Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falange. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falange. Mostrar tots els missatges

11 de set. 2014

Clam per la independència amb una V gegantina

· Riuades de gent han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona formant una senyera.

· Un milió vuit-cents mil catalans van omplir ahir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona.


Vilaweb.Cat 11/09/2014

Dues grans senyeres formades per centenars de milers de persones han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona i han confluït al vèrtex de la plaça de les Glòries a les 17.14. D'aquesta manera s'ha format una gran V per demanar la independència del país i demostrar la determinació de votar el 9 de novembre. Segons la guàrdia urbana, hi han participat un milió vuit-cents mil manifestants.

'9N Votarem. 9N Guanyarem', deia la pancarta de la capçalera, on s'han situat les presidentes de l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, al costat de membres del govern i representants de partits polítics. Quan la V s'ha completat, una noia que el dia de la consulta farà setze anys ha dipositat un vot en una de les urnes de l'escenari principal, amb què ha simbolitzat la voluntat de votar i de victòria.

En acabar la V, Forcadell i Casals s'han adreçat al Palau de la Generalitat a reunir-se amb el president Artur Mas. Acabada la reunió, Mas ha fet una declaració pública.

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes!'

En un enèrgic discurs, Carme Forcadell ha instat el parlament i el president del govern a disposar les urnes per poder votar el 9 de novembre, i ha anunciat que l'ANC i Òmnium es comprometien 'a fer la campanya unitària més participativa que s'hagi fet mai a Catalunya, que arribarà a totes les llars del país'.

'Ara és l'hora de la veritat, dels ciutadans. Tots i cadascun de nosaltres hem de fer-nos voluntaris del nou país.' Forcadell ha recordat les paraules del president Mas en què deia que en moments excepcionals calien decisions excepcionals: 'Ha arribat l'hora de les decisions excepcionals. Demanem als nostres representants polítics que deixin de banda els interessos de partit i que actuïn d'acord amb el moment i la transcendència històrica que vivim. Som garants de la unitat. No hem arribat fins aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos. Arribarem fins al final i guanyarem.'

'President, posi les urnes!', ha exclamat Forcadell. I ha insistit: 'El 9 de novembre votarem i guanyarem'.

Un milió vuit-cents mil manifestants 

Un milió vuit-cents mil manifestants, segons dades de la guàrdia urbana, han desbordat el centre de Barcelona. Un cop formada la V, cantaires de corals, acompanyats al piano per Lluís Llach, han interpretat l'himne 'Ara és l'hora' i el 'Cant de la senyera'. Tot seguit, hi ha hagut els discursos polítics i l'acte s'ha tancat a quarts de set amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.

En els onze quilòmetres llargs del traçat de la V, una cinquantena de colles han alçat castells de manera simultània. Prèviament, hi havia hagut actuacions als escenaris dels extrems de la V --a la plaça Pius XII ('Voluntat') i a la plaça de Sarah Bernhardt ('Votar'). Hi ha actuat grups com ara 9Son, Elèctrica Dharma, Pep Sala, Joan Fortuny, Joan Rovira, Tremendos i Pepet i Marieta. L'escenari del vèrtex de la V, a la plaça de les Glòries Catalanes ('Victòria'), dissenyat per Lluís Danés, simbolitzava la voluntat de votar, amb divuit columnes d'urnes.

-.-

Informació relacionada:

Especial multimèdia de l'Onze de Setembre, amb fotos dels participants a la V de la Diada

Editorial de Vicent Partal: Ara no és l'hora de les excuses

Les millors imatges aèries de la V de la Diada

La V de la Diada, a la premsa internacional

La foto més impressionant de la V de la Diada

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes' La presidenta de l'ANC i Muriel Casals demanen a govern i partits que facin possible el 9-N

Comparació entre la V de la Diada i l'acte unionista de Societat Civil

Foto: @Cartesys99

Els piulets geolocalitzats dibuixen la V


Els ultres agredeixen Sánchez-Llibre a la sortida de la Blanquerna de Madrid.

S'hi van aplegar una trentena d'individus.

Foto: @324cat

El diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre ha tornat a ser objecte d'una agressió a la porta del Centre Blanquerna de Madrid, seu de la delegació de la Generalitat, quan sortia de l'acte informal organitzat amb motiu de la Diada. Segons fonts de la federació, mentre caminava en direcció al congrés ha rebut una empenta i insults d'un dels ultres que havia de participar en la concentració feixista de Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional davant de Blanquerna. Tot i les empentes, no ha arribat a caure a terra. El diputat de CiU, que ja va ser agredit a la Diada de l'any passat en l'assalt dels ultres a la delegació, ha dit que demà denunciaria els fets.


La convocatòria d'aquests tres partits ha tingut molt poc ressò: tan sols una trentena d'ultres, que s'han manifestat sense incidents davant un fort desplegament policíac.

Ha tingut molt més seguiment l'acte organitzat per Libres e Iguales uns quants metres més enllà, al Círculo de Bellas Artes, que ha convocat uns quants centenars d'assistents, entre els quals Mario Vargas Llosa.

-.-

#CatalansVote9N, 'trending topic' mundial. Crida feta per a traslladar a la xarxa el clam de la V de la Diada.
-.-

El millor de la Via Catalana 2014




A fora ens observen:

https://www.facebook.com/lajornadaonline/posts/10152784619388706?comment_id=10152785118878706&ref=notif&notif_t=like

The New York Times: With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid
With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid

-.-

29 de jul. 2014

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials


Guillem Agulló
Vilaweb 29/07/2014

La sentència de l'operació Panzer [que resol l'absolució del grup nazi Frente Antisistema] demostra que els aparells oficials encobreixen grups neonazis i terroristes. Ara els agradaria --a la justícia i els governants-- que féssem una defensa de la lluita armada d'autodefensa davant d'estos grups terroristes i que ens col·locàrem en la mateixa situació d'il·legalitat i terrorisme. Hagueren volgut que anéssem al judici i que hi haguera bronca per poder dir 'són iguals'. Però a la família no ens hi trobaran mai de la vida, perquè nosaltres venim de la cultura de la pau. Som pacifistes, demòcrates convençuts i creiem que l'única via per resoldre les coses és parlant, en democràcia i pacíficament. 

Jo sabia que tot açò podia passar. Quan la gent s'escandalitzà perquè van confondre el nom de Guillem amb el seu assassí, ens ho agafàrem amb calma. Ja patírem tota la pressió mediàtica de criminalitzar la memòria de Guillem, i a nosaltres per ser els pares. Sabíem que açò era un judici per a rentar la cara a la justícia. Però aquesta situació de gravetat és difícil de resoldre perquè ells --institucions penitenciàries, justícia, policia, guàrdia civil…-- són part del problema. Emparen els grups terroristes, que són els que els fan la feina bruta. I per això han de mantenir-los, protegir-los i tenir-ne cura. 

Tot plegat demostra que s'ha de liquidar la transició i anar cap a una ruptura democràtica i un procés constituent; i els qui som catalanistes, cap a la independència. Perquè amb aquesta gent no es pot anar enlloc. Els independentistes no podem perdre-hi ni un minut més. 

Guillem Agulló
(Opinió recollida per telèfon)

-.-


L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

Salvador Almenar
Ara.Cat 29/07/2014

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglametades.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla pertanyent al partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van acordar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals, objectivament mancava de qualsevol indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"És aquesta informació insuficient segons la jurisprudència per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l'existència objectiva d'indicis–, amb la qual se sustenta l'autorització a través del primer acte d'intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul l'acte que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l'aplicació de la Teoria de l'arbre enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la Fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicat que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons el testimoni dels agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en les entrades als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'Institut Armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i d'altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència considera nul·les les escoltes telefòniques · Acusació popular: Quin missatge dóna el tribunal a la societat?


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'Audiència Provincial de València ha absolt els setze integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que la seva tinença no és inicialment penada.

Així, considera que s'ha trencat la proporcionalitat i vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, en intervenir converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia altres indicis o proves complementàries (ja que la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el pcomportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tinguera coneixement. En funció de l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova però no de la realitat. I la realitat és que està comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular. I la pregunta que fem en veu alta és: considera el tribunal que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'. 

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent respecte l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la principal prova

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Informació relacionada: 




Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

"L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país"


Valoració de la CUP sobre la sentència.

-.-


Armes confiscades i desaparegudes
-.-

16 de jul. 2014

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya

Pedro Pablo Peña és jutjat per un discurs del 12 d'octubre en què va dir: 'No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang'


Vilaweb.Cat 16/07/2014

El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat com a encausat davant el jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi, arran del seu discurs del 12 d'octubre passat en un acte públic a Montjuïc. Peña ha ratificat aquelles declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern espanyol no fa res contra el procés sobiranista.

Peña va pronunciar expressions com 'no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang' o 'no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta'.

La fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona va denunciar Peña i el cap de la Falange, Manuel Andrino, per provocació a l'odi, la violència i la discriminació. Andrino, amb tot, ha demanat de declarar de Madrid estant.

El fiscal també demana que Peña sigui encausat per un delicte d'injúries greus amb publicitat adreçades contra institucions de l'estat per un escrit publicat a la web d'Alianza Nacional. En aquell text refermava el discurs pronunciat el 12 d'octubre a Montjuïc davant cinc-centes persones i manifestava, una vegada assabentat de la querella de la fiscalia: 'Se me'n fum la fiscalia i els fiscals, que s'han mantingut muts davant els actes de traïció a Espanya: Les diligències que obrin o puguin obrir els esbirros del règim ens les passem per l'arc del triomf.'

Pel que fa a Andrino, en el discurs va afirmar: 'Estem disposats a donar fins l'última gota de sang en defensa de la sagrada unitat d'Espanya, que no ho dubtin. Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria.' I encara: 'Hi ha en joc l'existència d'Espanya i això obliga a donar-ho tot com van fer els falangistes el juliol del 1936.'

Segons l'escrit de la fiscalia, durant la manifestació prèvia fins a Montjuïc es van sentir crits com 'Artur Mas, cambra de gas' i 'Aquesta és la nostra terra i s'ha de defensar', mentre s'exhibien tota mena de banderes i simbologia vinculades als moviments d'extrema dreta i neonazis, com ara creus cèltiques i banderes espanyoles pre-constitucionals.

Els dos denunciats per la fiscalia tenen antecedents. Peña ha estat condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a la pena de tres anys i mig de presó, i Andrino té una condemna de vuit mesos de presó --ja cancel·lada-- per un delicte d'estafa i també antecedents policíacs per un delicte relatiu a drets fonamentals.

Informació relacionada:

15/07/2014 El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

-.-