Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MAT. Mostrar tots els missatges

2 de des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran

Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live




-.-

17 de jul. 2014

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-

26 de juny 2013

Recull de Noticies sobre la MAT. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita



Dimecres 26 de juny del 2013, a les 21h
Sala santa Llúcia. La Selva del Camp  

NO a la MAT- La Secuita: Territori, Salut i Natura. 29 de juny
 
Dia 29 de juny a les 12h 
Sala d'actes Casal de La Secuita


. Xerrada informativa, al CASAL. El Masroig, 9 de juny a les 12.30 
Els ecologistes es proposen acabar amb el 'matrimoni' entre polítics i grans empreses elèctriques. 

Línies d'alta tensió i salut humana
Quan parlem de línies d’alta tensió ens referim a l’exposició als camps electromagnètics (CEM) de freqüències extremadament baixes (ELF).  

S'intensifica la campanya contra la MAT a les Terres de l'Ebre i al Camp
Xerrades: Divendres a les vuit del vespre al cafè de la Cooperativa de Vallmoll i dissabte a les 12 del matí al Casal de La Secuita.



Andreu Escolà (GEPEC) "Es destinen molts esforços amb el territori per anar afegint més ferides". (Entrevista)
Alcover Radio. Andreu Escolà de la plataforma XarxaSud valora l’impacte de la línia de Molt Alta Tensió projectada al llarg de 101 quilòmetres. 

 Vivim en un context de forta crisi energètica que no fa sinó agreujar-se. Les mesures que ens vénen imposades aprofundeixen en aquesta situació, augmentant les desigualtats entre uns pocs beneficiaris i la gran majoria de damnificats d'un model energètic obsolet. Està a les nostres mans, a les de tothom, superar aquest sistema antidemocràtic i caminar cap a un nou model social i ambientalment més just. 


  


  
Ràdio Alcover (Sergi Franch)
Entrevistats: Andreu Escolà, president del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) - Xarxa Sud, Jordi Pucheu, alcalde de Falset, Eudald Roca, alcalde de La Secuita, Carlos Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta






  



  
  
  
  
  
  
  

-.-

24 de maig 2013

Manifest. Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre


Manifest. Xarxa Sud

Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp.

La línia afectaria a 6 comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis encara no han rebut cap tipus d’informació oficial del projecte.

L’objectiu del projecte, segons informa mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i el nord d’Àfrica.

Tenint en compte que l’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i que, per tant, en ven a l’exterior, s’entén que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. Segons dades oficials la demanda energètica de l’estat espanyol ha baixat un mínim d’un 0,8 % anual des del 2008 i un 1.7% al 2012, en canvi, la potència generadora va augmentar un 2.3% el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha exportat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7.427 Gwh, que fa un balanç exportador de 11.430 Gwh, un 87,7% més que l’any passat.

En un moment en que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai en base al paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com aquests trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més a més, ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400 kv, 5 procedents d’Ascó i Vandellós i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals, per tant hi ha suficient infraestructura per a evacuar l’energia.

A més a més, recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i el mateix Ministerio de Industria.

Actualment el consum energètic no està en creixement sinó en declivi, i malgrat les fantasies del sector elèctric i polític, el sentit comú ens diu que, en un planeta finit, el consum de qualsevol recurs no pot ser infinit. Proposem aprofitar el moment de crisi econòmica actual per replantejar aquest model que durant tants anys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utòpic, depredador i territorialment injust, que beneficia només les grans empreses elèctriques. Ni és possible, ni és desitjable. En aquest escenari de canvi cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables, una nova línia de molt alta tensió simplement no hi té cabuda.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, creiem que és imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, a la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. La societat civil organitzada ens proposem fer aquesta tasca d’informació i debat, que en un país realment democràtic no ens correspondria, i ho vehicularem a través de diferents activitats en els propers mesos.

Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis. Després, com ha demostrat un recent estudi de la URV, l’impacte econòmic és irrisori i els impactes sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida són molt elevats.

No permetrem que això torni a passar, per aquest motiu ens oposem rotundament a aquesta nova línia de molt alta tensió.
maig de 2013

o0o

Informació relacionada:
.

UNIÓ DE PAGESOS
NOVA AGRESSIÓ AL TERRITORI!

LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ (MAT)
A LA SELVA DEL CAMP

XERRADA INFORMATIVA
Intervindrà: ANDREU ESCOLÀ (XARXA SUD)

Data: Dilluns 27 de maig a 2/4 de 9 del vespre
Lloc: SANTA LLÚCIA – LA SELVA DEL CAMP

Organitza: UNIÓ DE PAGESOS de la Selva del Camp

o0o

Més: 
o0o

2 de maig 2013

Molt Alta Tensió a les Terres del Sud de Catalunya

"Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre les poblacions d’Escatrón i La Secuita, passant per diversos termes municipals de les nostres comarques: Caseres, Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia a les terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta al Priorat; i Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp al Camp de Tarragona. Els motius que presenten en el document inicial de projecte són les sobrecàrregues d’energia que hi ha a les línies actuals de les nostres comarques, i la possibilitat d’evacuar en el futur l’energia de noves centrals de producció. Aquest document està signat el juliol de 2010, i a dia d’avui hi ha hagut silenci i opacitat".


"Aquesta nova infraestructura que es pretenen construir no respon en absolut a una necessitat real de la població, i en el context energètic actual i en escenaris futurs és totalment desproporcionada. Fins avui hem tingut un model energètic basat en el creixement del consum, que alguns pretenien infinit, i la concentració d’infraestructures energètiques a les comarques del sud de Catalunya (recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i Ministerio de Industria i en consumim un 3%)".



Les Terres del Sud de Catalunya ens tornem a enfrontar amb una nou projecte agressiu al territori, aquesta vegada es tracta d'una nova línia elèctrica aèria de 400KV per al transport d'energia, que projecta Red Electrica de España.

Línia Vandellòs-Rubí 400KV, Aleixar, en cas que no s'aturi el projecte,
en aquest punt passaran les 2, 800.000 V
Font Gepec

La línia, amb el nom de Escatrón- Els Aubals - La Secuita, en cas que s’executés, pot afectar a un total de 26 poblacions: Calaceit i Caseres a la franja Batea, Gandesa, Corbera d´Ebre, La Fatarella, Ascó, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Garcia, El Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, L'Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort y Vilallonga del Camp.

Des de Xarxa Sud ens oposem a la construcció d'aquesta monstruosa línia de molt alta tensió. Com a Xarxa d'entitats i plataformes que aglutina molta representació dels nostres pobles, denunciem que aquesta línia no és necessària en el territori ni per l'abastament de la població ni de la indústria, a més de la inutilitat d’augmentar la potència instal·lada d'energia en grans centres productors, ja que ens sobra energia. Pensem, doncs, que la única utilitat per tanta afectació del territori és l'enriquiment d'unes poques empreses.

Creiem que és necessària una nova cultura de l'energia envers a la generació, distribució i consum d'energia local i descentralitzat, independent de les macrocorporacions, de generació propera als punts de consum amb la reducció en pèrdues en el transport que comporta (actualment les pèrdues des del punt de producció fins a la bombeta de casa són de fins un 70%). cal afavorir l'auto-generació i eliminar les traves legals per l'autoconsum i per fi afavorir d'una vegada una nova cultura del consum responsable i eficient d'energia.

Així doncs, instem als Ajuntaments i Consells Comarcals afectats pel pas de la línia i als altres que de manera solidària s'hi puguin adherir a signar una moció per aturar la Linia de 400KV d'Escatron- Els Aubals- La Secuïta.

PDF Informatiu:


PDF Button

o0o

Informació relacionada: 

Projecte de línia d’Alta tensió, segons el BOE del 04-12-12

BOE del 21/07/2012 Anuncio del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza de información pública sobre la línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV doble circuito "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona); las subestaciones eléctricas de transporte Els Aubals 400 kV y La Secuita 400 kV (Tarragona) y la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 400 kV Entrada/Salida en La Secuita de la línea "Vandellós-Garraf" (Tarragona).
La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.
La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita. Llegir més..

o0o

Segons el Gepec, la línia, amb una extensió de 163 quilòmetres totals, comptarà amb torres de fins a 15 pisos d’alçada que creuaran camps, rius i boscos.

Els municipis afectats per la línia d’alta tensió de 400KV que Red Elèctrica Española ha projectat a cavall entre l’Aragó i Tarragona, ja van traslladar el seu malestar a la companyia en la reunió que es va dur a terme a finals de 2012.

o0o

1 de maig 2013

Alta tensió a Tarragona

La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques

La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita 

Foto: Ivan G. Costa

Foto: Ivan G. Costa

Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a La Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc».

La línia, segons el disseny de REE, comença a la localitat aragonesa d’Escatrón, amb una longitud total de 163 quilòmetres. Entra a Catalunya travessant el Matarranya i fins arribar a la Secuita té 101,5 quilòmetres de traçat «per obrir una nova ferida en els nostres paisatges si no l’aturem abans», segons la coordinadora ecologista. Afecta 26 poblacions de cinc comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Escolà afirma que la nova estesa elèctrica «per al territori no és gens necessària». Recorda que en aquesta zona «produïm el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i només en consumim el 13%.»

Set línies d’alta tensió

A les comarques de Girona es va justificar la MAT [la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs] dient que era imprescindible per posar fi a les apagades que hi havia a la Costa Brava, fet que afectava negativament el turisme. Aquesta excusa a Tarragona no hi és. Escolà recorda que a les comarques tarragonines «tenim set línies d’alta tensió en paral·lel», cinc de 400 kV procedents d’Ascó i Vandellòs i dos de 220 kV, que venen de Riba-roja i els Aubals. El portaveu ecologista afirma que respecte el tracte que reben a l’Empordà «semblem dos països diferents». Tot això, afegeix, «ho decideixen a Barcelona i –referint-se a l’àrea entre Tarragona, Reus i Salou– ja quasi semblem la segona àrea metropolitana de Barcelona». No demanen que aquestes infraestructures es facin a Girona, «sinó que nosaltres volem ser com l’Empordà».

Protecció de la Unesco

La plataforma Xarxa-Sud es va constituir a finals del març passat. El referent és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i la lluita que va protagonitzar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP de José María Aznar. Escolà admet que la PDE és quasi «un moviment irrepetible» però per aconseguir-ho, «cal que la gent estimi la terra». En aquest sentit ja han començat les primeres escaramusses per a la batalla contra la MAT tarragonina. Al Priorat, per exemple, hi ha gent que ha començat a expressar la seva preocupació per aquesta línia perquè pot posar en greu perill el gran projecte de la comarca que és que, en base a la seva riquesa paisatgística, fer que sigui declarada bé protegit per la Unesco i la declari patrimoni mundial. Escolà lamenta que la majoria dels seus alcaldes «siguin tan poc decidits, i si no n’hi ha un que faci el primer pas...». El portaveu ecologista apel·la un cop més a l’exemple empordanès on fins i tot alcaldes convergents «van fer costat al moviment ciutadà».

En el manifest de Xarxa Sud s’afirma que la línia no és necessària al territori «ni per l’abastament de la població ni de la indústria». També s’afirma que «projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat o l’ecoturisme es poden veure afectats». A l’escrit es deixa constància de la possible afectació «en parcs naturals, espais PEIN, llocs d’importància comunitària (LIC) o àrees ZEPA de protecció d’aus... que només servirà per a l’enriquiment d’unes poques empreses a costa del territori».

Incompareixença de Red Eléctrica 

Un altre element que critiquen els ecologistes és la manca d’informació sobre el projecte. Afirmen que les dades que van rebre els ajuntaments només permetien plantejar petites modificacions a base d’al·legacions puntuals i que la línia «significa una veritable autopista d’estesa de cables elèctrics suportats per torres de fins a 50 metres d’alçada –uns quinze pisos– que travesserà camps, rius i barrancs, tallarà boscos i alguns municipis la tindran a menys de 500 metres del seu nucli urbà». 

-:-