Les Tretze Roses

Avui recordem...

Les Tretze Roses és el nom col·lectiu que se'ls va donar a un grup de tretze noies, set d'elles menors d'edat (llavors establerta en 21 anys), afusellades per la repressió franquista a Madrid, la matinada del 5 d'agost de 1939, oc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de les Vendes, van ser afusellats els 56 membres de les Joventuts Socialistes Unificades, entre els quals es trobaven les Tretze Roses.

Havien demanat morir al costat d'altres companys que anaven a ser afusellats aquest dia, però els seus botxins no van accedir a concedir-los aquest últim desig.

Les joves, donant prova d'una serenitat admirable, van distribuir les seves pertinences entre les recluses, van tenir el valor de rentar-se i pentinar-se, es van posar els seus vestits més bonics i van esperar amb fermesa i sang freda que vinguessin a conduir-les a la capella. Ja en capella, els van autoritzar a escriure una carta als seus familiars, i cadascú va començar a compondre aquell record que parlaria de la monstruosa injustícia comesa.

Van consolar a les altres recluses que ploraven, assegurant que se sentien felices de donar la seva vida per una causa justa. Quan van venir els seus botxins les tretze van sortir cridant: «visca la República!».

Les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir a la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al descampat davant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i a la seva família des de la presó. 

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La més gran de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta àdhuc es conserva. 

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i a fills de milicians que anaven al front). Va ser nomenada secretària d'organització del ràdio Norte. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Es va afiliar a les JSU per les instal·lacions esportives que presentaven a la fi de 1937 on es va ocupar del seu monitoratge. Aviat va treballar com a cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 per la denúncia d'un company del seu xicot. La van detenir cosint a la seva casa. 

Adelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a la seva casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori ordinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a la seva casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939. 

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU en 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín. 

Virtudes González García (18 anys, modista). Amiga de María del Carmen Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Ventas). En 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer Vicente Ollero, que va acabar sent el seu company. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu sota tortura. 

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu xicot, que també era comunista, li va proposar anar-se a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans petits a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de dones de Ventas fins al 6 de juny. S'explica que no va morir en la primera descàrrega i que va preguntar "És que a mi no em maten?". 

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a la seva casa, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquina va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Ventas fins al 3 de juny, malgrat ser de les primeres detingudes. 

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938 després que un obús matés la seva germana i uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregorio Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Ventas el 6 de juny de 1939. 

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastra). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut àdhuc a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Ventas, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Més informació:

Les Tretze Roses (Wikipedia)
Les Tretze Roses (Wikilingua)
Sobre la pel·liícula “Las 13 Rosas”. Una pel·lícula, de producció espanyola, dirigida per Emilio Martínez Lázaro, basada en fets reals i inspirada en el llibre “Trece Rosas Rojas” de Carlos Fonseca. Trece rosas, trece vidas, trece injusticias
 
ACTO HOMENAJE 73 ANIVERSARIO DEL FUSILAMIENTO DE LAS TRECE ROSAS
Fundación Trece Rosas

o0o