Clam per la independència amb una V gegantina

· Riuades de gent han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona formant una senyera.

· Un milió vuit-cents mil catalans van omplir ahir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona.

Vilaweb.Cat 11/09/2014

Dues grans senyeres formades per centenars de milers de persones han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona i han confluït al vèrtex de la plaça de les Glòries a les 17.14. D'aquesta manera s'ha format una gran V per demanar la independència del país i demostrar la determinació de votar el 9 de novembre. Segons la guàrdia urbana, hi han participat un milió vuit-cents mil manifestants.

'9N Votarem. 9N Guanyarem', deia la pancarta de la capçalera, on s'han situat les presidentes de l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, al costat de membres del govern i representants de partits polítics. Quan la V s'ha completat, una noia que el dia de la consulta farà setze anys ha dipositat un vot en una de les urnes de l'escenari principal, amb què ha simbolitzat la voluntat de votar i de victòria.

En acabar la V, Forcadell i Casals s'han adreçat al Palau de la Generalitat a reunir-se amb el president Artur Mas. Acabada la reunió, Mas ha fet una declaració pública.

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes!'

En un enèrgic discurs, Carme Forcadell ha instat el parlament i el president del govern a disposar les urnes per poder votar el 9 de novembre, i ha anunciat que l'ANC i Òmnium es comprometien 'a fer la campanya unitària més participativa que s'hagi fet mai a Catalunya, que arribarà a totes les llars del país'.

'Ara és l'hora de la veritat, dels ciutadans. Tots i cadascun de nosaltres hem de fer-nos voluntaris del nou país.' Forcadell ha recordat les paraules del president Mas en què deia que en moments excepcionals calien decisions excepcionals: 'Ha arribat l'hora de les decisions excepcionals. Demanem als nostres representants polítics que deixin de banda els interessos de partit i que actuïn d'acord amb el moment i la transcendència històrica que vivim. Som garants de la unitat. No hem arribat fins aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos. Arribarem fins al final i guanyarem.'

'President, posi les urnes!', ha exclamat Forcadell. I ha insistit: 'El 9 de novembre votarem i guanyarem'.

Un milió vuit-cents mil manifestants 

Un milió vuit-cents mil manifestants, segons dades de la guàrdia urbana, han desbordat el centre de Barcelona. Un cop formada la V, cantaires de corals, acompanyats al piano per Lluís Llach, han interpretat l'himne 'Ara és l'hora' i el 'Cant de la senyera'. Tot seguit, hi ha hagut els discursos polítics i l'acte s'ha tancat a quarts de set amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.

En els onze quilòmetres llargs del traçat de la V, una cinquantena de colles han alçat castells de manera simultània. Prèviament, hi havia hagut actuacions als escenaris dels extrems de la V --a la plaça Pius XII ('Voluntat') i a la plaça de Sarah Bernhardt ('Votar'). Hi ha actuat grups com ara 9Son, Elèctrica Dharma, Pep Sala, Joan Fortuny, Joan Rovira, Tremendos i Pepet i Marieta. L'escenari del vèrtex de la V, a la plaça de les Glòries Catalanes ('Victòria'), dissenyat per Lluís Danés, simbolitzava la voluntat de votar, amb divuit columnes d'urnes.

-.-

Informació relacionada:

Especial multimèdia de l'Onze de Setembre, amb fotos dels participants a la V de la Diada

Editorial de Vicent Partal: Ara no és l'hora de les excuses

Les millors imatges aèries de la V de la Diada

La V de la Diada, a la premsa internacional

La foto més impressionant de la V de la Diada

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes' La presidenta de l'ANC i Muriel Casals demanen a govern i partits que facin possible el 9-N

Comparació entre la V de la Diada i l'acte unionista de Societat Civil

Foto: @Cartesys99

Els piulets geolocalitzats dibuixen la V

Els ultres agredeixen Sánchez-Llibre a la sortida de la Blanquerna de Madrid.

S'hi van aplegar una trentena d'individus.

Foto: @324cat

El diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre ha tornat a ser objecte d'una agressió a la porta del Centre Blanquerna de Madrid, seu de la delegació de la Generalitat, quan sortia de l'acte informal organitzat amb motiu de la Diada. Segons fonts de la federació, mentre caminava en direcció al congrés ha rebut una empenta i insults d'un dels ultres que havia de participar en la concentració feixista de Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional davant de Blanquerna. Tot i les empentes, no ha arribat a caure a terra. El diputat de CiU, que ja va ser agredit a la Diada de l'any passat en l'assalt dels ultres a la delegació, ha dit que demà denunciaria els fets.

La convocatòria d'aquests tres partits ha tingut molt poc ressò: tan sols una trentena d'ultres, que s'han manifestat sense incidents davant un fort desplegament policíac.

Ha tingut molt més seguiment l'acte organitzat per Libres e Iguales uns quants metres més enllà, al Círculo de Bellas Artes, que ha convocat uns quants centenars d'assistents, entre els quals Mario Vargas Llosa.

-.-

#CatalansVote9N, 'trending topic' mundial. Crida feta per a traslladar a la xarxa el clam de la V de la Diada.

-.-

El millor de la Via Catalana 2014

A fora ens observen:

https://www.facebook.com/lajornadaonline/posts/10152784619388706?comment_id=10152785118878706&ref=notif&notif_t=like

The New York Times: With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid
With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid

-.-

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Guillem Agulló

Vilaweb 29/07/2014

La sentència de l'operació Panzer [que resol l'absolució del grup nazi Frente Antisistema] demostra que els aparells oficials encobreixen grups neonazis i terroristes. Ara els agradaria --a la justícia i els governants-- que féssem una defensa de la lluita armada d'autodefensa davant d'estos grups terroristes i que ens col·locàrem en la mateixa situació d'il·legalitat i terrorisme. Hagueren volgut que anéssem al judici i que hi haguera bronca per poder dir 'són iguals'. Però a la família no ens hi trobaran mai de la vida, perquè nosaltres venim de la cultura de la pau. Som pacifistes, demòcrates convençuts i creiem que l'única via per resoldre les coses és parlant, en democràcia i pacíficament. 

Jo sabia que tot açò podia passar. Quan la gent s'escandalitzà perquè van confondre el nom de Guillem amb el seu assassí, ens ho agafàrem amb calma. Ja patírem tota la pressió mediàtica de criminalitzar la memòria de Guillem, i a nosaltres per ser els pares. Sabíem que açò era un judici per a rentar la cara a la justícia. Però aquesta situació de gravetat és difícil de resoldre perquè ells --institucions penitenciàries, justícia, policia, guàrdia civil…-- són part del problema. Emparen els grups terroristes, que són els que els fan la feina bruta. I per això han de mantenir-los, protegir-los i tenir-ne cura. 

Tot plegat demostra que s'ha de liquidar la transició i anar cap a una ruptura democràtica i un procés constituent; i els qui som catalanistes, cap a la independència. Perquè amb aquesta gent no es pot anar enlloc. Els independentistes no podem perdre-hi ni un minut més. 

Guillem Agulló
(Opinió recollida per telèfon)

-.-

L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

Salvador Almenar
Ara.Cat 29/07/2014

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglametades.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla pertanyent al partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van acordar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals, objectivament mancava de qualsevol indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"És aquesta informació insuficient segons la jurisprudència per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l'existència objectiva d'indicis–, amb la qual se sustenta l'autorització a través del primer acte d'intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul l'acte que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l'aplicació de la Teoria de l'arbre enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la Fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicat que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons el testimoni dels agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en les entrades als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'Institut Armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i d'altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.

-.-

Información relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència considera nul·les les escoltes telefòniques · Acusació popular: Quin missatge dóna el tribunal a la societat?

Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'Audiència Provincial de València ha absolt els setze integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que la seva tinença no és inicialment penada.

Així, considera que s'ha trencat la proporcionalitat i vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, en intervenir converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia altres indicis o proves complementàries (ja que la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el pcomportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tinguera coneixement. En funció de l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova però no de la realitat. I la realitat és que està comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular. I la pregunta que fem en veu alta és: considera el tribunal que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'. 

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent respecte l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la principal prova

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Informació relacionada: 

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

"L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país"


Valoració de la CUP sobre la sentència.

-.-

Armes confiscades i desaparegudes

-.-

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya

Pedro Pablo Peña és jutjat per un discurs del 12 d'octubre en què va dir: 'No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang'

Vilaweb.Cat 16/07/2014

El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat com a encausat davant el jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi, arran del seu discurs del 12 d'octubre passat en un acte públic a Montjuïc. Peña ha ratificat aquelles declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern espanyol no fa res contra el procés sobiranista.

Peña va pronunciar expressions com 'no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang' o 'no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta'.

La fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona va denunciar Peña i el cap de la Falange, Manuel Andrino, per provocació a l'odi, la violència i la discriminació. Andrino, amb tot, ha demanat de declarar de Madrid estant.

El fiscal també demana que Peña sigui encausat per un delicte d'injúries greus amb publicitat adreçades contra institucions de l'estat per un escrit publicat a la web d'Alianza Nacional. En aquell text refermava el discurs pronunciat el 12 d'octubre a Montjuïc davant cinc-centes persones i manifestava, una vegada assabentat de la querella de la fiscalia: 'Se me'n fum la fiscalia i els fiscals, que s'han mantingut muts davant els actes de traïció a Espanya: Les diligències que obrin o puguin obrir els esbirros del règim ens les passem per l'arc del triomf.'

Pel que fa a Andrino, en el discurs va afirmar: 'Estem disposats a donar fins l'última gota de sang en defensa de la sagrada unitat d'Espanya, que no ho dubtin. Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria.' I encara: 'Hi ha en joc l'existència d'Espanya i això obliga a donar-ho tot com van fer els falangistes el juliol del 1936.'

Segons l'escrit de la fiscalia, durant la manifestació prèvia fins a Montjuïc es van sentir crits com 'Artur Mas, cambra de gas' i 'Aquesta és la nostra terra i s'ha de defensar', mentre s'exhibien tota mena de banderes i simbologia vinculades als moviments d'extrema dreta i neonazis, com ara creus cèltiques i banderes espanyoles pre-constitucionals.

Els dos denunciats per la fiscalia tenen antecedents. Peña ha estat condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a la pena de tres anys i mig de presó, i Andrino té una condemna de vuit mesos de presó --ja cancel·lada-- per un delicte d'estafa i també antecedents policíacs per un delicte relatiu a drets fonamentals.

Informació relacionada:

15/07/2014 El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

-.-

Un nou manifest d'intel·lectuals espanyols, ara pel federalisme i contra el 9-N

El subscriuen Garzón, Ángel Gabilondo, Zarzalejos i Ignacio Escolar, entre més

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

L'endemà de la presentació del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra la consulta i contra la negociació de Rajoy amb Mas, ha aparegut un altre text promogut per personalitats espanyoles en relació amb el procés sobiranista a Catalunya. Aquest nou text, titulat 'Una Espanya federal en una Europa federal', demanen que hi hagi una reforma federal a l'estat espanyol que permeti d'aturar el procés d'independència català. Entre els primers signants hi ha els periodistes Ignacio Escolar, José Antonio Zarzalejos i Joaquín Estefanía; l'ex-ministre i catedràtic Ángel Gabilondo; el jutge Baltasar Garzón; i l'escriptora Almudena Grandes.

La reforma federal que demanen consisteix a reconèixer 'les identitats diverses que componen Espanya'. També volen que hi hagi una cambra territorial, amb atribucions legislatives exclusives, per a permetre la participació de totes les comunitats; una distribució clara de les competències entre l'administració general i les comunitats; un finançament just i equilibrat, basat en els principis d'igualtat de drets, de solidaritat entre territoris i d'ordinalitat, de manera que cap comunitat no s'empobreixi per causa d'aquesta solidaritat.

A diferència del manifest 'Libres e iguales', els signants demanen que no hi hagi 'actituds immobilistes', que serien 'd'una ceguesa imperdonable que no podem ni hem de permetre'ns'.

Amb aquestes propostes, consideren que es podria aturar l'augment de l'independentisme tant a Catalunya com al País Basc, que fa perillar greument 'la unitat de l'estat amb conseqüències que serien nefastes per a tothom'.

Heus ací la llista dels primers signants del manifest:

Luis Aguiar, catedràtic
Carlos L. Alfonso, catedràtic
Cristina Almeida, advocada
José Luis Alvarez, sociòleg
Ignacio Amestoy, escriptor i periodista
Joaquín Aparicio, catedràtic
Belén Barreiro, sociòloga
Pere J. Beneyto, professor
Rodolfo Benito , sindicalista
Carlos Berzosa, catedràtic
Valeriano Bozal, catedràtic
Javier Braña, catedràtic
José M. Caballero Bonald, poeta
Victoria Camps, catedràtica
Fernando Castro, crític d'art
Amparo Climent, actriu
José Luis Cuerda, director de cinema
Elias Díez, catedràtic
Félix Duque, catedràtic
Ignacio Escolar, periodista
Joaquín Estefanía, periodista
Bruno Estrada, Economista
Jorge Fabra, economista
Ángel Gabilondo, catedràtic
Luis García Montero, poeta
Javier García Roca, catedràtic
Baltasar Garzón, jutge
Josefina Gómez, catedràtica
Fernando González Urbaneja, periodista
Almudena Grandes, escriptora
Manuel Gutiérrez Aragón, director de cine
Javier Gutiérrez Vicén, director VEGAP
Juan Miguel Hernández, catedràtic
Elena Hernández Sandoica, catedràtica
Amalia Iglesias, escriptora
Alejandro Inurrieta, economista
Juan Laborda, professor
Antón Lamazares, pintor
Patxi Lanceros, professor
Francisco Laporta, catedràtic
Fernando Lara, crític de cinema
Sandra León, professora
Alfonso Maldonado, catedràtic
Jesús Maraña, periodista
Frederic Monell, sindicalista
Ignacio Muro, professor
Javier Nadal, president d'AFCE
Emilio Ontiveros, catedràtic
Daniel Peña, rector de la Universitat Carlos III
Borja Puig de la Bellacasa, director de comunicació
Delfín Rodríguez Ruiz, catedràtic
Oliva María Rubio, comissària d'exposicions
Alberto Ruiz de Samaniego, professor
Jesús Ruiz Huerta, catedràtic
Carlos Sánchez, periodista
Marciano Sánchez Bayle, metge
Jaime Sartorius, advocat
Nicolás Sartorius, advocat i escriptor
Beatriz Terrer, metge
Alejandro Tiana, rector de la UNED
Ignacio Urquizu, professor
Mariola Urrea, catedràtica
Fernando Vallespin, catedràtic
José Antonio Zarzalejos, periodista i advocat

Llegir més.. Clica AQUÍ (Manifest, signatures i adhesions)

-.-

Arcadi Espada compara la consulta amb la màfia en unes agressives declaracions a Catalunya Ràdio

El periodista és un dels impulsors del manifest espanyolista 'Libres e iguales'

Arcadi Espada

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

El periodista Arcadi Espada, un dels impulsors del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra el dret de decidir a Catalunya, ha comparat la convocatòria de la consulta amb la màfia. En una entrevista marcada pel to agressiu de l'entrevistat, Espada s'ha declarat convençut que no hi haurà cap convocatòria de consulta feta per part d'Artur Mas en cas que l'estat espanyol la prohibeixi, i ha fet aquesta comparació: 'És una hipòtesi com si vostè em digués que a Catalunya s'instal·larà una sucursal de la Camorra. És completament impensable des del punt de vista de la legalitat, i, per tant, no tingui cap mena de dubte que les autoritats catalanes respectaran la llei'.

Heus ací un fragment de l'entrevista:

L'entrevistador, el periodista Marc Garriga, li ha demanat que justifiqués la comparació amb la màfia. Espada ha respost: 'La Camorra es dedica al delicte i al crim organitzat, i incompleix sistemàticament la llei.'

Garriga li ha demanat: 'Qui se n'ocupa, aquí, del crim organitzat?'

I Espada ha dit: 'Ells sabran. Jo només dic que de la mateixa manera que no li respondré sobre la hipòtesi que la Camorra s'instal·li a Catalunya o a Ciudad Real tampoc no li respondré sobre la hipòtesi que el president de la Generalitat incompleixi la llei.'

Informació relacionada:

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta 

-.-

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta

Reben una allau d'adhesions falses

Vilaweb.Cat 16/07/2014

Un grup de cinquanta intel·lectuals i polítics espanyolistes va presentar ahir a Madrid el manifest 'Libres e iguales' ('Lliures i iguals') contra la consulta sobre la independència de Catalunya. Hi demanen al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no negociï res amb el president de la Generalitat, Artur Mas. El manifest, que surt ara que Rajoy i Mas han acordat de reunir-se, demana d'evitar 'la derrota de la democràcia espanyola'. El subscriuen, entre més, els escriptors Mario Vargas Llosa, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi, Andrés Trapiello, Xavier Pericay, Fernando Sánchez Dragó i Féliz de Azúa. Tanmateix, s'ha obert a tothom qui s'hi volgués adherir i hi ha hagut una allau de signatures falses.

Entre els més de mil dos-cents signats, hi ha noms com els de Luis Bárcenas, Cristiano Ronaldo, Pablo Iglesias, Pere Navarro, el Timbaler del Bruc, Jordi Pujol i Iñaki Urdangarin. També hi ha personatges de ficció com Mary Poppins i el Capità Enciam.

Els impulsors deien ahir que miraven d'aturar-ho, mitjançant filtres, i reconeixien que es trobaven desbordats per aquestes accions.

Els cinquanta signants

Entre els cinquanta primers adherits, també hi ha la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza; Federico Jiménez Losantos; els periodistes Arcadi Espada, Hermann Tertsch, Carlos Herrera i David Gistau; la filòloga María San Gil; l'empresari Carlos Falcó; l'economista Joaquín Leguina; el director de teatre Albert Boadella; l'ex-president socialista de la comunitat de Madrid Joaquín Leguina; l'ex-secretari general dels socialistes bascs Nicolás Redondo Terreros; el filòsof Fernando Savater; el director de cinema José Luis Garci; i l'ex-secretari general de CCOO José María Fidalgo.

Els signants consideren que el procés sobiranista català no ha tingut la resposta que es mereix. I afegeixen: 'Espanya és avui una nació adormida, en les elits de la qual prevalen el tacticisme i la resignació. [...] Proliferen les maniobres opaques per a oferir nous privilegis al nacionalisme en detriment de la sobirania dels espanyols.'

Demanen a l'estat que 'apliqui tota la llei i avisi amb claredat de les conseqüències de violar-la. [...] Cap infracció legal no pot quedar impune i cap sentència no pot ser desacatada.'

Finalment, demanen un pacte públic d'unitat d'acció contra el procés que sigui subscrit per PP, PSOE i UPyD.

Informació relacionada:

Allau d'adhesions falses al manifest espanyolista

Espinete i el Timbaler del Bruc, entre els «signants» del manifest espanyolista

Els signants més extravagants del manifest espanyolista

-.-

Manifest íntegre (en espanyol)

España vive un momento crítico.

El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

 En Madrid, a 15 de julio de 2014

-.-

FAES i PRISA cuinen un manifest que accelera la derrota d’Espanya

Signat per 50 col·laboradors d’El País i alguns vinculats a la FAES, el text reclama mà dura a Rajoy contra el nacionalisme català. Els partidaris de la tercera via s’estiren els cabells

 Albert Boadella (El bufó del regne)

directe.cat 16/07/2014

Avui el diari El País anuncia que 50 intel·lectuals i polítics espanyols presentaran aquesta tarda a les portes del Congrés un manifest que reclama a Rajoy que no negociï res amb Mas per evitar "la derrota democràtica espanyola", alhora que reclamen al PP, PSOE i UPyD, un pacte públic d’unitat contra l’independentisme, i insisteixen en que si Mas convoca la consulta caigui damunt de Catalunya tot el pes de la llei. Els signants són els habituals en aquests casos i el manifest és el lament d’un nacionalisme espanyol caduc i a la defensiva què veu amenaçada la unitat pàtria. El mateix diari recull un article de Jordi Gracia, un unionista defensor de la tercera via, que alerta dels efectes contraris del manifest que acabarà per reforçar l’independentisme, dinamitarà una sortida política al conflicte, i conclou que quan en unes eleccions a Catalunya la opció independentista guanyi “se'ns quedarà a tots cara de tontos”.

El manifest de la impotènciaEntre els signants del manifest hi ha els de sempre: Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi i Félix de Azúa, Arcadi Espada, David Gistau, Joaquín Leguina, Cayetana Álvarez de Toledo, Nicolás Redondo Terreros, i José María Fidalgo. La dreta i l’esquerra nacionalista espanyola intransigent unida per la indissoluble unitat d’una Espanya que fa aigües.

-.-

Resposta al professor Granell: Catalunya independent, un estat fallit?

L'advocat Vicenç Aparicio respon al catedràtic Francesc Granell, que va comparar Catalunya amb Somalilàndia en una entrevista a El País

Vicenç Aparicio
Vilaweb 30/09/2013

En l'entrevista publicada a El País aquest cap de setmana, el professor Francesc Granell feia un seguit d'afirmacions sobre una eventual independència de Catalunya que, per la seva contundència, difícilment passaven desapercebudes al lector. En aquest text, Vicenç Aparicio, advocat, llicenciat en dret i administració d'empreses (UPF) i en ciències polítiques (UOC), respon fil per randa les afirmacions de Granell contra la viabilitat institucional i econòmica d'una Catalunya independent, que va arribar a comparar amb Somalilàndia.

Catalunya i la Unió Europea

És difícil de saber què passarà a la Unió Europea si Catalunya esdevé un estat independent, perquè no hi ha cap precedent d'una secessió d'un territori d'un estat membre que formi part de la Unió.

La convenció de Viena, del 1978, sobre successió d'estat en matèria de tractats només s'aplica en defecte d'allò que prevegi l'organització, en aquest cas la Unió Europea. I aquí, cada organització internacional té els propis criteris. Per exemple, per formar part de les Nacions Unides cal sol·licitar-hi l'accés, si bé hi ha hagut una excepció: quan Síria es va escindir de la República Àrab Unida l'any 1961, de la qual formava part amb Egipte. Aleshores va ser admesa automàticament a les Nacions Unides. Algunes altres organitzacions internacionals accepten l'admissió directa si es compleixen unes certes condicions (com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional), i n'hi ha que no posen cap mena de condició per a l'admissió directa (com la Unió Postal Internacional i l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica). Les solucions, doncs, són diverses i depenen de cada organització internacional.

Atès el silenci dels tractats, una tesi que podríem anomenar contractualista, i que sembla que és la que manté la Comissió de la UE quan s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, sosté que, com que Catalunya esdevindria un nou estat que no seria part en els tractats comunitaris, hauria de sol·licitar de ser-hi admesa. Aquesta és la tesi que també sosté el professor Granell.

Ara bé, en aquest cas cal advertir que l'expulsió automàtica de la Unió Europea només s'esdevindria quan Catalunya fos reconeguda com a estat independent. Altrament –és a dir, si la resta d'estats membres continuen reconeixent la sobirania espanyola sobre el territori i la població de Catalunya– no podria acomplir-se aquesta 'expulsió'. Més encara, perquè Espanya pogués expulsar de la Unió Europea una Catalunya no reconeguda com a estat independent per la resta d'estats, hauria de modificar els tractats i excloure el territori de Catalunya de la seva aplicació, cosa que requereix la unanimitat dels estats membres. Així doncs, fins i tot seguint la doctrina que sembla mantenir la Comissió Europea, el no-reconeixement i l'expulsió de Catalunya de la Unió Europea són realitats incompatibles.

Tampoc no caldria que el procés d'adhesió s'allargués en el temps. En la mesura que una Catalunya independent compliria tots els criteris de Copenhaguen, mitjançant una decisió en el si del Consell Europeu (reunió dels caps d'estat i de govern dels estats membres), que hauria de ser unànime, adoptada el mateix dia d'efectes de la independència, es podria acordar l'adhesió de Catalunya a la Unió Europea.

Uns altres autors defensen una tesi, que podríem anomenar institucionalista, segons la qual amb la secessió d'una part d'un estat membre es produeix una ampliació interna de la Unió Europea, de manera que, en cas d'independència, Catalunya romandria dins de la Unió Europea, si bé hauria d'establir una negociació amb la resta dels estats membres per modificar els aspectes institucionals dels tractats. La idea de fons és que la Unió Europea és més que una organització internacional; és una confederació o federació d'estats, amb disposicions que no s'apliquen únicament als estats membres, sinó que també són d'aplicació directa als particulars.

En termes similars, en un dictamen del professor Roland Vaubel, s'entén que la solució que resulta compatible amb les finalitats d'integració de la Unió Europea és l'aplicació de l'article 34 de la convenció de Viena, segons el qual ambdós estats, tant Espanya com Catalunya, continuarien essent membres de la Unió Europea.

Enmig d'aquestes opcions, se n'han presentades més, que també són compatibles amb els tractats, com ara la que es formula en el dictamen del professor Graham Avery per encàrrec del parlament britànic. Segons aquesta proposta, s'arribaria a una situació transitòria en què el Regne Unit mantindria la sobirania nominal sobre Escòcia, mentre Escòcia negociaria amb la resta d'estats membres la reforma dels tractats i, una vegada reformats, obtindria la independència formal.

Així doncs, no hi ha obstacles jurídics perquè Catalunya romangui dins la Unió Europea en cas d'independència. En darrer terme, dependrà de la voluntat política dels autors.

Sigui com vulgui –també és bo de recordar-ho–, una Catalunya independent podria accedir al mercat comú fins i tot si no fos membre de la Unió Europea. Catalunya podria signar amb la Unió Europea un tractat comercial bilateral, que, d'acord amb els articles 207 i 218 TFUE, no ha pas de ser aprovat unànimement en el Consell de la UE, sinó que n'hi ha prou amb la majoria qualificada. No hi ha obstacle jurídic perquè aquest tractat comercial abasti les quatre llibertats comunitàries: la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i treballadors.

Catalunya i l'euro

Poca cosa puc afegir a allò que ja ha escrit el professor Jordi Galí. Una Catalunya independent pot adoptar l'euro com a moneda pròpia, i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) a través de les seves sucursals obertes en estats de la zona de l'euro: d'acord amb la documentació general sobre els instruments i els procediments de política monetària de l'Eurosistema, publicada pel BCE, complirien els requeriments per a ser 'entitats de contrapartida'; en concret, restar subjectes al sistema de reserves mínimes, ser solvents i complir els requisits establerts pel BCE.

També podria encunyar monedes d'euro pròpies i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir directament a la liquiditat del BCE (sense haver de passar per les sucursals), si Catalunya signés un acord monetari amb la Unió Europea, com els que ja hi han signat Mònegue, San Marino, el Vaticà i Andorra.

Diu el professor Granell que si Catalunya abandonés l'euro i tingués moneda pròpia 'estaríem condemnats a la devaluació'. No s'entén aquesta conclusió si tenim present que Catalunya és una economia netament exportadora. En el gràfic següent, amb dades extretes de l'INE i de la base de dades trimestral del comerç interregional de béns C-interreg, es veu, en dades anuals, l'evolució de la balança comercial exterior de Catalunya i d'Espanya, en proporció al PIB.

A diferència d'Espanya, Catalunya és una economia exportadora neta i, en cas de sortir de l'euro, no es veu per què hauria de devaluar si amb el tipus de canvi actual ja és competitiva.

Catalunya i els deutes del regne d'Espanya

Diu el professor Granell: 'No es pot dir, com fa algun il·lustre col·lega, que el deute és del regne d'Espanya i que ens en desentendríem. Entrar en el món sense reconèixer els deutes com a part d'Espanya i els propis és incorporar-se amb molt mal peu en el sistema internacional. Entrant en aquesta dinàmica no sé si podríem apujar pensions o lluitar contra la crisi, tal com ens prometen.'

Cal partir de la premissa que si una Catalunya independent no és reconeguda com a estat per part d'Espanya, tampoc no pot succeir al regne d'Espanya en la seva posició deutora. Perquè pugui haver-hi successió en els deutes cal un acord entre l'estat predecessor i l'estat escindit, i d'aquest acord, que és un autèntic tractat internacional, només en poden ser part els subjectes de dret internacional, ço és, estats o organitzacions internacionals. Si no hi ha acord, no és que Catalunya es desentengui dels deutes d'Espanya, sinó que l'únic obligat per aquests deutes amb els seus creditors és el regne d'Espanya.

Nota addicional:

La convenció de Viena, del 1983, sobre successió d'estats en matèria de béns, arxius i deutes de l'estat, que és cridada a regular aquesta qüestió, no ha entrat en vigor perquè no ha estat ratificada per un nombre d'estats suficient. En tot cas, convé destacar que no és d'aplicació a tots els deutes, sinó a aquells que són contrets amb subjectes de dret internacional (no pas amb particulars). El principi pel qual opta la convenció (que, hi insistim, no és vigent), és que els deutes de l'estat predecessor passen a l'estat successor en una proporció equitativa, tenint en compte els béns, drets i interessos que passen a l'estat successor en relació amb el deute de l'estat. Així doncs, el criteri de repartiment no seria ni el PIB (19%) ni la població (16%), sinó la proporció de béns, drets i interessos que passen a Catalunya. Els béns que passarien a Catalunya serien els béns immobles (edificis, infrastructures) situats al territori de Catalunya, els béns mobles vinculats i els béns mobles i immobles situats fora de Catalunya 'en una proporció equitativa'. Assumint que solament passarien a Catalunya els béns situats a Catalunya, el criteri de repartiment que s'adequaria millor a la convenció de Viena del 1983 seria el percentatge d'inversions executades a Catalunya aquests últims anys.

Més informació:

I què és Somalilàndia?
Vídeo: 'Sóc espanyola i votaré sí a la independència'
Nou error diplomàtic espanyol: prohibeix a la OSCE monitoritzar la manifestació d'ahir a Madrid contra la monarquia
Otegi: 'Catalunya està donant grans lliçons que hauríem d'aprendre'

-.-

El CNI va preparar 'Horizonte después', un pla per aturar la independència

Deu milions al CNI per a un pla que aturi la independència

Segons Interviú, és un document de cinc-centes pàgines que preveu una ofensiva mediàtica i de contrainformacíó.

Font: Vilaweb.Cat

Els serveis secrets espanyols, el CNI, van preparar la tardor passada un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat espanyol.

La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu desafiament', diu el reportatge.

Segons la revista, que cita fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir informació confidencial amb què pressionar els dirigents independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular, prevista per al 2014'. 

Qui coordina el CNI? 

Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Més informació: Com funciona el CNI?

o0o

Informació relacionada:

• Diez millones contra la independencia.  Daniel Montero / Luis Rendueles. Interviu
• Reportatge complet a la revista Interviú y a la Edición Digital: http://pdf.interviu.es 
• El nou director del CNI es va mostrar preocupat per la unitat d'Espanya quan es va aprovar l'estatut al parlament. 02/07/2009

o0o

Jaume Barberà: 'Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!'

El periodista respon les 'Tres qüestions clau sobre la independència', una sèrie d'entrevistes breus

Vilaweb. Diumenge 09.09.2012

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa 'Singulars' a TV3. 

−En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
−Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l'oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu! 

−Com s'aconseguirà la independència?
−No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s'han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs. 

−Qui ho farà?
−Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com 'indefensió apresa'. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

o0o