URGENT. Recollida de signatures per la llibertat dels 12 presos polítics d'Atenco

RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA LLIBERTAT DELS 12 PRESOS POLÍTICS D'ATENCO

SINOPSIS: El Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra reuneix a una sèrie de pobles i comunitats camperoles a les afores de la Ciutat de Mèxic, entre elles a San Salvador Atenco. Al 2002 es va generar un procés de resistència camperola al projecte d'un nou aeroport que els despullaria de les seves terres. Després d'un fort procés de mobilització social, aquest projecte va ser cancel·lat. El FPDT es va convertir a partir de la seva lluita en defensa de la terra en un referent nacional i internacional dels moviments mexicans. El 3 i 4 de maig de 2006 els pobladors de San Salvador Atenco van sofrir la repressió de l'Estat mexicà que va impulsar un dels operatius policíacs més violents en la història del país, amb un saldo de 2 joves assassinats, més de 200 detencions arbitràries, fortes violacions als drets humans dels detinguts que van incloure brutalitat policíaca, irregularitats en els processos i tortura i abús sexual contra una trentena de dones detingudes. El cas repressiu a San Salvador Atenco s'ha tornat emblemàtic ja que nombrosos i diversos organismes defensors dels drets humans van documentar i van difondre aquestes violacions. Fins i tot organismes de l'Estat mexicà, com la Suprema Cort de Justícia han reconegut que aquestes violacions es van realitzar. A més de quatre anys dels esdeveniments, 12 persones segueixen preses injustament. Són presos polítics de l'Estat mexicà. Com part d'una campanya nacional i internacional denominada Libertad i justicia para Atenco publicarem en el mes de juny un desplegat en un diari de circulació nacional, l'exigència de la seva llibertat. Abans que acabi el mes de juny la Suprema Cort de Justícia de la Nació decidirà sobre la llibertat d'aquests 12 presos. És el seu últim recurs jurídic. És un moment decisiu. De perdre aquesta batalla legal, haurien de purgar condemnes que van de 31 i fins a 112 anys de presó. Aquest és un pronunciament urgent que serà signant per nombroses personalitats i organitzacions, nacionals i internacionals. Els elements jurídics que s'integren en el text han estat avalats i protegits per prestigiosos centres de drets humans com el centre Miguel Agustín Pro Juárez o el centre de DH Fra Francisco de Vitòria a més d'especialistes de la comunitat del mestratge en drets Humans i democràcia de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials Mèxic (FLACSO Mèxic). És per això que les i els convidem a signar el text que annexem més endavant. Esperem que puguin donar suport aquest procés per la llibertat i la justícia i en defensa de qui lluiten per la terra.

COMITÉ LIBERTAD Y JUSTICIA PARA ATENCO

Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra, Familiares de presos y perseguidos, Servicios legales, Investigación y Asesoría Jurídica; Servicios y asesoría para la Paz (SERAPAZ), Centro de Derechos Humanos Miguel Agustín Pro Juárez, Mujeres Sin Miedo, Centro de Derechos Humanos Fray Francisco de Vitoria, Comité Cerezo, Comité Monseñor Romero, Consorcio para el diálogo parlamentario y la equidad; Centro Nacional de Comunicación Social (CENCOS), jóvenes en resistencia alternativa, Samuel Ruiz García Obispo emérito de la Diócesis San Cristóbal de las Casas, Ofelia Medina actriz, Manu Chao músico, Julieta Egurrola actriz, Raúl Vera Obispo de la diócesis de Saltillo, Coahuila, Adolfo Gilly académico, Daniel Giménez Cacho actor, Luis Villoro filósofo, Rubén Albarrán vocalista de la banda de rock Café Tacvba, Bruno Bichir actor, Fray Miguel Concha Malo fraile dominico, director del Centro de Derechos Humanos Fray Francisco de Vitoria, Roco Pachukote vocalista de la banda de rock Maldita Vecindad y los hijos del Quinto Patio, Gilberto López y Rivas antropólogo, Luis Hernández Navarro periodista, Carlos Fazio, académico, Guillermo Almeyra académico, Los de Abajo banda de ska y rock, Las Reinas Chulas actrices

Text per signar:

LLIBERTAD ARA! als 12 presos de San Salvador Atenco

Als ministres de la Primera Sala de la Suprema Corte de Justicia:
José de Jesús Gudiño Pelayo, Olga María del Carmen Sánchez Cordero de García Villegas, Juan N. Silva Meza, Arturo Zaldívar Lelo De Larrea, José Ramón Cossío Díaz.

A la opinió pública nacional i internacional.

Nosaltres, nosaltres, coneixem les greus violacions als drets humans que el 3 i 4 de maig de 2006 l'Estat mexicà va cometre a San Salvador Atenco. Arran d'aquests esdeveniments 12 persones segueixen preses. Ens preocupa que el procés que se'ls va seguir va estar plagat d'irregularitats, no va ser respectat el principi de presumpció d'innocència ni les garanties de degut procés i que les proves que es va fundar la seva condemna van ser recaptades de manera il·legal. Considerem que aquestes irregularitats impliquen que no van tenir dret a un judici just. És un signe d'alarma que el delicte de “Segrest Equiparat” el qual estimem és inconstitucional, pugui ser emprat per a criminalitzar demandes socials i que el sistema de procuració i administració de justícia va ser utilitzat de manera facciosa per a convertir en delinqüents a integrants del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra. Sabem a més que existeix un precedent jurídic emès per un òrgan del Poder Judicial de la Federació, que va considerar que els fets pels quals van ser sentenciats IGNACIO DEL VALLE, FELIPE ÁLVAREZ i HÈCTOR GALINDO, no són constitutius del delicte de segrest equiparat; aquest antecedent, encara i quan normativament no és vinculant per als Ministres, considerem que per qüestions de seguretat i congruència jurídica així com per la transcendència del cas no pot ser esbiaixat. Per tot això, ens dirigim a la Primera Sala de la Suprema Corte de Justícia a alliberar als 12 presos del caso Atenco.

NOTA IMPORTANT per a qui doni suport amb la seva signatura:

En el cas de les signatures individuals feu el favor d'incloure nom complet, nacionalitat o estat del país i ofici o professió.

En el cas de les signatures d'organitzacions, col·lectius feu favor d'incloure el nom complet de la vostra organització, i país o estat de l'organització.

Totes les signatures es rebran fins al diumenge 20 de juny a les 24 hrs a:

firmasatenco@gmail.com

Demanem envieu còpia de la vostra signatura també al correu electrònic de qui ha promogut la teva (vostre) adhesió.

Tota la informació del cas pot ser consultada en la nostra pàgina de campanya:
http://www.atencolibertadyjusticia.com

Comité Libertad y justicia para Atenco Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra

Presentaran a Mèxic el pla Salut 2015 Mesoamèrica

Afp / La Jornada 2010.06.12

Madrid, 11 de juny. La infanta Cristina, segona filla del rei Juan Carlos I d'Espanya, presentarà a Mèxic el dilluns la Iniciativa Salut 2015 Mesoamèrica, una associació públic-privada que pretén reduir les desigualtats en la zona en matèria de salut amb un fons d'almenys 150 milions de dòlars.

L'associació està formada pels països de la regió, el govern espanyol, la Fundació Gates, l'Institut Carlos Slim de la Salud i el Banc Interamericano de Desarrollo (BID), va indicar aquest divendres el ministeri espanyol de Sanitat.

El projecte pretén "reduir les desigualtats en salut en la zona", segons el ministeri, i s'engegarà a partir de 2010 i conclourà en 2015.

Serà presentat en la ciutat de Mèxic pel president Felipe Calderón, Bill Gates, Carlos Slim, la infanta Cristina i la ministra espanyola de Sanitat, Trinitat Jiménez.

La Fundació Gates, l'Institut Carlos Slim de la Salut i el govern d'Espanya "contribuïxen cadascun amb 50 milions de dòlars per a projectes de salut dirigits a comunitats pertanyents al 20% més pobres de la població", va detallar la Casa Real en un comunicat.

El BID "dissenyarà i executarà els projectes juntament amb les secretaries de Salut dels governs dels països de la zona".
---

Aquest és una nota apareguda avui al diari La Jornada, ens ha semblat adient posar-l'ho al blog, no sigui cas que acabi sent una petita nota d'aquelles que passen desapercebudes.

És evident les bones relacions de la infanta Cristina amb "La Caixa" (ara Criteria Caixa Crob o Corp), així com la relació de la mateixa "La Caixa" amb Inbursa, entitat bancaria en propietat de Carlos Slim i un bon tall de la mateixa entitat que durant anys ha pagat la nòmina a la infanta o sigui, "La Caixa". El que pinta per aquí al mig el Bill Potres, deu ser per allò del Premio Pricipe d'Asturies, però a banda de ser el segon sinyor més adinerat del món després de l'Slim, de tant en tant fa rentades d'imatge, ara bé, si no en treu morterada no mou mai un dit (exemple: Campanyes de vacunació, però les vacunes és compren a les empreses on te accions). En fi, que tot queda a casa.

Dotació Casa de S.M. el Rei (en milers d'euros) per l'any 2010: 8.896,92
Fortuna de Carlos Slim Helu segons revista Forbes: 53.500 milions de dòlars
Fortuna de Bill Gates segons revista Forbes: 53.000 milions de dòlars

Els més rics del món, segons Forbes (llistat complet)

El que és vergonyós es que amb la quantitat de bitllets que disposen tots plegats, encara vulguin que el projecte sigui una associació públic-privada. Qui ens ho pot explicar, no era aquesta colla de neoliberals els que ens proclamaven la privatització de tot, doncs ho podrien finançar íntegrament ells o es que si van maldades se'n faran càrrec els sectors públics?.

Per combatre la precarietat de la salut, no s'acaba abocant diner en aquest àmbit, sinó, lluitant contra l'extrema riquesa que ells posseeixen, l'espoli que les seves empreses i amics en fan de la zona, després dotar d'instruments per tal d'acabar amb la fam, la manca d'escolarització i la preparació dels propis en aquesta àmbits, la educació, la salut, la vivenda digna, terra, reball... etc. Llavors si volen fer obres de caritat per rentar consciencies, endavant, però primer són els drets fonamentals.

Notes relacionades:

Slim es el hombre más rico del mundo: Forbes
Privatizar y fortuna
México: Vivir (mucho) mejor

Aprofitant l'avinentesa aquí un article del suplement Ojarasca, que pot ser prou interessant per saber com el govern Mexicà té present a aquests grups tan desfavorits. (Hipòcrites!)
Contra los pueblos indígenas, la verdadera guerra del gobierno mexicano

Núria Pòrtulas en llibertat

El Grup de Suport a Núria Pòrtulas celebra l'absolució i adverteix que no oblidarà 'tot el que ha passat'

La família demana responsabilitats a Interior · La noia ha estat absolta pel Suprem, després del recurs de la defensa contra la sentència de l'Audiència Nacional espanyola, que la condemnava per temptativa de col·laboració amb organització terrorista

'No podem amagar la nostra alegria i sorpresa per l'absolució de la nostra companya'. Així és com ha rebut el Grup de Suport a la Núria Pòrtulas l'anunci d'avui del Tribunal Suprem d'absoldre-la (sentència, en pdf) de la 'temptativa inacabada de col·laboració amb banda armada' per falta de proves, després de tres anys de judicis, presons preventives i una condemna de l'Audiència espanyola. La família i els companys de Núria Pòrtulas han demanat a la cúpula de la Conselleria d'Interior que dimiteixi i, a més, no descarten de reclamar una compensació econòmica.

Durant la conferència de premsa en què ha explicat l'absolució de la jove de Sarrià de Ter, l'advocat, Benet Salellas, ha afirmat que la sentència del Suprem era un 'revés clar i contundent' contra l'Audiència espanyola i els mossos d'esquadra. I és que aquesta sentència, que rectifica la de l'Audiència espanyola, és definitiva i, com deia unes hores abans a VilaWeb, 'deixa clar que la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia cap organització terrorista'.

El Suprem diu que troba 'realment paradoxal' que l'Audiència espanyola condemnés Pòrtulas en base a unes sentències que justament absolien el seu company Juan Antonio Surroche d'aquest delicte. 'Queda clar que no està provat que l'acusada hagi contactat amb un grup o organització terrorista ni que hagi intentat col·laborar amb un grup d'aquesta naturalesa', diu el Suprem, que ha revisat el cas arran del recurs de la defensa contra la sentència condemnatòria de l'Audiència espanyola.

La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l'Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l'Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.

Tres anys després

Els fets es remunten al gener del 2007, quan els mossos d'esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta (vídeo). La policia va acusar-la d'haver col·laborat amb Juan Surroche, a qui relacionava amb una organització armada italiana, tot i que després va ser absolt. Pòrtulas va ser empresonada preventivament durant quatre mesos aquell 2007. Actualment continuava en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar. És per aquest motiu que ara companys i familiars de Núria Pòrtulas demanen als caps del Departament d'Interior que dimiteixin.

D'una altra banda, per celebrar l'absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l'Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se'n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se'n convoquin uns quants més a altres viles del país.

Font: Vilaweb

La Caravana Humanitària Bety Cariño i Jyri Jaakkola cap al Municipi Autònom de San Juan Copala

La caravana dóna la volta. La policia la para degut al fet que "s'escoltaven trets" [Actualització constant]

Fonts:

Kaos en la red
CML-DF
Chiapas Indymedia
Oaxaca en Pie de Lucha
La Haine
Radio Plantón

---

21.55 Report d'un company de la Otra, deprés del seu retorn i després rueda de la roda de prensa a Huajuapan

Report del company de la Oltra de Chiapas que forma parteix de la Caravana, després de la roda de premsa, sobre com ho estan veient al final del dia, després de la decisió de regressar i anunciar el municipi de San Juan Copala, que demà aniran a la Ciutat de Mèxic.

Arxiu de So / Sound File - MB

20.45 Report de Jorge Albino, portaveu de DDHH de SJC, sobre el succeït i la raó por la que regressaren

De retorn des de San Juan Copala, amb la Caravana que va intentar arribar avui, Jorge Albino ens fa un report del que va ocórrer, i com i per què van prendre la decisió de regressar.

Arxiu de So / Sound File - MB

21:44 Radio Plantón. En roda de premsa Jorge Albino del Municipi Autònom de San Juan Copala va llegir el comunicat sobre l'ocorregut el dia d'avui 8 de juny. Va esmentar que no es van poder lliurar les 30 tones de queviures i medicines ja que els governs federal i estatal van tornar novament per a protegir a Ubisort.

Es va decidir regressar al DF per a no exposar més vides

Els punts principals del comunicat:

1. Les 30 tones d'aliments es protegiran a Huajapan de León fins que hagi condicions perquè siguin lliurats.
   
2. Demà autoritats del Municipi Autònom de San Juan Copala buscaran que la Creu Roja Internacional i la ONU per a poder garantir l'ajuda a Copala
   
3. La PGR haurà d'investigar els assassinats del 27 del mes passat i assegurar la pacificació de la zona
   
4. Si no es poden lliurar les 30 tones de queviures i medicines, es convocarà a una nova caravana conformada amb dones
   
5. S'exigeix el desarmament dels paramilitars
   
6. Es fa una crida a la unitat a la zona troqui
   
7. Es decideix regressar a la Ciutat de Mèxic per a informar sobre l'esdevingut
   

La caravana arribarà al DF matí 10 de juny sobre les 15hs.

Per saber tota la cronologia dels fet, CLICA AQUÍ

El dia 7 a les 7 del vespreparteix la Caravana rumb al Municipi Autònom de San Juan Copala

El passat 27 d'abril, una caravana d'observadors de drets humans de diferents nacionalitats era atacada per un grup paramilitar a l'estat mexicà d'Oaxaca. Dues persones van resultar mortes: la mexicana Alberta Cariño Trujillo i el finlandès Jyri Antero Jaakkola. L'objectiu de la caravana era el municipi autònom de San Juan Copala, el qual es troba assetjat, des de començaments d'any, per grups armats paramilitars amb la connivència de les autoritats de l'estat. Un setge que ha provocat el tall de llum i aigua al poble, la marxa del metge, el tancament de l'escola i la manca d'aliments.

El motiu del setge i de l'actual atac és l'intent, per part de l'oligarquia de la zona, de fer fracassar el procés de constitució de San Juan Copala com a municipi autònom. Això vol dir, exercir el govern assembleari de la comunitat, ignorant els partits, les lleis i les institucions de l'estat, i basant-se en els usos i costums tradicionals que, entre altres coses, considera que la terra és patrimoni col·lectiu de la comunitat i no un bé privat.

De llavors en ça moltes han sigut les manifestacions i mobilitzacions arreu del món de protesta per aquests fets i en defensa de l'autonomia de San Juan Copala.

• A partir de les 7 de la nit del 7 de juny: Horari de la transmissió de la cobertura de la Caravana Jyri Jaakkola i Bety Cariño al Municipi Autònom de San Juan Copala
• Enllaços i freqüències de la transmissió
• Mobilitzacions Nacionals i Internacionals pel municipi Autònom de San Juan Copala

Conferencia de premsa Marcos Albino, portaveu del Municipi Autònom de San Juan Copala al plantón al Zócalo de la Ciutat de Mèxic

• Adjuntamos àudio cru de la conferencia de premsa.

Mobilizaciones Nacionals:
· 8 de junio: Acciones Solidarias en el D.F. con la Caravana a Copala

Mobilizacions Internacionals:

· Concentración a Barcelona, Plaça San Jaume, Palau de la Generalitat
· 80 personas denuncian el asedio a Copala ante el Consulado de México en Valencia
· Desde Grecia: acción de Solidaridad con el Municipio Autónomo de San Juan Copala
· Movilizaciones en Boston, Chicago, Seattle y Toronto
· Roma: 4 de junio - Asamblea Pública en Roma y proyección de video en la calle (Italia)
· Roma: 7 de junio - Mitin en Roma (Italia) frente la embajada mexicana
· La Haya: 8 de junio - Mitin en La Haia (Holanda) frente la embajada mexicana
· Lugano: 8 de junio - Eeparto de volantes en Lugano (suiza)
· Lugano: 11 de junio - evento solidario en Lugano (suiza)
· Toulouse: El 8 de junio organizaremos en la Place du Capitole de Toulouse concentración, y mítin
· París, evento de solidaridad frente a la embajada de México, el día martes 8 de junio del 2010 de las 16H a las 20H.
· Frente al consulado Montreal, en solidaridad con la caravana y Copala

Pronunciaments:
· Pronunciamiento del Gruppe B.A.S.T.A., desde Münster, Alemania
· Pronunciamiento desde Toulouse, Francia
· Desde Paris, Francia, Solidaridad con el municipio autónomo de San Juan Copala y la Caravana del 8 de junio
· Comunicado de Caracol Zaragoza ante la nueva Caravana humanitaria a San Juan Copala en Oaxaca-México
· Comunicado de "appoyo" a la caravana humanitaria a San Juan Copala (Col.lectiu Zapatista de València, "El Caragol")
· CGT ante la Caravana "Bety Cariño y Jyri Jaakkola"

Transmissió per San Juan San Juan Copala:

A causa del setge paramilitar que des de fa mesos violenta el procés d'autonomia indígena a San Juan Copala, Oaxaca i el clima de violència a les diferents comunitats triquis al mateix estat, a més dels recents assassinats en contra d'integrants de les comunitats i persones solidàries, aquest 8 de juny la Xarxa de Mitjans Lliures de Baix i a l'Esquerra portarà a terme una transmissió de ràdio entorn de la situació i el context, que a més donarà seguiment a la caravana solidària. En ella participaran Regeneración Radio, La Voz de Villa Radio, Red Global La Voz Roja, Radio Guetza i Radio Sabotaje. Aquesta transmissió es podrà escoltar en les següents paginas electròniques:

http://regeneracionradio.org
http://sabotaje.blogsome.com
http://www.unopii.org

A més de les freqüències 105.3 i 91.7 del FM a la ciutat de Mèxic.

Escolta l'Spot de la transmissió:
http://65.99.205.183/~u53469/vonma/index.html

Xarxa de mitjans lliures a baix i a l'esquerra

Visita la bitàcora Autonomia a Copala

Entre el 7, 8 i 9 de juny, una altra caravana amb el nom la Caravana “Bety Cariño & Jyri Jaakkola”, es dirigeix a la regió Triqui, per tal de trencar el setge i poder lliurar l'ajuda humanitària (aliments, aigua, roba, medicaments... ) al l'assetjada població.

Restem alerta a qualsevol incident que després es pugui lamentar, de la mateixa menera que recentment a succeït amb la "Flotilla de la Llibertat" al intentar trencar el setge a Gaza. Així com exigim als governs Espanyol, l'Unió Europea i a Mèxic el compliment del acords de respecte als drets humans signats bilateralment.

Actualització sobre fets de San Juan Copala, L’ombra de l’atzavara
(Actualització sobre fets de San Juan Copala del mes de maig)

El Club Bilderberg a Sitges?

Es reuneixen cada any en un lloc diferent per exercir com a govern mundial a l'ombra

Xavier Garcia / El Punt 04.06.2010

Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure– que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món) es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel (forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos quilòmetres de l'anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.

Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia. Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d'estats moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos del món», «el govern mundial a l'ombra» (per bé que, ja ho dic, últimament han sortit o els han fet sortir de l'armari) i, entre altres coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes internacionals executaran».

O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps d'estat, institucions mundials suposadament benefactores, grans empreses de les finances i l'economia, altes jerarquies militars i màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s'hi arrosseguen alguns membres històrics d'aquest club, com David Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad, com si diguéssim.

Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que vostès, l'anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és cap Pensión Lolita) de l'hotel Dolce Sitges.

Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament, a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.

De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien convidar pels serveis prestats a la causa de la democràcia i la pau al món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l'armonia mundi.

I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s'estaran torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial de l'ONU dedicada a l'afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a Estocolm.

Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a mínim–, es pot dir que la realitat mundial s'ha accelerat més que en tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta acceleració, en diferents graus, l'hem produïda entre tots, però sempre n'hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que també han considerat que mai no n'hi ha prou, divisa que argumenten amb el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.

De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim des de l'alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només serviran per encendre el foc quan els il·luminats ho considerin oportú), però ara amb la diferència que el poder ja no desitgen que s'estructuri nacionalment, sinó a base d'un superorganisme que abasti el món, davant del qual les llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre's, amb l'objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.

Font: El Punt

Informació relacionada:

· El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

· El Sindicat de Mossos d'Esquadra denuncia la despesa en seguretat pel Club Bilderberg a Sitges
El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de "desorbitat" el cost en agents i diners de la trobada de poderosos del Club Bilderberg a Sitges. Toni Castejón assegura que s'hi destinen 300 policies i afirma que no és acceptable que per cobrir una reunió privada s'estiguin desprotegint altres zones de Catalunya. Castejón cita concretament patrulles de l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat que han hagut d'anar a Sitges per cobrir un punt estàtic de control.

Manuel Tapial: "S'ha vist com tiraven cadàvers al mar"

Un dels cooperants que viatjava en la flotilla denuncia que els soldats van llançar cadàvers al mar

Manuel Tapial, un dels cooperants de Taradell detingut per Israel, ha desmentit la versió que ha donat el govern hebreu. Tapial assegura que "els soldats van disparar a matar abans de saltar al vaixell". A més, ha afirmat que hi ha més morts. "Es diu que hi ha nou morts, però l'organització IHH en té comptabilitzats entre 16 i 20. S'ha vist com alguns dels cadàvers els tiraven al mar".

Manuel Tapial ha fet aquestes declaracions en arribar a Turquia juntament amb Laura Arau i el periodista valencià David Segarra, els tres espanyols que viatjaven al vaixell assaltat per les tropes israelianes. El cooperant ha negat que els soldats actuessin per legítima defensa. "Abans que comencessin a saltar des dels helicòpters, des de les Zodiacs ja van disparar a matar. Quan van saltar des dels helicòpters ja hi havia dos morts al vaixell".

Tots tres han denunciat maltractaments i insults durant la seva detenció, així com el robatori de les seves pertinences. "Vam ser detinguts per comandos d'elit, que ens van apuntar amb els làsers al cap, a la sala de premsa, identificats com a premsa internacional", ha explicat David Segarra.

A banda de la seva experiència personal, consideren intolerable la manera d'actuar d'Israel. "Que hi hagi un país que s'atorgui el dret d'atacar en aigües internacionals a civils és", segons Manuel Tapial, "una cosa inacceptable".

Els dos cooperants i el periodista valencià arribaran a Catalunya aquest divendres.

Israel cedeix a les peticions d'obrir una investigació

La pressió de la comunitat internacional podria haver donat els primers resultats. Israel està estudiant amb els Estats Units la possibilitat de crear una comissió d'investigació sobre l'atac del seu exèrcit a la "Flotilla de la Llibertat" que sigui paral·lela i que pugui contrarestar la investigació de les Nacions Unides.

La comissió estaria integrada per israelians independents i observadors nord-americans. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha aprovat una resolució on condemna els fets i decideix enviar una missió internacional per investigar-los.

Funerals:
• Els turcs morts en l'assalt reben l'últim adéu en funeral multitudinari

Dues comissions d'investigació:
• Israel i els Estats Units estudien crear-ne una per contrarestar la de l'ONU

Israel desmenteix els cooperants:
• Nega el tracte vexatori als activistes

Font: TV3

Adéu, Espanya?

Aquest treball compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?

El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

El Club Bilderberg, que aplega algunes de les persones més poderoses del món, es reuneix a Sitges

Sitges acull des d'avui i fins dissabte una reunió de poderosos envoltada de misteri. Els integrants del Club Bilderberg, presidents d'empreses, bancs, caps d'estat, membres de les monarquies europees i altres persones influents, es trobaran en un hotel de luxe de la localitat, l'hotel Dolce, i debatran sobre l'estat del món.

Fonts diplomàtiques han confirmat la presència de la reina Sofia en aquesta trobada, a la qual també està previst que hi assisteixin el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; el president d'Acciona, José Manuel Entrecanales; el de La Caixa, Joan Maria Nin; l'exministre d'Economia Pedro Solbes; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, o l'exsecretari de l'OTAN Jaap de Hoop Scheffer.

La trobada del Club Bilderberg se celebra cada any en un país diferent, la darrera va ser a Atenes, i reuneix més d'un centenar de destacats dirigents mundials. La reunió és privada, envoltada de discreció i no fa públic el contingut del debat ni les conclusions a què s'hagin arribat. De fet, als treballadors de l'hotel on es farà se'ls ha demanat discreció i l'accés al recinte serà molt difícil. Els Mossos d'Esquadra garantiran la seguretat dels alts càrrecs reunits i han organitzat un dispositiu de seguretat especial davant les convocatòries de manifestacions de grups antiglobalització.

La primera conferència Bilderberg es va organitzar a l'hotel Bilderberg, prop d'Arnhem, als Països Baixos, el 1954.

Font: TV3

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.

Israel-Palestina. Atrapats en el conflicte etern

· Reproduïm un article sobre les claus de la disputa
Víctor Gavín / Sàpiens 02/06/2010

L’atac de l’exèrcit israelià als vaixells que pretenien fer arribar ajut humanitari a la franja de Gaza ha posat de nou en primera línia informativa aquest vell conflicte del Pròxim Orient. SÀPIENS va dedicar la secció “Per què passa” del número 90 de la revista a la qüestió dels territoris àrabs ocupats per Israel després de la Guerra dels Sis Dies (1967). A causa dels fets ocorreguts i de les reaccions internacionals, creiem que val la pena reproduir l’article íntegre en el web.
____

S’explica que, després de la guerra dels sis dies, quan el primer ministre israelià Levi Eshkol sobrevolava en helicòpter els territoris ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est va dir: “El dot [fent referència a la terra] és formós, però què farem de la núvia [fent referència als palestins]?”. Quatre dècades després, la indefinició al voltant d’aquesta pregunta és un dels principals esculls per a la pau al Pròxim Orient.

Danny Halamish és un jueu britànic que va decidir traslladar-se a viure en un assentament jueu a Cisjordània. Per a ell la motivació era clara: “la nostra presència aquí serveix per afirmar que aquesta terra és nostra i de ningú més. Els àrabs tenen vint-i-dos països; nosaltres, només un”. La seva lògica sembla clara, tot i que les coses no són tan simples com ell les vol veure. De fet, s’ha instal·lat en una àrea que no pertany a Israel. No oblidem que Cisjordània és un territori de població àrab que Israel va conquerir l’any 1967 durant la guerra dels sis dies i que, a partir d’aquell moment, va passar a ser un dels anomenats territoris ocupats.

Per entendre-ho, cal retrocedir fins a l’abril d’aquell 1967, quan, en un escenari de tensió creixent, l’aviació israeliana va abatre sis avions sirians. Davant d’això, el món àrab va exigir una resposta ferma per part del seu líder, el rais egipci Nasser, que ràpidament va enviar les seves tropes a la península del Sinaí, fronterera amb Israel, i va decretar el tancament de l’estret de Tiran, amb la qual cosa bloquejava la sortida a la mar d’Israel pel sud. Uns dies després, Jordània es va unir a la coalició entre Egipte i Síria. Davant d’aquesta situació, que semblava presagiar un atac imminent dels estats àrabs, Israel va formar l’1 de juny un govern d’unitat nacional, amb Moshé Dayan com a ministre de Defensa. Quatre dies més tard, aquest posava en marxa el que ara anomenaríem una guerra preventiva que va acabar amb una victòria esclatant en només sis dies. Així, l’11 de juny del 1967, Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte i Cisjordània, Jerusalem Est a Jordània i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria, que va multiplicar per quatre la seva superfície, és clau per entendre les característiques de l’actual conflicte araboisraelià, molt marcat per la qüestió dels territoris ocupats, amb presència jueva.

Els territoris ocupats van ser originalment quatre: Cisjordània, Gaza, la península del Sinaí i els alts del Golan. Actualment només en queden la meitat, ja que Israel va marxar del Sinaí l’any 1979, després de signar un acord amb Egipte i, posteriorment, també es va retirar de la franja de Gaza, tot i que encara avui continua controlant-ne les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials. També és important de recalcar que les paraules territori ocupat no ens serveixen per a Jerusalem Est (la part de la ciutat que també va ser conquerida per Israel en la guerra dels sis dies). A diferència dels altres casos mencionats, Jerusalem Est va ser annexionada i tota la ciutat, convertida en la capital de l’Estat. Aquesta realitat, que no ha estat mai reconeguda per la comunitat internacional, provoca que totes les ambaixades es trobin a Tel-Aviv, la capital administrativa d’Israel. La gran pregunta és per què la resta de territoris no van ser annexionats com Jerusalem Est sinó ocupats? La resposta té molt a veure amb una qüestió demogràfica. Si Israel s’hagués annexionat tots aquells territoris poblats per àrabs, aquests s’haurien convertit en ciutadans israelians. Això hauria canviat radicalment el perfil demogràfic de l’Estat hebreu. Creat com un estat jueu per als jueus, una majoria d’àrabs al seu cens liquidaria la seva raó de ser.

Paral·lelament, i d’acord amb la llei internacional, Israel s’ha de fer càrrec de la població dels territoris ocupats mentre hi sigui present, i de cap manera pot destinar aquestes terres a colonització per als seus ciutadans, ja que, teòricament, algun dia les haurà de tornar als àrabs. A més, les Nacions Unides exigeixen des del novembre del 1967, amb la resolució 242 del Consell de Seguretat, que Israel abandoni els territoris ocupats per tornar a la situació anterior a l’inici de la guerra dels sis dies. El cert és que Israel no compleix cap d’aquests acords. Ni s’ocupa de la població àrab dels territoris ocupats, ni impedeix ni deixa de fomentar que ciutadans jueus colonitzin aquelles terres, ni compleix amb el que diu la resolució 242. El dels territoris ocupats és un tema que apareix contínuament en els mitjans de comunicació, especialment per la qüestió dels assentaments jueus. Precisament, l’existència d’aquests assentaments, on viuen persones com Danny Halamish, amb el qual hem començat aquest article, compliquen enormement la resolució d’un conflicte que clava les seves arrels en aquell 1967 i en la guerra dels sis dies.
__

Cronologia

Novembre del 1947. L’ONU aprova el pla que divideix Palestina en dos estats: un de jueu i un d’àrab.

Maig del 1948. Després que Israel proclami de manera unilateral la seva independència, comença oficialment la primera guerra araboisraeliana. Aquest és l’origen del problema dels refugiats palestins.

Octubre del 1956. Després que Egipte nacionalitzi el canal de Suez, comença la guerra del Sinaí, el segon conflicte entre àrabs i israelians.

5 de juny del 1967. Inici de la guerra dels sis dies. Israel destrueix la força aèria egípcia.

6 de juny del 1967. Israel ocupa Gaza a Egipte i Cisjordània a Jordània.

7 de juny del 1967. Israel ocupa Jerusalem Est.

9 de juny del 1967. Israel ocupa el Sinaí a Egipte.

10 de juny del 1967. Israel ocupa els alts del Golan a Síria.

11 de juny del 1967. Final de la guerra dels sis dies. Israel havia ocupat Gaza i la península del Sinaí a Egipte, Cisjordània i Jerusalem Est a Jordània, i els alts del Golan a Síria. Aquesta victòria va multiplicar per quatre la superfície d’Israel.

22 de novembre del 1967. La resolució 242 del Consell de Seguretat de l’ONU exigeix la retirada d’Israel dels territoris ocupats.

Juliol del 1979. Després d’un acord amb Egipte, Israel culmina la seva retirada del Sinaí.

Maig del 1994. Fruit dels acords d’Oslo, es crea l’Autoritat Nacional Palestina, que governa parts de Cisjordània i la franja de Gaza.

Setembre del 2005. Comença la retirada israeliana de Gaza; no obstant això, Israel en controla les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials.

Enllaços relacionats

Blog del CEHI: 'La represa de les negociacions a Israel - Palestina'

Font: Revista Sàpiens