Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Violència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Violència. Mostrar tots els missatges

4 de des. 2012

Stop Bales de Goma, Felip Puig. Última víctima, l'Ester Quintana.


El conseller Felip Puig nega que Quintana perdés un ull per una acció dels mossos · L'oposició i plataformes demanen que es prohibeixi l'ús d'aquests projectils


Vilaweb.Cat 04.12.2012

El conseller d'Interior, Felip Puig, va comparèixer ahir al parlament per explicar l'actuació dels mossos durant el vespre de la vaga general del 14 de novembre. I va negar que Ester Quintana hi hagués perdut un ull per cap acció dels mossos. L'oposició i les plataformes Stop Bales de Goma i Rereguarda en Moviment han criticat les declaracions de Puig i han tornat a posar damunt la taula el debat sobre l'ús de les bales de goma.

Puig va dir ahir que lamentava les lesions a l'ull d’Ester Quintana, però va descartar que fossin responsabilitat dels mossos. Segons el conseller, a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via aquell vespre no s’hi va fer cap llançament de projectil, tan sols dues salves. En canvi, va dir que en aquella zona sí que hi havia 'individus encaputxats' que havien llançat objectes.

Les paraules de Puig contrasten amb les de diversos testimonis, recollits en un vídeo, i amb les d'Ester Quintana, que també explicava que havia vist com els mossos carregaven i que ella n'era la prova. 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això.'

La plataforma Rereguarda en Moviment, el grup de suport a Ester Quintana, i representants de Stop Bales de Goma retreuen que Puig no diu la veritat i denuncien manca de transparència. 'Cada vegada hi ha més víctimes de la violència policíaca desmesurada, i cada vegada es deixa més marge al cos de policia per exercir aquesta violència amb total impunitat', diu Stop Bales de Goma en un comunicat, i recorden que hi ha uns quants testimonis que han declarat el contrari de Puig i que fins i tot algú ha recollit projectils en aquella zona: 'O menteix reiteradament, o bé la direcció de la policia li facilita informes falsos i ell hi confia cegament.' En aquest cas, denuncia 'la possibilitat concreta que el cos dels mossos actuï de manera independent del conseller i del director general de la policia catalana, Manel Prat'. Finalment, Stop Bales de Goma demana la dimissió de Puig i Prat i que es dissolgui la brigada mòbil de la policia com a 'unitat totalment descontrolada i d'enorme perillositat per a la societat'.

El portaveu del grup de suport a Ester Quintana, Joni, insisteix a dir que 'la mida de la ferida, el tipus de lesió i la velocitat no fan dubtar' sobre l'origen de l'impacte, i assegura que el dictamen mèdic també ho assenyala.

Pel que fa als grups de l'oposició, tant el PSC com ERC i ICV-EUiA demanen que es reconsideri l'ús d'aquests projectils en les actuacions antiavalots. Puig es va comprometre ahir a debatre la qüestió durant la legislatura que aviat començarà. 

El menor ferit a Tarragona 


Quant als incidents de Tarragona, Puig va explicar que unes 150 persones amb banderes de la CGT havien causat danys en diversos indrets de la ciutat, i a la plaça de la Generalitat havien atacat els policies que protegien El Corte Inglés, llançant-los objectes contundents com ara ampolles de vidre, pedres o peces de ferro que portaven en motxilles o que agafaven dels contenidors. El cap del dispositiu va ordenar la contenció i, després, la dispersió, de primer amb furgoneta i més tard a peu.

Durant la persecució, un dels mossos va donar un cop, ‘de rebot, involuntari i fortuït', a un menor, que va haver de menester quatre punts de sutura al cap. Dos agents que no havien vist l'acció van colpejar una noia ajupida que protegia el menor i una altra que els recriminava l'acció. 'Les imatges incomoden i enutgen', diu Puig, que considera que l'acció dels agents 'sembla desproporcionada i podria no ajustar-se als protocols establerts'. Per això es va obrir un expedient informatiu que ara ha quedat suspès perquè s’ha iniciat una investigació judicial. Els tres agents implicats continuen a la seva unitat, però no participaran en actuacions d'ordre públic fins que no es tanqui l'expedient. 

Informació relacionada: 

VÍDEO: 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això'
'Els antiavalots han perdut el control'. Un nou cas d'agressió durant la vaga
Testimoni: El braç d’un passant per la Via Laietana trencat pels mossos
Un vídeo aplega testimonis i imatges de les càrregues dels mossos el 14-N

o0o
Felip Puig torna a mentir:
Testimonis del #14N. #CiUésViolència #ÀnimsEster

o0o

"El senyor Felip Puig m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicar-me que allà no hi havia policia i que no van carregar”


Jesús Rodríguez
Setmanari Directa. 29/11/2012 

La veïna de 42 anys del barri de la Verneda de Barcelona que va perdre l'ull esquerre per l'impacte d'un projectil dels mossos d'esquadra el dia de la vaga general al passeig de Gràcia de Barcelona ha fet les seves primeres declaracions a l'equip de 15mbcntv. Esther Quintana explica de manera molt serena i emotiva tot el relat dels fets des del passat 14 de novembre fins el dia d'avui. Després d'abandonar l'Hospital de Sant Pau ha hagut de deixar el seu habitatge i traslladar-se a viure amb els seus pares, que encara li han de fer cures a l'ull cada vuit hores. Entre d'altres coses, Quintana recorda perfectament el moment de l'impacte: “Em vaig girar i vaig veure els furgons i els policies, aleshores vaig notar l'impacte a la cara. No tinc ull, no tinc ull. No és que em fes mal en un punt en concret, em feia mal a tota la cara. L'ambulància no venia, deien que no la deixaven passar”. S'adreça directament al conseller d'Interior Felip Puig i li diu: “El senyor Felip Puig va dir que allí no hi havia cap càrrega. Jo no sé amb quin projectil em van donar a mi, però va ser un mosso d'esquadra amb un projectil. Si ell no va donar l'ordre qui la va donar. Potser m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicarme que allà no hi havia policia i que no van carregar”. Fa una crida a seguir manifestant-se i considera que si no es frena l'actuació repressiva dels mossos d'esquadra “quin serà el següent pas? Què més ens faran? Hem de seguir anant a les manifestacions”. En el mateix vídeo, la mare d'Esther Quintana es dirigeix als policies que van efectuar el tret contra la seva filla: “El que lo haya hecho, si tiene hijos y a alguno de ellos le hubiera pasado, que se meta la mano en el pecho a ver si duele o no duele”. 


o0o
Els mossos que cacen ulls

J.R.  Setmanari Directa 29/11/2012
 
El cas d'Ester Quintana és l'últim, però no es tracta d'una excepció ni un accident aïllat. En els últims 5 anys ja són 7 les persones que han perdut un ull per l'impacte d'una bala de goma o un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra. Qui són i com actuen els agents que s'amaguen darrera del passamuntanyes? De qui reben les ordres? Perquè la seva actuació ha empitjorat en els últims anys? Us ho expliquem.

Antidisturbis del Mossos d'Esquadra disparant amb llançadores GL-06 a l'alçada de la cara
ROBERT BONET
La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra actualment està formada per 8 unitats fixes d'antiavalots. Cadascuna d'aquestes unitats té 7 furgonetes, i a cada furgoneta hi viatgen 7 agents. Un dels agents de cada furgoneta és l'escopeter que dispara bales de goma o projectils. La seu central dels antiavalots de la Generalitat és a l'edifici Egara de Sabadell, des d'on cada dia surten i entren les columnes de furgons que es dirigeixen a manifestacions, desnonaments, concentracions i d'altres tipus d'esdeveniments. A la majoria de casos es tracta de mobilitzacions de caràcter polític i social. En els inicis del desplegament a l'àrea metropolitana, l'any 2006, els antiavalots no duien la cara tapada i mostraven el número de placa. De mica en mica, però, la seva actuació va anar degenerant. A dia d'avui els escamots de la Brigada Mòbil actuen fora de la llei. Un decret de l'any 2008 signat per José Montilla, expresident de la Generalitat, i Joan Saura, exconseller d'Interior, els obliga a dur el número de placa sempre visible, però per ordre de Felip Puig incompleixen de forma sistemàtica aquesta normativa d'obligat compliment. La cúpula política i policial dels mossos ha encobert durant aquests anys la transformació parapolicial d'aquesta unitat presumptament especialitzada en ordre públic. 

Els fets de Bolonya, un punt d'inflexió 

Va ser el matí del 19 de març de 2009 quan es va començar a gestar l'actual situació de descontrol. Després de les duríssimes càrregues dels mossos contra els i les estudiants que lluitaven contra el pla Bolonya, l'aleshores Director General de la Policia, Rafael Olmos, va fer unes declaracions davant la premsa assegurant que la violència dels antiavalots contra els periodistes no es tornaria a repetir i que es depurarien responsabilitats. Aquelles paraules d'Olmos van questionar tot l'establishment corporatiu de l'edifici Egara de Sabadell, i els tentacles dels poderosos comissaris de la policia catalana es van començar a moure. El conseller d'Interior, Joan Saura, va destituir Olmos. El missatge que ICV va enviar a l'opinió pública fou que la baixa d'Olmos era un càstig per les càrregues policials, però la realitat era molt diferent. Aquell matí del 19 de març el veritable poder a l'ombra dels Mossos, Joan Delort, va visitar els centenars d'agents que havien protagonitzat les càrregues el dia anterior, i acompanyat del comissari Sergi Pla (antic policia nacional) va felicitar els agents per la seva professionalitat. La lectura interna fou que Olmos era destituït per haver-se atrevit a criticar públicament els antiavalots. A partir d'aleshores va començar la impunitat. 

Sense número de placa, amb extrema violència

Les regnes les va agafar aquell dia, i fins a dia d'avui, el comissari Sergi Pla, qui amb el vist-i-plau de Felip Puig ha pujat el llistó de la violència indiscriminada cap a manifestants. Els agents oculten sistemàticament el número de placa, l'ús de les pilotes de goma i els projectils de les llançadores GL-06 ha esdevingut un autèntic 'divertimento' pels joves agents ansiosos d'adrenalina que han entrat a la Brigada Mòbil i, fins i tot, s'ha conegut el cas de diversos agents –de més edat– que han abandonat la unitat per la seva discrepància respecte la barra lliure d'impunitat que es serveix a dia d'avui a l'edifici Egara. Sergi Pla es va fer tristament famós a un reportatge del programa Salvados de la Sexta, on va assegurar que fins i tot Gandhi hauria rebut cops de porra si hagués estat a la plaça Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011. Entre la plantilla dels antiavalots s'ha estés la idea que tot està permès i que qualsevol il·legalitat rebrà la cobertura dels seus comandaments polítics i policials. I així és. Segons Felip Puig –amb la creença que una mentida repetida mil cops esdevé una veritat– el 14 de novembre no hi va haver cap càrrega policial al passeig de Gràcia. No s'ha obert cap expedient informatiu, cap investigació de unitat d'afers interns. L'agent que va disparar contra Ester Quintana i els 6 agents que l'acompanyaven saben el que realment va passar. El jutjat de guàrdia ja ha rebut la denúncia pels fets.



o0o

Els mètodes bàrbars de repressió en defensa del neoliberalisme s'estenen.

Ens arriben noticies que no només aquí i a la "nostra" "democràcia" hi ha cafres d'aquest calibre. A Mèxic s'estant trobant en una situació similar. Al menys pel que fa a la repressió cap a tot manifestant desafectes al règim.

En relació de la presa de posició del nou President de la República dels Estats Units Mexicans (és a dir, Mèxic), en Peña Nieto no només pren possessió del càrrec sinó que continua amb la barbàrie i mètodes del seu predecessor Felipe de Jesús Caderón Hinojosa, el qual s'emporta a les espatlles més de 100.000 morts i desapareguts en una guerra estúpida de no se sap qui contra qui, però amb una víctima molt clara i evident, la població civil i els moviments socials, defensors pels Drets Humans, ecologistes, ... i el país més perillós per exercir el periodisme, a banda dels migrants (no hi ha números, no hi ha noms, no hi ha repòs en una tomba).

Aquest passat cap de setmana hi ha hagut fortes esbatussades, ferits greus per pots de fum de gasos lacrimògens i pilotes de goma i garrotades al més pur estil dels "Puig Boys". 

Transcripció literal del missatge rebut:

"A propósito de las balas de goma que ya han causado muertos en Atenco y Oaxaca, y heridos de gravedad en ambos lugares y éste 1 de diciembre en San Lázaro, además de en otras partes de país acá un manifiesto desde Barcelona: STOP a les bales de goma.
En México urge una campaña contra las balas de goma, las bolas de goma y las escopetas de granadas lacrimógenas usadas ilegalmente de manera letal disparadas directamente contra la muchedumbre y en particular contra la cabeza de las y los manifestantes".

Noticies relacionades:
  
o0o

Els moviments socials mexicans planten cara a la investidura de Peña Nieto

Sílvia Abadia / Foto: Pedro Anza 
Setmanari Directa Mèxic D.F. 03/12/2012


No ha estat una sorpresa per ningú, sinó la confirmació d'una evidència dura i dolorosa. El Partit Revolucionari Institucional, que va governar Mèxic durant 70 anys, va guanyar les eleccions mexicanes l'1 de juliol. En la seva investidura però, Enrique Peña Nieto ha topat amb una societat que porta molts mesos denunciant l'abús de poder de l'oligarquia que l'ha dut al govern, i que ha cercat durant tot el cap de setmana la seu de la cambra legislativa mexicana, al Palau de San Lázaro. Una decisió presa el 23 de setembre, per la Convenció Nacional contra la Imposició. 

Crònica d'una resistència anunciada 

És la nit del 30 de novembre, l'endemà els moviments socials cercaran Sant Lázaro. L'Acampada Revolución 132 s'omple de joves de disset assemblees diferents. Simultàniament, 40 autocars de la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació i de l'Assemblea Popular de Oaxaca surten en direcció a la capital mexicana. Altres moviments com Atenco, La Otra Campaña o el Sindicat de la Xarxa de Transport Públic, i més assemblees populars, s'afegeixen a la comitiva.

A les 4h, 200 joves de les assemblees #yosoy132 surten de l'Acampada direcció a San Lázaro, on hi arriben a les 7h, amb una manifestació engreixada per comitives d'altres organitzacions i indrets. Una perímetre de sis quilòmetres de tanques envolta la cambra de diputats des de fa una setmana. Quan encara no ha sortit el sol, comencen els primers enfrontaments amb la policia, que llença pots de fum contra les manifestants. A l'estació TAPO, arriben els 40 autocars que han fet carretera durant tota la nit. Professorat, estudiants, famílies senceres; totes comencen a establir-se a l'espai, en una operació de logística popular on 'tortas' (entrepans) i màscares antigas comparteixen protagonisme.

300 metres separen els dos escenaris, fosos entre si pel trànsit de persones que circulen d'una banda a l'altra: ara un grup d'antiavalots, ara un grup de oaxaquenys, ara va la comitiva de professorat en lluita, ara torna una comitiva de periodistes. L'ambient a la rereguarda és d'alegria i relativa tranquil·litat. La gent gran renta la cara a la quitxalla amb coca-cola per reduir l'ardor dels gasos lacrimògens. Un grup de mestres ho observen tot des d'un pas elevat amb atenció i comenten: “A nosaltres els gasos no ens fan por perquè ja estem acostumades de la lluita per l'educació del 2006”. Els venedors ambulants continuen amb la tasca quotidiana, indiferents a tot panorama i amenitzen el soroll de guerra amb la cantarella comercial: “Tacos de birria, tortas a diez pesos, goma de mascar a cinco!”. L'altre escenari es presenta més intens. Com si tornéssim a la guerra de trinxeres, una tanca separa un bàndol de l'altre. Còctels Molotov, pedres i pots de fum són la moneda d'intercanvi i, en una d'aquestes, fins i tot els manifestants han pretés trencar el mur estampant un jeep ple de joves. La tanca no cedeix i la batalla continua.

A les 11 del matí la resposta policial ja ha tret un ull a un manifestant i ha posat entre la vida i la mort a tres persones, en estat molt greu. A aquesta hora, les assistents a la convocatòria han començat a marxar cap al Zócalo i cap a l'Acampada Revolución, en una batalla i persecució constant amb la policia que ha convertit la ciutat en un camp de guerra. La batalla dura fins les 18h, quan la gent comença a concentrar-se a la comissaria, on hi ha 96 persones detingudes. 


Balanç de la jornada 

Policia d'elit, militars i secretes (porros); bales de goma i pots de fum lacrimògen deixen al llarg del dia 96 detencions, 20 ferits greus i rumors de persones mortes. Almenys tres persones en estat molt greu. Si les 96 detingudes surten aviat no els hi quedaran càrrecs. Però si alguna de les detencions s'allarga més de 48h entrarà en un procediment penal regit per la Secretaria de Seguretat Federal, coneguda entre les activistes per la seva duresa. A les 20h, unes 200 persones es disposen a dormir davant la comissaria on es troben les detingudes. En menys de dues hores, però, estan envoltades de policia que no les deixa sortir ni entrar, fins ben passades les 4h. Ja és 2 de desembre, i a l'altra banda de la ciutat les assemblees #yosoy132 es reuneixen per fer un balanç del dia i veure com continuar el dia següent. La nit és llarga, les trucades telefòniques abundants, i els gestos d'afecte compartits atenuen els dolors físics i emocionals. Els sis anys de Partit Revolucionari Institucional que venen però, seran més llargs; els episodis de repressió, més durs i freqüents. La gent que lluita ho sap, i les seves ganes de seguir són, tot i que la son pesa als ulls, més intenses i necessàries que mai.


o0o

Noticies relacionades:
  
Brutal repressió deix un saldo de 30 detinguts a Guadalajara

Llista preliminar, detinguts el 01 de desembre al DF
¡No estan sols! Oaxaca en peu contra Peña Nieto, se exigeix amb marxa llibertad de Presos Polítics
Violència i repressió. Greu el company Juan Francisco Quinquedal
Violència i repressió a l'arribada d'Enrique Peña Nieto a la presidencia de Mèxic

o00