Setmanari Directa Mèxic D.F. 03/12/2012
.jpg)
No ha estat una sorpresa per ningú, sinó la confirmació
d'una evidència dura i dolorosa. El Partit Revolucionari Institucional,
que va governar Mèxic durant 70 anys, va guanyar les eleccions mexicanes
l'1 de juliol. En la seva investidura però, Enrique Peña Nieto ha topat
amb una societat que porta molts mesos denunciant l'abús de poder de
l'oligarquia que l'ha dut al govern, i que ha cercat durant tot el cap
de setmana la seu de la cambra legislativa mexicana, al Palau de San
Lázaro. Una decisió presa el 23 de setembre, per la Convenció Nacional
contra la Imposició.
Crònica d'una resistència anunciada
És la nit del 30 de novembre, l'endemà els moviments socials cercaran
Sant Lázaro. L'Acampada Revolución 132 s'omple de joves de disset
assemblees diferents. Simultàniament, 40 autocars de la Coordinadora
Nacional de Treballadors de l'Educació i de l'Assemblea Popular de
Oaxaca surten en direcció a la capital mexicana. Altres moviments com
Atenco, La Otra Campaña o el Sindicat de la Xarxa de Transport Públic, i
més assemblees populars, s'afegeixen a la comitiva.
A les 4h, 200 joves de les assemblees #yosoy132 surten de l'Acampada
direcció a San Lázaro, on hi arriben a les 7h, amb una manifestació
engreixada per comitives d'altres organitzacions i indrets. Una
perímetre de sis quilòmetres de tanques envolta la cambra de diputats
des de fa una setmana. Quan encara no ha sortit el sol, comencen els
primers enfrontaments amb la policia, que llença pots de fum contra les
manifestants. A l'estació TAPO, arriben els 40 autocars que han fet
carretera durant tota la nit. Professorat, estudiants, famílies
senceres; totes comencen a establir-se a l'espai, en una operació de
logística popular on 'tortas' (entrepans) i màscares antigas
comparteixen protagonisme.
300 metres separen els dos escenaris, fosos entre si pel trànsit de
persones que circulen d'una banda a l'altra: ara un grup d'antiavalots,
ara un grup de oaxaquenys, ara va la comitiva de professorat en lluita,
ara torna una comitiva de periodistes. L'ambient a la rereguarda és
d'alegria i relativa tranquil·litat. La gent gran renta la cara a la
quitxalla amb coca-cola per reduir l'ardor dels gasos lacrimògens. Un
grup de mestres ho observen tot des d'un pas elevat amb atenció i
comenten: “A nosaltres els gasos no ens fan por perquè ja estem
acostumades de la lluita per l'educació del 2006”. Els venedors
ambulants continuen amb la tasca quotidiana, indiferents a tot panorama i
amenitzen el soroll de guerra amb la cantarella comercial: “Tacos de
birria, tortas a diez pesos, goma de mascar a cinco!”. L'altre escenari
es presenta més intens. Com si tornéssim a la guerra de trinxeres, una
tanca separa un bàndol de l'altre. Còctels Molotov, pedres i pots de fum
són la moneda d'intercanvi i, en una d'aquestes, fins i tot els
manifestants han pretés trencar el mur estampant un jeep ple de joves.
La tanca no cedeix i la batalla continua.
A les 11 del matí la resposta policial ja ha tret un ull a un
manifestant i ha posat entre la vida i la mort a tres persones, en estat
molt greu. A aquesta hora, les assistents a la convocatòria han
començat a marxar cap al Zócalo i cap a l'Acampada Revolución, en una
batalla i persecució constant amb la policia que ha convertit la ciutat
en un camp de guerra. La batalla dura fins les 18h, quan la gent comença
a concentrar-se a la comissaria, on hi ha 96 persones detingudes.
_0.jpg)
Balanç de la jornada
Policia d'elit, militars i secretes (porros); bales de goma i pots de
fum lacrimògen deixen al llarg del dia 96 detencions, 20 ferits greus i
rumors de persones mortes. Almenys tres persones en estat molt greu. Si
les 96 detingudes surten aviat no els hi quedaran càrrecs. Però si
alguna de les detencions s'allarga més de 48h entrarà en un procediment
penal regit per la Secretaria de Seguretat Federal, coneguda entre les
activistes per la seva duresa. A les 20h, unes 200 persones es disposen a
dormir davant la comissaria on es troben les detingudes. En menys de
dues hores, però, estan envoltades de policia que no les deixa sortir ni
entrar, fins ben passades les 4h. Ja és 2 de desembre, i a l'altra
banda de la ciutat les assemblees #yosoy132 es reuneixen per fer un
balanç del dia i veure com continuar el dia següent. La nit és llarga,
les trucades telefòniques abundants, i els gestos d'afecte compartits
atenuen els dolors físics i emocionals. Els sis anys de Partit
Revolucionari Institucional que venen però, seran més llargs; els
episodis de repressió, més durs i freqüents. La gent que lluita ho sap, i
les seves ganes de seguir són, tot i que la son pesa als ulls, més
intenses i necessàries que mai.
.jpg)
o0o
Noticies relacionades:
Llista preliminar, detinguts el 01 de desembre al DF
¡No estan sols! Oaxaca en peu contra Peña Nieto, se exigeix amb marxa llibertad de Presos Polítics
Violència i repressió. Greu el company Juan Francisco Quinquedal
Violència i repressió a l'arribada d'Enrique Peña Nieto a la presidencia de Mèxic
o00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada