Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòria històrica. Mostrar tots els missatges

31 de jul. 2014

L'ONU dóna 90 dies a Espanya per aclarir les desaparicions de la Guerra Civil

http://www.324.cat/video/5195371/LONU-demana-a-Espanya-que-fara-per-les-victimes-del-franquisme

324.Cat

L'ONU
ha donat un termini de 90 dies al govern espanyol perquè presenti un calendari d'actuació en relació amb els desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola i el franquisme.

El setembre passat, una delegació de les Nacions Unides va visitar el Fossar de la Pedrera, a Barcelona, i es va reunir amb associacions memorialistes. Després d'aquestes i d'altres visites va instar Espanya a buscar els culpables de les desaparicions i a jutjar els autors dels crims.

A més a més, en un dur informe va destacar la frustració de les famílies per la poca ajuda del govern per localitzar els desapareguts i obrir les fosses comunes. Considera que hi ha impunitat davant les desaparicions de la Guerra Civil i la dictadura.

Per això, l'ONU vol saber ara, en un termini de tres mesos, què pensa fer Espanya per resoldre aquesta situació.


-.-

26 de juny 2013

‘La Pastora’, el maqui hermafrodita

Una tragèdia de postguerra al massís dels Ports 

Per Oriol Gracià, amb l’assessorament de Josep Sánchez Cervelló
Sàpiens

Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1939 quan encara vestia com a dona
La Guàrdia Civil va acusar-lo de 28 assassinats i segons la premsa franquista era “una repelente mujer, lésbica y sanguinaria, con instintos de hiena”. Però sembla que ‘la Pastora’ mai no va matar ningú i, de fet, ni tan sols era dona. Ara bé, aquella versió oficial va calar tant entre l’opinió pública que de les històries de maquis que s’expliquen al massís dels Ports —a la cruïlla de Catalunya, el País Valencià i Aragó— cap aixeca tanta controvèrsia com la d’aquest guerriller.

‘La Pastora’ va néixer l’any 1917 a Vallibona, a la comarca dels Ports, amb una malformació genital que no permetia diferenciar els seus atributs masculins dels femenins. I, davant el dubte, els seus pares van decidir batejar-lo amb el nom de Teresa, pensant que així s’estalviaria de fer el servei militar. Però en l’adolescència va començar a desenvolupar trets masculins evidents malgrat que va continuar vivint com a dona fins als 32 anys. Les coses van canviar a principis dels anys quaranta, quan els grups clandestins de guerrillers antifranquistes, els maquis, es van refugiar al massís dels Ports i va decidir de sumar-s’hi. A partir de llavors va deixar enrere la indumentària femenina i es va fer dir Florencio, si bé popularment era conegut pel sobrenom de ‘la Pastora’.

Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1960, quan el van detenir
Però, aviat, la pressió policial va ofegar les aspiracions dels guerrillers. Per això, ‘la Pastora’ i el seu camarada Francisco Serrano van preferir desertar, això sí, sense deixar de cometre emboscades, robatoris i segrestos pel seu compte. Més tard va emigrar a Andorra, on el van detenir l’any 1960. Es va iniciar així un periple per les presons femenines de Lleida, Tarragona i València. I és que malgrat que llavors ja actuava com a home, als registres oficials constava com a dona. Van caldre unes proves mèdiques per demostrar que era un home de cap a peus, i que patia un pseudohermafroditisme masculí, amb un escrot bífid i un penis de dimensions reduïdes. Poc després, va ser jutjat en consell de guerra, que el va sentenciar a 15 anys de presó.

-.-

Entrevista a Alicia Giménez Bartlett

Per Oriol Gracià  

“Em vaig encuriosir per saber què hi havia de cert darrere del maqui tan controvertit conegut com ‘la Pastora’”.

L’escriptora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) ha guanyat la darrera edició del Premi Nadal amb la novel·la ‘On ningú no et trobi’. Des de la ficció, però també des del rigor històric, l’autora fa un retrat de Florencio Pla Messeguer, el maqui hermafrodita nascut al massís dels Ports que als anys 50 del segle passat va portar de corcoll els masovers i la Guàrdia Civil. 

19 de març 2013

La impactant entrevista de la televisió sueca a l'abat del Valle de los Caídos

La lluita per treure les restes de familiars d'allà, al documental de TV3 'Avi, et trauré d'aquí!'


TV3 ha estrenat el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental ha tingut de seguida un gran impacte a la xarxa, i l'etiqueta #ettrauré ha estat 'trending topic' destacat. Els autors no van aconseguir parlar amb l'abat del Valle de los Caídos, Anselmo Álvarez Navarrete, que es va negar a parlar. Però el 2008 sí que ho van poder fer dos periodistes suecs: Martin Jönsson i Pontus Hjorthén, que van realitzar per a la televisió SVT el documental 'Mari Carmen España', que tracta els crims del franquisme.

Segurament la seva condició de suecs els va permetre d'accedir-hi amb més facilitat.En aquest vídeo es pot veure un fragment del documental, justament el de la impactant entrevista a Álvarez Navarrete:


Ací també podeu veure el documental íntegre que ha emès TV3, 'Avi, et trauré d'aquí!'

 
El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

Font: Vilaweb

-:-