Un les pot trobar, fins avui, en qualsevol llar. Però no serà per molt de temps, llevat que algú hagi acaparat reserves. A partir d'aquest 1 de setembre de 2011 els mercats de la Unió Europea (UE) no podran assortir amb noves bombetes incandescents de 60 watts. Quan s'hagin esgotat les restes disponibles en els seus magatzems, no hi haurà recanvis. Els crítics llancen advertències contra aquestes bombetes 'estalviadores' que resulten fins a deu vegades més cares i que ara augmenten, sense raó, un 25%. En trencar-se desprenen mercuri en gas, va ser un dels arguments contra la prohibició discutits el 2009 a Brussel.les. "Sabem que la protecció del medi ambient té un preu", comenta ara el WAZ, però "què es pot esperar de fonts de llum que, si bé són més eficients, es converteixen després en residus perillosos?".
La tradicional bombeta ha estat gradualment desplaçada del mercat i, en conseqüència, de les llars i oficines dels 27 membres del bloc, d'acord amb un decret de la Comissió Europea aprovat el 2009. Primer va tocar acomiadar-se de les de 100 watts, després de les de 75. I les últimes, de 40 i 25 watts, tampoc sobreviuran al 2012. En total, s'estima que uns 4.000 milions de bombetes sortiran de circulació.
Les "bombetes" convencionals s'associen amb calidesa, ... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i la seva encesa ràpid .... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i el seu encès ràpid.
Amb això, es força als consumidors a adquirir fonts més modernes de llum de baix consum. Hi ha diverses alternatives, argumenta des de Brussel la Comissió: tubs fluorescents, bombetes halògenes compactes, díodes emissors de llum (LED). Els tubs fluorescents tenen l'avantatge d'oferir una llum "equiparable" amb les fonts convencionals i els LEDs -els més eficients de totes- són més els més 'ecològics'... i els més cars de llarg i encarint-se.
El preu més elevat d'aquests es compensa, menteixen, amb una vida útil considerablement més llarga, però no s'en fan responsables quan peten en hores, dies o setmanes. Les bombetes halògenes, a més, resulten les grans consumidores energètiques, en un estudi recentment publicat per l'organització alemanya de protecció al consumidor Stiftung Warentest.
"Ens treuen calidesa, rapidesa, tradició..."
Els alemanys -com varies generacions d'europeus- tenen "una relació molt íntima" amb la bombeta incandescent, amb la calidesa de la seva llum, amb la seva encesa ràpid, assegura a l'emissora Deutschlandradio Kultur Stefan Grünwald, director de l'Institut Rheingold d'Investigació de Mitjans i Mercats, a Colònia.
Això explica que alguns alemanys hagin arribat a considerar la prohibició com "una interferència en la seva esfera privada", "una disposició totalment absurda, que se'ls imposa burocràticament, sense tenir en compte les seves costums, això que aprecien encara que s'hagi tornat costós", va explicar Grünwald a la ràdio pública alemanya.
Les seves successores, les estalviadores, pel que sembla no són res "ecològiques"
La notícia va arribar titulars en diversos diaris, inclòs el de major tiratge, el tabloide de masses Bild: "De com Angela Merkel es va carregar la bombeta", va titular aquest dia el Westdeutsche Allgemeine Zeitung (WAZ). "Un exemple clàssic del sense sentit amb marca Brussel.les", i amb impuls de la cancellera alemanya, assegura el rotatiu. Angela Merkel hauria llançat la primera pedra, carrega el periodista, en posar la bombeta com a exemple durant una cimera de la UE de 2007, que va aprovar un pla d'acció per a la protecció del clima.
Ni bo per al medi ambient, ni per a la butxaca
Segons la Comissió, experts han estudiat els possibles efectes negatius de la irradiació d'aquestes bombetes alternatives sense trobar "cap indici de problemes per a la salut si es manté una distància d'almenys 30 centímetres". I tampoc el mercuri contingut en les bombetes halògenes representa un perill real, va afirmar fa un any el portaveu Ferran Tarradellas, el que contradiu tota l'experiència ecològica, com amb les piles i bateries, i altres estudis independents.
De moment, i enmig d'aquests dubtes, l'entrada en vigor de la prohibició de comerciar les velles bombetes de 60 watts els arriba als consumidors de la mà d'una pujada de fins al 25% dels preus dels focus estalviadors, com si no haguessin estat ja prou costosos. Els llums LED podrien costar ara fins a 45 euros.
Productors com la signatura alemanya Osram o l'holandesa Phillips neguen la relació d'aquest encariment amb la mesura de Brussel.les. La culpa la té, diuen, el dràstic ascens dels preus de terres rares com el lantà, l'europi i el terbi, generalment provinents de la Xina i continguts en aquestes modernes llums de la discòrdia.
"Irritat" es va mostrar un portaveu de la Central de Protecció al Consumidor de l'estat federat alemany de Renània del Nord Westfàlia. El contingut de metalls rars en les bombetes estalviadores, va assegurar l'expert en energia, amb prou feines arriba al màxim d'un gram per l'interior de cada làmpada.
o0o
Comprar, llençar, comprar
Comprar, llençar, comprar
Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.
Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada