Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges

4 d’abr. 2013

Espanya, marca desprestigiada per la corrupció

'Gairebé totes les institucions públiques d'Espanya són corruptes', diu el NY Times


La imatge d'Espanya cada vegada és més malmesa internacionalment. La greu crisi econòmica, social i política hi fa molt, però els casos de corrupció política i el desprestigi creixent d'institucions com ara la monarquia ho acaben de reblar. I ho reflecteixen des de fa temps molts mitjans d'arreu. Avui mateix, The New York Times diu, en una notícia sobre l'encausament de la infanta Cristina, que 'gairebé totes les institucions públiques a Espanya són corruptes'.


Font; Vilaweb.cat

El Financial Times diu que totes les institucions, inclosa la monarquia, presenten 'senyals de putrefacció'

Des de la publicació dels primers documents atribuïts a l'ex-tresorer del PP sobre suposats comptes irregulars del partit, la premsa estrangera ha seguit majoritàriament els esdeveniments. Les revelacions del diari El País, la compareixença de Mariano Rajoy negant-ho tot i la d'Alfredo Pérez Rubalcaba demanant la dimissió del president espanyol han fet la volta al món. En alguns casos, força significatius, les informacions van més enllà i qüestionen la credibilitat de Rajoy, el PP i Espanya.

El Financial Times, per exemple, dedica un contundent editorial al president espanyol, 'Rajoy in crisis', en què parteix de l'escàndol dels suposats papers de Bárcenas per a reclamar una regeneració de la democràcia espanyola de cap a peus, 'en un moment en què quasi totes les institucions, de la monarquia al poder judicial, presenten senyals de putrefacció'. Si el govern i el país volen sortir de la crisi, 'hi ha d'haver una investigació exhaustiva, transparent i independent dels comptes atribuïts a Bárcenas'.

Una altra revista econòmica, la nord-americana The Economist, es demanava ahir, a través d'un bloc, si 'Rajoy pot aferrar-se al càrrec'. 'És una tempesta a què alguns polítics no podrien sobreviure. Però Mariano Rajoy, el president espanyol, i el seu Partit Popular (PP) semblen determinats a fanfarronejar sobre el seu passat, a desgrat de la creixent evidència que, durant molt de temps, van portar un sistema doble de comptabilitat dissenyat per a esquivar les lleis de finançament de partits i el van utilitzar per a pagar sobresous regularment a membres de la cúpula, sobresous que podrien haver declarat a les autoritats fiscals o no. Encara no se'n pot declarar la culpabilitat, però els espanyols es mereixen una explicació millor.' L'apunt s'acaba amb un missatge directe a la cúpula del PP: 'Quan els investigadors judicials van començar a apuntar a Bárcenas, Rajoy va dir que el partit era víctima d'una conspiració fosca i perillosa. Cospedal va dir exactament això mateix quan El País va publicar els últims documents. La cançó comença a sonar repetitiva.'

The New York Times també ha seguit el cas. En aquest article, descriu els esdeveniments des de la publicació dels primers suposats documents de Bárcenas a El País fins a la compareixença de Rajoy de dissabte, en què 'era poc probable que donés detalls'. El diari novaiorquès dóna la paraula a Antonio Argandoña, professor al IESE de Barcelona: 'El terratrèmol continuarà perquè es preveu que aparegui més informació perjudicial, i l'única manera d'aturar un escàndol com aquest és tenir una sentència clara, que malauradament en aquest país pot trigar anys a arribar.'

També des dels EUA, Businessweek, del grup Bloomberg, considera que 'Rajoy no pot apaivagar les crítiques per la corrupció, enmig de crides perquè plegui'. 'La paraula donada pel president espanyol, Mariano Rajoy, que les denúncies de pagaments il·legals són falses no han servit per esvair les crítiques, amb l'oposició exigint que dimiteixi per a restablir la confiança en la classe política.'

La BBC, aquests últims dies, també ha dedicat unes quantes informacions a l'escàndol Bárcenas. És sobretot en l'edició en espanyol, on el to és més crític, amb titulars com ara 'La corrupción en España salpica al presidente', 'Las claves del escándalo que golpea al partido en el gobierno en España' i 'Hervidero en España por escándalo de corrupción'.

En un bloc de Le Monde, finalment, aquest cap de setmana s'han comentat les bromes que havien circulat per les xarxes socials sobre la compareixença de Rajoy dissabte a Madrid, sense preguntes ni mitjans.

Onze exemples de les males pràctiques de l'Espanya zombi (26.3.2013)

Informació relacionada: 

La premsa internacional avisa que la monarquia espanyola ha quedat afectada  

 
Fem un recull de titulars dels principals mitjans  (Vilaweb 03.04.2013)

Bona part dels mitjans internacionals s'han fet ressò de seguida de l'encausament de la infanta Cristina de Borbó en el cas Urdangarin, que investiga una trama de presumpta corrupció. Molts d'aquests mitjans també assenyalen que els fets han deixat afectada la monarquia espanyola, i alguns, com els italians Corriere della Sera i La Repubblica afirmen directament que la corona de Juan Carlos de Borbó trontolla i perilla. Aquests són alguns dels principals titulars de la premsa internacional:

–BBC News: La princesa espanyola s'enfronta a la justícia per una investigació de corrupció.

–The New York Times: La justícia espanyola assenyala la filla del rei com a sospitosa de corrupció.

–The Guardian: La princesa Cristina d'Espanya és citada com a sospitosa en un cas de corrupció.

–The Times: La filla de Juan Carlos, citada en un cas de corrupció.

–The Wall Street Journal: La princesa espanyola, citada com a sospitosa en una causa penal.

–Le Monde: La infanta d'Espanya, davant el jutge per un cas de desviament de fons.

–Corriere della Sera: La filla del rei Juan Carlos, encausada per corrupció: la corona d'Espanya trontolla.

–La Repubblica: Espanya: la infanta Cristina, implicada en corrupció. La investigació fa perillar el tron del rei Juan Carlos

o0o

El jutge cita com a imputada la infanta Cristina en el 'cas Urdangarin' (El País 03/04/2013)
El fiscal del cas, Pedro Horrach, ja ha anunciat que presentarà recurs d'apel · lació contra la decisió. +

ESPECIAL Tota la informació sobre el 'cas Urdangarin'
 
La casa reial pressiona el jutge (Vilaweb 04.04.2013)


Es declara sorpresa per la decisió d'encausar la infanta Cristina 
· Feip de Borbó demana 'prudència i valentia' als jutges.
La primera reacció de la casa reial espanyola a l'encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos va ser dir que no comentava pas decisions judicials. Però poc després, arran de la decisió de la fiscalia anticorrupció de recórrer l'encausament, la mateixa font anònima de la Zarzuela va subscriure la posició del fiscal i va expressar 'estranyesa' pel fet que el jutge instructor decidís ara d'encausar la filla del rei. El PSOE ja ha demanat a la casa reial que sigui neutral i que deixi actuar la justícia. +

Juan Carlos, a la corda fluixa (Vicent Partal / Vilaweb 04.04.2013)
'El jutge diu allò que tots sabem: que aquells negocis tan estranys no s'haurien fet si no hi hagués figurat la casa reial' +


Demanen explicacions al congrés sobre l'herència suïssa de Juan Carlos (Vilaweb 02.04.2013)
Ja ho han anunciat PSOE, IU, ICV, BNG i UPyD
La majoria de partits de l'oposició al congés espanyol han anunciat iniciatives parlamentàries per l'herència que el rei Juan Carlos va rebre presumptament del seu pare procedent de comptes suïssos i que ha destapat aquest cap de setmana el diari El Mundo. Segons aquest diari, el rei va rebre per aquest concepte 375 milions de pessetes, uns 2,25 milions d'euros. + 

El PP rebutja investigar l'herència del rei perquè "pertany al passat" (Público 01.04.2013) 
Hernando assegura que els 2,2 milions d'euros que Don Joan va deixar al seu fill a Suïssa són assumptes que "no sap si han succeït o no", però que estan "fora de lloc". +

o0o

Vinculen al president de Galícia amb capo del narco (Armando G. Tejeda / La Jornada 02/04/2013)
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, apareix en fotografies publicades a la premsa espanyola en companyia d'un narcotraficant condemnat per delictes com venda i distribució de drogues i comerç il·legal de tabac. Les imatges, preses a finals dels 90, han provocat un escàndol. El Partit Popular (PP) governa Galícia gràcies a una campanya en la qual va acusar els adversaris de corrupció. +

El PP vol posar ara límits als mitjans de comunicació
El president madrileny vol vetar la publicació de fotos com les de Feijóo amb un conegut narcotraficant.

Les increïbles excuses de Feijóo per la seva relació amb 'Marcial de l'Illa'
Dorado, era el contrabandista més famós de Arousa des dels 80, va ser detingut el 1990 a la 'operació Nècora' i va subornar entre 1997 i 1998 a guàrdies civils perquè fessin els ulls grossos. +

Una de les fotos de Feijóo amb el narco Marcial Dorado.
La publicació a El País de tot un seguit de fotografies del 1995 on apareixen en un iot el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, amb l'històric contrabandista Marcial Dorado Baúl, ha trasbalsat la política gallega. Segons el diari, tots dos mantenien una estreta relació d'amistat a mitjan anys 1990, quan Feijóo ocupava alts càrrecs tant al govern gallec com en l'espanyol. +

La mare coratge gallega fa avergonyir Feijóo: "Tots coneixíem Marcial Dorado" (Píblico 03/04/2013
Carmen Avendaño, presidenta de l'associació Érguete, una de les primeres que va destapar el problema de la drogoaddicció, assegura que "tots els gallecs" coneixien el narco en l'època en què el president de la Xunta compartia el seu "oci" amb ell. +

Precedents:

Narcos La ruta de la impunidad (Del PP a Intxaurrondo)
(un vídeo de Kale Gorria molt il·lustratiu ) 

El documental narcos, la ruta de la impunitat (2001), Produït per Kale Gorria, intenta demostrar i desvetllar l'entramat mafiós del narcotràfic i la prostitució.

"Narcos, la ruta de la impunitat" és un documental amb informació exclusiva sobre el món del narcotràfic i sobre els seus orígens a Galícia i al País Basc. S'hi revelen les connexions que hi ha entre els capos, els polítics i la Guàrdia Civil. 

Ja és sabut per molta gent que les raons d'Estat mouen les cireres, però no sempre és conegut l'entramat mafiós que mou a un poder constituït. Per sort, aquest documental revela i demostra fefaentment la implicació d'alts comandaments de la classe política, dels cossos repressius de l'Estat, dels mitjans de comunicació oficials i, sobretot, de poderosos grups econòmics en el negoci del narcotràfic i la prostitució. Impressionant, revolucionari i atrevit treball de Kale Gorria. +


Mariano Rajoy, a bordo del
Moropa', en Cambados, el
19 de mayo de 2009. efe

El PP gallec celebra un acte amb Rajoy al vaixell d'una família de narcos Pere Rusiñol / Público 28/03/2011
El líder conservador dóna el tret de sortida a las europees de 2009 a bordo del 'Moropa'. Pertany al clan del traficant "mes important d'Espanya", segons la Policía. +

"Els capos van discutir a Cambados quant aportarien a Aliança Popular" Henrique Mariño / Público 03/04/2013

Les fotos de Feijóo amb Dorado noves sospites de finançament il·legal del PP Aana Pardo de Vera / Público 02/04/2013

... i embolica que fa fort

Els papers secrets de Bárcenas (Cas Bárcenas)

Aznar va rebre classes de golf per 1,5 milions de pessetes que va pagar l'Ajuntament de Madrid (Público 03/04/2013)
El Club de Campo de la Villa de Madrid va pagar 285 hores de classes particulars a l'expresident i la seva família, segons consta en quatre factures emeses per la pròpia empresa. +

Compromís insta Fabra a consultar agendes per saber si Camps va anar a la Zarzuela (Vilaweb 04.04.2013)
Enric Morera diu que la reunió amb Barberá va servir per a fer negocis amb Urdangarin.
El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, va registrar ahir una pregunta adreçada al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, la presència de l'ex-president Francisco Camps en una reunió amb Urdangarin. +


Oriol Pujol, citat a declarar el 16 d'abril pel cas ITV (Vilaweb 04.04.2013)
El dirigent de CDC, Oriol Pujol, ha estat citat a declarar el 16 d'abril com a encausat per la presumpta vinculació amb la trama de les ITV, segons que han confirmat fonts del partit. És acusat de tràfic d'influències. +

El dirigent de CDC va delegar els càrrecs del partit i del grup parlamentari (Vilaweb 19.03.2013)  

o0o

14 d’abr. 2012

Martí Estruch: 'El rei va nu'

Martí Estruch Axmacher
Vilaweb.cat

Fa dies que s'ha obert la veda i no pas la de cacera d'ossos o elefants, sinó la de les crítiques a la família reial espanyola. Per mèrits propis dels Borbons -la borbonalla, per dir-ho a la manera de Ramon Barnils- i perquè el control de la informació esdevé impossible en l'era de la comunicació digital i de les xarxes socials. Potser, també, perquè cada cop més gent s'adona que la monarquia és una institució caduca i passada de moda, ancorada en el passat i incapaç de regenerar-se encara que ara ja no es casin només entre ells.

Les excuses oficials que el president Pujol va oferir l'any 1994 a la Zarzuela pel contingut d'un dels capítols de "Persones Humanes" que dirigia Miquel Calzada, en què feien broma de la infanta Elena, queden molt lluny i amb la perspectiva d'avui sorprenen. Van obrir un expedient informatiu a TV3 i el següent programa es va emetre en diferit, per precaució. En la mateixa línia humorística, Toni Albà també ha tingut problemes per les seves imitacions del monarca i la revista El Jueves per alguna de les seves provocadores portades.

Els primers en trencar molts dels tabús que envoltaven la figura del rei Joan Carles, encara de manera anònima, van ser els qui sota el nom de Patricia Sverlo van escriure l'any 2000 el llibre "Un rey golpe a golpe", editat per Kale Gorría i traduït també al català. Uns anys més tard i sense utilitzar l'anonimat, una colla de periodistes catalans publicaven "Els Borbons en pilotes". A la televisió, destaquen els recents documentals de TV3, "Monarquia o república", i el de Discovery Chanel sobre la mort del germà del rei d'un tret de revòlver a la cara.

Tots ells han obert el camí perquè avui sigui possible escandalitzar-se i criticar obertament els negocis d'Urdangarín sota paraigua reial o el fet que el rei espanyol es dediqui a matar elefants a Botswana amb els diners dels contribuents. La monarquia espanyola costa 8,2 M d'euros a l'any, més que la necessitada xarxa de rodalies de Catalunya.

El rei va nu i cada cop més gent ho veu i gosa dir-ho en veu alta. Fins i tot la seva actuació suposadament heroica durant el 23-F és posada en qüestió per un setmanari tan seriós com Der Spiegel. Que el Borbó hagi de passar a l'hospital el dia en què es commemora la República Catalana en lloc de disparar trets enmig de la selva no deixa de ser una dolça ironia del destí.

Martí Estruch Axmacher

.o0o.

Anasagasti: 'Per què no abdica d'una vegada, aquest senyor?'

L'històric dirigent del PNB critica l'opacitat i el cost dels viatges de Juan Carlos

Vilaweb.cat 14/04/2012

'Per què no abdica d'una vegada, aquest senyor?', es demana l'històric dirigent del PNB Iñaki Anasagasti en un article que ha publicat avui al seu bloc sobre l'accident de Juan Carlos de Borbó a Botswana mentre caçava elefants. Anasagasti, molt crític amb la monarquia espanyola, critica l'opacitat i el cost d'aquests viatges de plaer del rei espanyola. I rebla, al seu Twitter: 'Si no arriba a passar res, no se n'assabenta ni la Sofia'.

Anasagasti destaca que seguramente el cost del viatge, amb els permisos corresponents per la cacera, pugen més 'que no l'estalvi del 2% del salari dels seus onze treballadors, que no del seu'. I es fa tot un seguit de preguntes. Són aquestes:

Per què en plena crisi el rei frívolament se'n va de viatge?

Per què el govern s'obstina a muntar una 'marca Espanya' amb aquest absurd Borbó, una riota mundial, de marca de fàbrica?

Per què l'ambaixador espanyol a Botswana ha hagut de fer front a aquest desgavell i, al govern de Rajoy, l'oposició no li podem preguntar res?

Per què aquest senyor, arran de les seves xacres i de la situació familiar, aprofitant que és 14 d'abril, no abdica d'una vegada?

Per què mai podem assabentar-nos de quant costen aquests viatges?

Per què quan el cap de l'estat és de vacances l'opinió pública no se n'assabenta?

Per què el govern tapa totes aquestes corrupteles?

Per què algú del partit socialista no ho denuncia?

Més informació:

Entrevista de VilaWeb amb Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat' Vilaweb.cat (13.01.2012)

.o0o.

Lo rei ha ensopegat i s'ha fotut de cap ...

14 d'abril 2012

Especial 81è aniversari de la proclamació de la República



81 anys després el monarca i cap d'estat panxo i campetxano mentre seu regne pateix el moment més greu de la crisi, amb la pitjor setmana de l'any a la borsa se'n va a caçar elefants a Botswana a costelles dels súbdits i a sobre pren mal, evidentment no té cap problema amb les retallades ni llistes d'espera, mentre la seva plebs pateix retallades sanitàries, retallades socials, retallades salarials, retallades als drets laborals, persecució de la protesta, ... per sí això fos poc, en ple conflicte diplomàtic obert amb Argentina per YPF.

Per acabar-ho d'adobar, l'afició familiar per les armes de foc els ha portat un altre ensurt, com sí no haguessin escarmentat a Estoril. Actualment té un net (menor d'edat) amb el peu foradat per arma de foc.

Un gendre defenestrat de la reial casa i l'altre imputat i embolicat per corrupció fins a les celles.

i la consort ... Jronia ke jronia

L'escopeta nacional de Luis García Berlanga, de ben segur es va quedar molt curta.

.o0o.

L'accident de Juan Carlos revela que era de cacera a Botswana en el pitjor moment de la crisi


L'han operat d'urgència pel trencament del maluc

Juan Carlos de Borbó amb Jeff Rann i un elefant abatut.

Font: Vilaweb.Cat

En el moment en què Espanya pateix el moment més greu de la crisi, amb la pitjor setmana de l'any a la borsa i un conflicte diplomàtic obert amb Argentina per YPF, un accident ha revelat que Juan Carlos de Borbó era a Botswana caçant elefants. Segons alguns diaris, hi va anar Dilluns de Pasqua, just el dia que el govern de Rajoy aprofitava per anunciar una retallada de 10.000 milions en educació i sanitat. El rei espanyol ha tingut una caiguda mentre era amb uns altres caçadors i s'ha trencat el maluc per tres llocs diferents; l'han hagut de traslladar en avió a Madrid i l'han operat d'urgència aquesta matinada passada.

A la xarxa de seguida s'han vist mostres d'indignació, amb l'etiqueta #borbondimision de gent que es queixa que Juan Carlos gaudís d'uns dies de cacera mentre el govern espanyol imposa retallades i recepta austeritat.

.o0o.

El rei d'Espanya s'estarà 10 dies de baixa per l'accident de cacera Ara.cat

.o0o.

Quant val la cacera de Juan Carlos a Botswana?

Es paguen uns 37.000 per caçar un elefant en un safari de luxe com el que va fer el rei espanyol

Font: Vilaweb.Cat

Botswana és considerat un paradís pels aficionats a la caça major i hi ha diverses companyies que ofereixen safaris de luxe amb llicència per caçar un elefant per uns 37.000 euros, en una estada d'uns dotze dies. Hi ha tota una indústria del turisme adreçada exclusivament als aficionats a la caça, als quals s'ofereix l'oportunitat de caçar elefants, lleopards, girafes i tota mena d'animals salvatges durant una estada en campaments de luxe situats en parcs nacionals.

Juan Carlos de Borbó amb Jeff Rann i dos búfals morts de trofeu.

És el govern d'aquest país qui concedeix un nombre limitat de llicències a l'any per espècie per tenir un cert control sobre la caça d'animals salvatges.

Juan Carlos de Borbó se'n va anar a Botswana dilluns passat i s'ha passat tota aquesta setmana caçant i allotjant-se en un d'aquests campaments de luxe, on una nit va caure i es va trencar el maluc.

.o0o.

També tanquen el Facebook de l'empresa de safaris que contractava Juan Carlos

Rann Safaris presumia d'amistat amb el rei espanyol i n'exhibia fotos · La web ha deixat de funcionar a migdia

Mentre Espanya patia una setmana de crisi profunda, on era el cap d'estat, Juan Carlos de Borbó? A Botswana, i ningú no ho sabia fins que ha tingut l'accident en què s'ha trencat el maluc. Però el rei espanyol ja havia anat a caçar elefants en aquest país africà anteriorment. Hi havia anat amb l'empresa de safaris de luxe Rann Safaris, que a la web presumia de tenir 'l'amistat' del rei i que en una galeria fotogràfica fins i tot exhibia una foto, que podeu veure a la dreta d'aquesta notícia, de Juan Carlos amb l'amo de l'empresa, Jeff Rann, després d'haver abatut un exemplar d'elefant.

Rann Safaris desapareix d'internet

La web de Rann Safaris ha deixat de funcionar a migdia. Amb tot, a través de la informació cau emmagatzemada a Google es pot veure la referència a l'amistat amb Juan Carlos.

A més, a la tarda ha desaparegut la pàgina de Facebook de Rann Safaris. Fent una cerca per Google apareix entre els primers resultats, però clicant-hi redirecciona a la pàgina inicial de Facebook. Amb tot, i com en el cas de la web, encara hi ha informació en la memòria cau de Google, de tal manera que es pot veure el mur de Facebook de Rann Safaris.

Destacats caçadors vip's
.o0o.

Com es mata un elefant? L'anunci de l'empresa de safaris per seduir els caçadors

Ara.cat

L'empresa Rann Safaris, que ha penjat una foto del rei amb la seva presa, mostra també a YouTube un vídeo promocional en què es veu com un caçador mata un elefant amb un tret al cap

Un tret d'escopeta al front. Entre els ulls. Així és com recomana l'empresa Rann Safaris, la mateixa que mostra fotografies del rei d'Espanya al seu Facebook amb diverses preses, que s'acabi amb la vida d'un elefant.

En un vídeo promocional penjat a YouTube, la companyia mostra com el fundador de l'empresa, Jeff Rann, assassina un elefant, que cau desplomat després del tret i que no oposa cap resistència ni recel amb els seus botxins.

En el vídeo, el fundador de l'empresa també defensa la idoneïtat de Botswana com a territori de caça d'elefants, perquè "no tenen cap altre lloc on anar".

"En la nostra posició d'éssers humans hem de controlar la població dels animals", assegura Rann.

.o0o.


El rei es va aficionar als safaris durant la dècada dels 60, i des de llavors ha viatjat per mig món per enfrontar-se a diferents preses

Juan Carlos I d'Espanya sempre ha sentit amor especial pels felins

Caçador blanc, sang blava Público.es

El rei Joan Carles es va aficionar als safaris el 1962. La reina Sofia demana ajuda per a una elefanta de Barcelona. El seu marit ha abatut óssos, llops, búfals, antílops i lleopards

"Nevera del rei", imatge gentilesa del bloc Té la mà Maria

Joan Carles de Borbó: el caçador que presideix una associació animalista

El monarca espanyol és president d'honor de WWF-Adena, una associació en defensa de la natura

Pots demanar ...


.o0o.

La premsa internacional es fa ressò de l'"enuig" a Espanya per les "cares aficions" del rei

El diari anglès 'The Telegraph' assegura que aquest nou episodi "s'afegeix a la vergonya que va passar la família reial" pel cas Froilà

Ara.cat

La premsa internacional s'ha fet ressò de l'accident del rei Joan Carles mentre caçava elefants a Botswana. El rotatiu anglès 'The Telegraph' publica a la seva web una crònica des de Madrid en què es destaca l'"enuig" i les "crítiques" de molts espanyols davant de les "cares aficions" del monarca", especialment "mentre el país està sumit en una crisi econòmica amb un alt índex d'atur i patiment real, especialment dels més joves".

El diari també destaca el mal moment que viu la monarquia després de l'episodi del cas Froilà, que va "avergonyir" la família real.

Altres mitjans com el també anglès 'Daily Mail', la BBC, el 'Washington Post' i la cadena CNN també es fan ressò de l'operació del monarca després de la caiguda mentre es trobava de viatge de cacera a Botswana.

.o0o.

Més informació:

.o0o.

El reportatge que a Espanya no s'ha vist sobre la mort del germà del rei

Discovery Channel relata els fets del març del 1956, quan Alfonso de Borbó va morir d'un tret de revòlver a la cara


L'incident amb arma de foc protagonitzat pel nét del rei no és el primer en què s'ha vist implicada la monarquia espanyola. De fet, en un episodi que no s'ha aclarit del tot mai el germà del rei Juan Carlos Alfonso de Borbó va morir d'un tret de revòlver a la cara el 29 de març de 1956 disparat pel futur monarca espanyol quan presumptament jugaven en una habitació de la residència familiar a Estoril (Portugal).

No hi va haver mai una investigació policíaca d'aquells greus fets, que es van fer passar inicialment com un accident del mateix Alfonso quan se li va disparar fortuïtament l'arma mentre la netejava.

Un documental de Discovery Channel, titulat Escándalos reales - Juan Carlos de España, relata els fets tal com podrien haver passat aquella Setmana Santa de 1956.

.o0o.

.o0o.

11 de febr. 2012

Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'

Entrevista amb l'històric dirigent del PNB, un dels polítics amb més coneixement de la casa reial.

Vilaweb

Fa gairebé deu anys va començar a denunciar des de la tribuna del congrés espanyol l'opacitat dels comptes de la família reial. I en fa tres va ser el primer a parlar públicament dels negocis sospitosos d'Urdangarín. Fins i tot va escriure un llibre, 'Una monarquía protegida por la censura' (2009), en el qual donava detalls de la vida privada del rei i dels negocis de tota la família, inclosos els del gendre. Iñaki Anasagasti, dirigent històric del PNB, ara senador, ha esdevingut aquests darrers deu anys un dels polítics amb més coneixements de la casa reial espanyola i del funcionament de la monarquia. I també un dels més crítics. En aquesta entrevista parla sense pèls a la llengua de la responsabilitat d'un rei 'poc exemplar' en l'afer Urdangarín, del pacte del PP i del PSOE amb la casa reial 'per a mantenir la ficció de la monarquia' i del fet que la infanta no hagi estat encausada 'bàsicament perquè és la filla del rei'.

–Dels negocis d'Urdangarín, ja en vau parlar fa uns quants anys i ningú no us va fer gaire cas...
–Sí, jo tenia asseguts darrere meu al senat companys socialistes de Mallorca. I totes les sospites sobre Urdangarín van començar del que m'explicaven ells, farà uns tres anys, que és quan vaig escriure el llibre sobre la monarquia.

–Què us explicaven?
–Em parlaven dels abusos de la família reial quan passava l'estiu a Mallorca. L'ús dels iots, dels guardaespatlles, del palauet de Marivent, les despeses, etc. De què representava per als mallorquins i per a la ciutat rebre aquesta família cada estiu. I ells ja em van dir que Urdangarín havia creat un institut que feia autèntics fraus a l'administració, i em van demanar si els podia facilitar la informació que jo tingués. Només van ser converses i sospites, però ja les vaig recollir al llibre.

–Urdangarín va reunir-se amb Matas a Marivent. És creïble que el rei no en sabés res?
–M'imagino que el rei estava al cas d'aquestes reunions. I m'imagino que Urdangarín no se n'amagava pas, ben a l'inrevés. Ho devia fer a la llum del dia, pensant-se que feia grans negocis.

–L'any 2006, quan va saltar el cas Palma Arena, diuen que el rei va enviar Urdangarín i la Infanta a Washington...
–Sí. I d'això, en tota democràcia normal, se'n diu encobriment, amb tots els ets i uts. Qui sap que es comet un delicte i no ho denuncia, també comet un delicte. I si a sobre hi és implicat d'alguna manera... Però esclar, quan el rei diu al discurs de Nadal que la justícia era igual per a tothom, resulta que ell és l'únic, tal com diu la constitució, que és inviolable i que no està subjecte a cap responsabilitat. I jo crec que això és el que ha passat: arriba Urdangarín i veu la impunitat i la immunitat amb què actuava el rei i diu: 'si ho fa el meu sogre, per què no ho puc fer jo?' I cau a la trampa.

–Aquest article de la constitució només afecta el rei...
–Sí. Però és el que deia Matas: 'Qui diu que no a un membre de la casa reial?' Hi havia una aura que envoltava no només el rei sinó tots els membres de la casa reial i els feia impunes i immunes.

–I la infanta Cristina, hauria de ser encausada?
–La dona de Matas ha hagut de declarar al jutge perquè era sòcia del seu marit. Quina raó hi ha per a no encausar també la infanta, que anava a mitges amb Urdangarín? A més, ser encausat no vol pas dir culpabilitat. Em sembla que aquí passa una cosa prou clara: ni la casa reial ni el PP ni el PSOE no són prou madurs per a veure una infanta al banc dels acusats.

–El PP i el PSOE?
–Sí, aquests dos partits són els pilars del sistema. Hi ha un gran pacte que ve de la Transició. Recordeu el discurs de Nadal del rei? A part l'arbre de Nadal i del pessebre, quina única foto hi tenia al costat?

–Ostres...
–Una foto de Zapatero i Rajoy junts. No hi havia cap foto amb cap membre de la família reial i, és clar, no hi havia cap foto amb Ibarretxe o amb Carod-Rovira. Per què? Perquè el PSOE i el PP són els que sostenen el sistema.

–Però els jutges són jutges i prou. Independents...
–Sí, però la infanta no és encausada bàsicament perquè és la filla del rei i perquè encara vivim sota una monarquia protegida per la censura i per molts elements. Tornant al discurs del rei, del dia 24, cal tenir en compte que el dia abans es va decretar el secret de sumari perquè no coincidís que el rei pronunciava el discurs el mateix dia en què s'encausava Urdangarín. Aquí hi ha una laxitud. M'imagino que sí això hagués caigut en mans d'un jutge nord-americà o anglès i tot seria diferent. I si la infanta seu al banc dels acusats la notícia farà la volta al món. Per tant, doni per fet que faran mans i mànigues perquè això no passi.

–Però han passat molts anys d'aquest pacte que dèieu...
–Aquest pacte es va negociar durant la Transició com qui juga a cartes amb una única conclusió clara: 'Jo no et toco a tu i tu no em toques a mi'. I tot això amb la gran complicitat, des d'aleshores, de la majoria de mitjans de comunicació, començant pel grup PRISA. Si tots aquests anys el PSOE hagués tingut una ànima ètica, la monarquia hauria durat quatre minuts.

–El rei ha acumulat una gran fortuna, que no s'explica per la paga de l'estat. Com l'ha feta?
–Ell és un servidor públic, que té totes les despeses pagades. Gairebé pot estalviar tot allò guanya. Però la cosa més greu és que després veus a la revista Forbes que és un dels homes més rics d'Europa, amb una fortuna estimada de 1.900 milions d'euros. Fas números i t'adones que els números no quadren! Només quadren si comptem les comissions que pot haver cobrat per les gestions que pot haver fet amb els xeics àrabs, o perquè la Fórmula 1 vagi a un lloc o un altre, etc. Recordem que en lloc d'anar al funeral de Delibes, el rei se'n va anar a Qatar. La seva vida privada no és gaire exemplar.

–Una de les seves funcions és, en teoria, de donar exemple...
–Sí. És curiós, perquè tot el mite de la monarquia es basa en això, en l'exemplaritat, perquè no té poder executiu, tot el poder que té és simbòlic. I el malmet amb la seva vida privada, que no és exemple de res: relacions amb algunes dones, caceres d'óssos a Romania i a Rússia, desaparicions, amics poc recomanables, etc. Per això el PP i el PSOE ho han passat tot per alt, perquè saben que el personatge no és exemplar. I per a mantenir tota la ficció de la monarquia no hi ha res millor que no parlar de la monarquia.

–Parlàveu de comissions. Sabeu si el rei podria haver intercedit en el contracte de Talgo amb els trens de gran velocitat de l'Aràbia Saudita?
–Sí que hi ha intervingut, em consta. Que hagi cobrat, no ho puc demostrar. Mireu, jo vaig participar fa tres mesos en la delegació política espanyola que va anar a l'Aràbia per mirar de convèncer els àrabs que la proposta espanyola de gran velocitat era millor que no pas la francesa, que era un 30% més cara. I sap què ens deien els ministres i els prínceps àrabs abans de començar cap reunió?

–Què?
–Deien: 'Sí sí, ja ens ha telefonat el seu rei, ja estem al cas...' Què hi pinta un rei fent gestions d'aquesta mena per un tren de gran velocitat?

–És un rei corrupte?
–Si ho digués no ho podria demostrar, perquè el tribunal de comptes no el controla i la justícia no pot actuar contra ell. Però a parer meu, diria que sí. Ara, no hi ha manera de demostrar-ho, perquè segons la constitució se li dóna una quantitat de diners i ell l'administra a la seva manera.

–Heu dit també que encara que Urdangarín fos declarat culpable, el delicte pot haver prescrit...
–Sí, no sóc expert en la matèria, però diuen que hi ha delictes econòmics que prescriuen al cap de cinc anys, i al cap de deu. És absurd, però és així. Pots passar més anys a la presó per haver robat una gallina que no per haver robat cinc mil milions... Però imagineu que es demostrés que hi ha delicte i després resulta que ha prescrit. L'escàndol seria tan sonat que faria molt de mal a la monarquia. Si això passés, i pot passar, el rei ja no tindria el valor de dir que la justícia és igual per a tothom...

–Tot plegat pot fer caure la monarquia?
–Aquest cas, acabi com acabi, ja ha dissipat el perfum màgic que envoltava la monarquia. I ja veurem l'èxit que tindran les maniobres d'uns i altres, fins a quin punt la infanta Cristina podrà aguantar al marge de tot, i fins a quin punt el rei apartarà del tot Urdangarín. Però és evident que la gent jove, que ja veia la monarquia com una cosa anacrònica, ara la veu incomprensible.

–Per tant, pot passar que en un futur no gaire llunyà es vegi forçada a plegar...
–No ho crec. En tot cas, la casa del rei mirarà de passar pàgina amb la successió i de potenciar màximament la figura de Felip de Borbó amb una imatge renovada. Aquesta serà la seva estratègia i sospito que se'n sortirà.

–Si el rei es desentén d'Urdangarín, es pot donar el cas que aquest airegi algunes de les activitats del seu sogre?
–Ho veig difícil. Jo crec que li deuen dir: 'Escolta, noi, aguanta, passa aquest tràngol i després ja t'arreglarem la vida.' Crec que deuen jugar amb ell d'aquesta manera. I no perdem de vista que per molt que xerri, ara Urdangarín ja no té gens de credibilitat.

–Per a acabar, què us diu el nas? Com acabarà el cas Urdangarín?
–D'una manera o altra hi haurà culpabilitat, però se cercarà algun subterfugi perquè no vagi a la presó, aprofitant que no té antecedents... Tindrà una gran sanció social, però no anirà a la presó.

–Havíeu arribat a imaginar, tot amb tot, que la cosa arribaria fins en aquest punt?
–Urdangarín era un noi basc que jugava a handbol a Barcelona, on festejava una noieta. En condicions normals hauria muntat un restaurant. Però entra en una nova família i veu el que veu. I, què coi!, decideix de participar-hi. Ara, no és gens comprensible que fa uns anys es comprés una casa de sis milions d'euros a Pedralbes i que ningú no demanés d'on treia els diners. El rei pot estar molt enfadat, com diuen, però hi està molt implicat.

o0o

Draps bruts a la casa reial espanyola,

o0o

29 de des. 2011

El jutge encausa Urdangarín

El jutge encausa Urdangarín

El jutge aixeca el secret de sumari del cas Palma Arena · L'acusa de malbaratament de diners públics, falsedat documental, frau i prevaricació · Declararà el 6 de febrer · Ell proclama la seva innocència i la Casa del Rei es limita a respectar la justícia

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat (interlocutòria, en pdf) el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat a declarar el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.

L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.

La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.

El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.

Va ser el 2003 quan va començar la relació entre Urdangarín i el govern de Jaume Matas: Urdangarín va actuar com a mitjancer en la venda de l'equip ciclista de Banesto perquè dugés la marca Illes Balears, per 18 milions d'euros en tres anys. El 2004, Urdangarín va gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros. Aquests contractes són investigats ara en sospitar-se que van ser ficticis.

Entre el 2003 i el 2006, l'Institut Nóos va facturar més de 15 milions d'euros, la meitat dels quals a través de contractes amb administracions públiques. A més, segons les investigacions, prop de mig milió van ser derivats a una societat domiciliada a Londres, a través d'una de les societats de la trama, De Goes Center for Stakeholder Management, que havia estat comprada d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esports, Cultura i Integració Social.

La Casa del Rei no vol fer valoracions

La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

Urdangarín es defensa

Iñaki Urdangarín ha defensat, a través del seu advocat i portaveu, Mario Pascual Vives, la seva 'absoluta innocència' i ha dit que ara tindrà 'l'oportunitat de començar a defensar-se' de les informacions i valoracions aparegudes. Unes informacions que, al parer de Pascual, 'donaven a entendre que hi havia un clamor popular perquè fos imputat'. En aquest sentit, ha criticat que se sotmeti Urdangarín a un judici paral·lel.

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons

Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

o0o

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats

Amb tot, el jutge considera que no era ella qui prenia les decisions

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El 'cas Palma Arena' continua esquitxant la casa reial espanyola. A banda de l'encausament, avui, del duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, l'aixecament del sumari del cas ha revelat que una de les empreses de que va rebre diners presumptament desviats de manera il·legal a través de l'Institut Nóos era Aizoon, una promotora immobiliària propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.

Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions i no s'espera que siguin encausats. Urdangarín, per la seva banda, ja va mirar de desvincular la seva activitat de la família reial fa unes quantes setmanes. I després la casa reial va apartar-lo de l'agenda oficial d'actes.

De moment, avui, la casa reial espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

o0o

Documents:

Interlocutòria en què el jutge encausa Iñaki Urdangarín. (pdf)

Notícies relacionades:

o0o

Monàrquics

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 27/12/2011

Els monàrquics s'han acostumat tant a donar per bona una institució anacrònica i irracional que ells mateixos es delaten. Prova n'és el discurs de Nadal de Juan Carlos. Una simple insinuació vaga i genèrica sobre la corrupció esdevé, segons els defensors de la monarquia, una condemna contundent de la corrupció dins la casa reial mateixa. Ells fan el discurs que ell no vol fer: avantatges de portar una corona al cap.

Però Juan Carlos no va esmentar ni una vegada Urdangarín, suposant que parlem d'aquesta corrupció. Els monàrquics, tanmateix, han corregut a explicar-nos que n'és, de bo, el rei d'Espanya, que opina que 'la justícia és igual per a tothom'. I encara es pensen que hem de celebrar-ho acríticament. Però, no.

Perquè com podríem celebrar que un home que està fora del sistema judicial diga que la justícia és igual per a tothom? Jo tan solament puc interpretar-ho com una burla. I per a ell? És igual també per a ell? Diu la constitució que, el rei, no pot ser jutjat, faça què faça. I ho he de celebrar que, precisament ell, diga que la justícia és igual 'per a tothom'?

Però, suposant que puga passar això per alt, hi ha una cosa més greu encara. Imaginem que Urdangarín, i Cristina de Borbón, hagen delinquit. Imaginem-ho. Imaginem que la història que ens expliquen siga substancialment certa i que Juan Carlos faça quatre anys que ho sap. ¿Enviar-los als Estats Units, fugint, no seria un acte d'encobriment? Imaginem que ho fes cap de nosaltres. Que, en l'evidència d'un delicte, moguéssem contactes i relacions per posar-hi terra a sobre --aigua pel mig, en aquest cas-- i enviàssem el delinqüent a l'estranger. No seríem perseguits judicialment com a encobridors i còmplices del delicte?

I amb quina autoritat moral, després d'haver fet això, pot dir ningú que la justícia és igual per a tots?

Els monàrquics proven de continuar la feina que han fet totes aquestes dècades: manipular la realitat per presentar-nos la monarquia com un objecte precís, perfecte i sense màcula. És la seua feina, supose. Però aquesta vegada la cosa se'ls gira més difícil que mai, perquè la manipulació haurà de ser d'una dimensió tan considerable i perfecta que és molt difícil d'imaginar que puga funcionar.

Cliqueu a sobre la imatge per descarregar-lo en format pdf

"Un rei cop per cop", és la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. El primer intent d'aproximació crítica a la figura del monarca, actual rei d'espanya i el més gran tabú informatiu del regne. En aquesta biografia no autoritzada se'l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital en esquivar tot escull que s'hagi presentat davant d'ell, amb l'únic objectiu de ser rei".

Així podreu llegir que a l'Urdangarín li ve de família, el seu sogre l'ensinistrat bé.

o0o

Urdangarín i Juan Carlos

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 12/12/2011

D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.

Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.

Fins que no esclata l'afer Urdangarín.

Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.

Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.

La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...

o0o