Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixistes. Mostrar tots els missatges

29 de jul. 2014

El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.



VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

11 de nov. 2013

Anglada defensa al candidat de PxC a Reus imputat per un delicte de racisme

Josep Anglada: «Cap associació islamista no ens taparà la boca»

Josep Anglada i Albert Tafalla

 Nació Digital, 09/11/2013

El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada ha sortit al pas per donar el seu suport a Albert Tafalla, el candidat de PxC a Reus en les últimes eleccions, que ha estat imputat després que l’associació Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo de Reus el denunciés per una campanya electoral «racista» . Anglada s’ha referit a aquesta denúncia com un «nou intent de censura i de persecució política per part de l'advocat musulmà Hilal Taku», president de l'associació Watani, i confia que aquesta denúncia serà un nou «fracàs, com ja ho va ser quan la Generalitat va presentar una denúncia contra PxC per aquest mateix motiu, i va quedar arxivada pel jutge».

Anglada ha aprofitat per criticar, d’una banda, l’associació islàmica i «la progressiva interferència dels islamistes en la nostra societat:no només no s'adapten sinó que a més pretenen que les nostres lleis s'ajustin als seus desitjos i capricis», explica. De l’altra, ha carregat contra el que qualifica de «partits de la casta», els quals «estan contínuament citats als tribunals per aclarir les seves permanents estafes, finançaments il·legals i robatori de diners públics», mentre que PxC, a parer seu, està citada als tribunals «per defensar els de casa».

Albert Tafalla
-.-
Asegura que 'ninguna asociación islámica nos tapará la boca'

Diari de Tarragona 11/11/2013

, Josep Anglada, líder de
Plataforma per Catalunya
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha defendido públicamente al candidato de este partido en Reus durante las últimas elecciones municipales, Albert Tafalla, quien ha sido imputado por el Juzgado de Instrucción número 3 de Reus por una campaña electoral de corte presuntamente racista. Tafalla fue denunciado por el abogado Hilal Tarkou, presidente de la asociación Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo, por un supuesto delito de racismo e incitación al odio, a consecuencia de la propaganda electoral utilizada por PxC en las municipales.

Anglada ha manifestado «todo mi apoyo a Albert Tafalla, nuestro valiente candidato en Reus. Es un orgullo que las denuncias que se presentan contra nosotros sea por defienden a a gente de casa, mientras todos los partidos de la casta están continuamente citados en los tribunales para aclarar sus permanentes estafas, financiaciones ilegales y robo de dinero público».

Sobre la denuncia, Anglada asegura que «es un nuevo intento de censura y de persecución política por parte del abogado musulmán Hilal Tarkou. Pero será un nuevo fracaso, como ya lo fue cuando la Generalitat presentó un denuncia contra Plataforma per Catalunya por ese mismo motivo, y quedó archivada por el juez».

Para el líder de PxC «en el fondo, esta actitud por parte de Tarkou indica algo que extremadamente peligroso, la progresiva interferencia de los islamistas en nuestra sociedad. No sólo no se adaptan sino que además pretenden que nuestras leyes se ajusten a sus deseos y caprichos. Con nosotros están muy equivocados. Estamos aquí para defender a los catalanes de esta invasión demográfica e ideológica que es el islamismo. Nadie nos va a callar, y mucho menos Tarkou».


-.-

24 de febr. 2013

L'assassí de Yolanda González treballa per la guàrdia civil i la policia espanyola

El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro 

L'assassí Emilio Hellín Moro
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar Yolanda González Martín, una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim organitzat, segons que rebela El País en un reportatge publicat aquest diumenge.

Segons que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola, el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior', relata El País.

El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González, de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos trets al cap a menys d'un mentre de distància.'

El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda, reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en l'assassinat'. 

Font: Vilaweb.Cat

Fitxa policial de Emilio Hellín.
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic. Llegir més ..

Yolanda González Martín
Nasqué a Biscaia, filla d'un obrer metal·lúgic originari de Burgos. De ben joveneta entrà en contacte amb els que després fundarien Izquierda Socialista i milità inicialment en les Joventuts Socialistes d'Espanya. Després d'unes jornades d'IS a Sant Martí de Llémena (1978) coneix Alejandro Avizcun, amb qui es trasllada primer a Bilbao i després al barri d'Aluche (Madrid).

Yolanda González era la representant del Centre de Formació Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseñanza Media. Allí trencà amb les JSE i després de militar un temps en la Lliga Comunista Revolucionària l'octubre de 1979 participà en la fundació del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores.[1] Va participar activament en la vaga d'Ensenyament Mitjà del 28 de gener de 1980.

L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la carretera a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), on fou trobada l'endemà.[2] 

El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat Grupo 41 del Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.[3] 

El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad, mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir. L'Audiència Nacional d'Espanya els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de presó i fou internat a la presó de Zamora; Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas, tres mesos.[4] 

El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari, concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz. El va aprofitar per fugir a Paraguai, on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista d'Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya. [5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari El País el 1996 va canviar la seva identitat per Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la guàrdia civil i de la Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.[6] [5][7]
21/09/1993 Senyories Jorge M. Reverte
02/03/1991 Emilio Hellín,
20/09/1990 El lliurament d'Hellín, prevista per demà Francisco Mercado
20/08/1989 Yolanda González Jesús Jaén.
26/12/1988 Edición Impresa Repetición de la jugada Luis Prados
Un dels assassins de Yolanda González gaudeix d'un permís idèntic al que un altre va usar per fugir.
12/03/1987 'Cas Hellín'. 
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard en les proximitats de Madrid. La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials. Llegir més..

o0o

22 de maig 2012

Un pito, una pilota i una copa de l'aimant de la cacera

Estan ben sonats tots plegats ...

Tot plegat per uns xiulets, una pilota i una copa de l'aimant de la cacera ... quin rebombori!


 o0o


Ho sento, però aquesta senyora Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, condesa de Murillo y grande de España, de cada dia més em recorda a Klaus Kinski a la pel·licula Aguirre, la cólera de Dios interpretant el paper de Don Lope de Aguirre ... ves que et dic, encara seran parents. Amb el Lope, és clar. Que em disculpi Klaus Kinski , ell no en té cap culpa.

o0o
  
Demana que se suspengui per la xiulada prevista · Basagoiti (PP) li respon que no s'haurien de jugar partits 'amb banderes amb pollastres' · Bosch la qualifica de piròmana, Duran de 'tifosa', Coscubiela diu que tira una cortina de fum · Per Homs és 'd'una altra galàxia'

Font: VilaWeb

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol que se suspengui la final de la Copa entre el Barça i l'Athletic al Vicente Calderón i que es faci 'a porta tancada en una altra banda' per por de la xiulada contra els Borbons mentre soni l'himne espanyol. 'Els ultratges a la bandera o a l'himne són delicte tipificat pel codi penal. No es pot consentir', ha dit Aguirre en una entrevista a Onda Cero (àudio).

'Aquest és el campionat d'Espanya. Aquesta copa la lliurava el president de la república quan hi havia república, Franco quan hi havia Franco i ara és la copa de sa majestat el rei, però és la Copa d'Espanya', ha dit; i que hi ha molts afeccionats que 'no són nacionalistes, ni separatistes ni antiespanyols'. 'Si volen xiular, doncs miri, el partit no es farà, així de clar.'

També la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, ha parlat de la final de Copa, demanant que no es barregessin les reivindicacions amb l'esport. 'L'esport és per a xalar, no per a fer una altra mena de reivindicacions.'

Rosell replica que els culers s'han de poder expressar lliurement

El president del Barça, Sandro Rosell, ha dit que els culers havien de poder expressar 'lliurement els seus sentiments' durant el partit de divendres.

Pel secretari general de l'Esport català, Iban Tibau, les declaracions d'Aguirre són un atemptat a la llibertat d'expressió.

I el jugador del Barça, Gerard Piqué ha manifestat: 'Volem jugar el partit, i concentrar-nos a guanyar la final. Els afeccionats es comportaran amb tot el respecte del món, i tenen dret d'expressar-se com vulguin. Per una altra banda, al país hi ha ara mateix problemes molt més importants.'

Coscubiela: 'Vol desviar l'atenció del dèficit ocult'

Joan Coscubiela, portaveu d'ICV al congrés espanyol, ha acusat Esperanza Aguirre d'aprofitar la final de Copa per 'desviar l'atenció' dels problemes de Bankia i del dèficit ocult de la Comunitat de Madrid.

Bosch també ho considera una cortina de fum

'És una piròmana', ha dit el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch, a qui no sorprenen gens les paraules d'Aguirre, que són 'el pa de cada dia: 'És una més, ja hi som acostumats. Ho fa servir de cortina de fum per amagar els seus problemes'.

Basagoiti, contra les banderes 'amb pollastre'

Aguirre ha tingut una resposta ràpida i contundent justament des de les files del PP. El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha defensat el dret de l'afecció del Barça i de l'Athletic de gaudir de la final de copa. I ha dit: 'S'hauria de suspendre la final de Bucarest [de l'Europa League, entre l'Athletic i l'Atlètic de Madrid], on hi havia banderes amb l'àguila, les banderes amb pollastres que no són ni constitucionals ni democràtiques.'

Duran i Lleida defensa la llibertat d'expressió

El portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, troba 'fora de lloc' que Esperanza Aguirre es dediqui a parlar de la final de la Copa per comptes d'ocupar-se del dèficit de la seva comunitat. 'No crec que tingui res a dir, una 'tifosa' del Reial Madrid', ha dit Duran, que ha defensat la llibertat d'expressió i que la gent pugui xiular, si vol.

Santiago Espot compara Aguirre amb Primo de Rivera

Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha comparat Aguirre amb Primo de Rivera i troba que la proposta de la presidenta madrilenya és la mateixa que va fer el dictador espanyol el 1925 quan va tancar el camp del Barça per una xiulada.

o0o

El TSJ de Madrid dóna la raó a la Falange · Permet la manifestació contra els seguidors del Barça i l'Athletic el mateix dia del partit

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha permès a la Falange de manifestar-se divendres a la capital d'Espanya, coincidint amb la final de la Copa entre el Barça i l'Athletic. La sala de contenciós-administratiu ha admès el recurs interposat per la Falange, un dels convocants de la manifestació ultra, contra la resolució dictada per la delegada del govern espanyol de Madrid, Cristina Cifuentes, que va canviar la data de la manifestació per evitar incidents entre l'extrema dreta i els afeccionats del Barça i l'Athletic.

Ara el tribunal madrileny ha deixat sense efecte l'ordre de la delegació espanyola.

La manifestació es presentava com una 'resposta a les provocacions' del seguidors del Barça i l'Athletic. Entre els convocants hi ha, a més de la Falange, el sindicat TNS, les joventuts de la Falange, Patriotas, Plataforma Memoria y Lealtad, In Memoriam Juan Ignacio, Hermandad de la Vieja Guardia, Alternativa Española i Hermandad de Banderas de Falange. Diuen que volen respondre a l'insult 'a tot Espanya i tots els espanyols' que representa la xiulada contra l'himne espanyol prevista pels seguidors catalans i bascos a l'estadi Vicente Calderón, tal com va passar fa tres anys a València (vídeo).

o0o

I embolica que fa fort ...

Crida a reivindicar les seleccions nacionals a la final de la Copa


Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions han presentat un manifest al congrés espanyol

Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions nacionals s'han unit per presentar al congrés espanyol un manifest (pdf) per defensar el dret de participar en competicions internacionals. A la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ESAIT i Siareir@s Galeg@s els han acompanyat alguns diputats gallecs, bascos i catalans. Han fet una crida a les aficions del Barça i l'Athlètic de Bilbao a aprofitar la final de la Copa per defensar els drets de les seleccions ensenyant les banderes i els símbols nacionals de Catalunya i el País Basc.

Les tres entitats han volgut deixar clar que fan una crida en positiu, no contra ningú sinó per reivindicar la presència dels equips nacionals en les competicions internacionals.

Per part de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes han intervingut el vice-president Sergi Blázquez i el coordinador Francesc Serra. Per part d'ESAIT, Iñigo Santxo i Martxel Toledo. I per part de Siareir@s Galeg@s, David Rodeiro i Alexandre Sanmartín.

Els grups polítics presents que hi han donat suport han estat Amaiur, amb Rafael Lareina i Xavier Mikel Errekondo; Unió Democràtica de Catalunya, amb Marta Surroca i Eva Parera; Convergència Democràtica de Catalunya, amb Josep Maldonado i Jordi Jané; Esquerra Republicana de Catalunya, amb Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà; Iniciativa per Catalunya-Verds, amb Joan Coscubiela i Laia Ortiz; i el Bloque Nacionalista Galego, amb Olaia Fernández Davila.



o0o

1 de nov. 2011

El burca i l’estigmatització dels musulmans

Pau Fabregat Bernal / Vents de dignitat

El burca i el nicab tornen a ser objecte de polèmica en la societat catalana arrel de l’anunci fet pel Govern de la Generalitat d’aprovar una llei que pretén prohibir el seu ús, no només en espais públics com ja han fet diversos ajuntaments catalans, sinó també en la via pública.

Segons el Conseller d’Interior Felip Puig, aquesta llei obeeix a raons de “seguretat ciutadana” ja que afirma “aborda els efectes per a la seguretat pública de l’ocultació de la identitat personal”.

No s’han fet esperar les reaccions crítiques de col·lectius i entitats islàmiques, així com d’estudiosos/es en la matèria, com és el cas de l’escriptora i professora de la UAM, Ángeles Ramírez que argumenta “la prohibició serveix a les administracions per demostrar a la resta de la societat que les dones son subjectes governables, i que l’Estat està controlant als musulmans” també explica la diversitat de motius pels quals algunes dones musulmanes utilitzen el vel integral, ja que no es pot generalitzar que sempre s’utilitza el burca o nicab per imposició de l’home, sinó també per qüestions culturals i d’estatus social.

Arguments de la Generalitat

Segons la Generalitat la llei que s’està gestant obeeix a la raó de que l’utilització del vel integral es pot fer servir per a amagar la identitat de la persona a la vegada que possibles artefactes perillosos, descuidant que qualsevol persona por ocultar la seva identitat i dur objectes perillosos sense la necessitat de vestir un burca o nicab.

L‘alliberament de la dona front al suposat masclisme musulmà, és una altra de les raons més potents que abanderen des del Govern per a tirar endavant l’esmentada llei. No obstant cal tenir en compte que, com ja s’ha dit abans, l’utilització del burca no només respon a criteris d’imposició per part de l’home i que s’ha d’anar amb peus de plom al jutjar desde la nostra perspectiva occidental i etnocentrista la pressuposada submissió de la dona musulmana, ja que a casa nostra encara queda molt per fer en aquest àmbit.

Possibles conseqüències

La prohibició del vel integral als espais públics de Catalunya es posada en dubte per alguns sectors de la societat degut a que podria desencadenar una serie de conseqüències contraproduents tant en la població musulmana resident a Catalunya com en la mateixa societat catalana. Si de veritat aquestes dones estan coaccionades pels seus homes a dur el burca o nicab cap la possibilitat de que ja ni tan sols surtin al carrer i es cree més marginació cap a la figura de la dona musulmana incrementant així el problema.

També s’ha de tenir en compte el context actual que viu Catalunya, d’immigració i auge de l’extrema dreta racista, la qual aprofitaria la prohibició del vel integral per reafirmar-se en les seves postures feixistes i estigmatitzar, ara ja amb marc polític que els empare, la cultura musulmana i el món islàmic incrementant així la xenofòbia front a aquestes dones que “vulnerarien la llei”.