Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedro Morenés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedro Morenés. Mostrar tots els missatges

8 d’abr. 2013

El CNI va preparar 'Horizonte después', un pla per aturar la independència

Deu milions al CNI per a un pla que aturi la independència

Segons Interviú, és un document de cinc-centes pàgines que preveu una ofensiva mediàtica i de contrainformacíó.

Font: Vilaweb.Cat

Els serveis secrets espanyols, el CNI, van preparar la tardor passada un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat espanyol.

La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu desafiament', diu el reportatge.

Segons la revista, que cita fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir informació confidencial amb què pressionar els dirigents independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular, prevista per al 2014'. 

Qui coordina el CNI? 

Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Més informació: Com funciona el CNI?

o0o

Informació relacionada:

o0o

24 de des. 2011

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (i els seus negocis)

Nom complet: Pedro Morenés y Álvarez de Eulate

(Guecho, Vizcaya, 17 de setembre de 1948) es un empresari i polític español, ministro de Defensa del Gobierno de España des del 22 de desembre de 2011.

Va néixer a Guecho, el 17 de setembre de 1948, sent el segon dels fills de José María Morenés i Carvajal, IV vescomte de Alesón (fill al seu torn dels Condes de Asalto , grans d'Espanya ) i Ana Sofia Álvarez de Eulate i Mac-Maó. En 1978 es llicencia en Dret per la Universitat de Navarra . Seguidament es diploma en Direcció d'Empreses per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Deusto .

Entre 1984 i 1988 treballa en un bufet d'advocats, per passar, el 1988, a l'Empresa Astilleros Españoles SA, i d'aquí, el 1991, l' Instituto Nacional de Indústria .

El 1996, després de la victòria electoral del Partido Popular , en les eleccions generals, el nou ministre de Defensa Eduardo Serra Rexach , el nomena Secretari d'Estat de Defensa. Roman en el càrrec tota la Legislatura.

El 2000 és nomenat Secretari d'Estat de Seguretat en el Ministeri de l'Interior , i finalment, entre 2002 i 2004 va ser Secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica en el Ministerio de Ciencia y Tecnología .

Després de les eleccions generals de 2004 va tornar a l'activitat privada, primer com a Secretari General del Cercle d'empresaris, des de gener de 2009 com a President del Consell d'Administració de Construcciones Navales del Norte i des de juny de 2010 director general per a Espanya de l'empresa paneuropea de míssils MBDA .

2011 , després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, és nomenat ministre de Defensa d'Espanya per Mariano Rajoy .

o0o

Instalaza SA. És una companyia que aplica tecnologies avançades en el disseny, desenvolupament i fabricació d'equips i material militar d'infanteria. L'empresa, fundada el 1943, té la seu i la seva planta de producció a Saragossa (Aragó). La companyia es va fer famosa per la producció de llançadors de coets de gran precisió.

L'experiència professional de Instalaza està àmpliament contrastada com proveïdora de les Forces Armades espanyoles i de països de tot el món. Els seus productes han superat controls de qualitat exigents encara en les condicions més dures de treball.

Els productes de Instalaza S.A. equipen a les forces armades de països de tot el món, amb un màxim nivell d'operativitat i eficàcia. Instalaza ha comptat amb Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, secretari d'Estat de Defensa entre 1996 i 2000, secretari d'Estat de seguretat entre 2000 i 2002, i secretari d'Estat de Ciència i Tecnologia entre 2002 i 2004, com a representant i conseller[1]

L'empresa va entrar en crisi el 2008 després de la prohibició de les bombes de dispersió pel tractat de Dublín[2] El gener de 2009, Instalaza encara mantenia la bomba de dispersió MAT-120 en el catàleg de la seva web que, tot i no estar il·legalitzada pel tractat de Dublín, el Govern havia recomanat la parada de la seva producció. Després d'un escàndol mediàtic, Instalaza va aclarir que ja no proveïen el MAT-120 i que el mantenen en el seu catàleg com una mostra del seu nivell tecnològic.[3] A més, Instalaza no podrà vendre cap patent relacionada amb aquesta bomba.[4] No obstant això, la companyia va aconseguir reorientar la seva producció i mercats amb nous segments tecnològics i ara novament Instalaza SA continua subministrant equips a forces militars de diversos països d'arreu del món.

L'abril de 2011 la bomba de dispersió MAT-120 va assolir notorietat internacional després que el diari estatunidenc The New York Times publiqués una notícia[5] en què assegurava que Moammar al-Gaddafi estava utilitzant aquest armament contra població civil durant la Revolució de Líbia de 2011[6]

Font: Wikipedia

Joguines preferides:

Instalaza C-90

ALCOTAN-100

Com podreu veure, no són massa de fiar