Ahir va ser presentada una denúncia, que totalitza 254 pàgines, contra Josep Prat Domènech, de 64 anys, president de l' Institut Català de la Salut (ICS), home fort de la Conselleria de Salut de la Generalitat, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas i amb variats interessos privats, entre ells membre del consell d'administració de l'empresa sanitària privada, d''origen multinacional, United Surgical Partners Hospitales (USPH).
En la denúncia se cita el nom del president de la Generalitat. Podria resultar que Mas hagués conegut en el grau i amb la responsabilitat que fos, però no n'hagués tingut compte, la comissió d'un il·lícit penal.
Va adreçada a la Fiscalia de l' Audiència Nacional, que els denunciants consideren competent i signada per tres càrrecs municipals reusencs de la CUP (Candidatura d' Unitat Popular). Són un regidor David Vidal i els vocals d'empreses municipals Xavier Milian i Bartomeu Castellano. Es va presentar ahir a la subdelegació del govern a Tarragona, per a que fos tramesa a la citada Fiscalia, competent en tot l' Estat.
Es tracta d'un text molt elaborat jurídicament, la lectura del qual pot causar esgarrifança. Els fets exposats corresponen bàsicament al contingut de la vintena d' articles que, des del 25 d'octubre, Diari de Girona ha publicat en solitari, però reproduïts per digitals de sanitat, com Dempeus.
La Fiscalia haurà d'analitzar els fets exposats i estudiar les implicacions jurídiques. Aquestes podrien servir per a una tipificació penal. La part denunciant o altres amb legitimació activa, també podrien optar per presentar una querella criminal.El text de la denuncia es pregunta si no pot donar-se una presumpta prevaricació continuada i si Prat pot ser el cap visible d'un hipotètic cartel sanitari a Catalunya.
Com ja va informar aquest diari, en primícia, els denunciants afirmen que els hi va ser negada informació sobre el holding Innova. La sol·licitud incloïa que el propi consistori sabés el sou que hi percep Prat. Ara ho desconeix del tot, si bé aquest diari ha estimat que podria ser de l'ordre d'uns 300.000 euros a l'any, més que no pas el Rei. Prat tampoc no ha presentat la seva declaració de renda, malgrat que la llei l'hi obliga. Ambdós aspectes els posa ben de relleu la denúncia.
Els denunciants afirmen que la negativa de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), a informar sobre Prat els hi va despertar "inquietuds respecte a les actuacions que l'empleat públic de l'ajuntament de Reus, Josep Prat Domènech podia amagar. Per això, som testimonis d'unes actuacions del citat empleat públic, que sotmeten a consideració d'aqueixa Fiscalia, per si poguessin ser constitutives d'il·lícit penal i, en tot cas, com a remeï per a eludir la responsabilitat en que els signants poguessin incórrer per no haver denunciat la conducta del precitat empleat públic, Sr. Prat Domènech".
Possibles incompatibilitatsUna òbvia tipificació jurídica que planeja sobre els fets exposats són les incompatibilitats. D'aquí l'abast que poden tenir responsabilitats connexes, a nivell superior al de Prat, i en concret dels que el varen designar per les ocupacions que ara té També hi ha la vessant fiscal i les normes que protegeixen el bon ús dels cabals públics.
És palès que el Fiscal de l'Audiència nacional té molts camins oberts davant seu. No és especular destacar l'abast que pot adquirir el fet que a Prat no se l'hagi nomenat tantes vegades per a tantes coses. Això pot afectar a trajectòries polítiques més importants que la del denunciat.
La denuncia està dividida en nou epígrafs. Va acompanyada de 28 documents. En el seu moment processal, seran proves a valorar. Com advocat, no sé imaginar la possibilitat de que la denuncia s'arxivi.
Sigui quina sigui la trajectòria de l'acció judicial, pot començar a ser hora de parlar de Prat en passat. De fet, una alta font de la Generalitat ja m'havia dit, diumenge, quan no es podia ni sospitar la denuncia, que "Prat està políticament mort". Va precisar que la Generalitat no solament estava convençuda de la veracitat dels articles publicats a DdG, sinó que havia "esbrinat més coses respecte a Prat". Un altre tema.
Va precisar que dimarts passat el conseller Boi Ruiz i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), havien estat reunits a Barcelona per trobar una sortida, atès que Prat resistia. Varen concloure que calia esperar al resultat de l'auditoria que, finalment, es duria a terme en el holding Innova. La meva font es creia que seria cosa de pocs dies. Però resulta que després d'un intent fallit d'atribuir-la directament (i de manera que semblà esbiaixada i interessada) l'alcalde Pellicer ha hagut de convocar un concurs del qual no es coneixerà el resultat fins, com a mínim, a la primavera. Respecte a la continuïtat de Prat això són segles. Ara podria cessar per una altra via. Però fins ahir CiU no sabia com, si bé el camí d'esperar l'auditoria no sembla possible, per ser massa llarg.
RetalladesLa font va afirmar que la política de retallades està fent figa i que sense Prat en farà més, ja que és difícil que ningú pugui assumir tanta severitat, excepte Mas i Boi. Però ambdós són menys capaços que Prat, que té més capacitat, més agosarament i sembla que pocs miraments.
Al llarg de la conversa, que durà dues hores, la font em digué que, "abans de ser nomenat, Ruiz es moria de ganes de ser conseller i els altres possibles candidats no hi mostraven cap interès, ans el contrari". Afegí que, per tant, "Prat podia haver estar perfectament nomenat conseller" i que "ara tampoc no hi ha cua per a substituir els fallits Ruiz i Prat".
Prat potser ja no podrà ser gaire res, mai més. En el termini immediat això crea diversos problemes. Què fer amb el monumental embolic existent a Reus, on ningú del mateix Ajuntament no sap com manegar el que Prat ha creat i ha dominat de manera omnímode i opaca? Com s'explica, es controla i es mira de tapar els forats existents? Qui i com pot assumir les retallades sanitàries del conjunt de la sanitat pública amb la radicalitat de que era capaç Prat, des de presidència de l'ICS?
No cal oblidar que Prat ja va ser un gran poder a l'ombra en bona part dels 32 anys en que Reus va ser un feu socialista. Va arribar a la sanitat la mà de l'inefable i poderós Josep Abelló, alcalde socialista de Reus i pare del Consorci Hospitalari de Catalunya, conegut per alguns socialistes honestos com el "conxorxi" (de conxorxa). Varen ser temps en que des de CiU -i de la mà d'un altre inefable, Ramón Bagó, alcalde CiU de Calella de la Costa- es creà l'equivalent proconvergent al "conxorxi", la Unió Catalana d' Hospitals (UCH). És d'on ha sortit Boi Ruiz. Aquest va ser propulsat president de la UCH pel seu antecessor, Feliu Sucarrats, qui després va ser, com ara pot informar aquest diari, la persona que més contribuí que Mas nomenés Ruiz conseller i Prat president de l'ICS.
Tothom esquitxatTot plegat és un tema que esquitxa a tothom. CiU ha assumit el que havia estat una creació del PSC local. Primer amb Abelló, però ben seguit i del tot amb Josep Miquel Pérez, alcalde PSC fins l'any passat. ERC sempre va ser ben tractada per aquell món. Recordi's l'oferta d'un insòlit càrrec en el món sanitari al fallit Carod Rovira. Ara el PP, que va estar marginalment en l'origen, està en coalició formal amb CiU a l'ajuntament de Reus i informal en el Parlament. Un canvi de vot del PP podria regirar-ho tot. Ho farà? És una gran responsabilitat que ha d'assumir. Clarament, sense filigranes lèxiques. O naps o cols.
El text de la denúncia apunta que, a més d'actuacions dignes de persones concretes, només Iniciativa va efectuar un clar i formal crit d'alarma. Després hi ha hagut l'actitud critica del grup municipalista "Ara Reus" i, per descomptat, la posició totalment contrària de la CUP.
Sembla impossible que sobre un tema tan delicat com la sanitat pública, que hauria d'excitar els nostres millors sentiments d'humanitat i de solidaritat, s'hagin pogut construir castells esparverants que ara puguin requerir empara judicial. Com no ho veien a venir?
És una empara que requerirà temps. Un temps durant el qual caldria evitar l'ensorrament -ben en marxa- d'una de les poques coses bàsiques que funcionaven a Catalunya. Potser era l'únic gran servei que anava bé, sobretot si el comparem amb l'ensenyament i els mitjans públics de comunicació, així com amb els Mossos, malgrat que aquest servei sembla que ara ha assumit una mica la virtut de la discreció.
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya.
MANU SIMARRO / Setmanari de comunicació Directa 11/01/2012
