Anticorrupció demana al jutge que reclami a Andorra i Suïssa comptes de la família Pujol

Imatge d'arxiu de la família Pujol-Ferrusola.

324.Cat 31/07/2014

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat a la jutge de Barcelona que ha admès la denúncia de Manos Limpias contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol que remeti una comissió rogatòria a Andorra i Suïssa per poder determinar l'existència en els dos països de comptes bancaris de la família Pujol.

En un escrit, Anticorrupció també demana a la jutge del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona que reclami a Hisenda les declaracions complementàries i especials de l'IRPF i sobre l'impost sobre el patrimoni de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, així com dels seus set fills: Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer.

-.-.-.-

La fiscalia demana que el jutge investigui possibles comptes de Pujol a Andorra i Suïssa

El jutge ha admès a tràmit la denúncia de Manos Limpias

Vilaweb.Cat

La fiscalia anticorrupció ha demanat al jutjat d'instrucció 31 de Barcelona que dugui a terme les diligències pertinents per esbrinar si la família Pujol tenia comptes a Andorra i Suïssa. Aquest jutjat havia admès a tràmit la querella de l'organització d'ultradreta Manos Limpias contra Jordi Pujol, i ha demanat opinió a la fiscalia, que li ha fet arribar un escrit demanant les primeres diligències.

D'una banda, demana que l'Agència Tributària li remeti les declaracions complementàries o especials que hagin presentat, per IRPF i impost de patrimoni, Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els seus set fills (Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer), i també tota la documentació que en el seu cas hagin acompanyat aquestes declaracions.

D'una altra banda, demana que el jutjat expedeixi una comissió rogatòria a Andorra i una altra a Suïssa perquè es facin 'les gestions oportunes amb les entitats financeres' d'aquests estats per a 'determinar l'existència de comptes bancaris o instruments financers de qualsevol classe' a nom d'algun dels membres de la família Pujol, 'o aquells que en constin com a apoderats o autoritzats, o hi presentin un vincle jurídic de qualsevol naturalesa'.

Querella de Manos Limpias contra Pujol

Després de la confessió de Jordi Pujol dient que durant anys havia tingut diners no declarats fora de l'estat espanyol procedents d'una herència familiar, Manos Limpias l'acusa de set delictes. També demana que la seva dona sigui acusada i que els citin a declarar tots dos i tres dels seus fills.

Concretament, aquesta organització d'extrema dreta acusa l'ex-president de la Generalitat dels delictes de suborn, malversació de fons públics, tràfic d'influències, prevaricació, delicte fiscal, falsedat en document públic i emblanquiment de capital. Demana que s'acusi Marta Ferrusola per còmplice i encobridora i vol que siguin citats a declarar tres dels fills: Jordi, Oriol i Marta.

En la denúncia, Manos Limpias aporta la carta remesa per l'advocat de Pujol als mitjans de comunicació, reclama que l'Agència Tributària aporti les declaracions dels últims cinc anys de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, que també s'aporti el testament de Florenci Pujol i que es facin les comissions rogatòries que siguin pertinents fora de l'estat espanyol.

En l'escrit presentat al jutjat, s'assegura que el novembre del 2012 la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (de la policia espanyola) va detectar 137 milions en un sol compte i que en un informe s'apuntava al cobrament de comissions per la concessió d'obres o serveis. De fet, Manos Limpias demana a la UDEF que presenti aquest informe i també fa referència a l'acusació del 3% expressada per l'ex-president Pasqual Maragall a CiU al parlament l'any 2005.

'La policia atribueix part dels diners en paradisos fiscals al cobrament sistemàtic de comissions il·legals per adjudicacions d'obres i serveis de l'executiu autonòmic català, entre el 1980 i el 2003, que era quan el denunciat ostentava la presidència de la Generalitat', assegura Manos Limpias. I afegeix que els paradisos fiscals d'Andorra, Panamà, Luxemburg, Liechtenstein, Jersey, Guernsey, Suïssa, etc. és on pot haver anat a parar el capital defraudat.

Manos Limpias considera que han quedat acreditats els negocis del govern català amb la família directa de Jordi Pujol. Així mateix, considera que hi ha una presumpció més que raonable d'un entramat societari del clan Pujol-Ferrusola, motiu pel qual demana que, a més de prendre declaració a Pujol i Ferrusola, també declarin els tres fills esmentats: Jordi, Oriol i Marta.

-.-

Informació relacionada:

Pujol decidirà si compareix al parlament 

Els antipujolistes teníem raó Josep Sala i Cullell

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Pujol i els seus fills, la mala consciència Opinió contundent Francesc-Marc Álvaro

-.-

Lliures, contra la seva història

David Fernàndez

Opinió contundent / Vilaweb.Cat 31/07/2014

Paradoxes catatòniques i ataràctiques, n'hi ha prou que formalment s'acabi un reglamentari període parlamentari de sessions --dijous passat, posem per cas-- perquè tot esclati i la política despullada suri de veres. Càlcul estiuenc de provocat incendi forestal, sis dies i escaig donen per a descodificar tot un país, un model sencer i una història antiga. Contradictòria setmana fèrtil i darrer dijous de juliol: castells de cartes que s'ensorren, mites que cauen, fonaments que tremolen i modes en ruïna estavellades en latituds suïsso-andorranes. I referèndums que arriben. Passin i vegin. Tsunami. 'Show must go on.'

Càustic resum dràstic del juliol del 14: Bustos surt d'escena, Matas entra a presó, Al Capone Fabra finalment enxampat i Pujol confessant per carta. Caram. I més. Tot allò que el procés s'hauria d'endur. Foc nou. Per fer net. Que xiula la Sindicatura de Comptes que el Fòrum de les Cultures --aquell que havia de canviar el món-- només va canviar l'alçada i volum d'alguns comptes corrents --ritual de lletania habitual: sobresous estratosfèrics per dalt, ETT per baix i enginyeries comptables de privilegis fiscals--; que diu la fiscalia que s'apuja el mercuri amb 44 alcaldes imputats per tarifa plana de dietes; i que els mercats que manen basteixen una operació d'estat per recordar-nos que el foradat forat impune més impune que es recordi --Catalunya Caixa, 12.000 milions d'euros que tripliquen totes les retallades des de 2010-- restarà en mans del BBVA. El model de caixes liquidat en mans dels angelets de la terra. Una altra història que és la mateixa. BBVA: 1.300 milions a les illes Caiman, pornogràfiques pensions de luxe a Jersey, indústria militar que envileix, desnonaments que cotitzen i recolonitzacions a l'Amèrica Llatina que esparveren. En el cicle del bucle, si no ens en sortim, tot sempre convergeix. Maldestrament. Diguem-ho així.

I enmig del guirigall, epistolar bomba de neutrons a ranvespre de divendres poc tendre. Simbòlica violència devastadora. La carta, quan el carter sempre truca dues vegades. La confessió, en 'prime time'. Fi de cicle i fi de règim. Tot alhora. I cartes enlaire. Causalitats casuals, va ser un altre dissabte de juliol quan Millet, dry martini a la mà abans d'enfilar l'estiuet a Menorca, ens llegia la seva: que sí, que furtava de feia uns quants anys. Rerefons de tragèdia grega i mutis d'escena: la 'demos' expulsa de la 'polis' el 'pater familia' del pujolisme --un relat del poder, no pas del carrer-- i enfila de pet l'ostracisme. Mínim sol ètic, només faltaria, i un altre 'fet social diferencial': o ho feia o li ho fèiem. Pujol: fora de l'esfera pública i ben lluny de qualsevol dimensió institucional. I a continuar independitzant-nos de fraus, tupinades i corrupcions.

N'hi ha més acumulades, oi? 'Tangentopoli' a la catalana? No exactament, però és que pitjor que la corrupció és la vergonyant impunitat insultant de la corrupció. Que tragina quotidianament. No us n'oblideu pas: els de Caixa Penedès --condemnats en ferm-- faran estiu d'alçada i iot i mariscada --tot per la pàtria, ja se sap--; el privilegi penitenciari habitual diu que els condemnats per les pensions milionàries de FGC ja gaudeixen, com  ningú, de tercer grau; i mireu si la cosa ve de lluny que una altra nissaga, la dels Nuñez y Navarro, encara no ha entrat a la presó, malgrat que el cas es remunta al 1991 i la sentència és ferma. Com ferm és l'indult que el PP va concedir als d'Unió pel cas Pallerols fa no res, mentre Duran juga a voltor redemptor. L'arbre i el bosc. De la impunitat impune.

I, cirereta al pastís i dens teló de fons, això del frau fiscal, sempre en mans dels pròcers de la pàtria. No ens autoenganyem. Encara que sigui en mirada curta, que en la llarga ens ofegaríem, la xacra del frau fiscal ha deixat enguany insignes nissagues al descobert. En un anyet, aneu sumant, els Carulla han abonat 6,4 milions d'euros per frau, Demetrio Carceller (pare i fill), totpoderosos propietaris de la Damm, a judici per haver defraudat 72 milions; Montserrat Caballé, abonaré de 500.000 euros per comptes andorrans. I Messi, és clar. I Neymar. I més, molts més. Com a mínim, pel cap baix acotat, 1.500, en allò que vincla --sense pàtria ni bandera-- a un patró de conducta comú de les oligarquies catalanes i espanyoles. 1.500 evasors enxampats i descoberts a Suïssa i Liechtenstein entre el 2009 i el 2010 per un valor superior a 8.000 milions d'euros, sense comptar els 2.000 milions que atresorava a Suïssa la família Botin.

El poder escup sempre el seu llenguatge tafurer. Quan Roma mai no paga traïdors. Rebombori d'axioma: la corrupció no és del sistema. Ha estat el sistema. Quan l'estat ha après de la màfia tot allò que la màfia creia que havia aprés de l'estat. Ves per on. No és gens difícil d'identificar-los: un té cadàvers del GAL i acaba a Gas Natural, l'altre té tots els morts de l'Irac i múltiple nòmina internacional --Murdoch, per exemple-- i el rei destronat que Franco va nomenar rei amb un patrimoni fosc i mai acreditat, segons The New York Times, de 1.800 milions d'euros. I s'ha de dir, ferum de clavegueram, que si el procés no fos procés res no sabríem i Pujol continuaria encimbellat com a 'espanyol de l'any'. Suggeriment titulaire: allò que el procés s'endugué. Subtítol: tot allò que cal canviar encara.

Ritual habitual, doncs, sense temps pel nihilisme de no creure en res ni en ningú. Dislèxia de bandera i cartera, confusió entre país i negoci, cacofonia entre pare i padrí, confirmada hipòtesi de les elits extractives i anatomia d'una impunitat que passa, de compte corrent en compte corrent, per Mèxic, Panamà, la ITV, Andorra, Suïssa i Vilassar. Amb tots els paper de l'auca, Lady Macbeth Ferrusola inclosa. En el nom del pare.

Sí, el mite de l'oasi. La realitat del femer. La contracrònica del pessebre. Els números de la fira, del festival, del desconcert. Això per dalt. Per baix, sense mites i despullada, l'esperança encara. En paral·lel i al marge, quan el vector de canvi --l'esperança mai perduda que algun dia alguna cosa canviï alguna vegada-- rau en l'afora. El dia que el BBVA engolia Catalunya Banc, el regulador autoritzava la primera banca ètica cooperativa. No us n'oblideu tampoc, desenes d'entitats socials són l'acusació popular en el cas Mercuri, aplegades en 'Sabadell contra la corrupció'. No ens n'oblidem: fa quaranta-tres dies que la PAH d'Osona acampa davant el BBVA i a Bellvitge han aturat el tancament de plantes, llits i quiròfans. El país que anem essent: aquesta és la nostra història, no pas l'altra: de la Catalunya SA cap als Països Catalans Societat Cooperativa.

A propòsit del miratge de l'oasi, escrivia Chesterton que 'el capitalisme és un monstre que creix en els deserts', en els angles cecs i opacs del fonamentalisme de mercat. Tens i trasbalsat, trasquilat i complex, així és el darrer dijous de juliol certament. Si fa no fa com sempre, podríem convenir tal vegada: massa política --l'art del poder-- i ben poca ètica --la necessitat de limitar-lo. Però filem prim, perquè aquest procés --que és alhora democràtic, polític i ètic-- va començar amb urnes --urnes prohibides a Arenys de Munt i rehabilitades immediatament per la societat-- i amb urnes acabarà per tornar a començar. Urnes i carrer. Democratitzant la democràcia. Desobeint la imposició per obeir-nos a nosaltres mateixos.

Perquè sí, perquè volem i perquè d'això va tot plegat: de ser lliures, contra la nostra pròpia història. Contra la seva història. Perdoneu-me la llargària. Però és que quan la memòria no és ignífuga, la realitat crema i l'únic lloc comú i real on construir l'altre futur és el present. Incendis, sí. Com el del darrer divendres de juliol, format epístola. Benaurat, doncs, l'agost i el demà, fitant el novembre. I els extintors en forma d'urna. I les llavors col·lectives contra tota terra cremada.

-.-

Els antipujolistes teníem raó

Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

S’ha acabat.

Jo sempre he estat un fervent antipujolista. Em resulta totalment incomprensible la veneració d’alguns per un polític de tan curta volada, per un fals estadista que va poder muntar una nova administració i va copiar els pitjors defectes de la castellana, per un cínic que s’omplia la boca de Catalunya mentre en destruïa el paisatge, per un prepotent que sempre va prioritzar els interessos particulars davant de les necessitats generals (vint anys per fer l’Eix Transversal!), per algú que va confondre país, partit i família.

Pujol no és el salvador de la pàtria ni de la llengua, és un dels principals responsables de la seva decadència. Durant dues dècades va muntar un país de fireta sense poder real, però que ell podia manegar al seu gust, i encara posant pals a les rodes al món municipalista, l’autèntic element de transformació social. El 1999, per mi l’any clau de la Catalunya actual, va poder tornar a governar gràcies a la inexistència d’una llei electoral, i va condemnar el país a una legislatura d’inactivitat i politiqueig mediocre (la tria entre Mas i Duran) mentre Aznar muntava amb els diners de tots el Gran Madrid (i la Gran València). Això sí, aquells quatre anys li van servir per donar un gran grup audiovisual als Godó, a canvi que aquests es carreguessin el tripartit maragallià.

Però ara per fi coneixem la raó de tot plegat, resumida a l’esgarrifós primer paràgraf d’un article de Francesc Valls a El País:

Cuentan los políticos veteranos de CiU que cuando un negociador de Convergència comparecía ante algún ministro del Gobierno central, ya fuera del PSOE o del PP, una enorme carpeta con los negocios de la familia Pujol, a modo de comodín, les disuadía de cualquier reivindicación intempestiva que perturbara los planes del Ejecutivo de Madrid. CiU ayudaba a gobernar España y el PP o PSOE —PSC, en su encarnación catalana— contribuían a que los convergentes se mantuvieran sobre la maroma del poder. Por eso CiU nunca quiso pactar con Esquerra Republicana, aunque tuviera la oportunidad de hacerlo, como sucedió en 1999 (..) Entre CiU y el gobernante central de turno había también un pacto tácito de silencio, que comprendía los negocios de la familia Pujol y que ha perecido víctima del fuego cruzado provocado por el proceso soberanista.

* * *

Aquests darrers anys hem vist un Pujol amargat, desagradable, i obsessionat amb el seu llegat. La seva nèmesi, Pasqual Maragall, ja ha passat a la història com l’alcalde olímpic, com el president que va intentar el darrer i definitiu pacte amb Espanya (l’Estatut), i com el valent que no es va amagar de la seva malaltia. Però i Pujol? El procés sobiranista ha esmicolat la imatge que s’havia construït, perquè ha fet comprendre tothom la Catalunya de cartró-pedra que tenim. Si Mas afirma que necessitem “estructes d’estat”, és que allò del pujolisme era una altra cosa.

Pujol ha fet alguns intents de redreçar-ho, però poc reeixits. Les seves memòries, dictades a Manuel Cuyàs, són tan blanques i esbiaixades que ningú no se les ha pres com un document seriós. L’intent d’apropiar-se el mèrit dels Jocs Olímpics durant les celebracions del vintè aniversari va ser repugnant, i la famosa entrevista amb Jordi Évole, la més reveladora del seu estat d’ànim actual, no va convèncer ningú.

Ara entenem la misteriosa frase que va deixar anar a El convidat (“encara sóc a temps d’espatllar el meu llegat”), i per què, segons Francesc-Marc Álvaro, aquests mesos deia que li tocaria morir-se. Per sort no ho ha fet, i ha de viure en primera persona l’escarni i la vergonya pública.

L’alegria infinita que em produeix l’enfonsament del mite Pujol només queda atemperada per les conseqüències que hem patit tots per culpa d’aquest fals mite, d’aquest mentider.

Font: Els antipujolistes teníem raó. 30/07/2014
Autor: Josep Sala i Cullell
Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

-.-

Informació relacionada:

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Pujol i els seus fills, la mala consciència Opinió contundent Francesc-Marc Álvaro

-.-

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

El magistrat emet una comissió rogatòria a Andorra en què demana informació sobre els seus comptes bancaris

Jordi Pujol Ferrusola.

Pedro Águeda
Ara.Cat 29/07/2014

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha citat a declarar com a imputats el pròxim 15 de setembre Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona, Mercè Gironès, i ha cursat una comissió rogatòria a Andorra en què demana informació sobre els seus comptes bancaris. L'endemà declararà com a testimoni Cristina Isabel de Francisco, la secretària de Pujol Ferrusola.

El magistrat, que en la interlocutòria atribueix indiciàriament al matrimoni –imputat des del febrer– un delicte de blanqueig de capitals i un altre contra la hisenda pública, ha realitzat aquesta citació en el marc de la causa en què investiga els pagaments superiors a 200.000 euros que els haurien fet societats que haurien estat adjudicatàries de contractes públics a Catalunya.

El jutge emet una comissió rogatòria a Andorra per reunir "tota la documentació o informació que estigui a disposició de la Banca Privada d'Andorra de productes bancaris i/o fons dels quals s'hagin vist beneficiats" els dos imputats i les cinc mercantils de les quals són propietaris. Banca Privada d'Andorra és l'entitat en què van realitzar ingressos per valor de 3,4 milions d'euros cinc membres de la família Pujol el Nadal del 2010.

Ruz va obrir aquest procediment el 2013 després de rebre una denúncia de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez, que va assegurar el 17 de gener davant el jutge que va acompanyar el fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a Andorra, per traslladar-hi una motxilla plena de bitllets de 500 euros.

Les diligències de Ruz se circumscriuen de moment a la investigació sobre el primogènit de l'expresident. No obstant això, en la interlocutòria el jutge fa referència al comunicat de Jordi Pujol de divendres passat en què confessava l'ocultació des del 1980 d'una herència milionària a l'estranger. El jutge constata que Pujol feia referència a diners dels membres de la seva família que Jordi Pujol Ferrusola no havia regularitzat. Per aquest motiu emet una comissió rogatòria a Andorra a petició del fiscal.

-.-

Conversa completa entre Alícia Sánchez Camacho i Victoria Àlvarez al restaurant La Camarga de Barcelona.

Gravació íntegra de la conversa qu e la presidenta del PP i l'ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola van mantenir en aquest restaurant barceloní el 7 de juliol del 2010.

-.-

Contingut relacionat

• Interlocutòria de l'Audiència Nacional que cita a declarar Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès Riera
• Mas pacta amb Pujol retirar-li la pensió, l'oficina i els títols de president fundador de CDC i CiU
• "El país està per sobre de qualsevol persona, per important que sigui". La compareixença de Mas sobre Pujol, en 10 frases
• Pujol ja no podrà fer ús del tractament de Molt Honorable
• Anticorrupció investiga Oleguer Pujol per blanquejar diners

Més: 

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

-.-

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives... por vilawebtv

Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Artur Mas, en una compareixença pública

Vilaweb.Cat 29/07/2014

Jordi Pujol ha renunciat al càrrecs de president fundador de CDC i de CiU i a les prerrogatives que tenia com a ex-president de la Generalitat, és a dir, a l'oficina de l'ex-president, a la pensió vitalícia i a cotxe oficial. Així ho ha anunciat avui al matí el president de la Generalitat, Artur Mas, en una compareixença en què ha explicat que ahir es va reunir amb Pujol, que li va fer saber aquestes decisions. 'Ha posat les coses fàcils, conscient de la repercussió de tot plegat. Va dir que faria tot el que calgués per ajudar tothom, i per ajudar el país', ha dit Mas.

Mas, que s'ha confessat molt dolgut i que ha dit que sentia 'molta pena i compassió', també ha explicat que divendres al matí ja va parlar amb Jordi Pujol, que li va dir que no aniria mai més a les reunions del partit.

El president ha declarat: 'Tinc la necessitat de dir que [Jordi Pujol] ha treballat tota la seva vida pel país. I més enllà de les falles i les debilitats, ell vol continuar ajudant, i la manera que té de fer-ho és posant les màximes faciliats perquè CDC, i una mica CiU, i sobretot el país, en la situació complexa que és i amb els envits que té per endavant, en quedin afectats el mínim possible.'

Reunió amb Pujol, divendres passat a les vuit del matí

Mas també ha explicat que la primera informació que va tenir del cas fou ara fa dues setmanes, quan El Mundo va pubicar una notícia sobre uns comptes a la Banca Privada d'Andorra. I que no va ser fins divendres a les vuit del matí, just abans de la reunió per a designar la nova cúpula directiva de CDC, que Pujol en persona li va fer saber que al vespre d'aquell mateix dia emetria un comunicat.

El president ha afegit que 'el país passa per davant de qualsevol persona, per important que sigui. Però tots som més importants que un. I això val per a tothom.'

Reaccions a CDC

Entre les files convergents s'han anat succeint les reaccions pels fets. Alguns membres del partit han parlat de 'xoc' i hi ha qui ha demanat de refundar CDC.

El conseller més contundent ha estat Santi Vila, responsable de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Ahir va dir que el comportament de Pujol era inadmissible i que la idealització de la seva figura havia estat exagerada. La primera lliçó que se'n pot extreure, segons Vila, és que cal no idealitzar cap lideratge, especialment 'quan és molt messiànic'. També va dir que trobava xocant la notícia, sobretot tractant-se del president Pujol, que 'sempre incorporava una reflexió ètica i moralitzant' en els discursos.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va manifestar atònit per la confessió de Pujol. La notícia va ser 'un cop' per a ell. El conseller es va afanyar a desvincular els fets del procés sobiranista. 

Cap a la refundació de CDC 

Per una altra banda, Francesc Homs assegurava ahir que Convergència prendria 'les decisions pertinents' ben aviat. Aquest cap de setmana el nou coordinador general, Josep Rull, ha demanat de 'tancar una etapa i obrir-ne una de nova', i ha defensat una 'refundació' del partit.

Información relacionada:
El parlament cridarà Jordi Pujol a comparèixer pels comptes a l'estranger

Pel bé de tots

Pujol, a 'El convidat': 'Encara puc espatllar la meva biografia'

La confessió de Pujol, al Financial Times i al New York Times 

-.-