30 de des. 2011

Es difon més el cas del president de l'Institut Català de la Salut

Mentre altres mitjans es comencen a fer ressó dels càrrecs que ostenta el President de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, ICV va reclamar ahir la seva destitució i el PSC va exigir explicacions i "depurar responsabilitats". Mentretant, el Govern veu "legítim" que l'alt càrrec de la sanitat catalana compagini aquesta responsabilitat amb la de vicepresident del grup privat USP Hospitals.

DiarideGirona.Cat 30/12/2011

ALFONS QUINTÀ Iniciativa ahir va demanar que fos cessat el president de l' Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins a frontera amb al País Valencià. Els lectors de Diari de Girona ja ho sabien, tot i del tot. Com també exposà DdG, en múltiples articles, des de fa mesos, Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat, segons ha sabut directament DdG, fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell assessor en sanitat d'Artur Mas.

Alt càrrec d'USP

Prat va arribar a USP a través del banc britànic Barclays, després de que aquest es quedés amb el Banc Zaragozano, amb la sucursal del qual a Reus Prat va tenir molt bona relació.

La informació publicada ahir pel diari de Madrid al·ludit i una altra del mateix rotatiu del dia anterior, eren afusellades del que DdG ha estat publicant durant mesos. Dies abans havia obrat igual un pamflet digital ultrasocialista. Setmanes abans el diari madrileny "La Gaceta" ja havia reproduït aquelles informacions, però citant correctament, com a origen, al DdG. Tot és constatable a Internet.

Finalment, el paradigma de silenci canvià. Cal felicitar-se'n. Ahir cadenes de ràdio es varen referir a un tema que havien ignorat. Sembla que avui altres mitjans seguiran el mateix camí.

Prat, un poder a l'ombra

Cal repetir que sense Prat la Conselleria de Salut patiria una pèrdua immensa. Ell és el gran poder a l'ombra, molt per sobre del propi conseller. Com també ho és a Reus, per damunt de l'alcalde.

Per on petarà la cadena de poder opac, molt opac, en dos àmbits, o tres, si hi afegim el privat? Prat cobraria d' Innova, segons va estimar aquest diari, el passat 11 de desembre, entre 280.000 i 325.000 euros a l'any. O sigui potser més que no pas el rei Joan Carles. A la vegada, la Generalitat no vol ni pot - segons ahir va reiterar una alta font institucional - desprendre's de Prat, més capaç, però també més radical i més preocupant que no pas Boi Ruiz.

Ja veurem quin efecte té l'esbotzada informativa a Reus, on la informació que hi arriba fa plorar. El pes de la publicitat municipal crea inferns informatius. A Reus, com a Barcelona, la pilota està molts en les mans del PP, que en els dos llocs dóna suport a CiU.

Cal destacar que el món que ha creat a Prat és originàriament més del PSC que de CiU, amb aportacions i potser beneficis per ERC i el PP, per no parlar d'altres marginals, ja exposats aquí. És un cas de manual del que a Itàlia rep el nom de "consociativismo" (conxorxa).

Primer hi va destacar l'alcalde socialista de Reus, Josep Abelló i després el també socialista Josep Miquel Pérez. Oblidar aquest dos noms resulta grotesc, malgrat que ara l'alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) tingui tota la responsabilitat del món. Per descomptat, aquesta no disminueix la pròpia d'Artur Mas i de Boi Ruiz, respecte a la designació de Prat a la presidència de l' ICS.

Avui Rajoy anunciarà mesures retalladores. Si queden lluny del que ja ha fet la Generalitat, com cal desitjar, no té sentit que el PP assumeixi els autèntics escàndols que representen les retallades inigualables en la sanitat catalana, ni la barbaritat còsmica produïda a Reus. Són dos fenòmens alimentats mútuament i que el PP podria tallar de cop, amb un obvi benefici electoral i quant a imatge.

Com en la làmpada d'Aladí, el follet ja no es pot tornar a ficar a dins, ni se sap on pot arribar. En efecte, la presumpta assumpció d'una incompatibilitat podria afectar al propi Mas.

Incompatibilitats existents

També comportarà un debat sobre les incompatibilitats. A França, per posar un exemple proper, existeix la figura del delicte de "presa il·legal d'interès", definit pel Codi Penal gal com "el fet, per una persona dipositària de l'autoritat pública, o encarregada d'una missió de servei públic, o per una persona investida d'un manat electiu públic, de prendre, rebre i conservar, directament o indirectament, un interès qualsevol en una empresa o en una operació de la qual en té, en el moment de l'acte, en tot o en part, la carrega de la vigilància, de l'administració, de la liquidació o del pagament".

Aquí la tipificació no és tan clara, però Artur Mas, que va estudiar en el Lycée Français, podria haver assumit aquella feliç determinació gal·la. Ja veurem com va i com acaba tot, finalment. El DdG va arribar indiscutiblement primer i molt en solitari al tema, i n'informarà. No li fa por la competència, ans al contrari, benvinguda sigui.

(clica per ampliar la imatge) DDG
o0o

Informació relacionada:

o0o

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)