Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iñaki Urdangarín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iñaki Urdangarín. Mostrar tots els missatges

24 de febr. 2013

El llibre 'Un rei cop a cop' torna a córrer per la xarxa

.
En va desaparèixer la seva edició impresa el 2001 · Desmunta la versió oficial de la trajectòria de Juan Carlos de Borbó

Font: Vilaweb

El llibre 'Un rei cop a cop' (Kale Gorria, 2001), publicat sota pseudònim, torna a córrer per la xarxa. Es tracta d'una documentada investigació sobre la trajectòria del rei Juan Carlos de Borbó, que va desaparèixer de les llibreries i del qual és molt complicat trobar-ne exemplars de l'edició impresa.

Vuit anys després de publicar-se aquell llibre, el senador nacionalista basc Iñaki Anasagasti va desfer, a 'Una monarquía protegida por la censura' (Foca, 2009), el fals retrat de la família reial imposat durant tants anys.

Més informació, a Cançons contra els Borbons

Entrevista de VilaWeb amb Iñaki Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'

Els casos de censura de la monarquia espanyola

Editorial de Vicent Partal: 'M'interessen els diners de Juan Carlos'

Opinió contundent de Martí Estruch: 'El rei va nu'

Plou merda sobre el rei
_

Urdangarin exculpa la casa reial del cas Nóos


El secretari personal de les infantes espanyoles diu que no portava els comptes de l'Institut tot i ser-ne el tresorer
Iñaki Urdangarin ha negat al jutge que la casa del rei espanyol assessorés les seves activitats a l'Institut Nóos. El seu ex-soci, Diego Torres, havia presentat documents que l'implicaven a ell i al seu sogre, el rei Juan Carlos, en la trama de corrupció. Llegir més.. 

o0o

20 de març 2012

Jaume Matas, condemnat a sis anys de presó pel cas Palma Arena

El jutge el declara culpable de frau, falsedat, prevaricació i tràfic d'influències · Antoni Alemany, condemnat a tres anys i nou mesos

Font: Vilaweb.Cat

El tribunal de la secció primera de l'Audiència de Palma ha condemnat avui Jaume Matas a sis anys i dos dies de presó, segons la sentència (PDF) feta pública del primer judici del cas Palma Arena. L'han condemnat per frau a l'administració, falsedat documental, prevaricació i tràfic d'influències per haver afavorit mentre era president el periodista Antoni Alemany, pagant-li 480.000 euros públics de manera irregular; Alemany, a més, li va fer campanya favorable des de les pàgines del diari El Mundo. Matas ha quedat absolt de malversar diners públics i ara pot recórrer la sentència al Tribunal Suprem espanyol.

Alemany ha estat condemnat a tres anys i nou mesos de presó. La fiscalia anticorrupció demanava vuit anys i mig de presó i vint-i-sis anys d'inhabilitació per Matas, i set anys i tres mesos de presó pel periodista Antoni Alemany. En el cas d'Alemany, se'l condemna per un delicte de prevaricació, un de falsedat de document oficial, un de falsedat de document mercantil en concurs amb un de malversació i un de tràfic d'influències.

D'una altra banda, l'ex-director general de comunicació, Joan Martorell, ha estat condemnat a un any i mig de presó (la fiscalia demana dos anys) amb els atenuants de confessió i de reparació del mal, per un delicte continuat de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental.

Al director de l'agència de comunicació Nimbus, Miquel Romero, l'han condemnat a un any un mes i quinze dies de presó per prevaricació i falsedat documental, després d'haver tingut també els atenuants de confessió i reparació.

Finalment, el tribunal ha absolut l'ex-cap de gabinet de Matas, Maria Umbert, dels delictes de prevaricació i de malversació i un de frau a l'administració, pels quals la fiscalia demanava un any i tres mesos de presó. +


Fabra retirarà el títol de 'Ambaixador de la Comunitat Valenciana' a Matas

Bauzá diu que el partit es va renovar quan va esclatar el cas Palma Arena, tot i que aleshores va anunciar que posava la mà la foc per Matas

El ple del Consell de divendres vinent revocarà la distinció de 'Ambaixador de la Comunitat Valenciana' a l'ex-president balear Jaume Matas. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Alberto Fabra, a través del seu compte oficial de Twitter. +

Paco Camps i Jaume Matas

Bauzà passa de posar la mà al foc per Matas a renegar-ne

El 2009 va proclamar que l'ex-president era innocent, i fa unes setmanes 'no és dels nostres'

El president del govern balear, José Ramón Bauzá, ha volgut professar respecte a la condemna de Jaume Matas indicant que el PP ja va fer, oportunament, allò 'que havia de fer: una renovació del partit'. +

Més informació:

o0o

11 de febr. 2012

Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'

Entrevista amb l'històric dirigent del PNB, un dels polítics amb més coneixement de la casa reial.

Vilaweb

Fa gairebé deu anys va començar a denunciar des de la tribuna del congrés espanyol l'opacitat dels comptes de la família reial. I en fa tres va ser el primer a parlar públicament dels negocis sospitosos d'Urdangarín. Fins i tot va escriure un llibre, 'Una monarquía protegida por la censura' (2009), en el qual donava detalls de la vida privada del rei i dels negocis de tota la família, inclosos els del gendre. Iñaki Anasagasti, dirigent històric del PNB, ara senador, ha esdevingut aquests darrers deu anys un dels polítics amb més coneixements de la casa reial espanyola i del funcionament de la monarquia. I també un dels més crítics. En aquesta entrevista parla sense pèls a la llengua de la responsabilitat d'un rei 'poc exemplar' en l'afer Urdangarín, del pacte del PP i del PSOE amb la casa reial 'per a mantenir la ficció de la monarquia' i del fet que la infanta no hagi estat encausada 'bàsicament perquè és la filla del rei'.

–Dels negocis d'Urdangarín, ja en vau parlar fa uns quants anys i ningú no us va fer gaire cas...
–Sí, jo tenia asseguts darrere meu al senat companys socialistes de Mallorca. I totes les sospites sobre Urdangarín van començar del que m'explicaven ells, farà uns tres anys, que és quan vaig escriure el llibre sobre la monarquia.

–Què us explicaven?
–Em parlaven dels abusos de la família reial quan passava l'estiu a Mallorca. L'ús dels iots, dels guardaespatlles, del palauet de Marivent, les despeses, etc. De què representava per als mallorquins i per a la ciutat rebre aquesta família cada estiu. I ells ja em van dir que Urdangarín havia creat un institut que feia autèntics fraus a l'administració, i em van demanar si els podia facilitar la informació que jo tingués. Només van ser converses i sospites, però ja les vaig recollir al llibre.

–Urdangarín va reunir-se amb Matas a Marivent. És creïble que el rei no en sabés res?
–M'imagino que el rei estava al cas d'aquestes reunions. I m'imagino que Urdangarín no se n'amagava pas, ben a l'inrevés. Ho devia fer a la llum del dia, pensant-se que feia grans negocis.

–L'any 2006, quan va saltar el cas Palma Arena, diuen que el rei va enviar Urdangarín i la Infanta a Washington...
–Sí. I d'això, en tota democràcia normal, se'n diu encobriment, amb tots els ets i uts. Qui sap que es comet un delicte i no ho denuncia, també comet un delicte. I si a sobre hi és implicat d'alguna manera... Però esclar, quan el rei diu al discurs de Nadal que la justícia era igual per a tothom, resulta que ell és l'únic, tal com diu la constitució, que és inviolable i que no està subjecte a cap responsabilitat. I jo crec que això és el que ha passat: arriba Urdangarín i veu la impunitat i la immunitat amb què actuava el rei i diu: 'si ho fa el meu sogre, per què no ho puc fer jo?' I cau a la trampa.

–Aquest article de la constitució només afecta el rei...
–Sí. Però és el que deia Matas: 'Qui diu que no a un membre de la casa reial?' Hi havia una aura que envoltava no només el rei sinó tots els membres de la casa reial i els feia impunes i immunes.

–I la infanta Cristina, hauria de ser encausada?
–La dona de Matas ha hagut de declarar al jutge perquè era sòcia del seu marit. Quina raó hi ha per a no encausar també la infanta, que anava a mitges amb Urdangarín? A més, ser encausat no vol pas dir culpabilitat. Em sembla que aquí passa una cosa prou clara: ni la casa reial ni el PP ni el PSOE no són prou madurs per a veure una infanta al banc dels acusats.

–El PP i el PSOE?
–Sí, aquests dos partits són els pilars del sistema. Hi ha un gran pacte que ve de la Transició. Recordeu el discurs de Nadal del rei? A part l'arbre de Nadal i del pessebre, quina única foto hi tenia al costat?

–Ostres...
–Una foto de Zapatero i Rajoy junts. No hi havia cap foto amb cap membre de la família reial i, és clar, no hi havia cap foto amb Ibarretxe o amb Carod-Rovira. Per què? Perquè el PSOE i el PP són els que sostenen el sistema.

–Però els jutges són jutges i prou. Independents...
–Sí, però la infanta no és encausada bàsicament perquè és la filla del rei i perquè encara vivim sota una monarquia protegida per la censura i per molts elements. Tornant al discurs del rei, del dia 24, cal tenir en compte que el dia abans es va decretar el secret de sumari perquè no coincidís que el rei pronunciava el discurs el mateix dia en què s'encausava Urdangarín. Aquí hi ha una laxitud. M'imagino que sí això hagués caigut en mans d'un jutge nord-americà o anglès i tot seria diferent. I si la infanta seu al banc dels acusats la notícia farà la volta al món. Per tant, doni per fet que faran mans i mànigues perquè això no passi.

–Però han passat molts anys d'aquest pacte que dèieu...
–Aquest pacte es va negociar durant la Transició com qui juga a cartes amb una única conclusió clara: 'Jo no et toco a tu i tu no em toques a mi'. I tot això amb la gran complicitat, des d'aleshores, de la majoria de mitjans de comunicació, començant pel grup PRISA. Si tots aquests anys el PSOE hagués tingut una ànima ètica, la monarquia hauria durat quatre minuts.

–El rei ha acumulat una gran fortuna, que no s'explica per la paga de l'estat. Com l'ha feta?
–Ell és un servidor públic, que té totes les despeses pagades. Gairebé pot estalviar tot allò guanya. Però la cosa més greu és que després veus a la revista Forbes que és un dels homes més rics d'Europa, amb una fortuna estimada de 1.900 milions d'euros. Fas números i t'adones que els números no quadren! Només quadren si comptem les comissions que pot haver cobrat per les gestions que pot haver fet amb els xeics àrabs, o perquè la Fórmula 1 vagi a un lloc o un altre, etc. Recordem que en lloc d'anar al funeral de Delibes, el rei se'n va anar a Qatar. La seva vida privada no és gaire exemplar.

–Una de les seves funcions és, en teoria, de donar exemple...
–Sí. És curiós, perquè tot el mite de la monarquia es basa en això, en l'exemplaritat, perquè no té poder executiu, tot el poder que té és simbòlic. I el malmet amb la seva vida privada, que no és exemple de res: relacions amb algunes dones, caceres d'óssos a Romania i a Rússia, desaparicions, amics poc recomanables, etc. Per això el PP i el PSOE ho han passat tot per alt, perquè saben que el personatge no és exemplar. I per a mantenir tota la ficció de la monarquia no hi ha res millor que no parlar de la monarquia.

–Parlàveu de comissions. Sabeu si el rei podria haver intercedit en el contracte de Talgo amb els trens de gran velocitat de l'Aràbia Saudita?
–Sí que hi ha intervingut, em consta. Que hagi cobrat, no ho puc demostrar. Mireu, jo vaig participar fa tres mesos en la delegació política espanyola que va anar a l'Aràbia per mirar de convèncer els àrabs que la proposta espanyola de gran velocitat era millor que no pas la francesa, que era un 30% més cara. I sap què ens deien els ministres i els prínceps àrabs abans de començar cap reunió?

–Què?
–Deien: 'Sí sí, ja ens ha telefonat el seu rei, ja estem al cas...' Què hi pinta un rei fent gestions d'aquesta mena per un tren de gran velocitat?

–És un rei corrupte?
–Si ho digués no ho podria demostrar, perquè el tribunal de comptes no el controla i la justícia no pot actuar contra ell. Però a parer meu, diria que sí. Ara, no hi ha manera de demostrar-ho, perquè segons la constitució se li dóna una quantitat de diners i ell l'administra a la seva manera.

–Heu dit també que encara que Urdangarín fos declarat culpable, el delicte pot haver prescrit...
–Sí, no sóc expert en la matèria, però diuen que hi ha delictes econòmics que prescriuen al cap de cinc anys, i al cap de deu. És absurd, però és així. Pots passar més anys a la presó per haver robat una gallina que no per haver robat cinc mil milions... Però imagineu que es demostrés que hi ha delicte i després resulta que ha prescrit. L'escàndol seria tan sonat que faria molt de mal a la monarquia. Si això passés, i pot passar, el rei ja no tindria el valor de dir que la justícia és igual per a tothom...

–Tot plegat pot fer caure la monarquia?
–Aquest cas, acabi com acabi, ja ha dissipat el perfum màgic que envoltava la monarquia. I ja veurem l'èxit que tindran les maniobres d'uns i altres, fins a quin punt la infanta Cristina podrà aguantar al marge de tot, i fins a quin punt el rei apartarà del tot Urdangarín. Però és evident que la gent jove, que ja veia la monarquia com una cosa anacrònica, ara la veu incomprensible.

–Per tant, pot passar que en un futur no gaire llunyà es vegi forçada a plegar...
–No ho crec. En tot cas, la casa del rei mirarà de passar pàgina amb la successió i de potenciar màximament la figura de Felip de Borbó amb una imatge renovada. Aquesta serà la seva estratègia i sospito que se'n sortirà.

–Si el rei es desentén d'Urdangarín, es pot donar el cas que aquest airegi algunes de les activitats del seu sogre?
–Ho veig difícil. Jo crec que li deuen dir: 'Escolta, noi, aguanta, passa aquest tràngol i després ja t'arreglarem la vida.' Crec que deuen jugar amb ell d'aquesta manera. I no perdem de vista que per molt que xerri, ara Urdangarín ja no té gens de credibilitat.

–Per a acabar, què us diu el nas? Com acabarà el cas Urdangarín?
–D'una manera o altra hi haurà culpabilitat, però se cercarà algun subterfugi perquè no vagi a la presó, aprofitant que no té antecedents... Tindrà una gran sanció social, però no anirà a la presó.

–Havíeu arribat a imaginar, tot amb tot, que la cosa arribaria fins en aquest punt?
–Urdangarín era un noi basc que jugava a handbol a Barcelona, on festejava una noieta. En condicions normals hauria muntat un restaurant. Però entra en una nova família i veu el que veu. I, què coi!, decideix de participar-hi. Ara, no és gens comprensible que fa uns anys es comprés una casa de sis milions d'euros a Pedralbes i que ningú no demanés d'on treia els diners. El rei pot estar molt enfadat, com diuen, però hi està molt implicat.

o0o

Draps bruts a la casa reial espanyola,

o0o

29 de des. 2011

El jutge encausa Urdangarín

El jutge encausa Urdangarín

El jutge aixeca el secret de sumari del cas Palma Arena · L'acusa de malbaratament de diners públics, falsedat documental, frau i prevaricació · Declararà el 6 de febrer · Ell proclama la seva innocència i la Casa del Rei es limita a respectar la justícia

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat (interlocutòria, en pdf) el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat a declarar el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.

L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.

La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.

El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.

Va ser el 2003 quan va començar la relació entre Urdangarín i el govern de Jaume Matas: Urdangarín va actuar com a mitjancer en la venda de l'equip ciclista de Banesto perquè dugés la marca Illes Balears, per 18 milions d'euros en tres anys. El 2004, Urdangarín va gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros. Aquests contractes són investigats ara en sospitar-se que van ser ficticis.

Entre el 2003 i el 2006, l'Institut Nóos va facturar més de 15 milions d'euros, la meitat dels quals a través de contractes amb administracions públiques. A més, segons les investigacions, prop de mig milió van ser derivats a una societat domiciliada a Londres, a través d'una de les societats de la trama, De Goes Center for Stakeholder Management, que havia estat comprada d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esports, Cultura i Integració Social.

La Casa del Rei no vol fer valoracions

La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

Urdangarín es defensa

Iñaki Urdangarín ha defensat, a través del seu advocat i portaveu, Mario Pascual Vives, la seva 'absoluta innocència' i ha dit que ara tindrà 'l'oportunitat de començar a defensar-se' de les informacions i valoracions aparegudes. Unes informacions que, al parer de Pascual, 'donaven a entendre que hi havia un clamor popular perquè fos imputat'. En aquest sentit, ha criticat que se sotmeti Urdangarín a un judici paral·lel.

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons

Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

o0o

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats

Amb tot, el jutge considera que no era ella qui prenia les decisions

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El 'cas Palma Arena' continua esquitxant la casa reial espanyola. A banda de l'encausament, avui, del duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, l'aixecament del sumari del cas ha revelat que una de les empreses de que va rebre diners presumptament desviats de manera il·legal a través de l'Institut Nóos era Aizoon, una promotora immobiliària propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.

Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions i no s'espera que siguin encausats. Urdangarín, per la seva banda, ja va mirar de desvincular la seva activitat de la família reial fa unes quantes setmanes. I després la casa reial va apartar-lo de l'agenda oficial d'actes.

De moment, avui, la casa reial espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

o0o

Documents:

Interlocutòria en què el jutge encausa Iñaki Urdangarín. (pdf)

Notícies relacionades:

o0o

Monàrquics

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 27/12/2011

Els monàrquics s'han acostumat tant a donar per bona una institució anacrònica i irracional que ells mateixos es delaten. Prova n'és el discurs de Nadal de Juan Carlos. Una simple insinuació vaga i genèrica sobre la corrupció esdevé, segons els defensors de la monarquia, una condemna contundent de la corrupció dins la casa reial mateixa. Ells fan el discurs que ell no vol fer: avantatges de portar una corona al cap.

Però Juan Carlos no va esmentar ni una vegada Urdangarín, suposant que parlem d'aquesta corrupció. Els monàrquics, tanmateix, han corregut a explicar-nos que n'és, de bo, el rei d'Espanya, que opina que 'la justícia és igual per a tothom'. I encara es pensen que hem de celebrar-ho acríticament. Però, no.

Perquè com podríem celebrar que un home que està fora del sistema judicial diga que la justícia és igual per a tothom? Jo tan solament puc interpretar-ho com una burla. I per a ell? És igual també per a ell? Diu la constitució que, el rei, no pot ser jutjat, faça què faça. I ho he de celebrar que, precisament ell, diga que la justícia és igual 'per a tothom'?

Però, suposant que puga passar això per alt, hi ha una cosa més greu encara. Imaginem que Urdangarín, i Cristina de Borbón, hagen delinquit. Imaginem-ho. Imaginem que la història que ens expliquen siga substancialment certa i que Juan Carlos faça quatre anys que ho sap. ¿Enviar-los als Estats Units, fugint, no seria un acte d'encobriment? Imaginem que ho fes cap de nosaltres. Que, en l'evidència d'un delicte, moguéssem contactes i relacions per posar-hi terra a sobre --aigua pel mig, en aquest cas-- i enviàssem el delinqüent a l'estranger. No seríem perseguits judicialment com a encobridors i còmplices del delicte?

I amb quina autoritat moral, després d'haver fet això, pot dir ningú que la justícia és igual per a tots?

Els monàrquics proven de continuar la feina que han fet totes aquestes dècades: manipular la realitat per presentar-nos la monarquia com un objecte precís, perfecte i sense màcula. És la seua feina, supose. Però aquesta vegada la cosa se'ls gira més difícil que mai, perquè la manipulació haurà de ser d'una dimensió tan considerable i perfecta que és molt difícil d'imaginar que puga funcionar.

Cliqueu a sobre la imatge per descarregar-lo en format pdf

"Un rei cop per cop", és la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. El primer intent d'aproximació crítica a la figura del monarca, actual rei d'espanya i el més gran tabú informatiu del regne. En aquesta biografia no autoritzada se'l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital en esquivar tot escull que s'hagi presentat davant d'ell, amb l'únic objectiu de ser rei".

Així podreu llegir que a l'Urdangarín li ve de família, el seu sogre l'ensinistrat bé.

o0o

Urdangarín i Juan Carlos

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 12/12/2011

D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.

Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.

Fins que no esclata l'afer Urdangarín.

Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.

Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.

La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...

o0o