Crec que s'escau començar amb la banda sonora del NO-DO, després dels últims esdeveniments.
poc ha canviat des de fa 36 anys
Final! (Joan Brossa)
Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
---
Aquí la prova:
Cantant de flamenc i intèrpret d'altres gèneres musicals amb els que enriqueix la seva trajectòria artística en una experimentació constant dins la seva obra, gèneres com la copla, el tango, el bolero o el fado no li son aliens, encara que el flamenc sigui des dels seus inicis la seva música de partença, deixa la seva pròpia petjada amb arrel flamenca en la interpretació d'altres tipus de músiques.
Poveda s'interessa per anar més enllà de la imatge tòpica del cantautor típic i s'endinsa en altres terrenys artístics que no sempre són ben vistos pel món del flamenc més ortodox. Mostra del seu interès per cercar l'art en altres gèneres musicals són les seves nombroses col·laboracions amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conèixer la seva veu a uns altres públics no habituats al flamenc.
Pel seu origen català, nascut a Barcelona, passa la seva infantesa i adolescència a Badalona, amb pare de Múrcia i mare de Castella-La Manxa, sense cap ascendència andalusa, trobà més dificultats en els seus inicis que gràcies al seu talent finalment aconsegueix vèncer per a créixer artísticament com a cantautor des de Barcelona. Comença a cantar el 1988, però és en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) de 1993 quan és reconegut el seu valor artístic a un nivell més professional. Després del seu creixement artístic i personal, el 2003 trasllada la seva residència a Sevilla per ser més a prop de les fonts de l'art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectòria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc Desglaç. Més informació a wikipedia.org
Bé, ara tornem a tocar de peus a terra i fem cinc cèntims de tal com ha anat la "cosa".
Repassant els mitjans destaquem algunes noticies:
L'Assemblea Popular de Reus ha empaperat avui les seus del BBVA (a la imatge), Santander i La Caixa, situades en l'entorn de la cèntrica plaça Prim de la ciutat, amb pamflets en els que convidaven els ciutadans a votar els banquers, que són, en la seva opinió, "els que realment manen".
Dissabte 19-N
El passat dissabte 19 ens comunicaven que els diputats italians deixaran de percebre la pensió "vitalícia", mentre aquí fèiem veure que reflexionàvem.
Diumenge 20-N
Dades i més dades que aquí no les posarem, ja hi ha molts mitjans que ho han fet, però en trobem algunes de força interessants evidentment a la xarxa, no als mitjans massius.
2 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.
3 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.
4 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.
5 .- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Només el van votar 3,4 de cada 10 Melilla amb dret a vot.
6 .- El gran triomf popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot no van votar al Partit Popular.
7 .- En el gran feu popular, València, el 61% dels valencians amb dret a vot, no van votar al Partit Popular.
8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals.
És evident que tot depèn del l'objectiu i l'angle de com es miri. Alguna cosa no acaba de rutllar.
o0o
Ressaca ...
El patriotisme de Mariano Rajoy
El futur president de govern a Espanya, Mariano Rajoy, és una persona singular. Vilipendiat en el seu partit, amb detractors en la seva direcció nacional i el nivell d'acceptació pels espanyols no arriba a l'aprovat, s'alça amb el triomf i la majoria absoluta.
Sense haver fet res per merèixer-ho, serà el nou inquilí de la Moncloa. Els votants del PSOE li van donar l'esquena al seu candidat. Rubalcaba no va ser capaç de convèncer els defraudats i el gairebé milió i mig dels seus votants es van quedar a casa, augmentant en cinc punts l'índex d'abstenció. La resta de vots que se li escapen ha anat a parar majoritàriament a l'esquerra. Cap novetat, els resultats eren previsibles i la majoria absoluta també. Segir llegint ...
Dimarts 22-N
Artur Mas anuncia un 2012 d'increment de taxes i rebaixes salarials
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
La Generalitat retallarà els sous dels empleats públics l'any 2012
Pedro Olalla: Diguem no!
Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom.
L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.
Tarragona21
Austeritat, sí, però no igual per a tothom. Perque mentre Artur Mas no para de retallar en temes com la sanitat i reclama sacrifici als ciutadans, set als càrrecs de la Generalitat que exerceixen com com a caps de gabinet dels delegats en els àmbits equiparables a les vegueries han vist incrementat el seu sou en 12.000 euros bruts l’any (fins a sumar 60.000 euros, si atenem a les xifres més conservadores fetes públiques en diversos mitjans). Entre ells el de Tarragona, el periodista procedent de Canal Català, Joan Martínez. La decisió, que fa grinyolar la coherència del discurs de l’executiu convergent, es posa en pràctica a partir de l’augment de l’escala funcionarial dels caps de gabinet i es justifica pels estalvis aconseguits en les delegacions territorials gràcies a la reducció de presència territorial d’alguns dels departaments. Ara bé, la pregunta és òbvia: comptat i debatut, quant s’estalvia realment al final? I més si tenim en compte que la mateixa Generalitat ha ajornat l’aplicació de la llei de vegueries. Alhora, i per poder tenir elements comparatius que ajudin a valorar la pujada, cal tenir present que el cap de gabinet del delegat de govern a Tarragona cobrarà més que l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que tenia un sou de 64.000 euros abans de retallar-se’l en un 10% arran de la decisió del govern central de reduir el salari dels funcionaris.
Segons es reflecteix en diversos mitjans d’informació, entre ells ‘El Periódico’, tots els beneficiats per aquesta contradicció del discurs de Mas “són personal eventual i van ser contractats com a càrrecs de confiança. Estan adscrits al Departament de Presidència i bàsicament la seva funció és coordinar la tasca dels delegats territorials”.
o0o
Té pebrots la cosa trobem al mateix mitjà i al mateix dia una altra noticia que ens diu: El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral. Recordem aquella dada "8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals". És creuen legitimats amb aquestes dades per imposar el que els mercats "ordenen".
El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral
Tarragona21
Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat, ha afirmat aquest dimecres a RAC 1 que no es van presentar els pressupostos abans del 20-N perquè les retallades anunciades “necessiten de grans consensos” i en campanya electoral haurien estat “una bomba de rellotgeria” per al debat parlamentari. Una forma com altra de reconèixer que el Govern tenia preparades les retallades i que no van voler anunciar-les durant la campanya per les conseqüències electorals que podrien haver tingut per a CiU durant les eleccions del passat diumenge.
Les declaracions d’Homs no acaben d’encaixar amb el que va afirmar ahir dimarts Artur Mas, quan va assegurar que el Govern català “en el seu conjunt” no coneixia les noves retallades i que per als seus membres ha estat una “sorpresa”. De fet, el conseller de Salut, Boi Ruiz, unes setmanes abans de les eleccions, tampoc va descartar que de cara al 2012 es tinguessin que tocar sous dels treballadors públics, com finalment acabarà passant.
Homs ha justificat les noves mesures i s’ha mostrat “orgullós” d’estar en un país “que pren la iniciativa” sense esperar a que li diguin què ha de fer, en al·lusió a altres regions de l’Estat. Ha recordat que a altres països europeus amb millor situació econòmica, retallades d’aquest tipus ja s’han dut a terme. En aquest sentit ha dit que s’ha de triar entre “el model andalús” i “el model alemany”.
Avui, ja no serien 80, ens serien un grapat més.
Mas era el beneficiari dels fons evadits pel seu pare a Liechtenstein
El jutge Pedraz ha arxivat un delicte fiscal del pare d'Artur Mas en considerar que ha prescrit. El líder de CiU era un dels beneficiaris dels fons evadits pel seu progenitor en Liechstentein i Suïssa, on durant 24 anys va mantenir dues comptes opacs amb gairebé dos milions. Llegir més ... (ojo! les fonts no són de massa fiar, tot i que la noticia existeix)
Comencen a fer els deures
Rajoy explicarà els seus plans econòmics a Merkel i Sarkozy en dues setmanes
o0o
Aznar posa deures a Rajoy per al 21-N
Rato es reuneix amb Rajoy a Gènova
La trobada suscita tot tipus d'especulacions, ja que Rajoy està conformant l'equip que formarà part del seu proper Govern.
I els "sindicats"? és despengen una mica tard o és que fins ara han esta fent el joc. Qui us ha vist i qui us reconeix, CC OO i UGT
Els sindicats carreguen contra l'anunci de noves retallades al País Basc i Catalunya
La història després de les batsenyals del 99%Avui, Rajoy comença a rebre els banquers
Això no és democràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada