El parlament de Catalunya defuig el debat sobre els transgènics

Font: Vilaweb

Fa quasi dos anys que el parlament va desestimar la ILP · No s'ha complert cap dels compromisos contrets aleshores pels partits

Els vots de CiU, PSC i PP van aturar el 2009 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP, pdf) que promovia la prohibició del cultiu de productes transgènics al Principat. La iniciativa, que era avalada per més de cent mil signatures, ni tan sols es va debatre. Malgrat això, tots els partits, incloent-hi els que n'havien vetat el debat parlamentari, es van comprometre a continuar treballant en aquest àmbit (vegeu els discursos de tots els partits). Gairebé dos anys després, no hi ha ni rastre d'aquells compromisos. En tot aquest temps no se n'ha parlat ni un sol dia al parlament.

Concretament, tots els partits es van comprometre a preparar una normativa d'etiquetatge específic dels productes transgènics i a fomentar la recerca sobre els beneficis i perjudicis d'aquest cultiu en la salut dels consumidors i en el model econòmic del país. Dels partits que formaven el parlament quan es va desestimar la ILP, tan solament ICV ha dit, en unes declaracions a VilaWeb, que fomentaria un debat parlamentari sobre la qüestió durant aquesta legislatura. 'Forma part del nostre programa electoral i no defallirem', diu la diputada Hortènsia Grau. A més, informa que el seu partit té prevista una estratègia conjunta per a portar el debat sobre els transgènics al congrés dels diputats espanyol i al parlament europeu.

El Principat, juntament amb l'Aragó, és la regió d'Europa amb major producció de blat de moro transgènic. Per això, Josep Pàmies, de la plataforma Som lo que Sembrem, impulsora de la ILP, es sent molt decebut de tots els partits polítics, també d'Iniciativa, perquè han relegat aquest debat, ignorant, si més no, els més de cent mil ciutadans que van signar la ILP i la importància que aquesta pràctica té en l'economia agroalimentària del nostre país. 'CiU, PSC i PP van impedir un debat democràtic; però és que després ningú no hi ha dedicat ni un minut durant mesos'.

La normativa sobre l'etiquetatge, encara pendent

CiU, PSC i PP han reiterat a VilaWeb, un any i vuit mesos després, la voluntat de fer una normativa sobre l'etiquetatge dels productes transgènics, però cap dels seus grups parlamentaris no té previst de presentar cap mena d'iniciativa sobre la matèria aquests mesos vinents. I el diputat Ramon Espadaler confessa que no hi ha cap debat sobre els transgènics en l'agenda política de CiU, ni a terme curt ni mitjà.

Cal recordar que ILP incloïa un punt concret sobre l'etiquetatge, però aquests tres partits van presentar i votar conjuntament tres esmenes a la totalitat, una cadascun, impedint així que també es debatés sobre aquest punt. Malgrat la insistència d'aquest diari, el grup parlamentari d'Esquerra, que el 2009 va donar suport a la ILP, no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

Els efectes dels transgènics a la salut

El debat polític que es generà als mitjans de comunicació arran de la presentació de la ILP es centrà sobretot en els efectes que els productes transgènics poden tenir sobre la salut humana, ja sigui pel consum o el contacte directe d'un producte transgènic o pel consum de carn provinent de bestiar alimentat amb gra transgènic. És un debat espinós, car al si de la comunitat científica hi ha estudis i opinions discordants.

Els partits i col·lectius defensors de la ILP van exhibir aleshores diversos estudis que relacionaven el consum d'aliments d'origen transgènic amb determinades malalties i van denunciar els informes d'assessorament encarregats pel Parlament al Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), qualificant-los d'esbiaixats. Els defensors dels transgènics, en canvi, apel·len a estudis científics en sentit contrari i als controls alimentaris de la Unió Europea, que n'avalen el cultiu. El sindicat Unió de Pagesos, per la seva banda, que va signar la ILP, defuig de posicionar-s'hi, argüint que no hi ha consens científic i tenint molt present que una part important dels agricultors del país centren la seva activitat en el cultiu de blat de moro transgènic.

Els pagesos, lligats per les patents?

Hi ha una altra qüestió de fons, però, igualment important i controvertida, que va tenir poc ressò mediàtic i que s'ha demostrat cada vegada més rellevant, amb el pas del temps: les patents de llavors de varietats transgèniques. Es tracta d'una pràctica comercial creixent al nostre país segons la qual grans empreses agroalimentàries patenten determinades varietats transgèniques de blat de moro i ofereixen les llavors als agricultors amb el compromís de comprar-los la collita sencera. Això implica que, un cop tancat l'acord comercial, l'agricultor ja no pot cultivar per iniciativa pròpia les llavors de la seva collita futura sense un compromís de venda a l'empresa que en té la varietat patentada. A més, com a conseqüència, l'agricultor deixa de cultivar una varietat autòctona del blat.

Molts agricultors catalans s'han acollit aquesta fórmula, car els assegura la venda de la collita a preus estables. Això sí, té efectes evidents en la biodiversitat del territori, lliga la solvència dels agricultors a l'empresa que en té la patent i pot condemnar pagesos amb cultius petits, per les dificultats de vendre el seu producte a preus raonables front a aquesta competència. 'En aquest punt la pagesia catalana està dividida', explica a VilaWeb Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, que no n'amaga els riscos i admet que és 'una qüestió confusa i no gens resolta.'

Per Som lo que Sembrem, 'és un engany a gran escala que acabarem pagant els ciutadans i que ja fa temps que demana un debat polític clar i profund a Catalunya que els partits defugen per no haver-se de mullar, i només per un grapat de vots'. Dels partits polítics consultats per VilaWeb, novament només ICV es mostra sensible aquesta qüestió. El diputat popular Joan Bertomeu confessa no estar-ne al corrent i la diputada socialista Mònica Lafuente diu estar assabentada de la problemàtica, especialment en altres països, però admet no conèixer la seva dimensió al nostre país. Per Espadaler (CiU), que apel·la a la llibertat dels agricultors de poder triar què cultiven i de quina manera, 'encara és molt aviat per afirmar que la indústria agroalimentària té collats els pagesos'.

Contagi de transgènics en un país complicat

D'altra banda, l'orografia catalana fa que les parcel·les de cultiu siguin petites, en comparació a altres països, i pròximes l'una de l'altra. I fàcilment, en època de pol·linització i per causa del vent, varietats transgèniques acaben contagiant cultius sencers de varietats autòctones. En alguns països com Alemanya hi ha hagut fins i tot denúncies per part d'empreses agroalimentàries contra pagesos que han venut una collita accidentalment esdevinguda transgènica per aquest procés. Les companyies argüeixen aleshores tenir la patent d'aquella varietat i exigeixen els beneficis de la venda com a compensació.

Aquest és un dels motius que ha portat diversos de la Unió Europea a prohibir el cultiu de determinats productes transgènics o a promoure legislacions que regulin aquesta pràctica. La Unió de Pagesos admet tenir constància de diversos casos de contagi de cultius a Catalunya, però nega que s'hagi perseguit judicialment cap agricultor del nostre país per aquest motiu.

En aquest context, Som lo que Sembrem reitera la necessitat urgent de debatre al parlament de Catalunya 'el cultiu dels transgènics des de tots els angles' i demana als partits d'encarar la qüestió 'd'una vegada per totes, com ja han fet i continuen fent molts països europeus; cal un autèntic debat de país, democràtic, i sense interessos electorals, abans que no sigui massa tard.'

Mapa de les zones que s'han declarat lliures de transgènics

Les Illes Balears, lliures de transgènics?

L'octubre de 2007 el parlament dels Illes Balears va aprovar una declaració institucional segons la qual les Illes es declaraven 'zona lliure de transgènics'. Fou una declaració política, que no implicava en cap cas la prohibició dels cultius. Tot amb tot, sí que es va aprovar aquell mateix any la creació d'un registre de cultius transgènics. Quasi quatre anys després, aquests cultius han augmentat, especialment a Mallorca, segons que explica la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics, i no n'existeix encara cap registre.

Fa dues setmanes, aquesta plataforma va presentar l'informe 2010 en conferència de premsa (vídeo) i va demanar al govern de les Illes Balears que com a mínim fes públiques les ubicacions de les parcel·les de cultius transgènics, pel risc de contagi d'altres cultius. De moment, no hi ha hagut resposta del govern.

Mapa de les zones lliures de transgènics

Catalunya Nord, les Illes Balears i la comarques del Prioriat, l'Alt Camp i el Baix i l'Alt Penedès, al Principat, també s'han declarat zones lliures de transgènics. En aquest mapa podeu veure tots els territoris del país i els ajuntaments que s'han declarat oficialment lliures de transgènics.

L'estat espanyol, el més transgènic d'Europa

Suïssa, França, Hongria, Itàlia, Àustria i Grècia han prohibit el cultiu de productes transgènics. I a Alemanya, on s'ha regulat de manera molt estricta, només es permet el cultiu de l'anomenada patata 'Amflora', modificada genèticament, en determinades condicions. Pel que fa als estats europeus on sí que és permès el cultiu de trasngènics, l'estat espanyol encapçala el rànquing de producció, amb cent mil hectàrees cultivades amb productes transgènics el 2010, seguit de la República Txeca, Romania i Portugal. Dins de l'estat espanyol, aquesta producció es concentra a l'Aragó i al Principat.

Pel que fa a la resta del món, Estats Units és el país amb més hectàrees de cultius transgènics (67 milions), seguit del Brasil (25 milions), l'Argentina (23 milions), l'Índia (9 milions), el Canadà (8 milions), la Xina (3 milions), el Paraguai (2,5 milions) i el Paquistan (2,4 milions).

Preocupació per la ILP, en un cable de Wikileaks

Un cable de Wikileaks fet públic a finals de l'any passat, però amb data del 19 de maig del 2009, dos mesos abans del refús del parlament de la ILP, assenyalava la preocupació que la iniciativa catalana havia causat al director comercial de Monsanto Espanya, empresa dedicada a la tecnologia agrícola i al cultiu de transgènics, i al secretari d'estat d'agricultura Josep Puxeu. Segons el cable, signat per l'ambaixada nord-americana de Madrid, Puxeu i el directiu de Monsanto van informar l'ambaixada dels detalls de la ILP catalana i la llei de coexistència basca, que regula el cultiu dels transgènics, i van alertar dels riscos d'ambdues lleis.

Aquest mateix cable també parla d'una reunió dels senadors nord-americans Charles Grassley i John Thune amb el secretari espanyol de Comerç Internacional, Pedro Mejías, i el secretari general Alfredo Bonet. En aquesta reunió, El senador Thune va demanar per quins mitjans podia influir Espanya en l'acceptació de la biotecnologia agrícola a Europa. I els secretaris de comerç internacional espanyols van afirmar que un augment del preu dels productes bàsics alimentaris podria afavorir una major liberalització de les importacions dels transgènics a Europa. Un cop fet públic aquest cable, Som lo que Sembrem va emetre aquest comunicat, en què recorda que sis mesos després de la reunió recollida al cable els preus dels aliments bàsics es van disparar.

Notícies relacionades

'Som lo que sembrem' ha consultat els partits sobre els transgènics (19.11.2010)

Estudis científics sobre els transgènics

• Recull d'una cinquantena d'estudis d'experts internacionals sobre els transgènics (Som lo que Sembrem va lliurar aquests informes als partits polítics la primavera de l'any 2009)
• Informe del Consell Català de la Comunicació Científica (pdf)
• Informe de l'Institut d'Estudis Catalans (pdf)
• Informe de la Fundació Catalana de la Recerca i la Innovació (pdf)
• Crítica de Som lo que Sembrem de l'informe del Consell Català de la Comunicació Científica (pdf)
• Crítica de Sol lo que Sembrem de l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans (pdf)