24 de maig 2013

Manifest. Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre


Manifest. Xarxa Sud

Espurnes d’alta tensió sobre el Camp i les Terres de l’Ebre

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp.

La línia afectaria a 6 comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis encara no han rebut cap tipus d’informació oficial del projecte.

L’objectiu del projecte, segons informa mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i el nord d’Àfrica.

Tenint en compte que l’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i que, per tant, en ven a l’exterior, s’entén que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. Segons dades oficials la demanda energètica de l’estat espanyol ha baixat un mínim d’un 0,8 % anual des del 2008 i un 1.7% al 2012, en canvi, la potència generadora va augmentar un 2.3% el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha exportat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7.427 Gwh, que fa un balanç exportador de 11.430 Gwh, un 87,7% més que l’any passat.

En un moment en que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai en base al paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com aquests trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més a més, ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400 kv, 5 procedents d’Ascó i Vandellós i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals, per tant hi ha suficient infraestructura per a evacuar l’energia.

A més a més, recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i el mateix Ministerio de Industria.

Actualment el consum energètic no està en creixement sinó en declivi, i malgrat les fantasies del sector elèctric i polític, el sentit comú ens diu que, en un planeta finit, el consum de qualsevol recurs no pot ser infinit. Proposem aprofitar el moment de crisi econòmica actual per replantejar aquest model que durant tants anys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utòpic, depredador i territorialment injust, que beneficia només les grans empreses elèctriques. Ni és possible, ni és desitjable. En aquest escenari de canvi cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables, una nova línia de molt alta tensió simplement no hi té cabuda.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, creiem que és imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, a la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. La societat civil organitzada ens proposem fer aquesta tasca d’informació i debat, que en un país realment democràtic no ens correspondria, i ho vehicularem a través de diferents activitats en els propers mesos.

Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis. Després, com ha demostrat un recent estudi de la URV, l’impacte econòmic és irrisori i els impactes sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida són molt elevats.

No permetrem que això torni a passar, per aquest motiu ens oposem rotundament a aquesta nova línia de molt alta tensió.
maig de 2013

o0o

Informació relacionada:
.

UNIÓ DE PAGESOS
NOVA AGRESSIÓ AL TERRITORI!

LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ (MAT)
A LA SELVA DEL CAMP

XERRADA INFORMATIVA
Intervindrà: ANDREU ESCOLÀ (XARXA SUD)

Data: Dilluns 27 de maig a 2/4 de 9 del vespre
Lloc: SANTA LLÚCIA – LA SELVA DEL CAMP

Organitza: UNIÓ DE PAGESOS de la Selva del Camp

o0o

Més: 
o0o

Jornada de suport a la lluita contra el parc eòlic a la regió de l'Istme d'Oaxaca

Implicades transnacionals espanyoles 

REDACCIÓ DIRECTA | 23/05/2013 

Diversos col·lectius de la ciutat de Barcelona organitzen des d'avui 23 de maig fins dissabte 25 diverses activitats en el marc d'una campanya de suport al procés de resistència que s'està duent a terme a la regió d'Istme, a Oaxaca (Mèxic), contra la construcció d'un parc eòlic que causaria greus danys e l'entorn i a les comunitats camperoles de la zona.

L'Istme es troba al sud de l'estat d'Oaxaca, a la costa pacífica. Empreses transnacionals, en col·laboració amb el govern, volen construir a l'Istme un parc eòlic, que seria el més gran del continent americà. Els camperols de la zona denuncien els probables efectes del parc: danys ecològics irreversibles, espoli de terres, contractes enganyosos, corrupció política i repressió contra els opositors. El projecte, a més, suposaria la desaparició de les comunitats indígenes i la seva forma de vida i la seva relació amb el territori i la transformació de les terres comunals en un polígon industrial gegant.

Les comunitats no han estat consultades i l'únic estudi d'impacte ambiental, realitzat el 2004, no ha estat mai publicat. Fins ara, la lluita dels pobles indígenes ha evitat que comencin les obres. Però la repressió ha augmentat recentment. La majoria de les empreses energètiques darrere el projecte són espanyoles: Gamesa, Endesa, Demex, Unión Fenosa, Preneal, Iberdrola, Gas Natural i Mareña Renovables.

Amb motiu de la presència a Barcelona de Carlos Beas, representant de la UCIZONI (Unión de Comunidades Indígenas del Istmo de Tehuantepec), els col·lectius de suport a Barcelona han organitzat el següent programa d'activitats. 

Energia bruta: invasió territorial de les corporacions energètiques 

Del programa destaquen diversos actes. El primer, dijous 23 de maig a les 18.30h a la Facultat d'Antropologia de la UB, on es presentaran i connectaran diferents conflictes provocats pels interessos de les transnacionals de l'energia, com el cas ja mencionat, però també el de la hidroelèctrica del Quimbo, a Colòmbia, o l'amenaça de la fractura hidràula, el fracking, a casa nostra. Hi intervendran Jesús Carrión de l'Observatori del Deute en la Globalització, Carlos Beas de la UCIZONI, Llorenç Planagumà de la Plataforma Aturem el Fracking i Miller Dussan, representant d'ASOQUIMBO.

Altres actes tindran lloc divendres 24 de maig a Can Batlló, on a les 19h es projectarà el documental Somos Viento, sobre la lluita contra el megaprojecte eòlic d'Oaxaca, i el dissabte 25 de maig a les 19h a la Casa de la Solidaritat on s'emetrà el mateix documental.

o0o

18 de maig 2013

El govern espanyol ret honors a la División Azul (nazi)


Les sentines espanyoles tenen una rica vida pròpia. L'escàndol del diploma d'honor lliurat per la Delegada del govern espanyol a la 'Hermandad de combatientes de la División Azul', hereva dels voluntaris que van combatre a les ordres dels nazis, no és un fet aïllat, com ha provat de fer creure María de los Llanos de Luna. 

Les amistats d'aquesta pretora són alarmantment perilloses, tal com podem comprovar per la fotografia de portada, on la podem contemplar ben feliç enmig de dos nazis de manual : Armando Robles i Gerardo Bellalta.

Si algun lector encara no sap qui són, els podran trobar units en qualitat d'editor i articulista-autoentrevistat AQUí : 


Els mostrem algunes de les perles que publiquen aquests amics de la Delegada del govern espanyol a Catalunya perquè es facin una idea de la gravetat de la situació: 

"Ahora van a desbrozar en secreto lo que realmente vale o no vale Cataluña, y lo va a hacer la Casa Rothschild, que terminará quedándose con Cataluña”. 

"Y aquí es donde entra algo que se nos olvida, los 3 millones de judíos a los que Gallardón va a conceder la residencia en España, de los cuales ya han llegado tres mil. A tal fin la Casa Rothshild les va a detallar cómo y en qué se tienen que hacer parte o todo de la riqueza que haya en Cataluña".

"El dirigente unionista advierte que tras el clamor independentista se halla “el lobby sionista”, y más concretamente, “el entramado de empresas tapadera de Rothschild y todo su club de particulares y sociedades”".

"Ya nos está anunciando lo poco que pinta el gobierno de España por debajo del gobierno mundial, a cuya cabeza están los Rothschild, que viene a repartirse España". 

"El odio nacionalista a España es tal que prefieren venderse a cualquier postor antes que seguir siendo españoles, pero las servidumbres siempre se han pagado y caras".

La fotografia de la Delegada i els dos nazis no va ser presa per casualitat. D'acord amb el que narra la mateixa publicació ultradretana la instantània va ser presa al Círculo Ecuestre amb motiu de la celebració del sopar de gala on li va ser imposada la insignia de Caballero de la Orden del Antiguo Reino de la Corona de Aragón (sic) a l'editor d' 'Alerta Digital'. Tant la Delegada com "el general jefe de la Guardia Civil en aquella comunidad autónoma" -és a dir, Catalunya- hi eren presents en qualitat de convidats. Ignorem quin dels dos va condecorar el nazi. El que sí sabem és que aquesta suposada Ordre és un invent registrat per gent indigna a l'any 2001 per escarnir la nostra història.

Maria de los Llanos de Luna és llicenciada en dret i funcionària de carrera. Nascuda a Sevilla va venir a conquerir-nos a la dècada dels 80 i va afiliar-se al PP. Després d'ocupar un escó al Parlament de Catalunya va ser nomenada com a nova Delegada pel govern de Mariano Rajoy i des de començaments del 2012 exerceix el seu càrrec com una virreina colonial sense complexos. 

El Parlament de Catalunya ha demanat la seva destitució en dues ocasions, sempre amb els vots en contra del Partit Popular i de Ciudadanos; la primera al mes de març d'enguany per la seva actitud hostil i falta de respecte per les institucions catalanes, i la segona amb motiu d'aquest lliurament del diploma d'honor a la 'Hermandad de la División Azul'. El govern espanyol ja ha fet públic que no té intenció de cessar-la. Això no causa cap sorpresa ja que es tracta del mateix govern que no persegueix d'ofici la publicació obertament antisemita dirigida per l'amic nazi de la senyora Delegada; panflet, per cert, que sol publicar articles de militars espanyols cridant a donar un cop militar contra Catalunya sense que el govern espanyol els expedienti ni cap jutge els processi.

María de los Llanos de Luna -com la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho- és filla d'un oficial del cos de la Guardia Civil. Potser per això la Delegació del govern espanyol a Catalunya que ella dirigeix per comptes de demanar excuses s'ha limitat a facilitar públicament un comunicat d'aquest cos armat que duu per títol "nota aclaratoria" on s'afirma que l'objecte de l'acte on es va fer el lliurament de diplomes era commemorar el 169 aniversari de la Guardia Civil i havia estat organitzat conjuntament amb la Ponencia de Cultura de Defensa i la Federación de Asociaciones Cívico-Militares.

Ara entenem què vol dir "cultura" i "cívic" per les jerarquies de la Guardia Civil. I també entenem que la Delegada, parlant en nom dels catalans, temps enrere hagués declarat que  "com a catalans, com a espanyols, ens sentim orgullosos de la Guàrdia Civil, del treball rigorós que desenvolupen sempre en defensa de la democràcia i de la llibertat, pilars indispensables del nostre estat de dret".

Estat de dret? Veiem què més afirma el comunicat de la Guardia Civil:


son legales". Increïble però cert. A Espanya el partit feixista que va donar suport al cop d'estat i a la dictadura durant quaranta anys, és legal. I per corroborar-ho i proclamar-ho amb orgull la Delegada del govern espanyol a Catalunya lliura un diploma d'honor a un individu vestit amb l'uniforme de Falange.

- "Su idiosincrasia se fundamenta en un contexto histórico en absoluto ideológico".

Els mostrem algunes imatges de la seva pàgina de Facebook (que, simbòlicament,  daten a 13 de juliol de 1941) perquè comprovin la idiosincrasia.

Medalles "en absoluto ideológicas".

Traducció "Aquí comença el cul del món". (es refereixen a  Leningrad)


Al costat dels Regulars, de tan grata memòria als  pobles on van entrar violant i degollant adults i nens.

 Homenatge celebrat al Círculo Cultural  Católico. València.
Revivint velles gestes.


Nosaltres creiem que estan jurant fidelitat a Hitler, però potser hi ha qui afirmi que juren la Constitución avant la lettre.
Fa massa temps que se sent a dir que a Espanya la ultradreta és residual i que no  està representada al Parlament espanyol. El cert és que està subsumida en un ampli sector del PP. La senyora Llanos de Luna n'és un exemple. La seva continuació com a Delegada del govern espanyol a Catalunya n'és una altre.

Font: hasbara-ts!!!

Informació relacionada:

El polèmic homenatge de Llanos de Luna a excombatents de Hitler arriba a Alemanya
El diari berlinès Die Tageszeitung posa el crit al cel pels "honors" de la delegada del govern espanyol a la División Azul.
Llegir més ->

Llanos de Luna, en l'homenatge als combatents espanyols de l'exèrcit nazi
Lliura un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul.
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va assistir el cap de setmana passat a un acte d'homenatge als combatents espanyols a l'exèrcit nazi, la División Azul. Segons que informa la Directa, Llanos de Luna va lliurar un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, que va participar en un homenatge a la guàrdia civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. +
 


Alemanya, escandalitzada amb Llanos de Luna i la 'División Azul'

Entitats jueves i LGTBI estudien accions penals contra Llanos de Luna per honrar els excombatents nazis

UCFR: “Llanos de Luna demostra tenir relacions amb nazis de veritat”

La Guardia Civil justifica els nostàlgics de l’exèrcit nazi comparant-los amb els aviadors republicans 

El govern espanyol paga subvencions a la Hermandad de la División Azul  

Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, exigeixen la dimissió de Llanos de Luna  

o0o

2 de maig 2013

Molt Alta Tensió a les Terres del Sud de Catalunya

"Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre les poblacions d’Escatrón i La Secuita, passant per diversos termes municipals de les nostres comarques: Caseres, Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia a les terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta al Priorat; i Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp al Camp de Tarragona. Els motius que presenten en el document inicial de projecte són les sobrecàrregues d’energia que hi ha a les línies actuals de les nostres comarques, i la possibilitat d’evacuar en el futur l’energia de noves centrals de producció. Aquest document està signat el juliol de 2010, i a dia d’avui hi ha hagut silenci i opacitat".


"Aquesta nova infraestructura que es pretenen construir no respon en absolut a una necessitat real de la població, i en el context energètic actual i en escenaris futurs és totalment desproporcionada. Fins avui hem tingut un model energètic basat en el creixement del consum, que alguns pretenien infinit, i la concentració d’infraestructures energètiques a les comarques del sud de Catalunya (recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i Ministerio de Industria i en consumim un 3%)".



Les Terres del Sud de Catalunya ens tornem a enfrontar amb una nou projecte agressiu al territori, aquesta vegada es tracta d'una nova línia elèctrica aèria de 400KV per al transport d'energia, que projecta Red Electrica de España.

Línia Vandellòs-Rubí 400KV, Aleixar, en cas que no s'aturi el projecte,
en aquest punt passaran les 2, 800.000 V
Font Gepec

La línia, amb el nom de Escatrón- Els Aubals - La Secuita, en cas que s’executés, pot afectar a un total de 26 poblacions: Calaceit i Caseres a la franja Batea, Gandesa, Corbera d´Ebre, La Fatarella, Ascó, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Garcia, El Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, L'Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort y Vilallonga del Camp.

Des de Xarxa Sud ens oposem a la construcció d'aquesta monstruosa línia de molt alta tensió. Com a Xarxa d'entitats i plataformes que aglutina molta representació dels nostres pobles, denunciem que aquesta línia no és necessària en el territori ni per l'abastament de la població ni de la indústria, a més de la inutilitat d’augmentar la potència instal·lada d'energia en grans centres productors, ja que ens sobra energia. Pensem, doncs, que la única utilitat per tanta afectació del territori és l'enriquiment d'unes poques empreses.

Creiem que és necessària una nova cultura de l'energia envers a la generació, distribució i consum d'energia local i descentralitzat, independent de les macrocorporacions, de generació propera als punts de consum amb la reducció en pèrdues en el transport que comporta (actualment les pèrdues des del punt de producció fins a la bombeta de casa són de fins un 70%). cal afavorir l'auto-generació i eliminar les traves legals per l'autoconsum i per fi afavorir d'una vegada una nova cultura del consum responsable i eficient d'energia.

Així doncs, instem als Ajuntaments i Consells Comarcals afectats pel pas de la línia i als altres que de manera solidària s'hi puguin adherir a signar una moció per aturar la Linia de 400KV d'Escatron- Els Aubals- La Secuïta.

PDF Informatiu:


PDF Button

o0o

Informació relacionada: 

Projecte de línia d’Alta tensió, segons el BOE del 04-12-12

BOE del 21/07/2012 Anuncio del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza de información pública sobre la línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV doble circuito "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona); las subestaciones eléctricas de transporte Els Aubals 400 kV y La Secuita 400 kV (Tarragona) y la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 400 kV Entrada/Salida en La Secuita de la línea "Vandellós-Garraf" (Tarragona).
La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.
La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita. Llegir més..

o0o

Segons el Gepec, la línia, amb una extensió de 163 quilòmetres totals, comptarà amb torres de fins a 15 pisos d’alçada que creuaran camps, rius i boscos.

Els municipis afectats per la línia d’alta tensió de 400KV que Red Elèctrica Española ha projectat a cavall entre l’Aragó i Tarragona, ja van traslladar el seu malestar a la companyia en la reunió que es va dur a terme a finals de 2012.

o0o

1 de maig 2013

Alta tensió a Tarragona

La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques

La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita 

Foto: Ivan G. Costa

Foto: Ivan G. Costa

Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a La Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc».

La línia, segons el disseny de REE, comença a la localitat aragonesa d’Escatrón, amb una longitud total de 163 quilòmetres. Entra a Catalunya travessant el Matarranya i fins arribar a la Secuita té 101,5 quilòmetres de traçat «per obrir una nova ferida en els nostres paisatges si no l’aturem abans», segons la coordinadora ecologista. Afecta 26 poblacions de cinc comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Escolà afirma que la nova estesa elèctrica «per al territori no és gens necessària». Recorda que en aquesta zona «produïm el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i només en consumim el 13%.»

Set línies d’alta tensió

A les comarques de Girona es va justificar la MAT [la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs] dient que era imprescindible per posar fi a les apagades que hi havia a la Costa Brava, fet que afectava negativament el turisme. Aquesta excusa a Tarragona no hi és. Escolà recorda que a les comarques tarragonines «tenim set línies d’alta tensió en paral·lel», cinc de 400 kV procedents d’Ascó i Vandellòs i dos de 220 kV, que venen de Riba-roja i els Aubals. El portaveu ecologista afirma que respecte el tracte que reben a l’Empordà «semblem dos països diferents». Tot això, afegeix, «ho decideixen a Barcelona i –referint-se a l’àrea entre Tarragona, Reus i Salou– ja quasi semblem la segona àrea metropolitana de Barcelona». No demanen que aquestes infraestructures es facin a Girona, «sinó que nosaltres volem ser com l’Empordà».

Protecció de la Unesco

La plataforma Xarxa-Sud es va constituir a finals del març passat. El referent és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i la lluita que va protagonitzar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP de José María Aznar. Escolà admet que la PDE és quasi «un moviment irrepetible» però per aconseguir-ho, «cal que la gent estimi la terra». En aquest sentit ja han començat les primeres escaramusses per a la batalla contra la MAT tarragonina. Al Priorat, per exemple, hi ha gent que ha començat a expressar la seva preocupació per aquesta línia perquè pot posar en greu perill el gran projecte de la comarca que és que, en base a la seva riquesa paisatgística, fer que sigui declarada bé protegit per la Unesco i la declari patrimoni mundial. Escolà lamenta que la majoria dels seus alcaldes «siguin tan poc decidits, i si no n’hi ha un que faci el primer pas...». El portaveu ecologista apel·la un cop més a l’exemple empordanès on fins i tot alcaldes convergents «van fer costat al moviment ciutadà».

En el manifest de Xarxa Sud s’afirma que la línia no és necessària al territori «ni per l’abastament de la població ni de la indústria». També s’afirma que «projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat o l’ecoturisme es poden veure afectats». A l’escrit es deixa constància de la possible afectació «en parcs naturals, espais PEIN, llocs d’importància comunitària (LIC) o àrees ZEPA de protecció d’aus... que només servirà per a l’enriquiment d’unes poques empreses a costa del territori».

Incompareixença de Red Eléctrica 

Un altre element que critiquen els ecologistes és la manca d’informació sobre el projecte. Afirmen que les dades que van rebre els ajuntaments només permetien plantejar petites modificacions a base d’al·legacions puntuals i que la línia «significa una veritable autopista d’estesa de cables elèctrics suportats per torres de fins a 50 metres d’alçada –uns quinze pisos– que travesserà camps, rius i barrancs, tallarà boscos i alguns municipis la tindran a menys de 500 metres del seu nucli urbà». 

-:-

14 d’abr. 2013

Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU

Recordatori:
Dimecres a les 19.30 h. Plaça La Patacada n 9,
Casal de Les Dones.
Reus





Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU
"Mientras siga latiendo el corazón seguiran habiendo poetas Rebeldes"

MARICHIWEU


*Marichiweu (Maputxe. Deu vegades vencerem o vencerem sempre) 

o0o 

The Witch is dead

Quan no ens respectem els morts els uns als altres, senyal que la divisió és molt profunda. Això ha passat amb Margaret Thatcher. 


Andreu Barnils
Vilaweb.cat 14/04/2013

Quan no ens respectem els morts els uns als altres senyal que la divisió és profunda. Molt profunda. No cal ser gaire llest per veure que això ha passat amb Margaret Thatcher. Poc després de morir a l'Hotel Ritz apareixia aquesta pintada a les parets d'Irlanda del Nord: 'Iron Lady? Rust in peace.' De fet, s'han fet festes per celebrar-ne la mort i són múltiples les cançons que animen a ballar d'alegria: Ding Dong! The Witch is dead, cançó infantil convertida en himne anti-Thatcher, i la punk Maggie you cunt, en són exemples destacats. La proposta del cineasta Ken Loach de privatitzar l'enterrament de Thatcher ('ella ho voldria') n'és un colofó. Sí, Thatcher és odiada fins més enllà de la mort i jo no descarto aldarulls aquest dimecres, dia de l'enterrament.

Aquí a Nova York vaig voler anar al Brecht Forum, un dels pocs centres marxistes que he trobat a Manhattan. Vaig suposar que el ponent, l'economista Richard Wolff, no tan solament parlaria d'ella sinó que en parlaria amb intel·ligència i punyent sentit de l'humor. Efectivament:

'Avui parlarem de Margaret Thatcher encara que no li guardem un minut de silenci.' Els somriures van recórrer el saló principal de la sala, plena a vessar de blancs de classe mitjana. 'Us parlaré d'ella a través d'una cita que m'ha enviat un amic. La frase de Thatcher diu així: El problema del socialisme és que aviat se li acaben els diners dels altres.' Murmuris entre el públic i, no en tinc cap dubte, rialla franca d'un lector d'aquest article que, ara mateix, deu haver dit 'Quanta raó tenia la Thatcher!'. A tu, lector de la rialla, et dedico aquest article. Pel què fa al públic, em va impressionar de veure edats tant barrejades. Allà dins hi havia des de joves tatuats de divuit anys fins a precioses àvies amb caminadors que s'obrien pas entre la gent. La crisi desperta interès i consciències. Ja fa temps que passa. El diccionari anglès Merriam-Webster, consultat per milions de persones, va anunciar aquest Nadal quines eren les paraules més cercades durant l'any 2012: 'socialisme' i 'capitalisme'. No ens ha d'estranyar, doncs, que la sala fos plena.

'Quedem-nos amb la idea: els diners dels altres. Així veia Thatcher el socialisme. Com algú a qui s'acaben els diners dels altres. Avui, amics, m'agradaria explicar-vos la manera com funcionen els bancs capitalistes que ella defensava. Preparats? Els bancs privats funcionen ... amb els diners dels altres!' I aquí la rialla va ser general. 'Això que us explicaré ara no és gens complicat. Els bancs aconsegueixen diners de tres maneres. Primer, inversors. Els inversors, en canvi de posar-hi diners, voldran part dels beneficis que faci el banc. En segon lloc, demanant-los a creditors, que n'esperen un retorn amb interessos. I, finalment, la tercera manera d'aconseguir diners és a través dels dipositants. Els xai..., perdó, la gent com vosaltres que posa diners al banc. Les nòmines i coses per l'estil. Per què posen els diners al banc els dipositants? Això us encantarà: per seguretat. Ha ha ha! En fi: els bancs aconsegueixen diners de tres maneres: inversors, creditors i dipositants.'

'Ara els bancs agafen aquests diners dels altres i bàsicament els deixen a particulars, a empreses i governs. El banc només farà negoci si els interessos que cobra per haver deixat diners són més rendibles que no els interessos que ha de pagar. Fàcil. El sistema bancari és tan fàcil com això. Per aquí demano diners als altres a baix interès. Per allà deixo diners als altres a interès més alt.'

No crec recordar que Wolff insultés en cap moment la senyora Thatcher. Simplement, la va desmuntar: 'La causa de la crisi ha estat, bàsicament, que els bancs han perdut els diners dels altres. Ho repetiré: els bancs han perdut els  diners dels altres. Tercer cop: els bancs han perdut ...(més rialles a la sala). Van agafar diners dels altres i van invertir-los malament en negocis ruïnosos, o van deixar diners a pobres de solemnitat. La qüestió és que van perdre els diners que els havien deixat. Caixa buida. Que ningú no s'enganyi: aquest és un risc habitual dels bancs. És feina seva saber a qui deixen diners! Què passa quan els bancs no poden tornar els diners que els han deixat? Per comprendre en quin món vivim només cal veure la solució que s'hi ha trobat. Els bancs, en comptes de declarar-se en fallida, i desaparèixer (com diuen les regles del lliure mercat) han anat a parlar amb els governs i els han dit això: "L'he espifiada. No puc tornar els diners. Però sàpigues que si jo caic, tu també caus. Si jo no puc tornar els diners, grans empreses cauran, grans inversors cauran, la gent perdrà la feina, i a tu no et votaran més. O sia que dóna'm els diners si no vols caure tu també. Rescata'm o et moriràs!" Ha ha ha!'

I això han hagut de fer els governs. Tots han hagut de trobar, com fos, diners per donar als bancs. Ha passat als EUA, a Espanya, a Xipre, a tot arreu. És a dir, quan els bancs perden diners dels altres, la solució és aconseguir més diners dels altres (a través del xantatge al govern) per poder continuar perdent diners dels altres.

Amics, se'ns pixen a la cara i la Maggie diu que plou. La importància de la senyora Thatcher ha estat enorme i ha estat aquesta: que la gent, mullada de pixum a la cara, digui: 'Mira, sí, plou!' La seva ha estat una victòria ideològica que fa trenta anys que dura. La cosa ha arrelat i tot just ara despertem. Jo no tinc cap dubte que el seu enterrament, per molt que digui Ken Loach, es pagarà amb els diners... dels altres. Concretament, amb els impostos. El president britànic, David Cameron ja ha anunciat que serà un funeral d'estat, pagat per l'estat, sense dir-ne funeral d'estat. Mira, plou! Això sí, els seus partidaris, la legió dels seus partidaris, continuaran insistint que ella va morir a l'Hotel Ritz, perquè Thatcher era una dona que mai, però mai de mai de la vida, hauria potinejat els diners dels altres com fan els socialistes.


Margaret Thatcher continua generant divisió entre els britànics fins i tot després d'haver mort, ara per la qüestió de l'import del seu funeral, que està previst per a dimecres vinent, 17 d'abril. Costarà més d'11 milions d'euros, segons càlculs de la BBC, una part dels quals els pagarà la família Thatcher. Però els crítics amb la Dama de Ferro reclamen que la cerimònia sigui privatitzada, subratllant que l'exprimera ministra britànica era una ferma defensora de la ideologia del lliure mercat. (llegir més.. 324.cat)


El director britànic, activista d'esquerres i declarat enemic de la Dama de Ferro, diu que és gràcies a les seves polítiques conservadores que "ens trobem en l'embolic actual". (llegir més.. ARA.cat)





o0o

10 d’abr. 2013

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per un procés constituent a Catalunya'

Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo 'per un canvi de model polític, econòmic i social'.

Font: Vilaweb


La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el 'Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya', amb l'objectiu de preparar un 'canvi de model polític, econòmic i social'. Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo per fer pinya a favor d'aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest 'com a simpatitzants' els qui no siguin ciutadans catalans. 

Teresa Forcades
Arcadi Oliveres

Els primers suports públics 

Poc després de fer-se públic el manifest, el projecte, anomenat Procés Constituent, ha rebut ja uns quants suports públics de personalitats rellevants.

Per exemple, del jutge Santiago Vidal:


El catedràtic de Ciències Socials dela UPF Vicenç Navarro:


L'activista Esther Vivas:


La cantant Lídia Pujol:


'Iniciar un procés des de baix'

El manifest demana que 'el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja'. També considera que l'actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. Defensa 'un model polític i social nou [...] sense repetir fórmules del passat'. Aquest procés constituent requerirà, diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen una plataforma unitària 'que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model'.

'Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.'

'El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.' 

Text íntegre del manifest de Forcades i Oliveres 

'Els sotasignats fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant per tota la vida la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura al més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República Catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
1 –Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.

2 –Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3 –Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4 –Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5 –No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6 –Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7 –Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8 –Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.

9 –Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10 –Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.


Ens trobem en una cruïlla històrica en què és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.


Arcadi Oliveres i Teresa Forcades


 o0o

8 d’abr. 2013

El CNI va preparar 'Horizonte después', un pla per aturar la independència

Deu milions al CNI per a un pla que aturi la independència

Segons Interviú, és un document de cinc-centes pàgines que preveu una ofensiva mediàtica i de contrainformacíó.

Font: Vilaweb.Cat

Els serveis secrets espanyols, el CNI, van preparar la tardor passada un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat espanyol.

La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu desafiament', diu el reportatge.

Segons la revista, que cita fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir informació confidencial amb què pressionar els dirigents independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular, prevista per al 2014'. 

Qui coordina el CNI? 

Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Més informació: Com funciona el CNI?

o0o

Informació relacionada:

o0o