Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oligopolis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oligopolis. Mostrar tots els missatges

2 de des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran

Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live




-.-

La indemnització a la concessionària del Castor arriba a Brussel·les

'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu', diu la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia


Vilaweb.Cat 02/12/2014

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha denunciat a Brussel·les la indemnització a la concessionària del projecte Castor. 'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu que el ministeri d'Indústria no ha controlat amb el rigor necessari', s'ha queixat la seva portaveu, Cristina Reverter, després de participar en un debat amb eurodiputats d'ICV, Compromís, Esquerra Unida i Podem. Reverter ha advertit que 'tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu tenen la seva responsabilitat', perquè el projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural 'és un projecte finançat pel Banc Europeu d'Inversions'.

La Plataforma també ha enviat una queixa a la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, per la indemnització de 1.350 milions d'euros pagada a la concessionària Escal UGS (en mans del grup ACS de Florentino Pérez). 'Portem un missatge de denúncia, la veu de les terres del Sénia i de l'Ebre contra un projecte lesiu que ara, a més a més, haurem de pagar entre tots els espanyols', ha lamentat Reverter.

L'entitat també presentarà 'properament' denúncies davant dels comitès de Peticions, d'Economia i d'Energia del Parlament Europeu. 'Volem exigir respostes' també a Brussel·les, perquè el Banc Europeu d'Inversions 'ha finançat parcialment' el projecte Castor 'amb fons europeus, que paguem entre tots', ha insistit Reverter. A més, 'és un problema que s'ha estès a altres països, no és únicament un cas puntual d'un territori, sinó de molts més, i som aquí per contactar amb totes les veus possibles i presentar properament aquesta denúncia', ha insistit la portaveu de la Plataforma. Precisament aquest mateix dimarts la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha pogut intervenir en el comitè de Peticions de l'Eurocambra per denunciar el Pla Hidrològic de la Conca l'Ebre aprovat pel govern espanyol.

-.-


Imatge: Plataforma en Defensa de l'Ebre
 -.-

10 de set. 2014

Arcadi Oliveres: Botín, un cacic a la cúpula absoluta del poder

Botín ha estat un cas paradigmàtic de vinculació entre poder econòmic i poder polític.

Aquest senyor ha tingut una relació generosa amb el frau fiscal.


Arcadi Oliveres
El senyor Emilio Botín ja feia molts anys que presidia el Banc de Santander, però era la tercera generació de la seva família que se n'ocupava. Una saga de banquers poderosa. Quan jo era jovenet, l'Emilio Botín no era ell, sinó son pare. Per tant, ell ja ho havia heretat i pretenia que la seva filla se'n fes càrrec quan ell morís. És Ana Patricia Botín, que ja ha presidit algun altre banc. Ja veurem com acabarà aquesta qüestió. Podem dir que ha estat un banquer clàssic.

Botín tenia un arrelament molt fort del seu banc a la ciutat de Santander. Les vegades que hi he anat m'he adonat que qualsevol cosa --concerts, edificis, museus, universitat…-- és patrocinada pel banc. Es tractava d'un cacic local de l'antiga estirp. Personalment, Botín estava absolutament obessionat per la seva salut. Fins a l'extrem que viatjava sempre amb un desfibril·lador en una maleta. Per desgràcia seva, no li ha servit fins al final si és que s'ha mort d'un infart.

A més, Botín ha estat un cas paradigmàtic de vinculació entre poder econòmic i poder polític. Va acollir en el seu banc molts ex-ministres. És la famosa qüestió de les portes giratòries. Per exemple, un càrrec important del banc l'exerceix Matías Rodríguez Inciarte, que era el ministre de la Presidència amb Leopoldo Calvo-Sotelo. Precisament, aquest senyor ha estat molt de temps el representant personal de Botín a les reunions del famós Club Bildelberg, on es reuneix més descaradament el poder econòmic i polític. En formen part aquests que remenen les cireres del poder mundial. O les remenaven, perquè l'auge dels xinesos i els indis els ha pres posicions. En aquestes reunions tan sols hi anaven dos espanyols de manera permanent: l'ex-rei Juan Carlos i el senyor Botín. Això vol dir que el banquer era a la cúpula absoluta del poder.

Per una altra banda, diria que Botín s'ha trobat bastant darrere de tota l'escombrada que s'ha fet de les caixes d'estalvis. En bona mesura, han desaparegut després de les maniobres de la banca privada per guanyar terreny. Les caixes eren a les mans d'institucions públiques, fundacions… però alguns van voler que el negoci bancari cada vegada estigués més en mans privades.

Una altra característica que cal destacar de Botín és l'expansió internacional dels seus negocis. Ha convertit el Santander en un dels principals bancs del món. I ha acabat tenint una presència abusiva a l'Amèrica Llatina.

Emilio Botín
També hem de recordar que aquest senyor ha tingut una relació generosa amb el frau fiscal. Evidentment, ha tingut bons advocats per a evitar d'entrar a la presó. Però s'han descobert enormes quantitats de frau fiscal seu i de la seva família. Se li han descobert comptes secrets a tot els món. I això és bo de no oblidar-ho.

Encara val la pena d'explicar una altra cosa que em sembla interessant d'esmentar. I és que va convertir el Santander en el segon inversor d'Espanya en la indústria armamentística.

I finalment, una cosa que a mi sempre m'ha sabut greu com a professor universitari. Que la universitat hagi permès al Santander de tenir oficines dins de les facultats. Quan saps que una banca que ha arribat a cometre tantes estafes i malifetes és el primer que et trobes quan entres a l'antiga Facultat d'Econòmiques a la Diagonal, on jo havia estudiat, em fa mal el cor.

I hi ha una cosa que encara em fa més mal. Fa un any o dos vaig anar a València a fer una conferència. El diari explicava que el dia abans hi havia anat precisament el senyor Botín. A què fer? A fer una reunió amb els rectors de totes les universitats de l'estat per oferir-los una programa de finançament que es diu Universia, vinculat a beques a estudiants… I aquelles desenes de rectors van aplaudir bojament aquell senyor perquè els aportava una mica de dinerets per finançar unes beques. Com a professor d'universitat em va fer vergonya aliena que els rectors aplaudissin amb fervor un senyor que ha comès tota mena de delictes, estafes i fraus fiscals.

[Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb.]

-.-

Més informació:

Emilio Botín: Deu apunts crítics Marc Font / Directa.Cat

-.-

17 de jul. 2014

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-