Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat (interlocutòria, en pdf) el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat a declarar el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.
L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.
La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.
El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.
Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.
Va ser el 2003 quan va començar la relació entre Urdangarín i el govern de Jaume Matas: Urdangarín va actuar com a mitjancer en la venda de l'equip ciclista de Banesto perquè dugés la marca Illes Balears, per 18 milions d'euros en tres anys. El 2004, Urdangarín va gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros. Aquests contractes són investigats ara en sospitar-se que van ser ficticis.
Entre el 2003 i el 2006, l'Institut Nóos va facturar més de 15 milions d'euros, la meitat dels quals a través de contractes amb administracions públiques. A més, segons les investigacions, prop de mig milió van ser derivats a una societat domiciliada a Londres, a través d'una de les societats de la trama, De Goes Center for Stakeholder Management, que havia estat comprada d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esports, Cultura i Integració Social.
La Casa del Rei no vol fer valoracions
La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.
Urdangarín es defensa
Iñaki Urdangarín ha defensat, a través del seu advocat i portaveu, Mario Pascual Vives, la seva 'absoluta innocència' i ha dit que ara tindrà 'l'oportunitat de començar a defensar-se' de les informacions i valoracions aparegudes. Unes informacions que, al parer de Pascual, 'donaven a entendre que hi havia un clamor popular perquè fos imputat'. En aquest sentit, ha criticat que se sotmeti Urdangarín a un judici paral·lel.
La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons
Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.
o0o
Amb tot, el jutge considera que no era ella qui prenia les decisions
Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011El 'cas Palma Arena' continua esquitxant la casa reial espanyola. A banda de l'encausament, avui, del duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, l'aixecament del sumari del cas ha revelat que una de les empreses de que va rebre diners presumptament desviats de manera il·legal a través de l'Institut Nóos era Aizoon, una promotora immobiliària propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.
Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions i no s'espera que siguin encausats. Urdangarín, per la seva banda, ja va mirar de desvincular la seva activitat de la família reial fa unes quantes setmanes. I després la casa reial va apartar-lo de l'agenda oficial d'actes.
De moment, avui, la casa reial espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.
Documents:
Interlocutòria en què el jutge encausa Iñaki Urdangarín. (pdf)
Notícies relacionades:
- Andreu Manresa: 'Les empreses d'Urdangarín eren una màquina de fer diners' (29.12.2011)
- La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats (29.12.2011)
- Urdangarín defensa la seva innocència a través del seu advocat (29.12.2011)
- La casa reial espanyola publica només una part dels comptes (28.12.2011)
- El rei evita esmentar Urdangarín (25.12.2011)
- Fabra anuncia que el govern actuarà contra l'organització Urdangarín si es demostra que va enganyar el Consell (16.12.2011)
- L'escàndol del duc de Palma retruny a la premsa internacional (13.12.2011)
- La Casa Reial espanyola aparta Iñaki Urdangarín (12.12.2011)
- Dos ex-directius de la Ciutat de les Arts encausats pels contractes amb Urdangarín (03.12.2011)
- La policia interroga el número dos de Barberà pels contractes amb Urdangarín (02.12.2011)
- Urdangarín va obtenir beneficis milionaris el 2005 a Palma, segons la investigació (12.11.2011)
- L'ajuntament de València va pagar 1,3 milions a l'institut d'Urdangarín (10.11.2011)
- El cas Palma Arena acorrala Urdangarin (10.11.2011)
o0o
Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 27/12/2011
Els monàrquics proven de continuar la feina que han fet totes aquestes dècades: manipular la realitat per presentar-nos la monarquia com un objecte precís, perfecte i sense màcula. És la seua feina, supose. Però aquesta vegada la cosa se'ls gira més difícil que mai, perquè la manipulació haurà de ser d'una dimensió tan considerable i perfecta que és molt difícil d'imaginar que puga funcionar.
o0o
Lectura recomanada:
"Un rei cop per cop" Patricia Sverlo.
Així podreu llegir que a l'Urdangarín li ve de família, el seu sogre l'ensinistrat bé.
Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 12/12/2011
D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.
Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.
Fins que no esclata l'afer Urdangarín.
Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.
Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.
La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada