat estiguessin justificats. Semblen una resposta totalment desmesurada a l’amenaça que s’hagi pogut plantejar “.

AI ha demanat a les autoritats israelianes que, en primer lloc, facin públiques immediatament les regles d’intervenció dictades a les tropes que han efectuat aquest mortal atac. “Els activistes de la flota van explicar clarament que el seu objectiu principal era protestar contra la persistència del bloqueig israelià, que constitueix una forma de càstig col·lectiu i és, per tant, una violació del dret internacional”, ha assenyalat Smart.

L’ONG també ha denunciat que Israel duu gairebé tres anys aplicant una política de prohibició absoluta de la circulació de persones i béns, excepte en el cas dels articles de primera necessitat que importen els organismes internacionals d’ajuda humanitària. Només a un reduït nombre de persones malaltes se’ls permet sortir de Gaza per rebre el tractament que necessiten, i han mort desenes esperant el permís israelià per viatjar fora.

>> L’ Institut Català Internacional per la Pau ha condemnat la massacre, subratllant que “és important analitzar els fets i demanar responsabilitats des d’una perspectiva radical i pedagògica. Radical, anant a les arrels: aquesta fase de l’enfrontament té com a origen l’ocupació, il·legal, de Gaza, i, per tant, l’única solució és abandonar l’ocupació. Pedagògica, perquè cal evitar la percepció, ja força difosa, que la comunitat internacional té un doble raser, segons qui violi les regles i les normes, facilitant a vegades la impunitat Això implica demanar i
imposar les sancions previstes i codificades per a comportaments com aquests, inclosa la utilització de la clàusula de condicionalitat de la UE prevista a l’acord d’associació”.

>> L’ Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat condemna l’atac a la flota “Gaza Lliure” i reclama una reacció contundent de la comunitat internacional. Demana a la UE que exigeixi responsabilitats “per la greu acció israeliana, les conseqüències de la qual no poden ser silenciades ni obviades”.

>> Nacions Unides ha condemnat l’atac de l’Exèrcit d’Israel a través d’un comunicat públic. El seu secretari general, Ban Ki-moon, ha declarat estar “commocionat” per la sagnant operació en què Israel ha interceptat en aigües internacionals l’embarcació dels activistes amb les 10 tones d’ajuda humanitària a bord. Ban ha exigit també explicacions al govern de Benjamin Netanyahu i li ha demanat que faci una investigació a fons. També el coordinador de l’ONU per a l’Orient Mitjà, Robert Serry, i el director de l’agència internacional per als refugiats palestins (UNRWA), Filip Grandisse, han expressat el seu pesar per les víctimes a través d’un comunicat en què han condemnat la violència. Però si fas una ullada a la web de l’ONU no trobaràs cap referència ni a Gaza ni a la flota, ni molt menys a l’atac d’Israel.

>> El ministeri d’Afers Exteriors de Turquia, el país amb el major nombre d’activistes a la Flotilla, ha advertit que l’assalt “tindrà conseqüències impossibles de compensar”.

>> Països com Grècia, França i l’Iran també han fet públics comunicats en què han assenyalat que l’assalt és israelià és “injustificable” i s’han mostrat consternats per les conseqüències tràgiques d’aquesta acció i va demanar una ràpida i profunda investigació sobre les circumstàncies del drama.

>> La Lliga Àrab, organització que agrupa 22 països, a través del seu representant, Iussef Ahmed, ha convocat una reunió urgent i ha emès un comunicat en què condemna l’assalt militar israelià, el qual califica de “crim” i d’ “acció terrorista “, segons informa l’agència oficial de notícies siriana SANA.

>> El Govern espanyol han cridat a reunió l’ambaixador d’Israel per demanar-li explicacions. Izquierda Unida ha demanat la ruptura de relacions amb Israel.

28 de maig 2010

Un centenar de professors de la URV es posicionen contra el cementiri nuclear

· La Universitat no s'ha posicionat ni a favor ni en contra de la instal·lació
ACN
Sergi Saladié i Josep Sánchez Cervelló

Prop de 100 professors de la URV, 50 treballadors administratius i uns 500 estudiants han signat un manifest contrari a la ubicació a Ascó del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Tal com han explicat aquest dimecres dos professors de la URV, Sergi Saladié i Josep Sánchez Cervelló, l'objectiu de la recollida de signatures és demostrar que un grup de la comunitat universitària de la URV s'ha posicionat a títol personal en contra del MTC. A més, les signatures volen transmetre que l'Ajuntament d'Ascó "s'intenta atribuir suports" que "no sempre són reals", ja que la URV "mai s'ha posicionat" sobre el MTC.

Tots dos professors han remarcat que, tot i que representants de la URV van participar en un acte informatiu sobre el cementiri nuclear dut a terme a l'Ajuntament d'Ascó, aquest fet no suposa el posicionament favorable de la Universitat a la instal·lació. De fet, amb les signatures recollides, ha manifestat Sánchez Cervelló, "un grup important" de professors, treballadors i alumnes de la URV expressen el seu rebuig. "L'alcalde d'Ascó va dir fa poc que la comunitat universitària estava a favor del MTC, i això no és veritat", ha ressaltat.

El manifest, al qual encara s'hi poden adherir més persones, s'ha fet arribar als professors, els alumnes i els treballadors de la URV a través d'un correu electrònic, per ser signat. Tal com ha explicat Saladié, el document denuncia "l'acumulació dels impactes" que pateixen les Terres de l'Ebre, així com adverteix que "no hi ha cap societat ni institució política que hagi pogut perviure més enllà dels 50 o 100 anys, fet que és més significatiu a les Terres de l'Ebre, on en els últims 200 anys s'han produït els pitjors episodis bèl·lics de Catalunya".

Amb això, ha continuat, es tracta d'una zona "abonada al conflicte i a la transformació de la societat", de manera que si finalment els residus radioactius s'ubiquen a Ascó, "en el cas que es transformi l'actual democràcia, no se sap qui serà el garant de la seguretat dels residus". Saladié ha defensat, doncs, que a banda de les qüestions tecnològiques, el procés per a la ubicació del MTC també "ha de tenir en compte els elements històrics".

La URV també ha volgut deixar clar que "mai s'ha posicionat" pel que fa al MTC. A través d'un portaveu, la Universitat ha explicat que només el consell de govern o el claustre poden emetre aquest posicionament, que pel moment "no s'ha fet". La URV ha insistit que no ha expressat cap suport institucional a la candidatura d'Ascó a acollir el MTC i que només va participar en l'acte d'Ascó com a sessió informativa "i no per donar suport".

D'altra banda, aquest dimarts al vespre s'ha constituït una nova entitat veïnal a favor del MTC, que duu el nom de Plataforma ASCÓ –sigles d''Acció, Solidaritat, Compromís i Oportunitat'-. Un dels portaveus de la nova entitat, Jaume Ferrús, ha explicat que la Plataforma ja ha aprovat els estatuts i que ara està començant a elaborar el llistat de socis, que de moment és d'un centenar de persones –gairebé totes veïnes d'Ascó-.

Ferrús ha detallat que la iniciativa ha sorgit arran de diferents reunions i del seguiment que veïns d'Ascó han fet dels actes a favor de la candidatura del municipi a acollir el MTC. "Vam decidir organitzar-nos, igual com han fet altres entitats, per poder col·laborar-hi ", ha afegit.

Manifest FESTICLOWN PALESTINA

Iván Prado

Convoquem als col•lectius socials, al món del circ i als éssers humans amants de la llibertat a mostrar el seu suport a aquest manifest en favor de la celebració del Festiclown Palestina 2010 i a mostrar la seva repulsa per l’expulsió injustificada d’Israel d’Iván Prado i Laila Tillawi. Iván Prado, director del Festiclown, viatjava a Palestina per continuar amb les gestions del Festiclown Palestina 2010, el Primer Festival Internacional de Clown (previst per aquest any 2010) que tindrà lloc a Palestina. L’expulsió injustificada d’Iván Prado mostra la voluntat de les autoritats israelianes de paralitzar el projecte i perpetuar la seva estratègia d’aïllament de la societat palestina.

26 de maig 2010

La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació el 30 de maig a Barcelona

Contra la pèrdua de qualitat de l’agua de l’Ebre i en defensa del cabdal ecològic

Punt de sortida: 12 h. Plaça Urquinaona.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per al diumenge 30 de maig a Barcelona una manifestació per a denunciar que l’estat del riu i, especialment, la qualitat de les seves aigües està empitjorant.

Amb la protesta, el moviment antitransvasament vol denunciar alguns projectes promoguts pels governs espanyol i català que, segons denuncia la Plataforma, són transvasaments d’aigua del riu Ebre.

Des del moviment antitransvasament també s’ha lamentat que els representants dels principals partits polítics en les Terres de l’Ebre no són capaços d’acordar una postura unànime per a reivindicar que el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre contempli uns cabals ambientals que garanteixin la supervivència del Delta de l’Ebre.

MANIFEST “L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."

La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.

A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.

Llistat d’adhesions i col·lectius convocants:

Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, ADAN, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Aula de l’Aigua, Asociación Río Aragón, Centre Medi Ambient l’Arrel, CGT-Catalunya, CGT-Aragó, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Galanthus, Gent del Ter, Grup Natura Freixe, Jovens de les Terres de l’Ebre, Gent del Ter, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Salvem Gaià, Prou Sal, Revolta Global Esquerra Anticapiltalista, SEO/Bird Life, Unió de Pagesos, -Unió de Plataformes: Plataforma Veïnal Pont de Suert, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Geven, AAV del Centre Històric de Bellver, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Col·lectiu Bosc Verd, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, Begues Alta Tensió, Associació Natura Pou de Glaç, Grup Ecologista les Agulles, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Salvem Can Coll, ANDA, Associació Cultural de Montserrat, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma l’AVE pel Litoral, Vall de Can Masdeu, Collserola Parc Natural.ORG, Ecologistes en Acció de Barcelona, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Stop Karting Llinars, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Nova Culura de l’Energia, El Sauquer, Meandro Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Ramaderia Ancestral Els Isards, Plataforma El Roure, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Assocació Amics del Mas Roig, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, SOS Empordanet, Gent Pel Territori, Salvem Vilanera, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Arquitectes Sense Fronteres, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, SOS Monuments, Col·lectiu Patrimoni, Ecologistes Independentistes de Catalunya, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Col·lectiu Patrimoni, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, WWF.

Div 28 maig: Xerrada. Terrorisme d’Estat a Chiapas i violencia a Mèxic. Ateneu Rebel

El govern mexicà i el pentàgon promouen la guerra de baixa intensitat a Chiapas mitjançant grups paramilitars que torturen i assassinen a les bases de suport zapatistes.

En aquest context, la “bretxa chiapaneca” s’ubica en una àrea intensiva en biodiversitat, on hi ha grans recursos aqüífers, petroli i minerals d’ús estratègic, tot el que dóna sentit pràctic rendible a la seva apropiació territorial i espacial.

Per tot això, l’EZLN, les seves bases de suport i aliats signifiquen un perill real, un desafiament estratègic per a Washington i les grans corporacions dels sectors militar, petrolier, miner, biotecnològic, agroalimentari, farmacèutic, hoteler i del fals ecoturisme.

Barrikada Zapatista a Barcelona

Font: Revoltaglobal.org

25 de maig 2010

Un català a Darfur: dietari en imatges d'un caçador d'experiències

La imatge és d'Albert González

Oscar - Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

“Malauradament, els qui treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar”. Albert González ens explica en un fotobloc el seu dia a dia com a fotògraf de Nacions Unides.

Albert González Farran (Nascut a BCN el 1975 però molt vinculat a Lleida), carregat amb una càmera i molta humilitat, contribueix amb el seu treball diari a crear ponts d’enteniment arreu del planeta. Mentre es troba al Darfur (Sudan) fent de fotògraf per a la missió de pau de Nacions Unides, l’atzar ha volgut que descobrim el seu fotobloc. “Es tracta d’una mena de dietari on deixo totes les meves cabòries fotogràfiques, les meves frustracions i alegries i, sobretot, aquelles experiències que m’han marcat”

L’Albert ha recollit el seu treball de manera escrupolosa i l’ha recollit per acostar-nos reportatges fotoperiodístics carregats de vivències (Sudan, Perú,...) i treballs fotogràfics centrats en viatges (Bolívia, Bòsnia i Herzegovina, Etiòpia, Marroc, Síria i Jordània,...)

Les dificultats de submergir-se en realitats del tot noves

“Per submergir-se en la realitat d’un país nou i desconegut cal temps. I l’experiència que estic vivint aquí al Sudan així m’ho ha demostrat. No és una tasca gens fàcil haver d’eliminar prejudicis i amotllar-se a una cultura que és completament diferent a la pròpia. Així que l’única solució és invertir-hi temps i apostar per una actitud empàtica. Després de cinc mesos justos al Sudan puc confirmar que ara ha arribat el moment en què m’he adaptat. Sembla mentida que es necessiti tant de temps però, com vaig escriure el novembre (En una bombolla al Sudan), el fet de treballar per a Nacions Unides encara dificulta més aquest procés d’adaptació. Malauradament, els que treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar. Hi ha cooperants que van a la seva, que troben que tot el que els envolta és infinitament pitjor que al seu país, que no volen sentir parlar de quedar-s’hi un dia més del compte, que critiquen les incomoditats que sofreixen… I aquest tipus de gent és malauradament la gran majoria. Hi ha molt pocs que asseguren ser feliços al Darfur, perquè malgrat els tocs de queda, la sufocant calor del desert, les tempestes de sorra, els perills d’un conflicte endèmic i la soledat de certs moments, saben que hi ha una part màgica, una part que, quan et captura, t’hipnotitza i no et deixa lliure. I aquest sentiment és impagable.”