Una tragèdia de postguerra al massís dels Ports
Per Oriol Gracià, amb l’assessorament de Josep Sánchez Cervelló
Sàpiens
 |
Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1939 quan encara vestia com a dona |
La Guàrdia Civil va acusar-lo de 28 assassinats i segons la premsa
franquista era “una repelente mujer, lésbica y sanguinaria, con
instintos de hiena”. Però sembla que ‘la Pastora’ mai no va matar ningú
i, de fet, ni tan sols era dona. Ara bé, aquella versió oficial va calar
tant entre l’opinió pública que de les històries de maquis que
s’expliquen al massís dels Ports —a la cruïlla de Catalunya, el País
Valencià i Aragó— cap aixeca tanta controvèrsia com la d’aquest
guerriller.
‘La Pastora’ va néixer l’any 1917 a Vallibona, a la comarca dels Ports,
amb una malformació genital que no permetia diferenciar els seus
atributs masculins dels femenins. I, davant el dubte, els seus pares van
decidir batejar-lo amb el nom de Teresa, pensant que així s’estalviaria
de fer el servei militar. Però en l’adolescència va començar a
desenvolupar trets masculins evidents malgrat que va continuar vivint
com a dona fins als 32 anys. Les coses van canviar a principis dels anys
quaranta, quan els grups clandestins de guerrillers antifranquistes,
els maquis, es van refugiar al massís dels Ports i va decidir de
sumar-s’hi. A partir de llavors va deixar enrere la indumentària
femenina i es va fer dir Florencio, si bé popularment era conegut pel
sobrenom de ‘la Pastora’.
 |
Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1960, quan el van detenir |
Però, aviat, la pressió policial va ofegar les aspiracions dels
guerrillers. Per això, ‘la Pastora’ i el seu camarada Francisco Serrano
van preferir desertar, això sí, sense deixar de cometre emboscades,
robatoris i segrestos pel seu compte. Més tard va emigrar a Andorra, on
el van detenir l’any 1960. Es va iniciar així un periple per les presons
femenines de Lleida, Tarragona i València. I és que malgrat que llavors
ja actuava com a home, als registres oficials constava com a dona. Van
caldre unes proves mèdiques per demostrar que era un home de cap a peus,
i que patia un pseudohermafroditisme masculí, amb un escrot bífid i un
penis de dimensions reduïdes. Poc després, va ser jutjat en consell de
guerra, que el va sentenciar a 15 anys de presó.
-.-
Entrevista a Alicia Giménez Bartlett
Per Oriol Gracià
“Em vaig encuriosir per saber què hi havia de cert darrere del maqui tan controvertit conegut com ‘la Pastora’”.
L’escriptora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) ha guanyat la
darrera edició del Premi Nadal amb la novel·la ‘On ningú no et trobi’.
Des de la ficció, però també des del rigor històric, l’autora fa un
retrat de Florencio Pla Messeguer, el maqui hermafrodita nascut al
massís dels Ports que als anys 50 del segle passat va portar de corcoll
els masovers i la Guàrdia Civil.
