6 de juny 2022

El muralisme zapatista: Una revolta estètica

 
Salvador Martí i Puig
Cambridge University Press:  30 May 2022 

Resum

El treball tracta com el zapatisme ha abordat estèticament el seu projecte polític de transformació i quins fruits estètics ha arribat. Per això es realitza una interpretació de com s'ha creat i recreat la identitat zapatista a través del llenguatge visual dels 203 murals que són als territoris on s'assenten els Municipis Autònoms Rebels Zapatistes, i com aquesta identitat interpel·la la iconografia revolucionària mexicana oficial i crea una nova iconografia activista per a les bases i per al moviment de solidaritat. El treball s'inspira teòricament en l'obra de Geneviève Zubrzycki sobre creació i reestructuració iconogràfica, i conclou que el muralisme zapatista té trets comuns fruit d'una amalgama de concepcions no explicitades de diversos subjectes externs i interns que han anat fent front de diferents maneres a la vinculació entre art i transformació social.

Aquí podreu descarregar el document sencer, en castellà

2 de gen. 2019

Per viure… morim: 25 anys d'EZLN

L’1 de gener d’enguany es compleixen 25 anys d’ençà que l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castellà) es va alçar a Chiapas (sud-est de Mèxic) per exigir treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.

Fotografia: Agencia Cuartoscuro

Marc Lladó i Sureda | @aguait_cat

Toquen les campanes al Zócalo de la Ciutat de Mèxic. El nombrós públic arreplegat a la plaça de la capital aplaudeix, riu, s’entusiasma. A palau, el president Carlos Salinas de Gortari brinda emocionat en companyia de família, amics, mafiosos i altres polítics. Ha començat mil nou-cents noranta-quatre i el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN) entra en vigor. Mèxic ja no és ni serà un país en vies de desenvolupament. El Tractat de Lliure Comerç, proposat a Washington el disset de novembre del noranta-tres, anuncia unes xifres econòmiques brillants. La seva aprovació possibilita la modernització econòmica i social del país. Pau, democràcia, sobirania i prosperitat. Repiquen les campanes, comença l’any que ho canviarà tot. Ja tenim aquí el somni de Salinas, elegit home de l’any segons Time, el Moisès neoliberal que salvarà el poble del seu històric retard. Mil nou-cents noranta-quatre és una festa per a tots i cadascun dels mexicans.
.
O això pensa el senyor president, que encara conserva la frescor que caracteritza els omnipotents governadors mexicans de tradició priïsta. Tranquil (i per ventura ebri), Carlos Salinas ni tan sols preveu la possible aparició d’un antagonista capaç d’aturar les campanes, d’ofegar el festí de la seva popularitat.
.
A primeres hores del matí, rep un seguit de trucades. Insurgència? Chiapas? San Cristóbal? On és això? Agafa un mapa territorial. Ah, sí, la terra de Balún Canan, la nostra selva indígena, espai turístic, alternatiu i folklòric. Escenari de multinacionals que monopolitzen l’agricultura, el gas i l’electricitat. I també de precarietat i menyspreu vers una minoria.
.
Les primeres notícies que circulen són erràtiques versions sobre què passa. Un grup de guerrillers ha pres San Cristóbal de Las Casas i diverses comunitats. Els emmascarats declaren la guerra a l’exèrcit federal. Acaba la festa liberal que obria Mèxic a l’espai econòmic d’Amèrica del nord. Comença la ressaca. Dotze dies d’enfrontament directe. Set anys de preparació. Rere les màscares, racisme, injustícia i misèria.
.
“Avui diem: Prou! Declarem que no deixarem de lluitar fins que aconseguim el compliment d’aquestes demandes bàsiques del nostre poble formant un govern del nostre país lliure i democràtic. Integrat a les forces insurgents de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional”.

No és aquest un dels milions de casos del narcotràfic. Ni un turista desaparegut. Ni un aixecament a l’estat de Guerrero. No és, en definitiva, un assumpte que es pugui resoldre amb les eines priïstes de pressió, diners o amb un dràstic cop de força. Qui són, els insurgents? Què volen? Què proposen? Qui és, Marcos? Un altre heroi romàntic marxistaleninista? És, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castellà), compost majoritàriament per indígenes, una utopia desproporcionada, un producte de la cubanització d’Amèrica llatina?
.
Set anys després, a una entrevista amb Yvon Le Bot, el Subcomandante Marcos afirmarà que el primer objectiu de l’aixecament era més aviat pràctic: eliminar l’estratègia publicitària de Carlos Salinas, evidenciar l’abisme entre el seu discurs de Mèxic com a producte d’un país estable i la realitat de la Selva Lacandona. Així doncs, no es tracta d’un renaixement del marxisme o socialisme utòpic, sinó del despertar d’una consciència social vinculada amb la consolidació de la democràcia i la societat civil, la defensa dels drets indígenes i la batalla contra les desigualtats provocades pel neoliberalisme.
.
Tanmateix, la consciència de les limitacions materials del Moviment Zapatista (“Mai vam rebre entrenament ni a Cuba, ni a Nicaragua, ni a El Salvador, ni a Guatemala, ni a Moscou, ni a Corea. Per això mateix érem molt maldestres. Tant de bo ho haguéssim fet, haguéssim lluitat millor, però en realitat no” diu Marcos, posteriorment) farà que la lluita es desplaci a un altre escenari amb major possibilitat de triomf: el llenguatge i els símbols. La primera victòria, elaborada amb un magnífic cinisme, és una resposta a la proposta d’entrega i perdó del govern de Salinas:
.
“De què hem de demanar perdó? De què ens perdonaran? De no morir-nos de fam? De no callar en la nostra misèria? De no haver acceptat humilment la gegantina càrrega històrica del menyspreu i l’abandó? D’haver-nos aixecat en armes quan vam trobar tots els altres camins tancats? De no haver-nos atès al Codi Penal de Chiapas, el més absurd i repressiu del que es tingui memòria? […] Qui ha de demanar perdó i qui pot concedir-lo? El President de la República? Els secretaris de l’Estat? Els senadors? Els diputats? […] Els que ens tracten com estrangers a la nostra pròpia terra i ens demanen papers i obediència a una llei de la qual ignorem la seva existència i justícia?”.

Quan les armes foren silenciades, EZLN proposà una estratègia insòlita de combat. Marcos enceta una guerra verbal per reconquerir la part discriminada de la història. Gràcies a les paraules, els comunicats i la ploma del líder, el moviment guanya l’opinió pública nacional i mundial. El comunicat de La Selva Lacandona vol arribar a Ciutat de Mèxic. Set anys més tard de l’alçament, el 2001, omplen el Zócalo de la capital amb dues-centes mil persones clamant “Mai més un Mèxic sense nosaltres!”. I Chiapas, estat oblidat, es convertí en Mèxic.
.
L’organització zapatista sortejà i defugí formes i fórmules desvirtuades del Govern, entusiasmà el món amb la renovació d’un tipus de lluita que no s’allunya dels moviments socials dels Trenta: una esquerra no partidista que, no obstant això, és capaç d’organitzar-se per si mateixa i contribuir a la millora social amb eines que escapen del control dels governs.
.
A vint-i-cinc anys de distància, parlar de pau i postconflicte a Chiapas és pura ceguesa. L’organització ha patit contínues traïcions als acords de pau, amb massacres i desplaçaments de comunitats, invasions de l’exèrcit federal i freqüents intromissions en les seves organitzacions d’autogovern.
.
Ara el context és un altre i els zapatistes i el sup Galeano (antic Marcos) han canviat d’estratègia. El Consell Indígena de Govern i el Congrés Nacional Indígena elegí Marichuy, una indígena nahua, com a representant per a les eleccions federals del 2018. L’EZLN tornava a dirigir el seu esforç al reconeixement públic. Després del sonat triomf de López Obrador, els zapatistes denunciaren que la seva victòria no significava canvi de res. I efectivament, el Tren Maya, la matança d’estudiants a la UNAM o els continus feminicidis impunes, són una mostra d’això.
 
Galeano i els seus segueixen inventant fórmules inèdites per fer front a la indiscriminació, la desigualtat i la injustícia. Posar en marxa noves formes d’imaginació política. Construir un pont perquè els mexicans descobreixin la mentida i la corrupció neoliberals, perquè un país es miri a si mateix (i no tant cap al nord) per reinventar-se. Sempre, això si, a través de la icona del passamuntanyes (tan polèmic a Catalunya).

“Per què tant d’escàndol pel passamuntanyes? No és la cultura política mexicana una cultura de tapats? Però, en lloc de frenar la creixent angoixa d’alguns que temen (o desitgen) que algun camarada sigui el que acabi per aparèixer en passamuntanyes i el ‘nas pronunciat’, proposo el següent: jo estic disposat a treure’m el passamuntanyes si la societat mexicana es treu la màscara que ànsies amb vocació estrangera li han col·locat anys enrere”.

La revolta del primer de gener del noranta-quatre suposà l’aixecament de la realitat sobre la il·lusió financera. El començament d’una utopia en marxa, indefinida, en constant moviment per la dignitat dels pobles. Una organització provinent de baix, nodrida pel somni de recuperar el nom. I un govern explotador, corrupte i assassí que no vol ser nomenat. Els rebels ja fa vit-i-cinc anys que remem contra el destí assignat pels de dalt. Avui toca honorar-los.

“I mirin el que són les coses per què, perquè ens veiessin, ens vam tapar el rostre; perquè ens anomenessin, ens vam negar el nom; vam apostar el present per tenir futur; i per viure… morim”.

-.-

24 d’oct. 2018

80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals

Entre 35.000 i 40.000 voluntaris internacionals van formar part de les Brigades

Fotografia de Henry Buckley del comiat de les Brigades Internacionals a L'Espluga de Francolí. Any 1938

Font: Gencat.Cat 24/10/2018

El Govern de la Generalitat commemora el 25 d’octubre la retirada de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil. L’acte es farà a l’alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí. És el mateix lloc on el 25 d’octubre de 1938, ara fa exactament 80 anys, es va fer un homenatge a uns 2.000 brigadistes que havien de tornar als seus països. A l’acte hi haurà familiars de brigadistes i representants d’associacions.

El Govern de la República havia retirat un mes abans tots els voluntaris internacionals de la Guerra Civil amb l’esperança que el bàndol rebel fes el mateix gest i prescindís del suport dels nazis alemanys i dels feixistes italians, fet que no va passar.

Tres dies després de l’acte de l’Espluga de Francolí, el 28 d’octubre de 1938, els supervivents de les Brigades Internacionals van desfilar per Barcelona. Va ser una de les mobilitzacions més grans a la ciutat durant la Guerra Civil. Hi van assistir entre 100.000 i 300.000 persones malgrat els bombardejos, habituals a la capital catalana. 

Un cop repatriats, molts van acabar en camps d’extermini o afusellats. D’altres van poder incorporar-se a moviments de resistència. Als països democràtics tampoc es van lliurar de represàlies: van ser castigats amb penes de presó per haver combatut en un exèrcit estranger, o van patir ostracisme professional i social. Entre 35.000 i 40.000 voluntaris internacionals van formar part de les Brigades.

o0o
Informació relacionada:

28.10.2013 Setanta-cinc anys del comiat de les Brigades Internacionals.. El 28 d'octubre de 1938 els voluntaris estrangers defensors de la República van desfilar pels carrers de Barcelona.

15.11.2011 La maleta mexicana. Del 6 de Octubre de 2011 - 15 de Gener de 2012





o0o

17 de set. 2017

El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats

Alarma per un vaixell antirefugiats davant de la Costa Brava

Barco C-Star, Defend Europe

Per Gerard Escaich Folch 
Radiocapital 17/09/2017  

El vaixell neonazi C-Star navega a poques milles de la Costa Brava. L’embarcació ultra vol impedir la immigració a través del Mar Mediterrani. La intenció és controlar les ONG i bloquejar els rescats dels nàufrags.

L’embarcació ha aparegut aquest matí a la Costa de Palamós. Aquesta aparició ha mobilitzat les entitats antiracistes de la zona fent una crida per tal d’evitar que atraqui a cap port gironí.

Hores més tard, des del compte de Twitter oficial de Ports de la Generalitat, s’ha informat que l’embarcació neonazi C-Star no tindrà accés a cap port gestionat pel Govern català. Una notícia que arriba després del mateix dictamen del Ministre de l’Interior el passat juliol.

Aquest vaixell, del grup Generació Identitària, un grup transnacional que defensa la seva identitat i valors a les xarxes socials, va aconseguir llogar aquesta embarcació al juliol d’enguany. La intenció que tenen és acabar amb el que ells anomenen “servei de taxi” que fan els vaixells de les ONG quan realitzen rescats a immigrants i refugiats.

La plataforma Girona Acull ha publicat al matí un comunicat per animar als activistes a posar-se en contacte amb els ports de la zona. La intenció de la plataforma era evitar que l’embarcació neonazi C-Star pogués arribar a costa. Al comunicat ressalten que cal “impedir que aquest vaixell neonazi atraqui a algun port de Catalunya”.

A part de la crida de la plataforma Girona Acull, altres organitzacions també s’han mobilitzat al Port de Palamós.

A hores d’ara, el vaixell neonazi C-Star, segueix aturat davant de la Costa Brava entre Palamós i Platja d’Aro.



El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats
Entitats antiracistes de Catalunya havien reclamat que no se'l permetés atracar a cap port gironí


Ports de la Generalitat niega la entrada de un barco xenófobo
El buque es acusado de torpedear las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo.
El C-Star ha sido fuente de contradicciones y conflictos desde los primeros días de su misión

Alarma per la presència davant la Costa Brava del vaixell que impedeix el rescat de refugiats
Diverses entitats antiracistes fan una crida a la mobilització per evitar que atraqui a cap port gironí

Ports de la Generalitat veta al barco de Defend Europe en los puertos de su titularidad 
Ports de la Generalitat ha anunciado que ha denegado este domingo la entrada del barco 'C-Star' del grupo Defend Europe, acusado de xenófobo y de boicotear el trabajo de las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo, en el Puerto de Palamós (Girona).

Movilización para evitar la llegada de un barco de la ultra derecha al Empordà
Ports de la Generalitat prohíbe que el C-Star atraque en ningún puerto de su titularidad. La nave, fletada por el grupo neonazi Defend Europe, bloquea los rescates de inmigrantes en el Mediterráneo.


-o-

2 de gen. 2017

John Berger, l’escriptor que ens va ensenyar a mirar

Es va morir a Londres ahir, 2 de gener, a l’edat de noranta anys · Ha estat un referent, sobretot en relació als estudis sobre l’art i la imatge 

John Berger.


John Berger (Londres, 1926 – 2017), escriptor, assagista i crític d’art britànic, es va morir ahir a l’edat de 90 anys. Va ser un intel·lectual respectat, un dels més influents del pensament occidental dels darrers cinquanta anys, sobretot en el camp dels estudis de l’art i la fotografia (sobre la imatge). John Berger es va formar a la Central School of Arts de Londres i va començar la seva carrera escrivint crítiques d’art. Ben aviat diversificaria els gèneres. La seva va ser una carrera molt prolífica, amb més d’una trentena d’obres publicades d’assaig, ficció, dramatúrgia, guió, crítica, poesia. Va ser destacat amb el Booker Prize l’any 1972 per l’obra G, i el 1991 va obtenir el premi Petrarca al conjunt de la seva obra.

Entre les seves obres destaca Maneres de mirar, un text de referència en la història de l’art, publicat en català per Edicions de 1984 l’any 2011. En la mateixa editorial també hi trobem: D’A a X: una història en cartes (2008) i Amb l’esperança entre les dents (2010). Enguany Viena edicions també ha publicat Sobre el dibuix

L’editorial Gustavo Gili, segell de referència en el camp de l’art, ha publicat un gran nombre de títols de John Berger en espanyol, tot i que són moltes les editorials que tenen obres de Berger en els seus catàlegs. Un dels seus volums més celebrat i estimat i vinculat a Barcelona (impulsat per Eulàlia Bosch), Te mando este rojo cadmio… Cartas entre John Berger y John Christie, va ser publicat per l’editorial Actar. A l’inici del llibre, que és una correspondència sobre el color i que té format de catàleg d’exposició, Berger li diu al cineasta i artista John Christie: ‘Penso que, en una altra vida, podria viure a Barcelona i parlar català.’

Berger va col·laborar amb la companyia de dansa Mal Pelo el 2008, que va estrenar la coreografia He visto caballos, a partir del llibre D’A a X, al Festival Temporada Alta. Inspirada en el mateix llibre, el 2009 la cineasta Isabel Coixet va idear una instal·lació dedicada a Berger: From I To J, que es va presentar a l’Arts Santa Mònica.

Vídeo de la conversa entre Isabel Coixet i John Berger a l’Arts Santa Mònica. 


-.-



Il·lustració realitzada al carbó per John Berger

John Berger amb el difunt Subcomandante Insurgente Marcos. CIDECI


-.- 

11 de nov. 2015

El periodisme de dades posa al descobert la història del narcotràfic a Mèxic


Vilaweb.Cat 11/11/2015

Des de fa quatre dècades els càrtels de la droga tenen sotmès Mèxic, per mitjà de la violència i la corrupció institucional. Ara un gran projecte de periodisme de dades, Narcodata, s’ha imposat l’objectiu de posar al descobert tota la informació disponible sobre el narcotràfic mexicà, de la manera més visual i planera possible.

Impulsat pel portal informatiu Animal Político i la plataforma col·laborativa Poderopedia, Narcodata vol plasmar ‘la història recent del crim organitzat amb visualitzacions interactives que expliquen el sorgiment dels càrtels, els seus caps, els conflictes entre grups, l’expansió geogràfica i les activitats delictives que cometen’.

La idea d’aquest projecte de periodisme de dades va néixer fa un any, quan Animal Político va obtenir, amb la llei de transparència mexicana, un document de la Procuradoria General de la República amb totes les cèl·lules delictives de Mèxic i el càrtel al qual obeïen.


-.-

5 de nov. 2015

Periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona

Fidel Herrera va aterrar a la capital catalana el 19 d’octubre sota una aurèola d’acusacions de presumptes vincles amb el crim organitzat durant la seva etapa de governador de l'Estat de Veracruz 

 Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

Barcelona, 4 de novembre
Marta Molina.- @martamoli_RR / La Directa


En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, quatre periodistes catalans, amb el suport de diverses organitzacions de drets humans i col·lectius que treballen per la pau a Catalunya, han qüestionat el nomenament de Fidel Herrera com a nou cònsol mexicà a Barcelona. Jordi Évole, Natza Farré, David Fernández i Marc Marginedas han formulat dotze preguntes al nou cònsol de Mèxic, relacionades amb l’assassinat de periodistes, les desaparicions forçades, les violacions dels drets humans de les migrants que passen cada dia per l’Estat de Veracruz i les amenaces contra les seves defensores. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, s’ha dirigit al govern espanyol per preguntar per què Mariano Rajoy va declarar que no veia cap impediment en el nomenament del nou cònsol i quina informació tenien del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per concedir aquesta autorització diplomàtica tenint en compte que se’l vincula amb activitats il·legals.

Més de 60 persones seguien la compareixença a la sala de premsa –entre periodistes i organitzacions de drets humans– i l'streaming de l'acte ha comptat amb més de 300 connexions. Lolita Bosch, escriptora i activista catalanomexicana, ha iniciat la conferència de premsa explicant que, des de l’arribada d’Herrera a la ciutat, les organitzacions que treballen per la pau a Mèxic no han deixat de rebre trucades de diversos mitjans perquè els expliquessin "qui era aquest senyor, què passa a Veracruz i quina opinió tenen sobre Herrera". Davant aquesta inquietud i a través de cinc persones de la societat catalana, han volgut donar veu a les persones mexicanes que viuen a Barcelona i que no poden qüestionar Fidel Herrera personalment per por de les represàlies, contra elles o les seves famílies. També contra les periodistes que treballen cada dia des de Mèxic per exercir el seu dret d'informar i de ser informades. Bosch ha deixat clar des de l’inici que no tenen cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic i que no volen desacreditar ningú sense haver investigat amb rigor. "Per a nosaltres, el que estem fent avui és una oportunitat única per establir un diàleg amb el cònsol Herrera sobre temes que ha deixat pendents a Mèxic, com l’assassinat de periodistes durant el seu govern i la violació sistemàtica dels drets humans dels immigrants o les amenaces a activistes".


Natza Farré, periodista de RAC 1, ha formulat la seva pregunta mentre es projectaven les imatges dels 170 periodistes assassinats o desapareguts a Veracruz durant els darrers anys. Farré ha preguntat al cònsol sobre les investigacions dels casos dels nou periodistes assassinats durant la seva gestió i per què es va blindar la informació sobre les despeses en comunicació social durant els sis anys que va durar el seu govern. El també periodista David Fernàndez ha preguntat què va fer el govern de Veracruz per buscar les 134 persones desaparegudes durant el govern d’Herrera i quines propostes de col·laboració van rebre les seves famílies per part de les autoritats estatals.

La pregunta de Marc Marginedas, periodista i corresponsal d'El Periódico a Rússia, ha arribat a través de vídeo i feia referència a la fustigació de mitjans digitals com Aristegui Noticias, Sin Embargo i d’altres mitjans de Veracruz, Ciutat de Mèxic i Tamaulipas. Aquestes pressions es van produir després de la publicació d’una foto de Fidel Herrera amb Francisco Pancho Colorado, persona vinculada al crim organitzat. Marginedas ha preguntat al cònsol sobre el seu vincle amb Juan Carlos Zaragoza Ríos, extraballador de Televisa actualment acusat d’amenaçar periodistes que "embruten" la imatge d’alguns polítics.

El periodista i presentador del programa Salvados de La Sexta, Jordi Évole, s’ha ocupat d'interrogar el cònsol sobre el tracte que reben les migrants que passen per Veracruz i sobre per què aquest Estat de l’orient mexicà es va convertir en l’Estat més perillós per a les migrants centreamericanes i les defensores de drets humans durant el seu govern. Évole ha citat part d’una entrevista de Regina Martínez, periodista del setmanari Processo que va ser assassinada el 28 d’abril de 2012 a casa seva. Martínez havia descobert i publicat els vincles amb el narco de l’actual governador de Veracruz, Javier Duarte. El seu assassinat encara resta impune, malgrat els intents del govern de Veracruz de relacionar-lo amb un crim passional.

Al final de la conferencia de premsa, Barcelona En Comú ha publicat un comunicat al seu web on interpel·la "les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat al narcotràfic i la corrupció". David Fernández ha anunciat que les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) faran boicot institucional al consolat mexicà a Barcelona per respecte a les víctimes.

Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

* A la memòria del periodista i fotògraf Rubén Espinosa, que va ser assassinat aquest estiu a la Ciutat de Mèxic tot i denunciar les amenaces de mort que rebia constantment quan treballava a Veracruz i intentava fer la seva feina en un país en guerra. 

Informació relaionada:

-.-

1 de gen. 2015

Entrevista a Gustavo Esteva, assessor de l’EZLN en els Acords de San Andrés

“El govern mexicà no ha deixat d’aplicar una estrategia contrainsurgent contra els zapatistes”

 Gustavo Esteva, assessor de l'EZLN - Damián López

Cristina Castaño
Directa.Cat 01/01/2015

L’1 de gener de 1994, l’Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) –organització armada mexicana constituida per camperols i indígenes dels grups chamula, tzeltal, tojolabal, chol i lacandón- anunciava el seu aixecament en armes contra el govern federal del president Carlos Salinas de Gortrari, del Partit Revolucionari Institucional (PRI). A 21 anys de la insurrecció a Chiapas, entrevistem Gustavo Esteva, el que fou assessor de l’EZLN en les seves mediacions als Acords de San Andrés amb el govern federal de Mèxic l’any 1996. Esteva, activista mexicà i intel·lectual desprofessionalitzat, és el fundador de la Universidad de la Tierra de Mèxic, i ha publicat una dotzena de llibres. Des del 1996 col·labora i participa amb l’EZLN. Actualment, resideix en un petit poble a Oaxaca, al sud de Mèxic.

Gustavo Esteva afirma que els mitjans d’informació convencionals han estat part d’una campanya contrainsurgent cap al moviment zapatista, que va passar d’etiquetar al Subcomandante Marcos i a l’EZLN com a guerrila d’Internet; fins a ignorar o distorsionar els esdeveniments que es produeixen en zona zapatista. La molt àmplia difusió del zapatisme per Internet i xarxes socials és producte d'iniciatives independents dels que simpatitzen amb les idees i pràctiques zapatistes i consideren important difondre-les.

En quina situació es troben ara les comunitats originaries de Mèxic?

No hi ha generalització possible. Les comunitats indígenes són molt diverses i es troben en diferents situacions. Dos milions d’indígenes viuen a la ciutat de Mèxic sota una intensa discriminació. Les comunitats aïllades de petits pobles indis pateixen extrema opressió i marginació. La majoria dels indígenes es troben classificats, segons els indicadors convencionals, sota la classificació dels més pobres. Però també hi ha un gran nombre de comunitats indígenes que es troben en la primera línia de la batalla en la confrontació actual amb el capital i el govern, davant l’amenaça de despulla de les seves terres i recursos. Moltes es troben assentades en territoris rics en minerals i biodiversitat. El govern ha lliurat concessions a 50 anys a companyies transnacionals, per a l'explotació minera; prop del 40% de Mèxic s'ha venut d'aquesta manera i bona part d'aquestes concessions, suposadament legals, són de naturalesa il·legal perquè abasten territoris que pertanyen als pobles indígenes. S'han modificat les lleis per facilitar la despulla i el govern fa servir tots els seus recursos, legals i il·legals, per accelerar-lo. Les comunitats resisteixen i han passat de la lluita per la terra a la defensa del territori, incloent terres, aigua i la seva manera de vida i de govern.

Com s’organitzen aquestes comunitats que encara resisteixen?

S’organitzen des de les Juntes de Bon Govern (JBG), formades per persones designades per assemblees comunitàries, que ocupen aquesta posició de forma temporal i honorària, sense percebre cap salari. S'ocupen de tots els assumptes de govern i justícia que es presenten a la zona de la seva jurisdicció i se sotmeten a la seva consideració. Existeixen cinc JBG, cadascuna de les quals abasta de cinc a set Municipis Autònoms Zapatistes. Les normes que regulen la convivència de les i els zapatistes es formulen i aproven des de les comunitats, els municipis i les zones –los Caracoles de las JBG-. Existeixen les lleis revolucionàries promulgades amb la insurrecció, elaborades per la pròpia gent i en contínua revisió, així com els set principis que han de complir els que ocupen posicions d'autoritat. Els membres de l'EZLN no poden tenir càrrecs en les JBG i han transferit tot el poder dels comandaments polític-militars, del temps de l'alçament, a la gent que els va conferir aquest poder.

Com cada JBG és autònoma van començar a sorgir diferents estils de vida i govern entre les diferents zones. Van decidir llavors crear grups a cada zona, formats per persones que havien ocupat ja alguna posició d'autoritat, perquè acudissin a les altres zones per tal d'aprendre unes de les altres, sense tractar de homogeneïtzar-les. El 2013 van decidir reproduir aquesta experiència amb persones d'altres parts de Mèxic i del món. Van obrir per a elles les seves comunitats i els seus habitants. Més de sis mil persones, de moltes parts de Mèxic i de dotzenes de països van cursar ja el primer nivell del curs "La Llibertat segons els zapatistes" en la Escuelita, impartit pels propis zapatistes.

Quina és la vostra postura davant els processos post-revolucionaris dels governs d’Amèrica Llatina?

Aprecio el que han fet per alleujar les condicions de pobresa extrema en els seus països i alguns aspectes de les seves polítiques públiques. Alhora, penso que són font contínua de confusió i falses expectatives. No són el que diuen ser o el que molts encara creuen. Han concertat una aliança amb el capital i en nom de diversos ideals progressistes, o fins i tot revolucionaris, exerceixen un control més o menys autoritari sobre la població i els moviments socials, per aplicar fórmules d'enginyeria social que, al meu parer, no només són obsoletes sinó contraproductives. Com ha dit Raúl Zibechi, pretenen governar per a la població, però sense ella, i en molts casos contra ella. Tots els anomenats governs “progressistes” d’Amèrica Llatina, Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Veneçuela o fins i tot Cuba van prendre la decisió d’associar-se amb el capital transnacional en nom del nacionalisme, la lluita antiimperialista i banderes semblants. Tot i això, existeix a Amèrica Llatina una altra esquerra que mai es va rendir a Lula da Silva o als seus equivalents en altres països. Reconec els seus mèrits. No redueix la seva gestió als escàndols de corrupció que van afectar la gestió de Lula, habituals en els governs "d'esquerra". Però també observa a l'ombra. Lula va acabar la seva gestió en un país en què l’1% de la població posseeix el 46% de la terra laborable. S'explica així la tensió que hi va haver sempre entre el seu govern i el Movemento dos sam Terra, o la que es va ampliar contínuament amb els ambientalistes o amb qui li van exigir una reforma laboral i de pensions, que va evitar per protegir el creixement i l’acumulació. L'esquerra que avui s'estén en els moviments socials llatinoamericans ha après les lliçons que van deixar el nacionalisme, l’estatisme i el desenvolupisme, amb el seu menyspreu per la natura i la justícia social. És una esquerra que es resisteix a pensar com a Estat i s'ocupa de reorganitzar la societat des de la base i reconstruir el poder polític. Concentra l'obstinació en la llibertat i la justícia i cancel·la la separació entre mitjans i fins: la societat que es busca apareix ja en la forma de la lluita.

Com ha sigut la repressió i persecució policial cap als zapatistes després de la promulgació de la Ley de Concordia y Pacificación al 1995?

El govern de Mèxic no ha deixat d'aplicar una estratègia contrainsurgent contra els zapatistes en tot aquest temps. Utilitza per a això tota mena d'eines, incloent grups paramilitars i agressions directes. Programes socials de tota índole formen part d'aquest repertori contrainsurgent. No s'ha atrevit a intervenir directament en l'àrea zapatista protegida per la llei, amb la policia o l'exèrcit, però no cessa en les seves provocacions i agressions.

El 2006, l’EZLN va iniciar una nova etapa amb la mobilització “La Otra Campaña”. Quins objectius perseguia?

El 2006 l'EZLN es va plantejar crear una opció per als que no confiaven ja en el procediment electoral. Que la gent sàpiga, deien, que hi ha també un altre camí. En comptes de les campanyes electorals, "La Otra Campaña" va ser un intent d'aconseguir que la gent se sentís a si mateixa i tractés d'articular les seves percepcions i esforços. El Subcomandante Marcos, com a Delegado Zero, va recórrer bona part del país per a aquest fi... fins que es va veure obligat a aturar el recorregut, després de diversos incidents en el camí i en particular per la repressió d’Atenco. Es van crear nombrosos grups, a tot el país, concentrats en l'activisme local, que a poc a poc es va començar a articular. El 2014 van abandonar el lema de “La Otra Campaña” i van adoptar l'emblema de la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, un notable document col·lectiu dels zapatistes que sintetitza la postura zapatista assumida actualment per moltes persones. Cada vegada més, ens tractem d'articular sota el lideratge dels pobles indis.

Quina és la postura de l’EZLN com a revolucionàries davant de l’hegemonia europea i el món de la teoria revolucionaria contaminada d’economicisme eurocentrista?

Han fracassat tots els intents de posar una marca de fàbrica determinada sobre el moviment zapatista: marxistes, guerrillers, guevaristes, anarquistes i altres. No hi té cabuda en cap d'elles. S’haurà d'acceptar que han creat una nova categoria: zapatistes, neozapatistas... Rebutgem totes les formes de colonització i les actuals fórmules que tracten de rescatar el capital del seu desastre i impulsen l'acumulació per despossessió. Som obertament anticapitalistes i antipatriarcals. En la teoria i en la pràctica, tornem la política i l'ètica al centre de la vida social i expulsem l'economia.

Com heu aconseguit trencar amb això per a construir una cultura política fora de les lògiques de dirigisme i patriarcat?

Els zapatistes van plantejar des del principi la necessitat d'impulsar una altra manera de fer política. No busquem "prendre el poder" de dalt, com si fos una cosa que convé conquerir per fer des d'aquí la revolució o qualsevol altra cosa. Intentem reorganitzar la societat des de baix i a l'esquerra. Potser la seva frase més radical és la que sosté que només són gent comuna, homes i dones ordinaris, i per tant inconformes, rebels, somiadors. En comptes de líders, partits i avantguardes, plantegen teòrica i pràcticament una cultura política.


Notícies relacionades:

La llavor de l’EZLN
César Rojo 22/11/2013 
El 17-N se'n va celebrar el 30è aniversari



2 de des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran

Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live




-.-

La PDE confia que la UE advertirà el govern espanyol sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre

Els representants de la coordinadora antitransvasaments demanen a Brussel·les que una delegació d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre. La plataforma afirma que els seus arguments han estat secundats per la Comissió Europea  

Foto: Plataforma en Defensa de l'Ebre

Laia Forès / Brussel·les
Ara.Cat 02/12/2014

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha presentat una petició al comitè de peticions del Parlament Europeu per demanar al govern espanyol que canviï el Pla Hidrològic de l'Ebre, ja que consideren que viola normatives comunitàries.  La coordinadora confia que aquesta comissió, que analitza les queixes dels ciutadans i emet un dictamen no vinculant, farà un informe contrari al pla aprovat per l'Estat. "Se li farà una bona estirada d'orelles al govern espanyol", ha assegurat la representant de la plataforma Susanna Abella en declaracions a la premsa des de Brussel·les, on ha intervingut al comitè de Peticions de l'Eurocambra.

"Denunciem que l'anàlisi és fals i tergiversat perquè s'han analitzat menys de la meitat de les masses d'aigua, i només les més senzilles", ha denunciat Abella. "Sabem que l'opinió del comitè de peticions no és vinculant, però serveix com a element de pressió de cara al govern espanyol", ha afegit.

La eurodiputada de Podem, Teresa Rodríguez, ha advertit que "els rius no són canonades, sinó que són ecosistemes que cal protegir. Sobretot l'Ebre, perquè hi ha una falta de cabal ecològic". Per la seva part, l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun ha explicat que "en la seva intervenció, la Comissió Europea ha estat inusualment dura" i creu que l'organisme "s'està prenent seriosament el dossier".

En aquest sentit, Abella ha explicat que "tots els arguments de la plataforma han estat secundats" per la Comissió Europea, i s'ha mostrat confiada que l'informe final de Brussel·les anirà en la "mateixa línia". La delegació de la PDE ha demanat que un grup d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre per informar-se 'in situ' de la situació.

-.-